Nova ruta prehistòrica molt a prop de casa, en concret, al terme municipal de Montornès del Vallès, on a la part alta del Turó de Sant Miquel, just a sota del Castell de Montornès, s'hi documenta un poblat iber de la tribu dels Laietans, de cap els segles III i II a.n.e.
Nosaltres, hi vam arribar des de Montornès, però sembla que és més fàcil des de Vallromanes. Des de Montornès, hem de seguir les indicacions que ens porten cap al Castell de Sant Miquel, primer per asfalt i després per pistes de sorra. Amb el nostre cotxe, que no és 4x4, no vam poder acostar-nos fins molt a prop. Vam deixar-lo just abans de l'últim desviament a l'esquerra que surt cap el poblat, ja que aquí ja no és pista i és millor seguir a peu. Seguint aquest camí i en poca estona, s'arriba al puig de Sant Miquel, on cal pujar una mica per a assolir el cim i trobar les restes del poblat i el castell. Com a fet prou comú, aquest poblat fou destruït en gran part quan construiren el castell. Les restes de les construccions es troben barrejades quan més ascendeixes al turó. Tot i això, al mig del bosc, resten amagades gran quantitat de murs i fonaments, d'origen únicament iber.
Es documenta que la resta més ben conservada és un mur, que formaria part de la muralla i que molt possiblement seria una porta d'accés al poblat.
A dia d'avui, no es coneix la seva extensió, però molts autors li donen una certa importància, degut al seu enclavament geogràfic, que permet una gran visió de la zona planera de l'interior de la Serralada Prelitoral i el contacte visual directe amb altres poblats ibers de la contrada. Amb totes aquestes dades geogràfiques, sembla ser que el jaciment era un important pilar dins el sistema defensiu dels laietans de la zona.
Aquest poblat va rebre les primeres excavacions vers el 1963 i el 1964. Sota la direcció de Josep Barberà i Farràs, Eduard Ripoll i Perelló, i Lluis Monreal i Agustí, es procedí a l'excavació d'una plana que hi ha al turó.
 |
| Extret de l'estudi de David Asensio i Josep Guitart |
Segons es documenta, van sorgir diverses restes de material domèstic i eines agrícoles, juntament amb quatre llars de foc, una d'elles amb restes ceràmiques i una altra de dimensions prou grans com per a considerar-la un forn. Aquestes permeten datar l'habitament del poblat vers el 250 a.n.e.
 |
| Extret de l'estudi de David Asensio i Josep Guitart |
El poblat perdurà en el temps fins a més o menys l'any 100 a.n.e., i, per l'estat de les restes recuperades, es creu que el poblat fou atacat i incendiat, produint el seu sobtat abandonament.
A la primera de les zones excavades, es van localitzar restes ceràmiques recuperades als estrats superiors, de tipus campaniana A, campaniana B, fragments d'àmfora itàlica i fragments d'àmfores greco-púniques. acompanyades, òbviament, per produccions locals a torn i a mà, fusaioles, molins barquiformes en pedra, etc... tot i que es destaquen una vintena de cercles alguns d'ells amb perforació central i un bronze bicèfal amb decoració zoomorfa.
Als estrats inferiors, crida l'atenció la recuperació de fragments ceràmics àtics, ceràmica precampaniana i àmfores d'estil greco-púnic.
A una segona prospecció, un xic més amunt del turó, es varen localitzar dues vivendes i gran quantitat de material ceràmic, gran part d'ell d'importació, sobretot d'estil campanià A i fragments d'àmfora greco-púnica, 15 fusaioles a una habitació i 6 a una altra. Però el més destacable és el fet de recuperar material metàl·lic en peces completes, fet que fa confirmar el ràpid abandonament que va patir el poblat. Entre elles, hi ha de bronze, ferro i plom.
 |
| Extret de l'estudi de David Asensio i Josep Guitart |
Totes les troballes resten dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), a Barcelona.
La segona campanya d'excavació fou entre els anys 1969 i 1970 a càrrec del mateix Josep Barberà i Farràs, acompanyat per Ricard Pascual i Guasch, arqueòleg col·laborador a la primera prospecció. Curiosament, es van trobar moltes peces, però no n'hi ha moltes documentades als magatzems del MAC. Aquestes peces es troben encara en procés d'estudi i dibuix per tal de documentar-les.
 |
| Extret de l'estudi de David Asensio i Josep Guitart |
Amb tantes restes obtingudes de diferents tipologies, podem afirmar que el poblat va ser habitat des de, com a mínim, la segona meitat del segle V, i que ja de temps ençà fou un poblat amb una certa importància a la contrada.
Però aquí no s'acaba tot, ja que a l'any 2007, el Consorci del Parc de la Serralada de Marina va promoure l'abertura de nous camins forestals, un d'ells que passava just per la vessant de la muntanya de Sant Miquel i que va deixar al descobert diversos murs d'estança, amb tot el sorram a l'interior. Segons tenim entès, aquests murs continuen visibles.
 |
| Extret de l'estudi de David Asensio i Josep Guitart |
Ràpidament fou excavat clandestinament per algú, que temps més tard, fent obra de bona fe, donà les restes a l'ajuntament de Montornès. Entre elles restes, es documenta ceràmica campaniana A, ceràmica púnica ebusitana, fragments de ceràmica itàlica, ceràmica ibera reduïda, fragments d'indústria lítica i fragments de material no vascular. Aquestes restes també confirmen el ràpid abandonament del poblat, ja que hi ha peces ceràmiques completes.
 |
| Extret de l'estudi de David Asensio i Josep Guitart |
Aquest jaciment fou declarat Bé Cultural d'Interés Local (BCIL) per l'ajuntament de Montornès el 2 de juliol de l'any 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada