Dolmen a Llançà III

Avui, ens dirigim al Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera a visitar l'últim dolmen que ens falta del terme municipal de Llançà. Hi anem, però, des del poble veí de Vilamaniscle, travessant la població tot seguint les indicacions cap al paratge de l'Albera. A l'alçada de la casa de colònies Tramuntana, el camí asfaltat es converteix en àmplia pista de sorra i podem seguir amb el cotxe fins la cruïlla de camins del Coll de la Serra.

Ja a peu, emprenem la pista que va en direcció nord cap al Puig d'Esquers, que té diferents dreceres que podem agafar per a escurçar el camí i fer via pel bosc, però no podem dir que t'estalviïs gaire distància. Així que nosaltres seguim per la pista principal, baixant fins la riera de Valleta i tornant a pujar. 800 metres després de la riera, trobem una bifurcació i seguim per la pista de l'esquerra. Uns 550 metres després, trobem una nova bifurcació, on agafem de nou a l'esquerra i pugem uns 300 metres. Aquí, la pista mor a una altra pista ampla i prenem, una vegada més, a l'esquerra. Caminant prop d'un quilòmetre, arribem a la cel·la de Sant Martí de Vallmala (no vam fer fotos sense els nens, però per internet en podeu trobar moltes).

Fundada com a cel·la monàstica el 854 sota el domini de Banyoles, va albergar una comunitat de monjos (esmentada el 1019). Posteriorment, només s'esmenta com parròquia i es documenta que estava en ruïnes ja al 1432. Actualment, es poden visitar unes restes restaurades que conserven elements arquitectònics preromànics.

Deixem la cel·la enrere després de mantenir una breu conversa amb una parella que anava cap el puig i davallem cap al córrec del coll de Sant Miquel. Ho farem seguint l'únic camí que hi ha, ample inicialment i força estret i seguint una cornisa més endavant. Passant el córrec, caminarem uns metres més per l'estret camí i ja veurem la indicació a la dreta per a enfilar-nos cap al megàlit, que es troba en una zona de fort pendent. Per sort, només farem uns 60 metres per a trobar el dolmen del Passatge o Tomba de l'Abat. Des de la cel·la, haurem recorregut uns 600 metres.

Descobert per Manuel Cazurro el 1912, va ser excavat, sense resultats, el 1923 per Pere Bosch i Gimpera i Lluís Pericot.

Es tracta d'un sepulcre de corredor amb cambra trapezoidal, segons Carreras i Tarrús, amb unes mides internes de la cambra de 1.60 metres de llarg, per 1.20 metres d'ample i 0.94 metres d'alt. El túmul, de tendència circular i sense restes visibles de l’anell de contenció exterior, mesura uns 7-8 metres de diàmetre.

Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús

Pel seu estil de construcció i les referències dels megàlits propers d'aquest estil, podem datar-lo dins del Neolític final o Calcolític antic de la zona, vers el 3400-3200 a.n.e.

Visitat el dolmen, desfem el camí fins el cotxe xino-xano, aturant-nos a observar, des de la calma de la cel·la de Sant Martí, com es veu el megàlit just davant seu, a l'altra banda de la vall, amb el cartell indicatiu identificant-lo.

Com hem dit, nosaltres vam tornar al cotxe perquè només ens mancava aquest dolmen de la zona. Podeu, però, ampliar la visita cap a la zona del Puig Esquers, on es conserva un dolmen, i visitar-ne un parell més de propers. Només cal seguir endavant un cop a la pista que puja cap el Puig d'Esquers. Teniu més informació a Dòlmens a Colera I i Llançà I.

Coordenades UTM(ETRS89):

Passatge o Tomba de l'Abat: 31T 507229 4693283