Dòlmens al districte de Brive la Gaillarde I

La segona publicació de les vacances del 2024, que, tot i estar allotjats a Dordogne, la vam fer a terres de Corrèze, i en la que visitarem 5 jaciments prehistòrics, tots ells al terme municipal de Saint Cernin de Larche, al districte de Brive la Gaillarde.

Des d'on érem allotjats, prop del petit nucli de Bouch, ens dirigim al nord-est per una carretera secundària, que seguim 17 quilòmetres, fins al poble de Lintignac, on agafarem la D63 a la dreta. Poc després dels 7 quilòmetres, entrant al nucli de Chavanhac deixem la D63 i emprenem la D60 tot girant a l'esquerra. 1 quilòmetre més tard, girem a la dreta per la Route du Lac, que seguirem 2.6 quilòmetres, tot i que al poc canvia de departament, pel que també canvia el nom de la carretera, però bé, que als 2.6 quilòmetres de deixar la D60 i entrant a un petit nucli, emprenem ara la D181 a la nostra dreta. En aquest punt, ja veurem dos rètols indicatius, el primer que posa La Chassagne i al segon posa dòlmens. 1 quilòmetre més tard, veurem una zona habilitada per aparcar a mà dreta de la carretera, i aquí és on deixarem el cotxe.

A peu, creuem la carretera i enfilem per un camí molt marcat. A aquell tram de muntanya, n'hi ha dos de camins, un fet per a 4x4, amb les roderes marcades, i el que emprenem nosaltres, un xic més a l'esquerra, que et porta als sepulcres d'avui seguint-lo.

El primer és el dolmen de La Palein, que es troba a uns 210 metres de l'inici del camí, a escassos 10 metres a l'esquerra d'aquest.

Del bonic sepulcre de La Palein, hem trobat documentat que consta d'un túmul (molt clar) ovalat de 28 metres de llargada, 15.50 metres d'amplada i 1.4 metres d'alçada (a l'estudi del professor Lalande diu que és més gran), de fet, des del camí quasi el trepitges, tot i que la cambra es troba al seu extrem més oriental.

El sepulcre d'estil dolmen simple fa 2.90 metres de llargada, 1.10 metres d'amplada i 1.50 metres d'alçada. A l'estudi, que ja té uns anys, diu que a l'entrada de la tomba hi ha una llosa que podria ser la de tancament, que nosaltres no vam veure. D'altra banda, la coberta mesura 2.85 metres de llargada, 2.43 metres d'amplada i 40 centímetres de gruix.

Per últim, direm que va ser excavat pel senyor Rateau i el professor Lalande de Brive, entre el 1864 i el 1865, i encara que sabem que a aquests temps les excavacions arqueològiques no eren gaire minucioses, ell documenta diverses restes òssies d'un individu, carbons vegetals, fragments ceràmics, un petit tros de ferro i 3 polseres de bronze de secció rectangular. Aquestes últimes troballes resten conservades al Museu Ernest Rupin, a Brive. Cal dir que, segons hem llegit, aquestes són pertanyents a la primera Edat del Ferro francesa, pel que es tractaria d'una reutilització del sepulcre, ja que el dolmen resta datat vers el Neolític, entre el 3100 i el 2500 a.n.e.

Al mateix estudi d'on hem tret la informació, s'esmenta l'existència d'una obra tumular a uns 40 metres al nord-est, que creiem que la vam veure, però no ens hi vam poder apropar perquè hi ha un filat, que el podíem haver saltat, però amb la imatge que vam veure ja no ens va fer falta.

Del túmul de La Palein, no hem trobat cap estudi associat, però al cartell posa que té un diàmetre de 9 metres, que va ser excavat vers el 1870 i que contenia les restes d'un esquelet humà al que se li havia arrencat el cap, s'havia cremat, i s'havien col·locat les cendres en una petita placa ceràmica, amb una altra placa a sobre que feia de tapa. També segons el rètol, cada avantbraç duia tres polseres de bronze, col·locades equidistants entre el colze i el canell. Aquestes resten dipositades al Museu de Labenche.

Com ja pensàvem nosaltres, per la morfologia del túmul, aquest enterrament resta datat vers la primera Edat del Ferro francesa, vers el 750-450 a.n.e.

Seguim per la pista, en la mateixa direcció, fins que peta a una altra pista. En aquest punt, prenem un corriol que segueix en la mateixa direcció que veníem creuant l'arbrat del turó i que ens apropa a la cista de Buffo Vent o Buffovent en 110 metres, a la part alta del turó.

Hem encerclat el que considerem que és el túmul. A la fotografia, es veu el pedregam, que in-situ és encara més evident. Segons l'estudi al que hem pogut accedir, aquest deuria fer, en el seu moment, 12 metres de diàmetre i 1 metre d'alçada. També podem dir que, segons hem pogut saber, tocant aquesta obra tumular n'hi havia una altra, desapareguda a dia d'avui.

A l'interior del túmul, trobem una malmesa cista de la que es van poder extreure les seves dimensions, que eren d'1.30 metres de llargada, 1 metre d'amplada i 90 centímetres d'alçada.

El senyor Lalande també la va excavar i, segons documenta, a banda d'uns quants fragments ossis, no hi havia res. No hem pogut trobar cap datació de la tomba i per l'estil tampoc ho tenim clar, perquè podria ser, a Catalunya, una cista neolítica amb túmul, però a França, i amb la distància a la que ens trobem, no sabem, la veritat.

Ara agafem un altre corriol, un que surt a la dreta tal com hem arribat. Quan s'acaba el corriol i de nou al camí principal, a escassos metres d'aparèixer de nou a ell seguint l'ascens i allunyant-nos cada cop més del cotxe, veurem una bifurcació, on nosaltres agafarem el camí de la dreta, emprenent direcció sud-est. Seguint aquest camí a 240 metres, trobarem, a la nostra esquerra, l'estructura del bronze de Chassagne, i just després el marcadíssim túmul que sustenta el dolmen de la Chassagne. 

Comencem pel preciós megàlit, que s'assembla molt al de La Palein, pel que no dubtem en dir que és també neolític, d'entre el 3100 i el 2500 a.n.e., tot i que al cartell existent allà posa que és del Neolític final/Calcolític, de vers el 2500-1800 a.n.e., i que va ser reutilitzat vers la primera Edat del Ferro, vers el 750-450. Això últim va quedar clar a les investigacions al túmul del 1980, on es van recuperar restes d'aquestes eres. Cal dir que són datacions franceses, i que res tenen a veure amb les catalanes.

El claríssim túmul feia al seu dia 22 metres de diàmetre i 1.50 metres d'alçada, era construït a raó de terra, pedres i blocs, i contenia aquest dolmen simple que veiem a dia d'avui, i del que no hem trobat les dimensions. Tampoc serveix de gaire, ja que, com es veu, torna a estar soterrat. Només podem dir que la coberta mesura 2.10 per 1.45 metres.

També va ser excavat per Lalande, trobant a 50 centímetres de la superfície una construcció semi el·líptica d'uns dos metres de radi, a raó de pedra en sec, per aïllar el difunt, que es trobava a 1 metre del sòl.

Creiem que a l'excavació va passar quelcom i la terra extreta es va acabar barrejant amb les restes que hi havia a l'interior de la cambra, que eren bàsicament carbons, ossos humans, entre ells 15 dents infantils, que no havien tingut cap contacte amb el foc dels carbons i alguns fragments ceràmics. Tot i això, el professor Lalande, també va trobar fragments d'un gerro, 3 perles de "jayet", 1 de calcària polida, no sabem si al mateix dolmen o a una gran quantitat de túmuls satèl·lit que hi ha a les immediacions, que per cert els hem trobat documentats, però no hem trobat la ubicació de cap.

Però això no és tot, ja que, segons el senyor Couchard, es va descobrir al túmul, no sabem si a aquest o a un dels satèl·lits, una gerra ceràmica de color marró, en molt bon estat i que era igual a les ceràmiques del proper dolmen de Route-Vieille, un dolmen de la cultura de Hallstatt (una cultura del 800-500 a.n.e.).

Just al davant, veiem l'anomenada estructura del bronce de la Chassagne, que, segons el rètol, és un annex que se li va fer a l'Edat del Bronze. Nosaltres ja diem sense haver trobat res d'informació, per ara, que ens recorda a les necròpolis que hi ha a Lleida.

Pel que si fos el mateix, tot i la distància, ens trobem davant d'un túmul pla amb cista, on aniria col·locada una urna amb amb les restes incinerades de l'individu.

Dir que, amb la varietat de datacions que ens hem trobat a l'hora de fer l'estudi, pensem que era una zona molt concorreguda a les eres prehistòrica i protohistòrica, ja sigui perquè fos una zona de pas o perquè hagués un poblat a la zona, que va perdurar i evolucionar amb el pas del temps.

Comencem la tornada tot anant pel camí principal fins al punt del corriol que ens portava a Buffovent, aquí girarem a l'esquerra per baixar per on hem pujat fa una estona, i tornem al cotxe, que estava promès als nens que a la tarda i hauria piscina, i n'hi va haver, tot i que al matí ens ha plogut uns 10 minutets quan érem a La Palein

Coordenades UTM(ETRS89):

La Palein: 31T 375124 4993382

Túmul de La Palein: 31T 375157 4993403 (aprox)

Coffre de Buffo Vent o Buffovent: 31T 375434 4993491

Chassagne: 31T 375647 4993202

Estructura del Bronze de la Chassagne: 31T 375637 4993204

Megàlits al districte de Gourdon I

Aquest any, amb el trencament de menisc que vaig tenir, la mala recuperació que porto, el poc entrenament que portem des de fa uns mesos, etc., decidim anar a un espai més planer a visitar jaciments prehistòrics. La idea del primer dia és aprofitar el camí fins a Dordogne (la Dordonya), France, i ens aturarem a veure jaciments a la zona de Gourdon, encara al departament francès de Lot.

Per arribar a la primera tomba, anem cap a Toulouse però nosaltres, que veníem de Narbonne, per l'A61, no hi entrem, agafem la carretera perifèrica direcció Paris/Bordeaux/Albi previ peatge. Ja sortint de la ciutat, la carretera canvia de nom anomenant-se A62, la que deixarem agafant la sortida 10, direcció Paris/Limoges/Montauban per l'A20. Per aquesta seguim tot rectes fins la sortida 56, cap a Aurillac/Sarlat/Figeac, i, a la illeta que ens trobarem al poc, sortim per la tercera escapatòria cap a Payrac/Gourdon emprenent la D801. La seguim 6.4 quilòmetres fins a trobar un desviament a la dreta, just després d'unes cases, amb un petit cartell que indica Ginouillac. Agafant-lo, en més o menys a 1 quilòmetre, veurem un camí sorrenc a la nostra dreta, just després d'una gran granja, allà deixem el cotxe.

A peu, fem els 50 metres que fa el camí sortint a un prat. Just trepitjar-lo, girem a l'esquerra i ja veurem l'imponent sepulcre des Cloups a uns 35 metres, a la vora d'aquest camp de conreu.

Pel que hem trobat sobre el sepulcre, és de tipus "coudé", recolzat en català. La llosa del davant del que seria la cambra funerària seria possiblement la primera llosa d'un corredor, en la què es recolzaria, a la banda esquerra, el roc d'accés al sepulcre.

Segons l'inventari megalític francès, la cambra funerària mesura 1.60 metres de llargada, 1.50 metres d'amplada i 1.80 metres d'alçada, i resten conservades diverses lloses del corredor que, com hem dit abans, és de tipus recolzat.

Inserim un planimetria de Jean Clottes.

Planimetria extreta d'"Inventaire de mégalithes de la France 5. Lot" de Jean Clottes

També hem pogut saber que aquesta antiga tomba neolítica resta protegida i classificada com a monument històric francès des del 5 de novembre del 1973.

Anem a pel següent, el dolmen des Fosses, al què arribarem anant tot tornant cap a la carretera per on ens hem desviat a Ginouillac, i, al davant del desviament, uns metres a l'esquerra surt un camí sorrenc que seguirem fins a la seva fi, on desemboca a la D23, que seguim vers la nostra esquerra uns 730 metres més. En aquest punt, girem a la nostra dreta, deixant enrere una creu de terme i seguint un munt d'indicacions. Avancem tot recte uns 1250 metres, punt on deixem el cotxe, a l'entrada d'un camí. A peu, seguim el camí 65 metres, lloc on en surt un altre a la nostra esquerra i que seguirem uns 105 metres més. A aquest punt, veurem un corriol costerut, que surt del camí pel que anem, a mà dreta. Només encarar aquest corriol, ja veurem el megàlit.

Aquest sepulcre és d'estil indeterminat, tot i que sembla un dolmen simple, però diuen que la llosa d'accés a la cambra funerària podria haver estat una llosa d'un vestíbul.

La pedra de coberta mesura 80 centímetres de gruix, per 2.90 metres de llargada i 1.80 metres d'amplada. D'altra banda, no hem trobat especificades les dimensions de la cambra, ja que descriuen les lloses una a una, dimensions de les que podem extreure unes mides de la cambra sepulcral d'uns 1.80 metres de llarg, per 1 metre d'ample, per 1.60 metres d'alçada.

El que sí que identifiquen és l'obra tumular, tot i que sense donar dimensions. A més, diuen que hi ha una llosa com a un metre de l'entrada a la cambra funerària, que, per les dimensions que donen, podria ser la llosa aquesta que es veu a primer pla.

Aquesta és la planimetria que aporta Jean Clottes.

Planimetria extreta d'"Inventaire de mégalithes de la France 5. Lot" de Jean Clottes

Tot seguit, anem a visitar un cròmlec, el de Peyrebrune, que es troba a la localitat de Saint Project. No s'ha de caminar, arribes amb el cotxe fins al lloc, però sí que t'has d'endinsar en un bosquet que estar molt brut, de sotabosc i d'escombraries humanes; s'ha d'anar amb cura d'on poses els peus.

Per arribar, tornem a la D23 i la seguim fins que s'acaba a la D801. A aquesta, girem a l'esquerra i, en no arriba a 1 quilòmetre, creuem el petit nucli de Peyrebrune, on s'esmenta un dolmen avui desaparegut. Al poc de creuar-lo, trobem una illeta a la que ens sortirem a la segona escapatòria, tot seguint per la D801, i, a uns 30 metres de l'illa veurem un camí a la dreta on endinsem el cotxe. El camí, en no arriba ni a 10 metres, et deixa a un camp de conreu i un bosc a l'esquerra; dins aquest bosc, es troba el cròmlec.

Sincerament, ens va semblar un xic rar, però bé, està documentat al mateix inventari que els anteriors megàlits com un pseudo-cròmlec, del que es van trencar els monòlits que el formaven a la construcció de la carretera del costat. Igualment, si netegessin la zona, les restes del jaciment es veurien millor.

Tornem al cotxe i tornem a la illeta, sortint ara per la quarta escapatòria agafant la D820 direcció Brive i la seguim 3.4 quilòmetres, lloc on creua una altra vegada amb la carretera D23. La seguim a la dreta direcció Reilhauget, però no arribarem a aquest poble, ja que uns 450 metres més tard, a la vora dreta de la carretera, trobarem un accés desbrossat al camp de conreu que hi ha. Tot seguit, caminem uns 50 metres pel camp en la mateixa direcció per la que veníem per l'asfalt i serem davant del bonic dolmen de Rigou.

El cotxe el podeu deixar a l'entrada d'un camí que surt també a la dreta uns 80 metres abans. De fet, aquest camí et permet accedir al camp de conreu, però recomano anar pel voral de la carretera i el voral del camp.

Aquest sepulcre no conserva cap resta de la seva obra tumular i, com hem dit abans, no especifiquen les dimensions internes de la seva cambra. Però com es pot veure, es tracta clarament d'un dolmen simple bastit al Neolític, que conserva una cambra sepulcral que mesura, interpretant les dimensions documentades de les lloses, 2 metres de longitud màxima, per 1.10 metres a la capçalera i una alçada de 1.30 metres.

Seguim fent camí a Dordogne i ara ens aturarem al terme municipal de Lanzac, per a visitar un altre sepulcre, el de Cieurac o Cartayroux. A ell arribem tot tornant a la D820 i seguint-la 12.7 quilòmetres direcció nord, arribant al poble de Le Roc, on girem a la dreta per la D43 i la seguim 2.6 quilòmetres. Aquí, girem de nou a la dreta seguint indicacions cap a Lanzac i seguim 700 metres més, on trobem un altre carrer asfaltat que segueix l'ascens als turons. Al ben poc, veurem a la part dreta de la carretera un lloc on podem deixar el cotxe, amb  una porta que dona accés a un dipòsit d'aigua. 

A peu, seguim la carretereta per la que hem vingut, que al poc deixa de tenir el poc asfalt que li queda i es torna un camí de muntanya. A partir d'aquí s'ha d'anar per coordenades, només puc dir que hem d'avançar uns 340 metres des de la corba de l'última casa i endinsar-nos al bosc de la dreta uns 55 metres. Com a pista, si no aneu amb GPS, dir que el sepulcre es troba entre el que ens va semblar que eren dos antics camps de conreu, a la vora d'un d'aquests.

Pel que veiem, el sepulcre ha estat violat molt clarament, es poden veure dues lloses al fons de la fotografia que bé podrien ser les lloses laterals que li falten o bé part de la coberta.

No hem trobat informació del sepulcre, ja que ens sembla que ha estat desaparegut durant un cert temps, pel que no es tenien estudis actuals del megàlit. Però pel que hem trobat, sense ser cap informació oficial, les lloses que hi ha sobre el túmul serien de la coberta, i li atorguen una alçada màxima de 1.30 metres. La llosa lateral dreta, que és la que resta sencera, fa 2.80 metres de llargada. Desconeixem l'amplada de la tomba, però, com es veu a la fotografia, és prou gran; de fet, no sabem quin tipus de sepulcre és (tot i que fa pinta de dolmen simple), ara, sigui de l'estil que sigui, la cambra sepulcral és de grans dimensions.

Retornem al cotxe (al nostre cas, en tractor, ja que un pagès molt agradable ens va oferir pujar al seu remolc en veure que els nens miraven el seu vehicle amb molta curiositat) i, per acabar, visitem un dolmen més, aquest d'estil diferent als vistos avui. Es tracta del sepulcre de corredor de Laval, al terme municipal de Souillac.

Per arribar-hi, baixem els 700 metres fins el desviament cap a Lanzac i allà girem a la dreta per la D255 direcció Souillac. En 2.2 quilòmetres, entrem al poble, on al primer carrer, l'avinguda de Sarlat, girem a l'esquerra i seguim 750 metres fins a una illeta, on sortim per la primera escapatòria. Seguim rectes fins a una altra illeta, a la que sortim per la quarta, direcció Présignac, i 1 quilòmetre més tard, just creuar les vies de tren sota un magnífic pont, girem a la dreta i seguim el camí 1.8 preciosos quilòmetres per asfalt, lloc on s'acaba l'asfalt i hi ha una zona habilitada per a aparcar.

A peu, seguim una pista que surt a l'esquerra tal i com hem arribat uns 70 metres, i ja veurem la indicació de que el bonic sepulcre de Laval queda a la dreta, a uns 35 metres de la pista.

Es tracta d'un sepulcre de corredor del Neolític, que resta classificat des del 26 de desembre de l'any 1984. Tot i està classificat, no hem aconseguit trobar res de la seva morfologia, bé, sí, que el corredor és fet a raó de pedra seca (fet prou evident)... si més no, com el van deixar a la restauració del 1987-88, després de que maquinària pesada estigués a punt de destrossar-lo el març de 1971.

Tornem a baixar fins a zones habitades i anem fins als afores de Terrasson, que era on teníem el càmping. Amb moltes hores de cotxe i uns quants megàlits, donem el dia per tancat.

Coordenades UTM(ETRS89):

Des Cloups: 31T 384116 4953319

Des Fosses: 31T 380643 4951052

Cròmlec de Peyrebrune: 31T 381110 4954266

Rigou: 31T 381114 4957173

Cieurac o Cartayroux: 31T 378258 4971500

Laval: 31T 378003 4974710