TRANSLATOR

dissabte, 22 de febrer de 2020

Megàlits a Fitor V

Avui, dia amb ganes d'anar a fer muntanya amb els nens, i amb els pocs dòlmens fàcils que ens queden a Catalunya, ens dirigim a Fitor, al terme de Forallac, per intentar visitar el sepulcre de Vinya Gran. Ja havíem provat de veure'l amb els nens i tot, però aquell intent va acabar amb mal tràngol, ja que una grua 4x4 ens va haver de treure d'un toll d'aquells que semblen un mar, i que ens vam trobar tot just passar una elevació d'aquestes que fan perquè surti l'aigua de la pista... és a dir, que no el vam ni veure venir.

Aquest cop, anant per una ruta alternativa a la que vam fer temps ençà, ens dirigim a Llofriu tot seguint l'AP-7. Sortim d'ella per la sortida 9A - 9B en direcció Port/Palamós i emprenem la C-35. Seguim aquesta 16.9 quilòmetres, punt on la carretera vira a la dreta empalmant amb la C-65. Uns 6 quilòmetres més tard, a l'alçada de Santa Cristina d'Aro, la carretera passa a ser la C-31. La seguim uns 23 quilòmetres fins a trobar una rotonda, on la C-31 es desvia més cap a la costa, direcció Palafrugell d'entre altres. Nosaltres, però, sortim per la següent sortida de la circumferència en direcció La Bisbal, Torroella i Girona per la C-66. Sense deixar aquesta carretera, arribem a una rotonda on has de triar entre Pals i Torroella, o La Bisbal, i anem cap a aquesta segona opció seguint la C-66. 2.9 quilòmetres més endavant, girem a l'esquerra cap a Sant Climent de Peralta pel camí de la Carbonera. Avancem 2 quilòmetres per la pista asfaltada i, a una corba tancada a la dreta, trobem dues pistes de sorra davant nostre. Agafem la de la dreta, que es dirigeix cap a Fitor i el Coll de Tramuntana, on arribem després de 2.8 quilòmetres de bona pista de sorra. (Podríem haver arribat aquí des de Llofriu seguint el carrer Ramal i després Ter -va ser on ens vam quedar tirats- o bé Ramal i després Puig Montoriol, però com és una mica empinat i no coneixíem l'estat d'aquesta pista, vam preferir el camí més llarg, però segur, que hem explicat-).

Tornant a la ruta... al Coll de Tramuntana, hi trobem un cartell indicatiu del lloc on ens trobem i aquí deixem el cotxe. Ara sí, a peu, ens endinsem per la pista més ampla de l'esquerra, que encara que sembli mentida és un carrer... el carrer Ter. El seguim uns 360 metres, on veiem un nou camí que surt vers la nostra esquerra, que tot i que clarament és un nou camí, segueix sent el carrer Ter. Uns 305 metres més tard, ens endinsem per un corriolet que ens quedarà a mà esquerra, i veiem a pocs metres el possible menhir de Fitor.



Aquest possible menhir rep diversos noms: menhir de Fitor, de Maria José o menhir del descarregador de Raïms.

És una llosa de pissara, no gaire gran, megalíticament parlant, tot i que sembla trencada. La llosa en qüestió amida 0.90 metres d'alçada, per 0.50 d'amplada... el possible megàlit és envoltat per un túmul, també de pissarra. En Xevi Niell i en Pau Roig l'esmenten al seu llibre Dòlmens, menhirs i coves: monuments megalítics del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, però no descriuen el seu diàmetre. Tot i això, és força evident, pel que no cal una gran referència arqueòloga per veure'l.

Seguim el camí per visitar el que realment hem vingut a veure, el dolmen de Vinya Gran. Tornem al camí i el seguim uns metres més en la mateixa direcció tot fent un revolt pronunciat a la dreta. Als pocs metres, ens trobarem a mà dreta un caminoi que se separa del camí principal tot seguint la mateixa direcció. Aquest té una indicació del megàlit que pot passar desapercebuda.

Aquest caminoi, en pocs metres passa a ser un corriol, i, anant per ell uns 100 metres més, veurem a la nostra esquerra un amuntegament de pedres, que per qui es dedica a visitar dòlmens ja l'hi és familiar. Val a dir que també hi ha una indicació de dolmen com la del camí, però encara més camuflada que l'anterior.


Seguim pel corriol que marca aquest amuntegament i, en uns 40 metres més, toparem  amb el sepulcre de Vinya Gran.


El megàlit fou excavat per Maties Pallarès el 1919. Ell mateix el documenta l'any 1923, denominant-lo com a cista... esmenta que en aquells temps era utilitzat com a cabana. Lluís Esteva i Cruañes l'excava i el documenta el 1970, considerant-lo un dolmen de "finestra" dubtosa.

Xavier Niell i Ciurana el va excavar i estudiar recentment, documentant-lo al seu llibre Dòlmens, coves i menhirs.

Ell diu que aquest megàlit és provablement d'una galeria coberta en U estreta. El sepulcre en si, amida 1.50 metres de llarg, 0.60 d'ample i conserva una alçada màxima d'1 metre.

Es documenten 5 lloses de la cambra... la de capçalera, la de la banda esquerra, 2 de la banda dreta i la llosa de coberta, també es documenta la llosa transversal que hi ha a l'entrada, dient que la seva posició és dubtosa, ja que no fa gaire, era caiguda i podria haver format part del corredor d'accés a la cambra sepulcral.

El que sí que s'afirma al seu estudi és l'existència d'una cassoleta d'uns 3 centímetres de diàmetre per 1 de fondària a la carta interna de la segona llosa lateral dreta, a la seva part inferior, desmentint com a humanament creat, les altres dues cassoletes naturals que té el  megàlit.

Del túmul, es conserven restes visibles i, entre els 3 i 5 metres, s'observen dos grans blocs, que podrien haver format part d'un cromlech peristàlit, tal com indica en Xevi (com es fa dir, i tal i com es va presentar quan el vam conèixer).

D'altra banda, en la excavació, es varen trobar diverses restes: 1 penjoll de pissarra, 10 fragments de ceràmica de color rogenc, 1 ascla de sílex i 1 còdol.

En Xevi el situa temporalment entre el 3000 i el 2500 a.n.e., pel que estem parlant d'una tomba neolítica.

Tot i que tenim constància de roques amb gravatas i d'altres possibles sepulcres, ho deixem per avui. Com sempre, tenim l'excusa per tornar.


Coordenades:

Possible menhir de Fitor: UTM(ETRS89):31T, 509522, 4640593
Vinya Gran: UTM(ETRS89):31T, 509851, 4640652

Cap comentari:

Publica un comentari