TRANSLATOR

diumenge, 24 de juliol de 2022

Poblats a la Franja de Ponent: Baix Cinca, Cinca Mitjà i la Llitera

Després de visitar el túmul de Saira, sortim de Catalunya seguint lentament el nostre trajecte cap a Roda d'Isàvena. Farem tres parades per a visitar tres poblats ibers del voltant de Fraga.

Per arribar al primer d'ells, un cop a Fraga, agafem la carretera A-1234 cap a Monzón. Arribats al quilòmetre 3, veurem una mica més endavant un cartell informatiu de color blau indicant "el Pilaret, segle III a.n.e." amb una fletxa cap a la dreta, però aquí no podrem pas desviar-nos. Hem d'avançar una mica i girar a la dreta pel Camí del Portell. Als 50 metres, girem a la dreta tot travessant un pont i ens desviem de nou a la dreta a la bifurcació que trobem 90 metres després. Seguint l'antiga carretera (ara en desús) durant 290 metres, aparquem i seguim a peu per la pista privada de la nostra esquerra, que remunta el turonet amb unes quantes ziga-zagues. Després d'uns 160 - 170 metres, veiem a mà esquerra les restes d'una construcció i allà hem d'abandonar la pista per a acabar de pujar el turó sense prendre mal. Al cim d'aquest turó trobarem el poblat iber del Pilaret o el Pilaret de Santa Quitèria.

Es tracta d'un modest poblat edificat el segle III a.n.e. que fou excavat temps ençà i avui es troba abandonat, però encara força visible. Conserva cases de planta rectangular i una cisterna central amb revestiment interior. El 1894, s'hi va trobar una estela gravada amb un text iber.

Baixem del turó, ens hidratem, que fa moltíssima calor, i seguim endavant per la mateixa carretera A-1234. Un cop a Albalat de Cinca, aquesta carretera es bifurca i girem a l'esquerra cap a Alcolea. Entrats a aquesta població, ens tornem a desviar a l'esquerra cap a Chalamera per la HU-V-8611 i seguim 4.3 quilòmetres, moment en què trobarem una desviació a la dreta i una esplanada on podem deixar el cotxe. A peu, ens enfilem turó amunt seguint una pista sorrenca per a arribar al jaciment de La Codera en poc menys de 500 metres.

El conjunt de la Codera pertany a un ventall d'èpoques des del Bronze antic al període iber i està constituït per tres poblats (un del Bronze, un del Ferro i un iber), 4 necròpolis de diferents èpoques i un camps d'urnes. El que nosaltres vam visitar va ser únicament la part de poblat del Ferro, que és l'estructura més preparada per a les visites. La calor que feia, que se'ns feia l'hora de dinar i el desconeixement de gairebé la totalitat de les altres restes van fer que ens quedéssim només amb aquesta petita part i que ara pensem "hi hem de tornar!".

Plànol extret de la pàgina web de La Codera

El que veiem en arribar és una muralla amb les bases de dues torres circulars i, adossades a la muralla, una primera filera de cases allargades. Aquestes cases són les més antigues del poblat, juntament amb el tram recte de muralla, i corresponen a l'època del Ferro antic, vers finals del segle VII a.n.e. A l'extrem oposat a la muralla, les cases donen a un carrer transversal que s'encreua amb un de longitudinal i que segueix la forma del turó on es troba el poblat. A banda i banda d'aquest segon carrer, hi ha habitacions quadrangulars més petites, datades vers principis del segle V a.n.e.

A les excavacions efectuades, s'han trobat evidències de que  aquestes habitacions corresponen a vivendes i també a tallers d'activitats artesanes, on s'hi han trobat forns, però molt poques restes ceràmiques.

Com a curiositat, podem comentar que els carrers estan pavimentats i disposen de vorera.

Al fons del poblat, hi ha les restes de la cisterna, de forma el·líptica de 5 i 7.8 metres d'eix, i fondària conservada de 1.5 metres (es creu que la real devia de ser de 2 metres).

A continuació, ens acostem a dinar a Binèfar, des d'on anirem a fer l'última visita del dia, la del poblat de La Vispesa, situat als afores d'aquesta població, ja dins del terme municipal de Tamarit de Llitera. Des de La Codera, retornarem a Alcolea de Cinca girant a l'esquerra a l'HU-V-8611. Girem a la dreta per anar de nou a Albalat de Cinca per l'A-1235 i avancem fins a Binèfar per l'A-1239. Ja arribant a aquesta població, passem per sota de l'autovia A-22 i trobem una rotonda, on sortim per la primera branca cap a Almacelles i Lleida per la N-240. Avancem 4.5 quilòmetres i agafem una pista sorrenca a l'esquerra poc després d'una gran fàbrica de pinsos. Després de recórrer 310 metres, girem a la dreta i ja veiem el turó de la Vispesa just davant nostre. Tot i això, seguim 330 metres més a deixar el cotxe al què deu ser l'aparcament del poblat, on hi ha un parell de basses, un cartell informatiu del poblat i un caminet habilitat per a pujar-hi.

Per la pujada i al cim, ens criden l'atenció els grans carreus típicament romans, el que ens indica que el poblat fou romanitzat. De fet, fou bastit en època ibera (segle III a.n.e.) i utilitzat fins el baix imperi romà (segle II).

No té muralla i això fa que es barallin dues hipòtesis: o bé que no n'hagués tingut mai, o bé que el seu material fos utilitzat pels romans, com es fa palès amb el material d'altres construccions del recinte.

Al cim del turó, ens crida l'atenció un pou força profund cobert amb una reixa metàl·lica per a evitar caigudes. És d'època romana i servia per a recollir l'aigua de la pluja.

Avançant pel turó, veiem més carreus romans a l'altre extrem i murs poc conservats d'època ibera, així com moltíssima ceràmica en superfície, sobretot als laterals del turó. S'hi han identificat fragments corresponents a l'època dels camps d'urnes del Bronze i ibers (pintats alguns d'ells), ceràmica negra helenística i ceràmica romana.

A la part nord i nord-est, es conserven vestigis d'un carrer empedrat que també disposa de vorera, com hem observat al matí  a la Codera.

Tot i que el poblat era conegut d'antic, va captar les mirades dels estudiosos quan el 1968 es va trobar un gran monument que sembla ser funerari i commemoratiu simultàniament. S'anomena estela ibera de La Vispesa i es conserva al Museu d'Osca. És un pilar de 6 cares amb una escena detallada de guerra i una menció del déu Neitín. També s'hi va trobar un altre fragment amb cavalls que podria ser una part del monument anterior.

Almudena Domínguez Arranz i Elena Maestro Zaldívar han estudiant l'assentament en profunditat des del 1984. Fou declarat bé d'interès local el 2010.

Visitat aquest tercer poblat, deixem les visites per avui i seguim cap a Roda d'Isàvena.


Coordenades UTM(ETRS89):

Poblat del Pilaret de Santa Quitèria: 31T 277209 4603434
Poblat del Ferro de la Codera: 31T 261861 4619198
Poblat de La Vispesa: 31T 278140 4632814

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada