Tornem a Nafarroa, aquest cop amb els deures fets i ja amb una certa experiència al món megalític. El primer dia va ser molt intens, prehistòricament parlant, visitarem prou món megalític a l'Auñamendi nafarroenc, visitant 13 dòlmens, 4 cròmlecs i un poblat Neolític.
Nosaltres ens allotjàvem en un petit poble anomenat Lintzoain, des del qual ens quedaven prop molts megàlits. Els primers en ser visitats, els de l'estació megalítica de Sorogain. Per arribar, és ben fàcil, des d'on érem nosaltres, en un quart d'hora érem veient-los. Hem de sortir del poble pel "Camino de Zangurrieta" vers la N135. A l'encreuament, girem a l'esquerra i, en 2.7 quilòmetres, ens topem amb una rotonda d'aquelles dividides en dos per la carretera, que passa pel bell mig. Farem aquesta rotonda per la nostra dreta, creuant la N135 i prenent el "Camino de Santiago", que en aquesta seixantena de metres que recorrerem és asfaltat i el més probable és que veiem algun peregrí. Llavors girem a la dreta tot seguint el "Camino de Sorogain", que en poc més de quatre quilòmetres ens porta a l'alberg de Sorogain. Allà aparquem el cotxe.
El primer sepulcre de la nostra ruta es troba uns 80 metres darrere de l'alberg, tot pujant la muntanya. Veiem el dolmen d'Odiego Hego (Odiego sud).
Fou descobert per Miguel Javier Urmeneta l'any 1978, i es documenten restes d'una obra tumular d'11 metres de diàmetre per 1 metre d'alçada arran d'una visita de Juan Mari Martínez Txoperena del 25 d'agost del 2001.
No sabem si ha rebut algun tipus de prospecció o és per la morfologia, però el Govern de Nafarroa el data a l'era neolítica i reutilitzat fins l'edat del Bronze local, cap al 900 a.n.e..
Més amunt per la muntanya n'hi ha més, però nosaltres, amb els nens al cotxe, decidim veure el que ens queda més proper al camí principal. Així doncs, anem a visitar l'Ipar d'Odiego, que és a uns 130 metres de l'alberg, pel mateix camí que veníem, just al vèrtex amb una pista sorrenca que puja cap a les muntanyes i els dòlmens de la nostra dreta
Fou descobert per Tomás López Sellés el 3 d'abril del 1955, i conserva les restes d'un túmul de 9 - 10 metres de diàmetre per 0.80 metres d'alt. L'amplada de la cambra és de 0.71 metres al nord i es va estrenyent fins a 0.50 metres al sud. Per la mida de les lloses, la longitud de la cambra es pot extrapolar a 1.70 metres aproximadament. Sabem ben poc del dolmen i les excavacions efectuades si és que n'ha rebut, ja que, el 1983, Barandiaran, al seu treball sobre la prehitòria de Navarra, indicava que no havia estat excavat. El Govern de Nafarroa el data a l'edat del Bronze.
Tornem al cotxe i seguim la carretera 1.8 quilòmetres, on trobarem just a la dreta de la carretera un agrupament de plantes ben definit, envoltat per les pastures, crida l'atenció. Darrere seu, es documenta un dolmen. Nosaltres vam mirar per la zona i l'únic que vam ser capaços de veure amb cert estil dolmènic fou això, ho dic perquè les coordenades que teníem ens marcaven més amunt, però les fotos que hem vist per internet són del mateix roc. És el dolmen de Zubimearreko Erreka.
Consta d'un túmul d'uns 15 metres amb desnivell avui dia inapreciable. Del dolmen en si només en resta una llosa al costat del cràter on el seu dia hi havia la cambra sepulcral. No hem trobat cap tipus d'informació sobre el megàlit, ni tan sols una datació aproximada, per tant, suposem que no ha estat mai excavat.
Com a dada final, dir que fou descobert el 17 de setembre del 2005 per diversos membres d'Hilarriak.
A peu, creuem la filera d'arbres que hi ha darrere el dolmen, en el mateix sentit de marxa que la carretera i pugem uns metres per les pastures... aquí és millor anar amb les coordenades, ja que no hi ha res per a poder-ho referenciar. Amb aquestes, arribarem als fons de cabana de Zubimearreko Erreka. Són uns quants plans que segons els experts serien els fons de les cabanes que foren utilitzades en època prehistòrica, suposo que es devien de trobar la terra compactada, degut al continuat trepitjament humà.
L'hem marcat aquí perquè se'n documenten 12 junts, i al plànol ho hem fet com a poblat, però a l'altra banda del riu, gairebé tocant a aquest, se'n documenten més; de fet, crec que n'hi ha de disseminats per tota la vall.
Tornem al cotxe i seguim la carretera uns 550 metres, on veurem a la dreta d'aquesta i sense cap dificultat el cròmlec de Xantxoten Harria, també conegut com a Doce pares.
Descobert per Tomás López Sellés el 3 d'abril de 1955, es tracta d'un cròmlec de tendència ovalada de diàmetres de 7.5 metres i 8.5 metres als seus eixos, del qual resten 25 monòlits. Fou excavat per Pedro Arrese durant els anys 80, excavació de la qual no disposem de l'informe, seguirem buscant.
Segons les fites col·locades pel Govern de Nafarroa, són restes de l'edat del Ferro, entre el 800 i el 300 a.n.e.
Tornem al cotxe i continuem per la carretera fins que ens topem amb un pas canadenc amb un cartell informatiu a la dreta i una zona per aparcar el cotxe, on el deixem. Continuem a peu, camp a través i muntanya amunt tot seguint la tanca de separació de finques que surt a la dreta del pas canadenc. A uns 400 metres d'ascenció, veurem a la dreta les restes del dolmen de Xantxoten Harria o Pilotasoro I.
Tot i ser localitzat per José Miguel de Barandiaran el 24 de març de 1948, d'aquest megàlit no se sap gaire més, l'únic és que es creu que fou excavat furtivament, ja que no hi ha constància de cap prospecció, i el dolmen es veu buidat, i sense la llosa de coberta. El túmul, prou visible, és de 12 metres de diàmetre per 1.20 metres d'alçada. És datat pel Govern de Nafarroa a l'edat del Bronze local, vers el 2000-900 a.n.e.
El número II de Pilotasoro ens el vam saltar a cosa feta, és a uns 60 metres del seu germà I, encara més proper al filat i només en resta el negatiu del que un dia va ser una cambra sepulcral.
Del megàlit només en resta el cràter, per això a la majoria de llocs el denominen com a túmul... I, sí, és un túmul, però nosaltres hi veiem restes evidents de la cambra funerària, per això el cataloguem com a dolmen.
D'ell, ens consta que el túmul té un diàmetre de 9 metres per 0.80 metres d'alt, i que a l'interior del negatiu hi ha dues lloses que formarien part de la cambra sepulcral... Ara sí que amb més raó, el cataloguem com a dolmen.
Anem a per una d'aquelles coses, que n'hi ha bastants en aquesta ruta, que li has de posar un xic d'imaginació. Segons les coordenades, que ja sabem que sovint no són exactes, per aquí dalt hi ha dos cròmlecs, el de Pilotasoro i el d'Aztakarri. Els cròmlecs de la zona no són pas de grans menhirs, mes aviat són de petits monòlits, pel que gairebé qualsevol cosa podrien ser les restes d'antics cercles, i més tenint en compte que des de fa anys, tota la zona són prats de pastura d'animals de grans dimensions, com ara cavalls i vaques.
Nosaltres, després de donar moltes voltes buscant el cròmlec de Pilotasoro, vam pensar que segons la informació que teníem podria ser això, amb totes les reserves del món. La ubicació és clara, es veu el dolmen de Pilotasoro al fons de la fotografia, i es troba a uns 20 metres del dos, gairebé a mig camí entre ells.
Megàlit descobert pel grup Hilarriak el 13 d'agost del 1983, té un diàmetre de 5.50 metres i queden les restes de 19 pedres.
Segons informacions rebudes, el cròmlec queda dividit pel filat, és a dir que, tenint en compte el seu diàmetre, ha de ser un xic més amunt, no sé ben bé, però és que cercar quelcom amb restes tan minses...
Ens posem en marxa per buscar el cròmlec d'Aztakarri, i a uns 70 metres del dolmen II de Pilotasoro, tot baixant la muntanya, veiem aquestes lloses, que en viu donaven sensació de posicionament humà, però ja us deia que tant un cròmlec com l'altre estan agafats amb pinces.
D'aquest només hi ha informació d'Hilarriak i les coordenades són exactes. Jo no el veig, però la Cris que és la que va pujar, em comenta que en persona s'arriba a intuir un cert cercle.
El van localitzar els mateixos d'Hilarriak el 17 de setembre del 2005.
Prenem de nou el cotxe i retornem direcció l'alberg de Sorogain uns 700 metres, aturant el cotxe en un eixamplement de la carretera. A peu, ens endinsem a les pastures de la nostra dreta i just davant del filat que delimita la zona de pastura per al bestiar, veurem el dolmen de Sorogain o Aztakarri. Potser el cròmlec del mateix nom és per aquí, no sé, la veritat.
Es veu clarament el negatiu de la cambra, alguna llosa i el túmul d'uns deu metres de diàmetre, que conserva una alçada propera als 0.80 metres.
Pel que fa al seu descobridor, no es té clar, ja que hi ha documentació en referència al que podria ser aquest megàlit d'en José Miguel de Barandiaran datat el 1948, però es refereix a ell amb el nom d'Aztakarri. El 24 de febrer del 1998, en Goyo Mercader Mendiburu el troba, o retroba, donant-li el nom de Sorogain.
I a la part de darrere del filat podem veure el que deuria de ser una de les lloses del megàlit, i a la seva esquerra, i un xic més avall n'hi ha una altra, darrere de l'arbrat (l'he vist a una fotografia publicada per Juan Mari Martínez Txoperena), el que demostra una clara violació del sepulcre.
Just al costat, dins el mateix túmul, observem les restes de la cista de Sorogain, també violada com el seu germà gran, pel que segurament la informació que podrem localitzar serà mínima. L'únic que queda clar és que l'obra tumular fou reutilitzada per a encabir-hi aquesta segona tomba.
Es dona per fet que va ser descobert al mateix temps que el seu company tumular, amb la mateixa incertesa documental que hi ha sobre ell. Tot i que segons l'inventari megalític de Navarra d'Hilarriak, el descobriren Luis Millán i Goyo Mercader, membres d'aquest grup, el 12 de Setembre del 1998.
Un cop visitats els dos megàlits, tornem, de nou, al cotxe i seguim la marxa 1.7 quilòmetres, passant de llarg el ja visitat dolmen de Zubimearreko Erreka, on aturem el cotxe. A peu, cerquem i trobem a la banda dreta de la carretera en el sentit en que veníem, el dolmen d'Asundegi, mig amagat per la vegetació... bé, mig no, del tot!! Es veuen les dues lloses laterals molt ocultes a la vegetació.
Aquest dolmen és potser el de descoberta més tardana, ja que fou localitzat el 25 de febrer del 2006 per Juan Mari Martínez Txoperena. El seu túmul, tot i que queda molt dissimulat degut a l'acumulació de restes en fer la carretera, mesura 12 metres de diàmetre per 1.20 metres d'alçada.
Just al costat en direcció al Camino de Sorogain, veiem el que nosaltres vam pensar que podrien ser les malmeses restes del cròmlec d'Asundegi. La veritat és que encara no ho sabem del cert... Hem trobat coordenades de dues posicions diferents, una és aquí i a l'altra no vam anar-hi perquè no en teníem constància. De fet, veient l'estat d'alguns cròmlecs de la zona, ens podem trobar davant d'un de nou, si és que és a l'altre lloc.
Segons Juan Mari Martínez Txoperena, el va trobar ell mateix el 24 de setembre de 2005. Mesura 9 metres de diàmetre i hi ha més de 100 lloses formen l'antic cercle. Les seves coordenades són UTM ED-50 X:630032 Y:4764147. Amb aquestes dades, potser ens hem equivocat de pedres. Què hi farem.
Aquí, nosaltres vam parar i vam fer un plat combinat a l'alberg, seguit d'unes copes de Patxaran. Fou el moment on jo em vaig quedar amb els nens, que dormien, i la Cris va aprofitar per anar a visitar els dòlmens d'Arregi, que són alguns dels que ja hem dit abans que estan situats per sobre del d'Odiego, el primer del dia.
Per arribar, prenem un camí a la dreta que surt uns metres més amunt del dolmen d'Odiego i que duu directament a una fageda. Tot caminant per ella, hauríem de veure el dolmen d'Arregi I, però la Cris es va desviar a l'esquerra a cercar el II. En realitat, es veuen unes quantes lloses, però la foto és molt dolenta per culpa de la llum que es filtrava entre els arbres.
Localitzat vers el 10 de setembre de 1992 per Juan Mari Martínez Txoperena, li dona unes dimensions tumulars de 11 metres de diàmetre per 0.90 metres d'alçada.
Vist el II, es va continuar barallant amb les branques i arbres caiguts per a trobar l'Arregi III, situat uns 240 metres en direcció sud-oest.
Va ser descobert també per Juan Mari Martínez Txoperena el 2 de setembre de 1996. El túmul de 13 metres de diàmetre i 1 metre d'alçada, i la cambra es veuen perfectament. La llosa de la dreta, tal i com es veu posicionalment el dolmen a la foto, queda coberta per la vegetació, però si, apartem les plantes, veurem les restes d'aquesta paret de la cambra sepulcral.
Per finalitzar el circuit d'Arregi, tirem cap el nord uns 470 metres per a veure Arregi I, el més ben conservat i l'únic que té una fita identificativa, bé, en té dues.
Va ser donat a la llum pública per Tomás López Sellés el 5 d'octubre de 1961, tot i que es coneixia des dels anys 30 per José Miguel de Barandiaran.
L'obra tumular del megàlit és la més gran dels d'Arregi, fent un diàmetre de 16 metres i una alçada de 1.70 metres.
Se sap que aquest dolmen fou excavat furtivament, deixant, els saquejadors, les lloses del sepulcre amuntegades en un dels costats de la cambra. Lògicament, no hi ha cap informació d'aquesta excavació.
Respecte a la datació, la informació continguda a les fites no coincideix. A una d'elles el daten entre el 3000 i el 1500 a.n.e, és a dir, entre el Neolític final i l'edat del Bronze, mentre que a la col·locada pel Govern de Nafarroa, es concreta una mica més, tot i que no suficientment, deixant-lo dins de l'edat del Bronze, entre el 2000 i el 900 a.n.e.
Tornem al cotxe i deixem la zona de Sorogain. Fem com si tornéssim a l'allotjament, però en arribar a la N135, la prenem cap la nostra esquerra, i a les portes d'Espinal girem de nou a l'esquerra prenent el "Camino de Santiago", pista sorrenca per la que anirem uns 820 metres. Arribant als boscos, trobarem un camí a la nostra dreta, on deixarem el cotxe. Les restes del dolmen de Dondoro es troben a uns cinquanta metres tot anant per aquest camí i dins d'un recinte tancat.
Localitzat el 1924 per Silvestre Irigoyen Irisarri, secretari d'Auritzberri-Espinal, consta d'un túmul de 10 metres de diàmetre per 0.60 metres d'alçada. Ell informa de l'existència a Barandarian, que en feu una excavació el 1925 juntament amb Aranzadi, a la qual no es va obtenir cap troballa.
Ara tornem al cotxe disposats a veure l'últim sepulcre del dia. S'hi pot arribar de diverses maneres, jo recomano com a més comode tornar fins la N135 i seguir-la passant Espinal. Poc després, la carretera fa un gir direcccional a la nostra esquerra, i al poc veurem, també a la nostra esquerra, una benzinera fora de funcionament. Poc després, també a l'esquerra, trobarem un camí. A uns 110 metres d'anar per ell, deixarem el cotxe al voral, i a peu creuarem el prat de la nostra esquerra, en direcció a una zona no llaurada que hi ha. Allà trobarem les minses restes del dolmen d'Otegi.
Amb un túmul d'uns 15 metres de diàmetre i un metre d'alçada, fou descobert l'any 1924 per Silvestre Irigoyen Irisarri. Anys més tard, fou visitat per José Miguel de Barandiaran, que ja el documenta com a molt malmès. Creiem que a dia d'avui, el seu estat és encara més precari. S'ha de dir que els camps de pastura per a bestiar d'envergadura no ajuden a la seva conservació.
Bé per ser el primer dia, ja n'hi ha prou. Si fos per nosaltres, podríem seguir, que encara hi ha claror, però toca l'hora dels nens, que de vacances anem tots.
Zubimearreko Erreka: 30T 629421 4764430
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada