TRANSLATOR

dimarts, 31 de juliol de 2012

Dolmen i menhir a Barcelona

Una nit d'estiu, baixant de sopar d'un restaurant situat a Montjuïc (la fotografia és d'un altre dia), vam passar pel Museu d'Arqueologia de Catalunya, situat al Passeig de Santa Madrona. Quina sorpresa la nostra en veure, dins la tanca del recinte, un dolmen i un menhir. Vam tenir el dubte de si eren reals o no, ja que Catalunya està plena de dòlmens de pega!! potser fem una entrada dels que hem anat trobant.

Bé, tornant al tema, una vegada a casa, vam buscar informació i vam confirmar que són reals. Són el dolmen i el menhir de Vinya Monera, originals de Capmany, a l'Alt Empordà. Van ser traslladats a Barcelona a principis del segle XX i, a hores d'ara, s'estan fent accions per a retornar-los a la seva ubicació original.

El sepulcre fou descobert per Joan Papell i Llenas l'any 1891. D'ell, no es documenta cap obra tumular ni en resta cap resta d'una possible al seu lloc original. De fet, no es té clar de quin tipus de sepulcre es tracta, podria ser un dolmen simple o també una galeria catalana. El que sí que sembla clara és la seva datació per les restes (10 fragments de ceràmica a mà) trobades per membres del GESEART, el dia 31 de desembre de l'any 1986 al seu lloc original. Per això, el col·loquen vers finals del IV, inicis del III mil·lenni a.n.e.

Ara tal i com resta muntat al MAC, consta d'unes mides internes de 2 metres de longitud, per 1.40 d'amplada i 1.20 metres d'alçada.

A 15/08/2022, i segons la informació que aporten Tarrús i Carreras al seu nou llibre sobre el megalitisme a Catalunya, el megàlit va ser bastit entre el Neolític final i el Calcolític recent, vers el 3000 i el 2700 a.n.e.

Inserim la planimetria del megàlit que es dibuixa a la tesi doctoral de Josep Tarrús i Galter.

El seu germà, en versió monolítica, fou descobert l'any 1894 per Lluís Maria Vidal. L'estel·liforme menhir té unes dimensions de 1.40 metres d'alçada per 0.57 d'amplada per un gruix de 0.25 metres.

Com a la majoria dels menhirs, no s'hi documenta cap resta arqueològica associada, però Tarrús i Carreras afinen la seva datació en consonància amb el sepulcre al que li faria de senyalitzador, vers el 3000-2700 a.n.e., a finals del Neolític - inicis del Calcolític.

Inserim la planimetria que es dibuixa a la tesi doctoral de Josep Tarrús.

Localització:

Dolmen i menhir de Vinya Monera: Pg. Santa Madrona, 39-41. Montjuïc, Barcelona

2 comentaris:

  1. Potser un semblarà una xorrada però es podrien quedar ambdues peces a Collserola. Hem sembla que a l'Alt Empordà no els hi ve d'un dolmen i com aquí al Barcelonés no en tenim cap....

    ResponElimina
    Respostes
    1. No està malament tenir-los a Barcelona per a poder veure una mostra del patrimoni megalític... però vols dir que hi ha gaire gent que sàpiga que són reals? A Capmany, enriquirien encara més la seva ruta megalítica.

      Elimina