Sepulcres i inscultures al Matarranya II i Terra Alta II

Segon dia per les Terres de l'Ebre; avui, però, anirem a l'Aragó, concretament al proper Matarranya, on ja havíem vist un munt de poblats ibers, però desconeixíem l'existència del seus enterraments... Que evidentment, amb tant poblat, n'hi ha d'haver.

Ja avanço que potser serà l'entrada més llarga de tot el blog per no fer-la en dues parts.

Comencem fent la ruta de recent creació dels túmuls de Matarranya. Per a fer-la, hem d'anar a Queretes i prendre la carretera A-1413 cap a Calaceit. A mà dreta, veurem l'aparcament senyalitzat per a iniciar la ruta.

El primer que fem és visitar el sepulcres de Pedrafita, sortint de l'aparcament cap a la dreta. No té pèrdua, ja que està ben senyalitzat. De camí al dolmen de Pedrafita II, i amb la ment prehistòrica que tinc, em trobo unes cassoletes (més aviat cassoles) a la roca, molt però molt peculiars... No estava segur de què eren, però jo ho vaig marcar i fotografiar com a inscultures... Eren massa perfectes, massa profundes, però no es veia el típic treball prehistòric. Més tard, vaig entendre que no era una casualitat natural i que devien de ser, i això és el meu parer, cassoletes típiques de l'època ibera. Dir que, el més segur, és que si busqueu un xic, en trobareu més, jo anava camí al dolmen i mira. De fet, diria que en vaig veure més, però és que al final ja no saps quines has vist i quines no.

Les primeres les vaig anomenar inscultures de Pedrafita I.

Inscultures de Pedrafita I

No cal que les dibuixi amb un programa informàtic, no?? L'únic, dir que si amplieu la foto en veureu una altra a la vora del roc, coberta per la pinassa.

Un xic més enllà, les inscultures de Pedrafita II.

Inscultures de Pedrafita II

Es composa de dos rocs, amb incomptables cassoletes, perquè n'hi ha que ja ho dubtes, al no tenir la perfecció de les demés.

Ja anant per feina, vaig decidir tancar la vista i no veure només que el camí (els nens i la Cristina m'esperaven al cotxe), que just en aquell punt puja als camps conreats, on veurem un monòlit, que no sé si el volien colar com a menhir dins de la ruta, però això no cola "ni pa atrás". Que per forma sí, però per l'acabat de la seva superfície ni de broma.

Abans de començar amb les tombes, dir que creiem que a les terres del Matarranya, principalment es basen en el túmul que allotja el sepucre, de fet, tot el que veurem avui ho han arreglat per fer una ruta turística, anomenada: "Ruta de los túmulos funerarios ibéricos" (No seria iberos, en lloc d'ibéricos?, si algú sap la resposta que m'ho digui, si us plau). Els documents que tenim també ens parlen primer de l'obra tumular i després de la cambra sepulcral. Bé dit això, som-hi.

Al poc de seguir el camí definit, topo amb el primer sepulcre del dia, el de Pedrafita II.

D'aquest primer sepulcre, sabem que la cambra sepulcral fa interiorment 0.50 metres d'amplada per 1.30 metres de llargada. L'alçada no consta a l'estudi que disposem; de fet, no diu res més. Només que a la llosa esquerra del megàlit hi ha una creu gravada, i a la llosa dreta, i això no ho diu l'estudi, hi ha com una mini-cassoleta. També parla de les "cassoles" que hem vist amb anterioritat, sense donar cap tipus d'informació, només les esmenta i les assenyala com a prehistòriques.

Segons la mateixa documentació, aquest sepulcre és inedit, ja que no s'ha trobat cap estudi, ni menció d'ell.

La veritat és que el túmul és més que convincent, de 10 per 7 metres de diàmetre als seus eixos.

Al costat, i anunciada, una roca molt però molt perforada humanament parlant. Em sembla recordar que l'anomenen "Roca de las Oquedades".

Roca de las oquedades

Segueixo recte pel camí, cercant el sepulcre de Pedrafita I, com he dit abans, tancant els ulls i no mirant res més que el camí definit, per no trobar més coses. I just quan arribo, veig unes inscultures impossibles de no veure just davant d'ell... Com ja sóc a la tomba, primer me la miro i li faig el "book" de fotos i després ja fotografiaré les inscultures. Aquí la teniu, la tomba de Pedrafita I.

Del sepulcre, en sabem que la seva cambra mortuòria fa interiorment 0.58 metres d'amplada i té una llargada de 0.80 metres. Res més, ni es documenta l'alçada ni hi ha informe d'excavació, ja que aquest sepulcre, com el seu germà, és inèdit, i només ha estat consolidat per a incorporar-lo a la ruta. 

Llavors va ser quan em vaig fixar que a una de les pedres del mateix túmul (de 4.45 per 3.90 metres als seus eixos), hi ha un tros de cassoleta com les d'abans, i les que acabava de veure al costat del dolmen i el camí.

Anem a per les del costat, realment no sé quines són cadascuna; de fet, tinc més fotos que coordenades vaig prendre... ja he dit abans que al final ja no saps ni el què has vist... El millor és anar cercant tot fent el camí i visitant les tombes... Diria que aquestes eren les del costat immediat del sepulcre quan arribes pel camí.

Aquestes són les que es veuen en segon terme a la foto superior.

Aquestes no les recordo (potser són les de l'altre extrem del roc), realment són totes juntes al costat del sepulcre.

I aquestes em sembla recordar que eren al voral del camí, just abans d'arribar a la tomba ibera... Em va fer un xic de "yuyu", sembla la part frontal d'un crani humà.

Torno cap al cotxe amb un xic de velocitat, que ja fa estona que he deixat a l'Ànnia, l'Arnau i la Cris a la zona d'aparcament que han creat per a fer la ruta. Després d'ensenyar les fotos amb la nova càmera a la Cris, i fer un petó als petits, ens dirigim amb el cotxe pel camí que surt de l'aparcament, a visitar els primers túmuls de la ruta, els de Mas de Toribio. El primer, el Mas de Toribio I està senyalitzat a la part dreta de la pista, a uns 200 metres de la zona d'aparcament. Inclús, hi ha un espai habilitat a l'esquerra del camí, on hi caben un parell de cotxes.

A peu, pugem al turonet que queda a la part dreta de la pista per un camí habilitat; mentre vas pujant, ja vas veient el sepulcre Mas de Toribio I, ja que té la llosa de coberta mig estintolada a la part davantera-lateral del sepulcre.

Conegut... i espoliat d'antic. Quan J. Colominas, A Duran i P. Bosch i Gimpera el van excavar el 1915, ja ho estava, però, tot i això, van trobar fragments ceràmics a torn i a mà, típics de l'era ibera.

L'estructura del megàlit és idéntica a tot el que hem vist fins ara. Aquest, però, és prou diferent en el tema dimensional, el túmul és bastant petit, d'uns 4-5 metres de diàmetre, tenint en compte la seva cambra sepulcral i comparant-lo amb els altres. I més tenint present que als informes diu que es creu que d'inici, aquest túmul faria més de 1.50 metres d'alçada.

A la prospecció de l' any 2013, asseguren unes dimensions del sepulcre de 1.70 metres de llargada, 0.70 d'amplada i 1 metre d'alçada. El túmul no supera els 60 centímetres d'alçada, tot i que l'han netejat i consolidat. De troballes, sorgiren més restes ceràmiques com les que ja citaven els antics arqueòlegs.

La Núria Rafel, però, al seu estudi, documenta unes dimensions internes de la cambra de 1.30 metres de llargada per 0.75 d'amplada al fons de la tomba, i 0.70 metres d'amplada a la seva entrada; també documenta una profunditat d'1.10 metres.

Rafel sí que enumera troballes arqueològiques, tals i com diversitat de fragments ossis humans i també  9 fragments d'un vas fet a torn, el que atorga al sepulcre una cronologia del segon quart del segle VI a.C.

Cal destacar que la coberta del megàlit té unes dimensions de 1.80 per 1.30 metres (segons la prospecció del 2003), i 1.50 metres de llarg per 1.10 i 1.40 metres d'ample als seus extrems (segons Rafel). Aquesta consta de, com a mínim, un gravat, tot i que sembla una creu medieval (a l'informe d'excavació posa que és posterior, sense determinar). A la mateixa alçada, però a l'altre costat del roc, hi ha un solc a la roca, que ho deixem a lliure interpretació, tot i que als informes del sepulcre no posa res d'aquest. Pel que pot ser que sigui natural.

Quan ja anava a tornar al cotxe per seguir la ruta, vaig fixar-me en un corriol que surt del túmul direcció com si tornéssim a l'aparcament. M'hi vaig endinsar, perquè ja m'ensumava quelcom. I evidentment, vaig començar a trobar inscultures d'aquest estil, per a mi, nou.

La primera, la vaig trobar amb un xic de dificultat, just passar el primer tram d'arbrets, a la part alta d'un roc, de la meva esquerra. És petitíssima si la compares amb la resta, però la finesa de l'acabat no em va deixar dubte.

Inscultures de Mas de Toribio I

Aquestes les vaig veure i fotografiar, però no vaig agafar les coordenades, i després ja no hi vaig pensar, però, com es veu, són al mateix terra pel que caminem. Les anomenaré inscultures de Mas de Toribio IV... que no és el número que li tocaria, però com no vaig prendre coordenades ho deixem així.

Inscultures de Mas de Toribio IV

I com a última troballa un parell, una davant de l'altre. Aquesta és la primera...

Inscultures de Mas de Toribio II

Aquesta és la segona que vaig veure, just al roc que hi ha davant del primer.

Inscultures de Mas de Toribio III

Torno al cotxe, perquè s'hi apropi la Cristina, i quan torna seguim pel camí uns 200 metres més, tot trobant a la dreta de la pista, i també senyalitzat els sepulcres números II, III, i IV de Mas de Toribio. En aquests, no es veu el típic anell peristàlit dels altres sarcòfags ibers, no sé si és que han desaparegut totalment, o és que compartien un mateix túmul, fet a l'antiga, de 9 per 6.60 metres.

Comencem pel Mas de Toribio II.

Del que només disposem de les dimensions interiors publicades, que serien de 1.00 metre de longitud, 0.40 d'ample i 0.75 de profunditat.

Les troballes asociades al sepulcre no són gaire abundants, però per la situació on es van trobar, sembla que és l'única tomba de la necròpoli que no ha estat espoliada. La Núria Rafel en documenta un vas ceràmic a mà amb decoració acanalada, que es troba dipositat al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona, i la seva tapadora, una petita llosa tallada circularment de 32 centímetres de diàmetre. Per la morfologia del vas i el seu decorat, Rafel el posiciona a la línia temporal vers el segle VII a.C.

Seguim pel número  III.

Els informes dels que disposem només fan que ratificar el que ja vam veure in situ, la cambra sepulcral del megàlit és gairebé quadrada, fent uns 90 centímetres per banda, tot i que la cambra difereix entre els 0.60 metres d'amplada i els 0.90 metres de llargada, essent aquesta rectangular.

Però amb nova informació sabem que fa més d'un segle quan Colominas i Duran el van visitar, ja el descrivien tal i com el veiem ara, documentant una de les lloses laterals, la de capçalera, i una tercera estintolada al costat del megàlit. I segons Rafel, s'hi van trobar fragments ossis humans, i també fragments d'un petit vas ceràmic fet a mà.

Completem la necròpoli amb el número IV, que és el que es troba en pitjor estat dels de Mas de Toribio, tot i que crec que amb una neteja acurada, quedaria prou similar al III. De fet, només sorgia del terra la llosa lateral que es veu i amb l'excavació es va localitzar la  de capçalera.

La documentació localitzada ens afirma que la llosa més gran que es veu és la del lateral de la cista. No diu res de l'altra que veiem a la fotografia, que és clarament la de capçalera. Recordem que aquesta era soterrada. A l'estudi i neteja que es va produir per a fer la ruta dels túmuls del Matarranya asseguren que, com a poc, aquesta cista era de 0.60 metres de llargada i 0.45 metres d'amplada.

Tot i el mal estat, es documenten un seguit de materials arqueològics associats a la tomba: 31 fragments ceràmics informes i un fragment de ceràmica amb línies incises. Aquest material es troba dipositat al Museu d'Arquelogia de Catalunya a Barcelona, i segons la Núria Rafel són corresponents a dos vasos fets a mà.

Segons la informació obtinguda, la necròpoli de Mas de Toribio és de 7 sepulcres, pel que ens hem deixat 3, que no deuen parar gaire lluny (el que fa la falta d'informació!!), però que no s'han incorporat a la ruta.

Tornem al cotxe, sense mirar gaire pels voltants, no fos que trobéssim més inscultures (que segur que n'hi ha) i ens dirigim a visitar la necròpoli més espectacular, almenys per a mi, del conjunt, la de Vinya d'en Valle.

Aquesta es troba seguint per la mateixa pista, aturant el cotxe a uns 1000 metres i havent passat una bifurcació en la que seguim per la dreta. A aquesta distància, trobarem un camp més petit per conrear, que ve just després d'un de més gran, a una alçada un xic superior. Vorejant aquest, toparem amb un turó, just a la fi del camp i un corriol que hi puja amb un fort pendent. A la plana de dalt és on veiem els possibles dòlmens de Vinya d'en Valle I i II... Creiem, perquè hi ha fonts, en les quals ens documentem, que diuen que ho són, i n'hi ha que no. També hi ha algun document que parla d'una construcció d'era posterior en aquest turó, que també podria ser, ja que em va semblar veure algun antic mur o paret.

En el que hem trobat i ens basem, de l'I de Vinya d'en Valle, es documenta una cista amb dues lloses visibles segons Colominas... Tot i això, jo començo a dubtar-ho bastant, ja que el croquis dibuixat per ell no s'assembla en res a el què hem vist, encara que el dibuix sigui del 1915, però, sobta prou l'excavat rectangular. Ara que també podria ser un forat produït per la possible construcció de temps posteriors o de violació de l'espai arqueològic.

El número dos es descriu com una obra túmular propera al primer, que curiosament també es correspon amb el que vam veure. Però tampoc ho podem confirmar, ja que la falta de cartells informatius i veient com són senyalitzats els companys del turó següent, ens fa pensar que podríem anar errats.

La Núria Rafel documenta quelcom similar al que diem nosaltres, també amb el rerafons de Colominas, inclús menciona certes troballes arqueològiques; del primer, 6 fragments de bronze pertanyents a un braçalet, que es conserven al Museu de Arqueologia de Catalunya, i restes òssies fragmentades. I del segon, una petita anella de bronze.

Seguint amb la recerca d'informació, hem trobat fins a tres coordenades diferents del número I... On el situen on nosaltres, segons Rafel al bell mig dels prats conreats que hem creuat, i un altre a l'altre costat del camí. I per si no n'hi havia prou, al congrés d'arqueologia de patrimoni aragonès es va dir que no els van trobar... Quan hi tornem, anirem a les altres coordenades, aviam què veiem, si és que hi ha quelcom per veure.

Trobar els dos sepulcres no ho sé, però hi ha fonts que asseguren que aquest és el poblat de Vinya d'en Valle I, ni temps posteriors, ni res. Pel que el catalogarem com a poblat, que és el que diu a les actes del patrimoni arqueològic aragonès. Tot i que del mur que jo vaig veure no vaig fer cap foto (es troba a l'altra banda del turó, respecte el túmul, i l'excavat), i com a possibles sepulcres I (del que diuen que és una excavació furtiva al poblat) i II de Vinya d'en Valle.

Ara, fent cas al rètol indicatiu que hi ha, baixem del turó tot seguint el corriol, que ens portarà a la segona part de la necròpoli. Es troba al següent turonet. Per a mi, aquest segon punt és espectacular. La part alta del turó és plena de sepulcres i inscultures.

S'ha de dir que tots ells eren inèdits, encara que exactament no sé quan els van trobar, suposo que a les prospeccions del 2013.

El III consta d'un túmul que segons el que hem trobat, no és calculable, diu que "no se aprecia"... A mi no m'ho sembla pas. Pero bé, que és aquest. Amb fotos ho confirmem.

D'altra banda, la cambra és rectangular, amb unes dimensions d'1.10 metres de llargada i 0.50 metres d'amplada. No es documenten troballes arqueològiques.

Els vam visitar i fotografiar per ordre numèric... Anava i venia del cartell, pel que aquest és el IV.

Al que se li atorga un túmul circular, un xic ovalat, en el que els seus eixos farien 5 metres per 4.70 metres, respectivament. De la cambra murtuòria podem dir que, com es veu a la fotografia anterior, una de les seves parets laterals, com la llosa de capçalera, resta in situ, i l'altra es troba (jo diria que trencada) estintolada sobre l'obra tumular.

La cambra funerària té unes mides interiors de 0.90 metres d'amplada, una llargada de 1.30 metres i una alçada de també 1.30 metres. No es documenten troballes arqueològiques.

El V de Vinya d'en Valle consta d'un túmul circular d'uns 5 metres de diàmetre.

L'estat d'aquest denota una violació a consciència, només deixant al seu lloc original una de les lloses. Prop d'ell, hi ha diverses lloses que amb tota seguretat deuen ser la resta de l'estructura de la cambra. D'aquesta podem extrapolar unes dimensions de 0.95 metres d'amplada i una llargada de 1.50 metres, segons la longitud de la llosa lateral que es troba en peu. No es documenten troballes arqueològiques.

Al VI, se li determina un túmul conservat d'uns 3.50 metres de diàmetre.

La conservada cista rectangular amida interiorment 1.20 metres de llargada per 0.75 metrres d'amplada. Com als seus companys, no es documenta cap troballa arqueològica.

El VII, tot i que prou destrossat, se li ha pogut determinar un túmul de 4 metres de diàmetre, sent aquest de tendència circular.

Pel que fa a la cista, no es documenta res, diuen que o bé està totalment saquejada i destruïda, o encara resta a l'interior del seu túmul. Tot i que és prou evident que la llosa que es veu, és arrencada i esparracada, sobre el túmul.

I aquest és el Vinya d'en Valle VIII, que potser és el més difícil d'interpretar, tot i que mirant el cartell informatiu és impossible no veure'l, es troba just al davant.

D'aquest no es pot especificar cap tipus de documentació degut al seu mal estat de conservació, però a l'excavació descriuen una cantonada del que en el seu dia, hauria estat un sepulcre.

Acabat amb els sepulcres, passem a les incultures que, com abans, no les poso totes perquè n'hi ha infinitat d'elles, només en marcaré quatre que vaig veure sense buscar... potser són canviades respecte les coordenades.

Les primeres que vaig veure, van ser abans de mirar-me totes les tombes, ja que es troben just a sota del rètol informatiu... Si et mires el rètol, les estàs trepitjant.

Inscultures de Vinya d'en Valle I

Les segones són un xic més enllà, al lateral esquerre de l'aglomeració de sepulcres.

Inscultures de Vinya d'en Valle II

A destacar el gran solc que hi ha al centre... Impressionant. Just al costat, les que vaig anomenar inscultures de Vinya d'en Valle III.

Inscultures de Vinya d'en Valle III

I tornant cap a la part central del turó, passat el seu petit cim, les de Vinya d'en Valle IV.

Inscultures de Vinya d'en Valle IV

Com a les altres zones amb inscultures, si aneu mirant en cercareu més. Jo no mirava gaire per no trigar encara més temps del que ja portava. I com tota necròpoli, ha de tenir un poblat associat i a l'inrevès... Hem trobat que a les rodalies de la necròpoli hi ha tres poblats, els de Vinya d'en Valle I, II i III, tots ells se situen a la zona del "barranco de Valdecretas", entre els sepulcres de Mas de Toribio i aquesta última necròpoli .  Torno cap al cotxe i s'hi arriba la Cris. Realment val la pena veure el turó on es troba la segona part de la necròpoli. De nou al vehicle, anem a Calaceit a dinar... Els crios es van posar les botes aquest dia. Després de l'àpat, tornem a la pista de la ruta dels túmuls. Passant els de Vinya d'en Valle, ens dirigim a veure una inscultura coneguda i prou espectacular... Les inscultures de Mas d'en Jerra. Per a visitar-la, hem de continuar fins l'abandonat Mas d'en Jerra i deixar allà el cotxe. A peu, seguim uns 50 metres per la pista i ens endinsem a la plana de l'esquerra que davalla cap a les inscultures, a les que arribarem en uns 90 metres més.

De l'espectacular reticulat no en sabem gaire, només que dimensionalment amida uns 5.0 per 1.5 metres i que a les actes a les què abans hem fet referència, posa que l'acanalat és en V i produït amb una eina de ferro. Cronològicament parlant, se li dona cronologia, segons José Ignacio Royo, de l'Iber antic, tot i que a les actes asseguren que és postmedieval... Som del mateix pensament que el senyor Royo. Donem per acabades les visites pel Matarranya i tornem cap a Catalunya, tot anant per l'A-1413 fins a Calaceit i prenent la N-420 en direcció a Gandesa. Seguim per aquesta carretera, entrant a terres catalanes, 6.5 quilòmetres. A aquest punt, a mà esquerra, trobem un camí força desdibuixat que enfila un turó. Com no podem girar a la brava, hem de seguir una mica més fins poc després del desviament a Caseres, on podem fer un canvi de sentit. Un cop a aquell camí, podem deixar el cotxe al seu inici i seguir a peu uns 90 metres, fins a trobar el Túmul 1 del Puig a mà dreta.

El túmul, no gaire visible avui en dia, es documenta ser de tendència circular de 3.60 metres de diàmetre màxim i 1 metre d'alçada. Estudiat el 1985, el gener del 2016, la Universitat Rovira i Virgili va consolidar-lo, recol·locant la llosa de la dreta de la imatge. A cap de les dues actuacions es va trobar cap resta arqueològica associada, molt possiblement degut al fet de què havia estat clarament violat amb anterioritat.  A continuació, ens dirigim a la necròpoli del Puig 1, formada per tres túmuls, però no la vam trobar per l'espessa vegetació. Només vam veure dues roques amb grans cassoletes. Per arribar a la primera d'elles, seguim el camí muntanya amunt uns 120 metres. A aquest punt, prenem un corriol que surt davant nostre i el seguim un 80 metres. I just a la singlera veiem les primeres cassoletes.

Trobem la segona 15 metres al NW.

Tornem al cotxe per visitar una altra necròpoli, ara la de la Gessera. Tornem a agafar la N-420 en direcció a Gandesa i just al punt on hi ha el desviament cap a Caseres, surt a l'esquerra una ampla pista que hi duu en pocs minuts en cotxe. Després de 180 metres, abandonem la pista principal per a agafar una altra que surt a l'esquerra, i continuem 860 metres més. En aquest punt, a mà esquerra surt un camí i just allà trobem les restes de la necròpoli a la dreta, sobre un promontori, formada per dos túmuls. El Sol no ens va permetre fer una millor fotografia, tot i que en aquesta es veu perfectament el límit d'una de les obres tumulars.

La informació que hem pogut localitzar sobre aquesta antiga necròpoli tumular és diferent segons l'autor. Nosaltres, però, ens quedarem amb la informació d'un caserenc, en Miguel Giribets, que al cap i a la fi, són els que en saben més del seu territori... i a nosaltres ens quadra més amb el què vam veure... Dues obres tumulars sense restes de cista. Al seu blog de patrimoni arquelògic de Caseres descriu l'estat de la necròpoli com a molt destrossada (ja ho vam veure), de la que es veuen dos túmuls clarament, un d'ells d'uns 3 metres de diàmetre i l'altre més petit d'uns 0.80 metres de diàmetre. Tot i això, i segons ell, als voltants es troben diverses restes que podrien ser mes túmuls. Segons ell també, aquesta necròpoli seria d'abans de l'era ibera, als voltants del segle VIII a.C.

Coordenades UTM(ETRS89):

Inscultures de Pedrafita I: 31T 266386 4536752

Inscultures de Pedrafita II: 31T 266486 4536781
Pedrafita II: 31T 266493 4536779
Pedrafita I: 31T 266540 4536859
Inscultures de Pedrafita III: 31T 266526 4536836
Inscultures de Pedrafita IV: 31T 266537 4536860
Mas de Toribio I: 31T 266419 4537318
Inscultures de Mas de Toribio I: 31T 266403 4537294
Inscultures de Mas de Toribio II: 31T 266394 4537267
Inscultures de Mas de Toribio III: 31T 266396 4537267
Mas de Toribio II: 31T 266587 4537432
Mas de Toribio III: 31T 266590 4537433
Mas de Toribio IV: 31T 266590 4537430
Possible Vinya d'en Valle I: 31T 267242 4538056
Possible Vinya d'en Valle II: 31T 267242 4538064
Poblat de Vinya d'en Valle I: 31T 267240 4538051 
Vinya d'en Valle III: 31T 267310 4537994
Vinya d'en Valle IV: 31T 267316 4537994
Vinya d'en Valle V: 31T 267313 4538001
Vinya d'en Valle VI: 31T 267319 4538004
Vinya d'en Valle VII: 31T 267328 4538007
Vinya d'en Valle VIII: 31T 267303 4537998
Inscultures de Vinya d'en Valle I: 31T 267296 4537999
Inscultures de Vinya d'en Valle II: 31T 267328 4538012
Inscultures de Vinya d'en Valle III: 31T 267327 4538015
Inscultures de Vinya d'en Valle IV: 31T 267336 4538006
Inscultures de Mas d'en Jerra: 31T 267465 4538347
Túmul I del Puig: 31T 268544 4547363
Inscultures del Puig I: 31T 268372 4547271
Inscultures del Puig II: 31T 268373 4547288
Necròpoli tumular de La Gessera: 31T 268186 4547880