TRANSLATOR

dissabte, 2 de gener de 2021

Forns ibers a Cànoves i Samalús

Amb tot això de la COVID 19, no podem fer gaires coses, però actualment el confinament és comarcal i aprofitem per anar a veure coses prop de casa. Avui cauran dos forns ibers, que al nostre parer, van molt relacionats amb la ciutat perduda de Lauro, sobretot un d'ells, que es troba a la falda del mateix turó, a la seva part baixa.

Des de Cardedeu, agafem el cotxe i sortim direcció nord per la Bv-5108, fins a topar amb una rotonda on emprenem direcció Cànoves i Samalús per la Bv-5107, i, pocs metres després del cartell de fi de Cànoves Residencial, enfilem amb el cotxe per una pista sorrenca que surt a mà dreta. Aquesta no és que es trobi en un estat boníssim, però bé, tan sols fem uns 20 metres perquè llavors passa a ser particular i deixem el cotxe a la dreta de la pista, a una corba a l'esquerra, aprofitant el camp de conreu que hi ha.

A peu, seguim pel camí i, a pocs metres, n'agafem un de nou que surt a la dreta amb un fort pendent. Seguirem aquest una cinquantena de metres veient a un nivell superior a l'esquerra el Forn de la Servera, o mal anomenat Forn de Pega.

Es tracta d'un forn ceràmic idèntic als de Rubí i Sant Cugat, i, igual que per ells, hi ha una gran varietat d'opinions en la seva datació. Nosaltres creiem que deu ser del començament de l'època ibera, segle VI a.n.e. Com a mínim, les restes que vam veure escampades al seu voltant ens podrien enclavar en aquest punt temporal. Parlem de ceràmica grisa de la costa catalana.

Aquestes obertures donen accés a la cambra de combustió que, en aquest cas, és rectangular, de 2.40 metres de llargada per 1.95 metres d'amplada. Al bell mig, disposa d'un pilar de forma circular amb un diàmetre d'uns 50 centímetres que suporta el foradat sostre, que realment és el que fa que aquests forns siguin espectaculars a simple vista.


Es conserven gran part de la graella i de la cambra de combustió, mancant de l'antic forn el corredor d'accés a la cambra, així com la volta superior, que tancaria la zona de cocció del material ceràmic.

La graella que podem veure té forma rectangular, de 2.07 metres de llarg per 1.30 metres d'ample i un gruix de 62 centímetres. En aquest espai, s'hi encabeixen 14 fumeroles (2 d'elles trencades), que no mantenen una igualtat dimensional ni de fisonomia.

El departament de cultura de la Generalitat li atorga una cronologia des del 650 al 50 a.n.e.

Vist el primer forn de la ruta (que ja dic que no vam caminar gens), tornem al cotxe, i seguim per la Bv-5107, i la seguim en la mateixa direcció dos quilòmetres (apropant-nos a la zona de Lauro), lloc on deixem el cotxe a una zona habilitada per encabir contenidors, just després de la Casa Pericas. A peu, desfem un xic de camí tot anant pel voral de la carretera, entre aquesta i la casa. Als metres de deixar l'habitatge a l'esquena, agafem un corriol que surt a la nostra dreta i que, al ben poc, ens dona accés a un altre que va paral·lel a la carretera, però a un nivell inferior, i ens apropa a la casa. El seguim, però no arribarem a la casa, ja que, quan som a uns metres d'ella, podem veure a l'esquerra i amagat per la vegetació el forn iber de Can Pericas.

La primera referència que hem trobat d'ell és la d'Antoni Gallardo, esmentant que el seu fill el va trobar vers l'any 1938.

És tracta d'un forn iber de petites dimensions, que singularment no disposa de columna central (possiblement degut a les seves dimensions) com la del proper forn, acabat de visitar. És gairebé quadrat, fent 2 metres de llargada per 1.80 metres d'amplada.

També, com el seu proper germà, i fet prou típic als forns d'aquesta era, li manquen el corredor d'accés, si és que en va tenir, i la coberta de l'enreixat... o sigui de la cambra de cocció ceràmica.

De la graella superior, en podem dir que consta de 34 fumeroles rectangulars, faltant-ne tant sols 1 del que deuria ser el seu estat original. Aquestes es troben posicionades formant una quadrícula de 5 fileres on cada una d'elles consta de 7 fumeroles.

Segons el departament de cultura de la Generalitat, és datable, igual que el seu proper germà, vers el 650 fins al 50 a.n.e.

Aquests jaciments tenen la particularitat de ser molt propers a torrents, necessaris per a les tasques de ceramista. Però aquest en qüestió, a banda, consta d'una diferència que ens pot ajudar a la seva datació, la proximitat a la Ciutat ibera de Lauro. Aquesta es troba a només uns 500 metres en línia recta, pel que la ciutat va estretament relacionada amb el forn, sota el nostre parer; és més, pensem que el Forn de la Servera també hi està relacionat.

Ja per últim, esmentar que a la prospecció que es va fer al jaciment durant el 2010 i el 2011, van sorgir fragments ceràmics corresponents a l'època ibera de la zona.

Amb aquesta visita, ja tornem a casa, esperant que mantinguessin el confinament comarcal i almenys poder visitar restes iberes o cercar de més antigues... no va ser així.  


Coordenades UTM(ETRS89):

Forn Iber de la Servera31T, 445497, 4616360
Forn Iber de Can Pericas: 31T, 444134, 4615768

Cap comentari:

Publica un comentari