Megàlits al districte de Millau V

Nova ruta per l'Aveyron francès, la setena. Ens apropem novament al nucli de Saint Affrique en francès, Sant Africa en occità. Volíem visitar les estàtues-menhir que hi tenen al Museu de la Maison de la Memoire, en principi en tenen dues, però no sé si ens vam explicar malament o que anàvem amb els nens al carro, i es troben al pis superior, si tenien la planta tancada... ens van dir que no les tenien, però si les busques per internet les pots veure exposades. A més, ens vam haver d'empassar una visita guiada a la part inferior del museu, on tenen simulacions de vida tradicional i rural... una altra vegada, ja tornarem a per les estàtues!

Bé, ja que érem a Saint Affrique, ens disposem a visitar els dòlmens de la contrada que no vam poder veure durant la primera jornada a la zona (Megàlits al districte de Rodez I) per falta de temps. Començarem pel de Faydunes B o Boussac, que es troba tot sortit del nucli en direcció nord per la D-50. Per ella, seguirem 5.7 quilòmetres fins a trobar un desviament a l'esquerra direcció el petit nucli de Crassous... és la carretera que vam agafar fa tres dies per visitar aquest dolmen, el de Crassous. Ara li donem l'esquena i continuem per la carretera 1.1 quilòmetres, lloc on trobem una pista sorrenca que surt a la dreta, l'agafem seguint per ella uns 250 metres, lloc on la pista gira de nou a la dreta i surt un atrotinat camí des de la corba que segueix recte. Allà, deixem el cotxe, enganxat a aquest camí, per no molestar el pas de... sincerament de no sé qui, potser algun tractor, però bé, ni que fos la Rambla Catalunya!!

A peu, seguim pel camí, i, a poc de començar, veiem una clariana a mà esquerra que ens dona accés al camp de conreu que hi ha. Clarament, aquesta clariana és per donar accés al tractor al camp; per ella ens endinsem accedint a la zona conreable i veiem, també clarament, el sepulcre de Faydunes B o Boussac B, a uns 35 metres de l'accés, al mig del camp, ara remogut pels tractors per conrear quelcom.

Del megàlit no en sabem gaire, va ser estudiat, com tots els de la contrada, per Émile Cartailhac i, posteriorment, per Jean Galtier, que feu una tesi vers el 1971. Accedir del tot a aquesta tesi ens és impossible, només ho podem fer en una mínima part del seu estudi, la resta ens és vetada per drets d'autor... i la veritat, hem intentat buscar-la i comprar-la, però bé, és un llibre de fa 50 anys, o sigui que tampoc ens hi hem encaparrat gaire.

L'hem trobat documentat com a Boussac est. Al seu dibuix en planta i alçat, encara es manté dempeus, però ja es documenta que el túmul ha desaparegut a causa dels treballs agrícoles del voltant.

La primera menció del megàlit és feta per Émile Cartailhac, que l'excavà vers el 1865, excavació de la que no hem pogut trobar res de res. Anys més tard, Galtier diu que es tracta d'un dolmen simple, d'uns 2.50 de longitud, sense documentar la seva amplada i li atorga una alçada màxima de 0.90 metres. 

Més recentment, Bruno Marc afegeix un pes de la coberta d'unes 15 tones a l'estudi del sepulcre.

Seguim la ruta del dia veient el sepulcre de Faydunes A o Boussac A. Nosaltres, per arribar-nos-hi, vam tornar a la carretera asfaltada i vam girar a la nostra dreta, seguint uns 1.7 quilòmetres, lloc on trobem una masia a mà esquerra, Saint Martin. Aquí aturem el cotxe i intentem trobar un pas per creuar els camps de l'altra banda de la carretera. Sincerament, no recordo com hi vaig arribar, el que sí tinc clar és que sense GPS és prou difícil. El sepulcre es troba a uns 150 metres del llindar dels camps conreats que voregen la carretera, en direcció nord-est.

També s'hi pot arribar des d'on hem deixat el cotxe per a veure el seu germà B, només ens quedarà a uns 825 metres en línia recta, però de nou és bàsic el GPS. Des del mas, queda a 430 metres en línia recta.

Idèntic al seu germà, només hem pogut trobar minses referències d'ell per Jean Galtier, que li dona el nom de Boussac oest. L'autor documenta que fou excavat per  Émile Cartailhac al 1865. El 1971, Jean Galtier el descriu, a la seva tesi, com un dolmen simple, de més 3.50 metres de longitud, aproximadament 2 metres d'amplada i 1.40 d'alçada màxima. També descriu un túmul de 12 metres de diàmetre.

De l'excavació, es citen i es dibuixen 2 puntes de sageta en sílex i 2 denes de collaret en bronze.

Més recentment, Bruno Marc el descriu en el seu llibre "Statues-menhirs et dolmens des Causses et du haut Languedoc"  aportant la dada d'un pes de la coberta de 19 tones i li atorga una cronologia de vers el Neolític final català, que a aquesta zona francesa, tot i que està relativament prop de Catalunya, és el Calcolític.

Vistos els dos sepulcres de Faydunes, volem visitar el de Tourelles, també anomenat Vayssière, pel que emprenem el cotxe tot anant, de nou, vers Crassous, on deixant el nucli darrere, emprenem la D-50 direcció nord. En uns 800 metres, arribem a un punt on hi ha la D-250 a la dreta i segueix la D-50 a l'esquerra. Seguim aquesta última i, a uns 650 metres, aquesta gira cap la dreta. En aquest punt, emprenem una estreta pista asfaltada que surt de la corba a la seva esquerra i seguim 2.9 quilòmetres creuant un petit nucli. A la distància esmentada, aturem el cotxe al voral de la carretera. El dolmen es troba al bell mig del camp conreat de la nostra dreta tal i com hem arribat. Veurem fàcilment on es troba, ja que conviu amb vegetació de la zona, i aquesta s'identifica clarament dins el camp, a una cinquantena de metres del voral d'aquest.

D'aquest antic sepulcre, hem trobat informació a una tesi atorgada a Jean Poujol, tot i que, amb tots el respectes cap a Poujol, és idèntica al que hem vist de la tesi de Jean Galtier, fil per randa.

L'autor defineix que la seva coberta no és monolítica, i en documenta una al seu lloc (actualment caiguda vers la cambra) i una altra a la vessant est del túmul. Pel que fa a les dimensions, se li dona una longitud màxima de 3.55 metres, 1.25 metres d'alçada màxima i, com ja ens ha passat abans, ens mancaria l'amplada, ja que no hi ha referència per la falta de la llosa de capçalera. Curiosament, les parts laterals del sepulcre són rebaixades en alçada, al que Galtier hipotitzà que seria un corredor d'accés a la cambra de 1.60 metres de longitud, 60 centímetres d'alçada i una amplada d'1.10 metres. També li atorga un túmul 7 metres de diàmetre.

Fou excavat vers el 1875 per Émile Lalanne, però no hem trobat res d'aquesta acció.

Anem a pel quart, però aquí vam veure quelcom que no ens esperàvem, una necròpoli, molt maca, prou gran i ben conservada, un túmul que hem d'investigar i un hàbitat del Neolític.

Per arribar, agafem el cotxe i tornem a la D-50, on girem a l'esquerra seguint-la en la mateixa direcció que portàvem abans, i la seguim 3.6 quilòmetres. En aquest punt, deixem la D-50 i prenem la D-527 a l'esquerra, direcció Les Costes Gozon, per la que fem 4.1 quilòmetres. Gairebé arribant a aquest poble, girem a l'esquerra direcció La Borie de Gozon, Lacalm, Pinsac i La Serre. Quan entrem al petit nucli de Pinsac, girem per la primera a l'esquerra, tot seguint un camí sorrenc que seguirem uns 800 metres fins a trobar una zona habilitada per a aparcar.

Just aquí, a la cantonada que es crea amb la pista, que jo diria que és per a tractors i per als visitants com nosaltres, veurem un gran túmul amb arbrat, i, a la seva vessant, una necròpoli, que, segons hem pogut saber, és d'era visigoda. 

Les excavacions d'aquesta necròpoli s'iniciaren vers el 1950 sota les ordres dels professors del poble, Marie Louise i Pierre Cabanes, que a banda de professors del nucli, també eren reconeguts arqueòlegs. Ells van desenterrar un total de 51 tombes visigodes, al que es creu que és la tercera part del total superficial de la necro. S'hi documenten diversos tipus de tomba, i també es menciona la desaparició de quasi la totalitat de les cobertes.

Aquest antic cementiri, conegut com el cementiri de Sabel o bé la necròpoli de Sabel, és separat per dos conjunts de tombes: el que toca amb el túmul és el grup superior, en el que es documenten 37 tombes, de les quals 17 són d'inhumacions múltiples.

Seguint el camí, a pocs metres, es troba la denominada com a zona inferior de la necròpoli. La zona baixa del cementiri fou excavada vers el 1952 i el 1954, trobant-se 14 tombes excavades a la roca, que estranyament no són col·locades en la mateixa direcció, fet prou típic a les "necros" d'aquesta era. Es documenta que resten petites mostres de les seves cobertes, suficients per a determinar que el tipus de pedra utilitzada és calcària.

Pel que fa a la seva hipotètica datació, els ossos que van desenterrar del seu interior, permeten datar l'ús d'aquest antic cementiri, per mitjà del carboni 14, al segle IV. De restes arqueològiques, el descobriment d'una sivella, un ganivet de ferro i fragments ceràmics daten la seva utilització fins al segle VIII.

Per acabar amb la necròpoli visigoda, inserim unes imatges dels diferents estils de tombes que hi ha. Les imatges dels tipus de tomba són extretes  d'aquest lloc web: 
http://balades-en-sud-aveyron.over-blog.com/2018/07/site-archeologique-du-sabel-les-costes-gozon-12400-sud-aveyron.html

D'aquest web també hem extret certa informació d'aquesta entrada, corresponent a la zona arqueològica de Sabel.

Vist això, ens fixem en el túmul, al que no havíem fet ni cas, ja que ens vam quedar flipats amb les tombes, que realment són prou impressionants. Té una "tomba" a la vessant més visible, que hem trobat anomenada com a sarcòfag. 

També es diu que, molt possiblement, conservi a l'interior diverses tombes visigodes més.

Tornem al camí en busca de l'hàbitat i ens trobem amb les restes d'alguna cosa... que no sabíem que era, de fet continuem sense saber-ho. Però clarament no és una edificació moderna, sobretot amb aquests dos grans rocs de la cantonada esquerra, tal i com el veiem.

Es tracta, segons fons de la zona, d'un enigmàtic edifici, que es troba recolzat contra la mateixa roca mare i que té un nínxol amb prestatge... Sincerament no li vam fer gaire cas, perquè a simple vista fa molta impressió de ser quelcom històric.

Seguim una mica més i ens trobem amb una estela que ens fa pinta d'era històrica. Però, la veritat és que no hi ha informació sobre ell.

Aquest és el dibuix del gravat, extret del web indicat més amunt. L'he editat per a que es vegi un pèl més... el dibuix original es veia molt malament... bé no és cap meravella, però no soc titulat en cap programa d'edició fotogràfica.

Cabanes diu que aquesta estela està gravada en una llosa de 140 x 70 centímetres, no determinant clarament la seva antiguitat, tot i que la relaciona amb la necròpoli ja visitada, argumentant la falta de dades d'ella a la violació patida a aquesta "necro". El que sí que sabem és que és històrica, d'entre els segles III i VII.

Més endavant, hi ha una premsa i el poblat de Mas Viel, que nosaltres no vam visitar perquè ens vam trobar amb un cartell on posava "hàbitat de Mas Viel", en francès, i no sent grans dominants d'aquest idioma vam pensar que estava arrassat... ara sabem que realment es troba seguint tot rectes cap al bosc, trobarem la premsa i l'hàbitat endinsant-nos a ell. Que hi farem, per un altre dia!!

Bé, seguint el camí, pots arribar a veure el megàlit, però jo (en Marc) no ho vaig fer. De nou torno a la zona on havíem aparcat i, després de fer un petó a la família, segueixo recte i giro per la primera a la dreta, seguint recte pel camí com mig quilòmetre, lloc on m'endinso al camp de la meva dreta, tot anant amb bastant cura (havia plogut prou aquests dies i era tot enfangat). En aquest punt, veurem fàcilment el sepulcre de Pinsac-Rajal, a escassos metres del camí pel que hem arribat.

No hem aconseguit trobar gaire informació, només que en la seva excavació aparegueren, a banda de les restes òssies, un aixovar contundent, amb restes ceràmiques, armes, eines, atuells d'ornamenta personal.

Les dimensions que es documenten són de la llosa de coberta, que fa 2.80 metres de longitud, per 1.85 metres d'amplada i 0.26 de gruix, i de la llosa oest, que faria 1.95 metres de longitud per 0.85 metres d'ample i 0.31 metres de gruix... curiosament, de l'altra llosa lateral, no se'n diu res. I per acabar, es menciona un túmul ovoide de 10 metres de llarg per 7 d'amplada.

Pel poc que hem pogut trobar, el que sí sabem és que aquest megàlit fou ensorrat i reconstruït al lloc actual, que podria ser el seu lloc original, 

Tornats al cotxe, comentem entre nosaltres que no hem trobat l'hàbitat... tot i que es troba indicat al planell del conjunt, després no indica com arribar-hi... una llàstima. Però inserim una imatge que, potser, si algun seguidor del blog hi vol anar, l'ajudarà prou.

balades-en-sud-aveyron.over-blog.com

I per acabar amb els sepulcres prehistòrics del dia, anem a pel de Toloupi, també anomenat Pinsac. El trobarem al terme de Saint Affrique... sí, hi hem estat abans, són coses d'aquelles que et passen fent ruta quan no et coneixes bé el terreny... osti ens l'hem deixat... masses pedres tu i molts camins que comuniquen uns llocs i altres!!! Tot i això, no ens va anar del tot malament, perquè vam aprofitar per anar al poble a dinar.

Bé, doncs tornem cap a Crassous, passant de nou pel dolmen, que ja és col·lega... l'hem vist tres vegades aquests dies. Seguim rectes com si tornéssim a Faydunes, però no arribem al desviament a la dreta, uns 400 metres abans, virem a l'esquerra, crec recordar que per una pista asfaltada (amb el maps no es veu bé, però crec que al final era sorrenca). Seguim per ella deixant enrere unes naus de producte agrícola, i en les següents que trobem aturem el cotxe a un encreuament de camins. A peu, seguim pel de la dreta que ens porta en uns 80 metres als camps conreats. Quan arribem a ells, havent passat el bosquet de la nostra dreta, veurem també a la dreta, a uns 40 metres el sepulcre de Touloupi o Pinsac.

Del megàlit de Touloupi, només en sabem que es documenten 4 metres de túmul i que fou destruït per les feines agrícoles, però, arqueològicament parlant, no hem trobat res de res, i mira que és maco!!! Seguirem investigant i, si trobem quelcom, actualitzarem.

Acabant amb els sepulcres i amb les ganes que ens hem quedat de veure alguna estàtua-menhir, tornem a l'allotjament fent una mica de volta aprofitant que els nens fan la migdiada, i ens apropem a veure unes rèpliques que, segons tenim entès, es localitzen al voral del camp llaurat on es van trobar.

Com hem dit, vam dinar a Saint Affrique o Sant Africa, i des del nucli prenem la D54 direcció oest, com si anéssim a Savignac. A uns 13 quilòmetres d'anar per ella, trobarem molt fàcilment, a 900 metres de passar un desviament a la D-527, i a mà dreta, just al costat de la carretera, la primera rèplica del dia.

Aquesta és la rèplica de l'estàtua-menhir de Bancanel, que fou descoberta l'any 1982 per la família Laussel quan llauraven els camps de la finca de Caumillou. Es tracta d'una figura masculina, amb els trets típics identificatius, però sense cara, ja que la zona on deuria ser resta trencada. Hem pogut saber que l'original es troba al Museu de Saint Crépin de Laval-Roquecézière, sent aquesta de gres rosat.

Les dimensions d'aquesta estàtua-menhir són de 1.70 metres d'alçada, 0.83 d'amplada i 15 centímetres de gruix. Aquí va la vista posterior.

De nou al cotxe, anem a veure les rèpliques de les estàtues-menhir d'Ardaliès. Hi arribarem tot tornant enrere els 900 metres, fins la D-527, que ara ens quedarà a la dreta. Per ella, seguim 6.4 quilòmetres, fins trobar la D-25 on girarem a l'esquerra direcció Vabres. 2.9 quilòmetres més tard, girem a la dreta en una rotonda d'aquestes cutres, tot anant direcció Faveyrolles per la D-60 i creuant el riu Dourdou de Camarès. Seguim la carretera que va pel bell mig del petit nucli de Sent Esèri i, quant just som sortint d'ell, ens desviem a l'esquerra per la D-133. En aquest desviament, ja se senyalitzen les "fake" estàtues-menhir, que trobarem 3 quilòmetres més tard a la nostra dreta, a tocar de la carretera.

Es troben totes juntes, però només hi ha quatre del conjunt d'estàtues. Les 9 estàtues originals es troben al château de Saint Izaire (Sent Esèri).

Començarem mostrant i explicant la número VI, que es tracta d'una figura masculina que va ser descoberta per Charles Pessayre al 1975. Sembla ser una figura femenina amb trets masculins feta en gres, de la que només es conserva la part superior. Les dimensions actuals són de 56 centímetres de longitud, 51 d'ample i 14 centímetres de gruix.

Inserim la fotografia de la part posterior de l'estàtua-menhir.

Al costat, la I, de la que sabem que fou descoberta el 9 de novembre del 1971 per Charles Passayre i L. Jorand a la finca Ardaliès en una baixada de nivell del riu Dourdou. Aquesta estàtua-menhir masculina és feta de gres rogenc, i es documenten unes dimensions de 92 centímetres de longitud per 50 d'amplada per 12 centímetres de gruix

Aquesta és la vista posterior de l'estàtua.

Seguim per la IX, de la que en sabem que és masculina, transformada a posteriori en femenina i feta en gres. Fou trobada pel mateix Charles en la mateixa propietat privada, entre el 1976 i el 1980. D'ella, es documenten unes dimensions de 68 centímetres de longitud, per 41 d'amplada i 10 de gruix.

Aquesta és la vista posterior del "decorat menhir".

Acabem les rèpliques amb la d'Ardaliès II, que fou descoberta juntament amb la número I, pel mateix Charles a la finca d'Ardaliès. Es documenten unes dimensions de 0.75 metres d'alçada, una amplada de 0.47 metres i un gruix de 9 centímetres.

Tant la I, com la II, foren, durant el segle XIX, part d'una escala, fins que es varen retrobar al 1971. Aquesta és la vista posterior de l'estàtua-menhir.

Amb aquesta última visita, ens acomiadem del dia megalític fins demà, que n'hi haurà més tot i que ja serà l'últim dia per aquesta zona francesa de l'Aveyron.

Coordenades:

Faydunes B o Boussac B: UTM(ETRS89): 31T, 490064, 4870608

Faydunes A o Boussac A: UTM(ETRS89): 31T, 489318, 4870902

Tourelles o Vayssière: UTM(ETRS89): 31T, 488433, 4872809

Pinsac-Rajal: UTM(ETRS89): 31T, 486320, 4872575

Pinsac o Touloupi: UTM(ETRS89): 31T, 487711, 4869123

Rèplica estàtua-menhir de Bancanel: UTM(ETRS89): 31T, 481267, 4871786

Rèplica estàtua-menhir d'Ardaliès VI: UTM(ETRS89): 31T, 478326, 4867817

Rèplica estàtua-menhir d'Ardaliès I: UTM(ETRS89): 31T, 478325, 4867813

Rèplica estàtua-menhir d'Ardaliès IX: UTM(ETRS89): 31T, 478322, 4867809

Rèplica estàtua-menhir d'Ardaliès II: UTM(ETRS89): 31T, 478320, 4867804