Nova ruta per la Navarra euskaldun, tot i que a la frontera sud. Avui acabarem a la zona de Lumbier, i haurem vist un menhir, dos dòlmens i dos congostos.
Sortim de Lintzoain, on érem allotjats, per la N135 direcció Erro i, a l'entrar al nucli, prenem a la nostra esquerra la NA-2330. Per aquesta, seguim tot rectes una bona estona fins a arribar a l'alçada d'Urrotz, on creuarem la NA-150 per prendre la NA-234. Aquesta fa un gir a la dreta i, al poc, seguirem tot rectes per la NA-8103, deixant la NA-234 a l'esquerra. Aquesta ens permetrà entrar al nucli d'Urrotz Villa, que queda a la nostra dreta. Un cop al nucli central, buscarem la plaça El Ferial... El poble és petit i la plaça és gran, és impossible no trobar-la. Bé, doncs darrere de la paret de "frontón" que hi ha, trobarem l'estrany menhir d'Erroldan Arriya o Pedra de Roldan.
Descobert per J. M. Barandiaran el 1921, amb unes dimensions longitudinals de 2.55 metres i unes amplades d'entre 0.50 i 0.60 metres, essent de secció quasi quadrada. El monòlit té en un dels costats unes petites cassoletes d'origen natural. Tot i això, és classificat com a menhir, encara que no hagi rebut cap tipus d'estudi. Potser és degut a la seva perfecció arquitectònica, que no sembla ser deguda a un desgast natural. Els habitants d'Urrotz expliquen que aquí es tancaven tractes a l'època medieval.
Tornem enrere i prenem la NA-150 vers la nostra dreta. Compte que a uns 4.5 quilòmetres la carretera gira 90 graus a la dreta (si seguim rectes, canviem de carretera). Continuem deixant a l'esquena diversos pobles fins a arribar a Lumbier, bé, de fet, al nucli - nucli no cal entrar... Anem a la "Foz de Lumbier", i s'hi arriba tot seguint la NA-150 amb el gruix del poble a l'esquerra. Quan trobem una rotonda, també a la nostra esquerra, és el final del poble de Lumbier. A aquesta, sortirem per la primera branca, prenent la Carretera de la Foz o Foz Erripidea, i, al pock veurem un desviament a la dreta que prendrem; aquesta és la "Vía Verde de Irati". Per ella seguirem, i, en no arriba a un quilòmetre, veurem un gran aparcament a la nostra esquerra, on deixem el cotxe.
En teoria l'accés és gratuït, però no l'aparcament. Quan hi ha els vigilants de la zona d'aparcament, et cobren 2.5 euros per cotxe, 1 per moto. Sabem que hi fan visites guiades i tot, trucant al telf. 948 88 0874, però nosaltres no la vam fer pas i sincerament no crec que valgui la pena, amb el fulletó informatiu n'hi ha prou.
A peu, emprenem el camí que surt al final de l'aparcament i en ben poc temps entrem al que és la "foz" en si, tot passant per un túnel i caminant per un camí habilitat. De fet, ens van dir que per allà hi passava un tren i que l'únic que havien fet era aplanar-ho més encara i treure les vies... o sepultar-les, no sé.
El lloc en si és força maco. Vas amb el riu Irati al costat durant els 1300 metres que fa el congost. Aquest riu és el que ha anat desgastant les parets del que ara són penya-segats durant milions d'anys. També trobem l'encant del vol de les més de 200 parelles de voltors lleonats que hi viuen sedentàriament, essent aquest el lloc on hi ha una de les concentracions més elevades de tot el món. Ens consten a Portugal, reintroduïts a Itàlia, a llocs determinats de França i algunes parts del nord d'Europa, però a l'hivern emigren més al sud. Aquestes aus rapinyaires fan entre 2.50 i 2.60 metres de punta a punta d'ala... És prou impressionant veure-les.
A l'estona, passarem per un altre túnel, més llarg, i sortirem al que es coneix com "El Puente del Diablo". En sortir del tunelat, hem de prendre un corriol que surt a la dreta per arribar-hi. Si després del missatge d'advertència de la perillositat del camí, ens decidim a fer-lo, en pocs metres arribem a les restes del pont.
Des del camí, només veiem les seves restes, tot i que per l'autovia que va paral·lela a aquest tram de riu es pot veure una mica més del pont, encara que des de força lluny. Fou construït el segle XVI i destruït durant la Guerra de la Independència del 1812.
Vist el congost, volem veure el que sense dubte deu ser el més maco de tota Nafarroa, el d'Arbaiun, aquest creat pel riu Salazar. Deu ser impressionant, ja que es troba verge totalment, pagaria per poder veure'l amb detall (de fet, es fan visites guiades, trucar al mateix número d'abans). Bé, tornem a la NA-150 i la seguim uns 850 metres, on aquesta es desvia un xic a l'esquerra. Nosaltres seguim rectes prenent la NA-178, per la que farem poc més de 10 quilòmetres tot trobant el sortida, també a l'esquerra cap a la NA-2160. Per aquesta seguirem fins a veure, sense cap tipus de dificultat, el mirador de la "Foz de Arbaiun".
La denominen "Reina de las Foces" i realment no m'estranya, ja que ens consta que resta totalment verge durant els 6 quilòmetres que té de longitud. És considerada com a "Reserva Natural y Zona de Especial Protección de las Aves", sent el voltor lleonat l'au predominant, amb una nombrosa colònia no quantificada.
Tornem al cotxe i continuem la carretera en el mateix sentit que abans, fins a petar de nou amb la NA-178. Per ella seguim fins a trobar, a la dreta, la carretera que duu a Bigüézal i Castillonuevo just passar un pont sobre el riu Salazar. A aquest punt, a mà esquerra veiem l'antic traçat de la carretera i una zona de descans a l'inici de la carretera de Bigüézal, on podem deixar el cotxe. Ja a peu, travessem la NA-178 i agafem un camí que comença al mateix punt que l'antic traçat de la carretera. Després d'uns 170 metres, hem de girar a la dreta i avançar uns 40 metres camp a través per a trobar el dolmen d'El Puente de Bigüézal.
El dolmen simple d'El Puente de Bigüézal fou descobert per Valentín Araguás i José María Mikeleiz el 1955, i excavat per Joan Maluquer de Motes el mateix any. A aquesta excavació aparegueren 16 dents humanes, corresponents a un mínim de 6 individus, diversos fragments ossis impossibles de determinar i dos trossos ceràmics informes d'estil campaniforme. Les restes són dipositades al Museu de Navarra, a Pamplona. A banda, a una excursió prehistòrica realitzada el 14 de maig de 1986, es va trobar una petita destral polimentada sobre el seu túmul, que és circular, d'uns 10 metres de diàmetre. i que suporta una cista de 1.60 metres de llarg per 1.10 metres d'ample.
 |
| Extret de les fitxes de Luis Millán |
La construcció del sepulcre pensem que ha de ser prou anterior a les datacions per C14, produïdes als ossos recuperats, que han donat una antiguitat de cap el 1500 a.n.e.
Actualitzem l'entrada a dia 01/08/2022 per a inserir un nou megàlit a l'entrada, que llavors no ho sabíem, però té un proper germà que no vam visitar... o sigui que tornarem a actualitzar un altre dia. El d'avui, el dolmen de Puyomediano es troba tornant cap a Lumbier per la N-178 3.8 quilòmetres, on veurem una pista sorrenca que surt vers la nostra dreta, allà deixem el cotxe.
Ja a peu, i a uns 25 metres d'entrar per la pista, ens desviem a l'esquerra per un camí ample, però pedregós, que el seguirem tot rectes uns 660 metres, lloc on ens endinsem al bosc de la nostra esquerra, on, G.P.S. en mà, podrem trobar el sepulcre de Puyomediano a uns 25 metres de la pista rocosa per la que hem vingut.
Consta d'una obra tumular de 10 metres de diàmetre, que resta prou arrasat, i, pel que fa a la cambra sepulcral i segons Luís Millán, les dues grans lloses estintolades serien la coberta trencada... la que tenim a la vista en la foto anterior es veu clarament trencada, a nosaltres l'altra no ens ho sembla tant, tot i que mig encaixarien, però hi ha força diferència en el gruix, no sé, no soc arqueòleg.
 | |
|
La veritat és que és prou difícil imaginar com era realment el sepulcre degut a la seva continuada espoliació. Ara, no hi ha cap tipus de dubte del seu ús com a tomba prehistòrica, tot i que no es pot assegurar la seva datació.
Segons Millán, de lloses que són parts de la cambra que no siguin de la coberta, només n'hi ha 4, la més gran de 85 centímetres de llarg per 50 centímetres d'ample i un gruix de 16; les altres varien entre 20 i 30 centímetres d'alt, i 20 i 45 centímetres d'ample, per un gruix d'entre 15 i 10 centímetres.
Ja marxem, però, com hem dit, tornarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada