Dolmen a Cervià de Ter

De vegades, les previsions del temps no són del tot fiables... Avui, havíem decidit anar a l'Alt Empordà perquè, en principi, era on havia de fer millor temps de tot Catalunya, però hem hagut de sortir d'allà abans d'hora perquè se'ns ha posat a ploure... també cal dir que érem a la part de l'Empordà que toca amb la Garrotxa i allà el temps és més inestable.

Bé, després del dia mig truncat (Menhirs a Agullana II i Maçanet de Cabrenys), de tornada a casa convenço al Marc d'anar a veure un dolmen pel què hem passat molt sovint i no hem parat mai. Així que sortim de l'AP-7 per la sortida Girona N i anem direcció a Cervià de Ter, primer per la N-II i després per la GI-633. Just quan agafem aquesta carretera, trobem un camí en força mal estat a mà esquerra. Podem arriscar-nos a ficar-hi el cotxe o bé el podem deixar a la dreta de la carretera, on hi ha un petit tros on podem aparcar. Ja a peu, enfilem el camí, que en pocs metres es torna planer i travessa un bosc. El camí s'acaba desdibuixant i desemboca a un ampli prat on, a mà esquerra, trobem el malmès dolmen de La Castellana o Cabana d'en Manel.

Les restes que veiem són set lloses, només tres de les quals es troben a la posició original, tot i que el dolmen va ser "restaurat" l'any 2003. Dic "restaurat" perquè les lloses que eren escampades pel prat en haver estat mogudes durant les feines de llaurat del camp es van col·locar al costat de les que no s'havien mogut, però sense respectar la planimetria original del megàlit.

Les dimensions màximes de la cambra abans de la restauració eren 1,80 metres de longitud per 1,20 d'amplada, essent l'extensió màxima ocupada per les lloses de 3,20 metres de longitud per 2,30 metres d'amplada. L'alçada màxima conservada de les lloses és de 70 centímetres.

Cap de les diferents fonts bibliogràfiques consultades per a aquest sepulcre esmenten troballes, ja que segurament va ser espoliat antigament i es trobava enmig d'una àrea de conreu.

La zona fa una miqueta de pudor i el dolmen ja està vist, així que desfem el camí per arribar al cotxe i tornem cap a casa.

Coordenades:

La Castellana: UTM(ETRS89): 31T, 490384, 4656557

Dolmen a Sant Aniol de Finestres

Petita excursió en grup avui. Anem a Amer, amb en Manolo, la Fina, l'Alberto i la Dominique. Per arribar-hi, sortim de l'AP-7, prenent la C-63 direcció Santa Coloma de Farners. Passem Santa Coloma, Anglès, La Cellera de Ter i arribem a Amer. On just, entrar al poble, davant les primeres cases i una parada de bus, veurem un camí asfaltat que surt a la nostra dreta, amb un rètol indicant Sant Climent d'Amer. Ens hi endinsem i seguim tot rectes el camí asfaltat, fins a trobar el desviament a Sant Climent a la dreta i La Barroca tot rectes, seguirem vers La Barroca, que és el cim pel qual ens passejarem avui.

A partir d'aquí, el camí és de sorra, però l'estaven asfaltant quan hi vam anar. Seguirem per aquí uns quilòmetres, fins a trobar un ampli espai a la dreta, just abans d'arribar a un tros de mas. Allà deixem el cotxe.

A peu, en endinsem per un camí, que surt de la mateixa "zona d'aparcament", donant-li l'esquena a la carretera, en aquest tros asfaltada. El camí no és difícil... ja hem pujat tot el desnivell de la cinglera de la muntanya, amb el cotxe... algun petit desnivell de pujada, amb el camí ple de còdols i rocs, però bé, és tot bastant suau.

Tot anat pel camí (per cert, ple de fòssils), ens trobarem un pal indicador amb una bassa natural d'aigua al costat. En aquest punt agafarem un corriol ample, que surt un xic a la dreta del camí, en el sentit que portàvem, direcció l'ermita de Sant Roc de la Barroca. A aquest camí amb sòl de roca mare, que va pujant fins l'ermita tornem a trobar gran quantitat i diversitat de fòssils: petxines, cargols de mar, eriçons, petxines de pecten, nummulites, etc.

Al cap d'una estona, el corriol s'endinsa pel mig del bosc, on comença a fer trossets amb cert grau d'inclinació i les arrels dels arbres, de tant en tant, surten per ell. En aquest moment, ja faltant poc per arribar a l'ermita, veurem a una corba a l'esquerra, en un tram de cert pendent, un corriol que s'endinsa pel bosc, marcat amb un amuntegament de pedres. L'agafem i en uns 25 metres arribarem al dolmen del Cementiri dels Moros de Sant Roc.

D'aquest jaciment no hi ha gaire informació, ja que, tot i estar localitzat en un lloc prou fàcil d'arribar, no s'han fet gaires prospeccions. Sabem que l'Albert Fàbrega amb en Josep Agustí hi van treballar, determinant una amplada de 0.80 metres i una llargada de 1.80 metres.

Aquest sepulcre té just al costat uns forats, no naturals i amb alguna llosa a l'interior, com a poc, un xic curiosos... no sé que deuria ser, però natural no és.

Fàbrega i Agustí esmentaren que encara que el conjunt podia semblar quelcom relacionat amb l'edat alt-medieval, però el fet de tenir una cista, ens ubica clarament a la prehistòria, donant-li encara més consistència el conjunt de lloses del costat i el poc visible túmul. Aquesta visió està recolzada pel patrimoni de la Garrotxa, que al seu web esmenta que podria ser una necròpoli de l'edat del ferro.

  

Tornem al camí principal i pugem fins l'ermita, on fem parada tècnica, que s'han de reposar forces. Fem una ullada a les maques vistes des de l'ermita.

Foto de Manolo Lara

Tornem cap al cotxe fent el camí a l'inrevés, agafant alguna petita variant per baixar del cim de la Barroca, però no allunyant-nos gaire del camí principal.

Quan arribem al cotxe, decidim anar a dinar al parc de Sant Salvador, al costat de la riera de Santa Coloma de Farners. Allà fem el "picnic" i el cafè al bar que tenen muntat. Jo ja pensava que ens acomiadaríem, però en Manolo tenia preparada una visita més. Així doncs, el seguim per l'AP-7, sortint-nos a Hostalric. Llavors, vam passar per sota l'autopista per un dels diversos passos estrets que la creuen, dirigint-nos cap a la zona de Fogars. Un cop creuada, seguirem el camí ample de sorra que hi ha direcció Barcelona. Passarem una gran casa i, just després, el camí s'allunya de l'autopista... quan es torna a apropar deixem el cotxe enganxat a la vora.

Ens posem a caminar i el camí es torna a allunyar de l'AP-7 vorejant un camp conreat; al poc, es torna a apropar i llavors agafarem un camí a la nostra esquerra que puja vers les muntanyes. Caminant per ell, surt un camí a la dreta, gairebé a la nostra esquena en el sentit de la marxa, que en pocs metres ens porta a... no sé com identificar això... bé, és un trílit modern.

Per internet, he trobat fonts, que asseguren que és un dolmen... jo diria que ni de broma, encara que hi ha una gran pedra just al davant, en posició com si fos la de capçalera.

Tornem al cotxe i ens encaminem cap a Mollet, on anem a prendre una cervesa tots sis per acomiadar la diada.

Coordenades:

Cementiri dels moros de Sant Roc: UTM(ETRS89): 31T, 471812, 4651903

Menhir a Sant Hilari Sacalm

Avui farem una visita ràpida a un menhir a Sant Hilari Sacalm. L'excursió no era per a veure megàlits, volíem visitar el poble d'Osor, que ja havíem vist imatges per Internet i ens va fer gràcia.

Entrem a la capital de Les Guilleries tot anant per la carretera d'Arbúcies (GI-550), fins al punt on aquesta s'ajunta amb la GI-551 que ve a la nostra dreta. Just al davant, a una petita zona ajardinada, veurem el menhir de la Pedra Llarga... No vam buscar gaire, no!!

D'aquest roc no hi ha gaire a dir... només que va ser mesurat i re-aixecat l'any 1875 per J. Martorell, segons ell fa 1.80 metres d'alçada i 0.70 metres d'ample... jo diria que fa prop de 2.00 metres d'alçada visible, no el vaig poder mesurar (no portava els estris), i podria ser que si que fes els 0.70 metres d'ample. No se sap on era realment... però bé, no gaire lluny. El que tampoc se sap és si hi havia algun megàlit associat al menhir... al que jo dic que, i tant!!! Segurament destruït per la construcció de cases de Sant Hilari. A més, hem de tenir en compte que hi ha inventariada alguna cova, de molt difícil accés, molt propera.

Tornem al cotxe i ens dirigim a Osor, que es troba a 16 quilòmetres tot anant per la GI-542, que surt del mateix Sant Hilari. Tot anant per la carretera, trobarem a una corba un petit salt d'aigua, crec que per allà, per la part baixa de la muntanya, és on asseguren una cova prehistòrica.

Seguim un xic més i arribem a Osor... del poble, em va cridar l'atenció la gran quantitat de fonts que tenen, la veritablement preciosa riera que hi ha i la pau i tranquil·litat amb la que viuen.

Arquitectònicament, no és d'aquells pobles que diguis preciós, però s'ha de reconèixer, que els ponts sobre les rieres i molts raconets del poble són realment maquíssims. Hi ha una ruta circular marcada als carrers indicant els llocs més interessants de la població.

Per acabar, només dir que la població l'any 2012 era de 452 habitants, però no és un poble condemnat a l'extinció... tenen escola.

Coordenades:

Menhir de la Pedra Llarga de Sant Hilari: UTM(ETRS89): 31T, 459839, 4635664

Dòlmens a Senterada - Cérvoles i menhir a Senterada - Puigcerver

Últim dia de les mini-vacances pel Pallars. Ens llevem d'hora, carreguem el cotxe i ens dirigim al nucli de Senterada. Un cop allà, agafem la L-503 direcció la Pobleta de Bellveí i, abans de sortir del poble, prenem un desviament a la dreta que va al càmping i Puigcerver. El seguim fins a arribar al nucli, on uns metres abans, a la corba existent, aparquem al cotxe.

A peu, agafem un camí que surt al vèrtex d'aquesta corba enfilant-se vers la muntanya. El seguirem fins que veiem a una corba a l'esquerra amb un camí a la nostra dreta. Aquest camí va vorejant un camp de cultiu... no recordo de què era, però, eren uns arbrets. Bé, doncs al bell mig localitzem el menhir de Cal Casó.

Nosaltres vam seguir el camí vorejant el tancat, i li vam fer la foto des del prat que hi ha per sobre (les coordenades que donem són d'aquest punt). No he trobat informació, però bé, pel lloc on es localitza, no sembla pas que l'haguessin mogut, i, suposem que de restes arqueològiques pel seu voltant, no se'n deuen haver trobat, ja que està al mig del camp de conreu.

El gran roc amida 2.00 metres de llargada per 1.80 metres d'ample, i un gruix màxim de 0.60 metres (no se sap la llargada soterrada).

Tornem al cotxe i ens dirigim a Cérvoles. Per arribar-hi, és un pèl complicadet... anem al poble de Senterada on a l'avinguda Flamicell, veurem el que deu ser l'únic bar del poble. Al seu costat, la carretera s'estreny per tornar a fer-se ample després de les cases. Tot just passar aquest punt, girarem a l'esquerra, per un camí que puja vers la muntanya. Seguirem aquesta pista direcció Burguet, passarem el nucli i seguirem fins que veiem la senyalització del nucli de Cérvoles. A aquesta bifurcació de camins, deixem el cotxe a un raconet.

A peu, agafem el camí de la dreta, "el que no va cap al nucli", i anem per ell, tot rectes, fins arribar al sepulcre, després d'un bosc i una corba molt tancada a la dreta, amb una pista que surt cap l'esquerra. A uns metres de finalitzar la corba, veurem el megàlit a una zona sense arbres, també a la dreta del camí (hi ha un pal indicatiu). Aquest dolmen es troba a 1366 metres d'altitud.

El dolmen de La Cabaneta dels Moros de Sant Roc o de Cérvoles és del tipus constructiu denominat com a cambra pirinenca, de fet, com tots els sepulcres de la zona, per tant el datarem com la resta, entre el 2200 - 1800 a.C. Té unes dimensions de 1.60 metres de llarg, una amplada de 1.20 metres i una alçada, si no estigués caigut, de 1.30 metres.

L'any 1923 es va excavar, crec que per la Universitat de Barcelona, sense trobar cap resta arqueològica. Sabem que el 1991 va patir una altra prospecció per part de la Generalitat, de la qual desconeixem els resultats.

Ara tornem enrere i prenem aquella bifurcació que hi ha al principi de la corba, ara al final de la mateixa. Anem baixant per ella, entre cavalls, passant una construcció, i seguim baixant direcció l'extrem d'una llengua de la mateixa muntanya, sense vegetació. A mig camí d'arribar al final d'aquesta, trobarem al bell mig d'ella, tres grans rocs, anomenats les Lloses de Sant Roc.

Aquestes lloses tenen tota la pinta de ser un sepulcre en fase de construcció, més encara veient el terreny. Jo crec que era un sepulcre que volien erigir a l'extrem de la llengua de terra, dominant tota la vall. Aquesta hipòtesi encara pren més força quan a poca distància dels rocs es trobà ceràmica epicampaniforme, típica del calcolític i inicis del bronze.

Les dimensions dels rocs són semblants entre ells, menys la de la dreta de la fotografia, que és un xic més petita, tant de llarg, com d'ample, i un pèl més estreta.

Ara sí, tornem al cotxe i emprenem el camí de tornada a casa... s'han acabat les vacances, però tornarem a la zona.

Coordenades:

Menhir de Cal Casó: UTM(ETRS89): 31T, 331371, 4687205

Cabaneta dels Moros de Sant Roc o de Cérvoles: UTM(ETRS89): 31T, 327418, 4685380

Les Lloses de Sant Roc: UTM(ETRS89): 31T, 328216, 4684970

Dòlmens i necròpoli a Senterada

Tornem a la muntanya, avui amb la intenció de veure el famós dolmen de la Casa Encantada, al Pallars Jussà. Per intentar localitzar-lo, prenem la N-260 direcció El Pont de Suert i, després del quilòmetre 332, agafarem un desviament a l'esquerra que ens durà a Corroncui. Seguirem aquesta carretera, passant per dos passos canadencs per a camions i cotxes, fins que veiem a la nostra esquerra, poc abans d'arribar al poble, una zona mig habilitada per a deixar el cotxe, al costat d'un camí sorrenc ben definit que puja vers la muntanya i amb un pal indicador del dolmen de la Casa Encantada.

Allà deixem el cotxe, carreguem les motxilles i ens posem a caminar pel camí mentre pensem que amb un 4x4 et pots estalviar el tram. La pujada s'acaba a un pla, per a mi espectacular, al qual vas caminant per sobre una manta de gespa, com si fos tallada del dia anterior, un típic paisatge d'alta muntanya amb matolls i gespa.

Seguirem pel camí, que es va desdibuixant, però tranquils, no té pèrdua i, a més, està marcat amb franges grogues. Baixem cap a un turó que hi ha, el creuem i seguim baixant, fins al turó següent per una roureda. Després d'aquesta, pugem un xic i, al punt més elevat, just al costat del camí, trobarem el dolmen de la Casa Encantada.

La cambra pirinenca (encara que temps ençà fou catalogada com una cista megalítica) de la Casa Encantada està datada del 2000-1500 a.n.e. (datació antiga) i reutilitzada fins a l'Edat del Bronze. Fou el primer megàlit documentat a Catalunya, vers l'any 1872. La publicació inicial, però, resta desapareguda, encara que es coneix l'autor, l'any i el lloc de la publicació, "expedient X". La primera notícia documentada que es té d'ell és de principis del 1922, on Serra Ràfols i Bosch Gimpera l'excavaren per a la Universitat de Barcelona. Serra Ràfols tornà a excavar el sepulcre l'agost del mateix any, i, cito textualment: "Encara que no s'hi trobà res, recollirem la notícia d'haver-s'hi descobert un crani sencer i tal vegada algun altre objecte, avui tot en lloc desconegut". A això, cal afegir que, segons la Generalitat, s'hi van trobar restes humanes, ceràmiques i algunes denes d'esteatita, i, segons Carreras Candi, l'any 1900, Mir Casasses el va excavar, trobant ossos i una moneda ibèrica.

El sepulcre es troba a una alçada de 1396 metres i les seves dimensions varien segons la font d'informació. Però bé, més o menys fa uns 2.00 metres de llarg, 1.50 d'ample i vora el 1.70 metres de profunditat. Alguns autors asseguren 2.00, i fins i tot 2.25 metres d'alçada.

Ara, segons en Carreras i en Tarrús al seu recull megalític del 2022, fa 1.80 metres de llarg, 1.55 metres d'ample i 1.72 metres d'alçada, dins d'un túmul de 14/15 metres de diàmetre. El classifiquen com un dolmen simple, també anomenat cambra pirinenca per alguns arqueòlegs a les zones muntanyoses, i documenten unes troballes de les excavacions de diversos fragments de ceràmica a mà i denes discoidals d'esteatita. Per acabar, direm que el daten entre el 2700 i el 1800 a.n.e. vers el Calcolític - Edat del Bronze antic.

Un cop fotografiat i observat el sepulcre, anem a cercar el menhir i el dolmen dels Rebolls. No vam trobar el menhir en no tenir les coordenades  i haver molt rocam. Pel que fa al dolmen, està gairebé tocant Pinyana i de cop ens vam trobar que el camí és força complicat, així que vam decidir fer-ho un altre dia amb més calma i vam anar a buscar els túmuls de la serra de Comillini que ens havia dit en Manolo de tornada cap el cotxe.

A mig camí del turó on són els túmuls, vam veure un dels dos cotxes abandonats, que es diu que hi ha a la zona. Es veu, és de color blanc, i està enganxat a unes boixeres. Aquí vam aturar-nos un moment, i mòbil en mà, vam trobar un document que parlava d'un gran prat amb una cinquantena de túmuls, que a més era gairebé on érem. Jo recordava haver vist diversos túmuls, però em van semblar moderns. Ens hi vam fixar bé i, a part dels moderns, semblava que també n'hi havien d'antics.

Les fotos no són gaire convincents, però pensem que es tracta de la denominada necròpolis de la serra de Comillini o tumular de la Coscona. Consta d'uns túmuls no gaire grans que, segons la Generalitat, amiden entre 1.50 i 3.00 metres de diàmetre, tots menys el situat a la part més alta, que nosaltres no vam buscar, i, que també segons ells, té un diàmetre d'uns deu metres. La possible necròpoli tumular té unes dimensions d'una hectàrea i conté, com hem dit, una cinquantena de túmuls. Per a nosaltres, alguns d'ells eren molt clars.

No s'ha trobat cap resta que ajudi a documentar i datar la suposada necròpoli, clar que tampoc s'ha excavat res, i no s'hi documenta tampoc cap troballa en superfície. Ara, segons la nostra experiència, té tota la pinta d'una necròpoli tumular de finals de l'Edat del Bronze - inicis de l'Edat del Ferro, i podria ser que utilitzada fins l'era ibera.

Seguim el camí de tornada i arribem al cotxe en no massa. Ara, ens dirigim a veure el dolmen de Mas Pallarès, així que prenem la carretera en direcció contrària a la que hem vingut, baixem el coll de Perves per la N-260 i agafem com si anéssim a la Pobla de Segur. Just passar el quilòmetre 322, veurem una entrada bastant tancada pel nostre sentit de la marxa, ens hi endinsem i en pocs metres entrarem a la propietat privada del Mas Rossell. Nosaltres vam aparcar el cotxe just entrar per la porta, a un espai que hi ha a la dreta, sota del dolmen, i a peu vam pujar fins la casa, on vam demanar permís per veure el megàlit a l'amo, que estava tot enfeinat arreglant una punxada del tractor. Ens va obrir la tanca per a les vaques i ens va acompanyar fins al sepulcre.

Aquest tros de cambra pirinenca o dolmen simple data, com la resta de cambres pirinenques, del Calcolític, entre el 2000 i el 1500 a.n.e. (datació antiga). Segons Carreras i Tarrús a la informació més moderna del megàlit, aquest va ser erigit entre el Calcolític i l'Edat del Bronze antic entre el 2700-1800 a.n.e.

Les dimensions del sepulcre són prou espectaculars, sobretot les de la llosa de coberta, que fa 2.85 metres de llarg, per 2.46 metres d'ample i 58 centímetres d'ample. Pel que fa a la cambra sepulcral mesura 2 metres de llarg, 1.50 metres d'ample i 1.30 metres d'alçada. L'obra tumular que sustenta el sepulcre fa entre 12/13 metres de diàmetre i no té cap resta de l'anell peristàltic.

Segons hem pogut saber, l'any 1923 fou excavat sense trobar cap resta arqueològica, i el 1983 fou excavat de nou per Roser Vilardell, que en va extreure 1 nansa d'apèndix de botó i 2 denes discoidals d'esteatita i calcària.

Finalitzada la jornada, ens anem a comprar a La Pobla i a descansar, que demà volem seguir amb la recerca.

Coordenades UTM(ETRS89):

Casa Encantada: 31T 326251 4690056

Necròpoli tumular de la Coscona o de la Serra de Comillini: 31T 325077 4690009

Mas Pallarès o del Mas: 31T 328177 4689922