Menhir a Núria (Queralbs)

Aprofitant les vacances d'estiu, ens acostem a la Vall de Núria per a que els nens visquin l'aventura del cremallera per primer cop i nosaltres, de pas, visitem la pedra dreta que hi ha amagada al via crucis del santuari.

Per a arribar-hi, aquesta vegada sí que no té pèrdua. Arribats a l'estació de Núria del cremallera, anirem a l'altra banda de la via com si anéssim cap al telecabina de la Coma del Clot i l'alberg. Passem per darrere de l'estació del telecabina i trobem una bifurcació: a l'esquerra ens enfilem cap a l'alberg i a la dreta anem cap al via crucis, camí que prendrem. En poc més de 50 metres, arribem a l'estació I de l'esmentat via crucis i allà trobarem les restes de la Pedra Dreta de Núria amb les seves creus esculpides i insculpides.

A dia d'avui, s'estima que només es conserva una tercera part del menhir, fet de pissarra, essent les seves dimensions actuals de 125 centímetres d'alçada, per 49 d'amplada i 40 centímetres de gruix mitjà.

Com es veu clarament a la fotografia, té dues creus que ocupen gairebé tota la seva superfície frontal (cara sud original) i que són mostres de la seva cristianització. Si ens el mirem per darrera, veurem una tercera creu llatina. Si ens mirem el roc amb deteniment, a la seva banda esquerra podem intuir uns gravats de dues creus gregues molt més petites a la part central del roc, segurament d'origen medieval o, fins i tot, modern. Tot i això, l'aixecament del monòlit es remunta, segons Carreras i Tarrús, al Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3400-2700 a.n.e.

Per a facilitar la identificació de les creus, inserim els alçats i seccions dibuixats per GESEART el 2017. 

Extret de l'estudi "La Pedra Dreta de Núria (Queralbs, Ripollès)" d'Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús

Originàriament, el megàlit, d'uns 3 metres d'alçada, es trobava una mica més amunt. Per dues fotografies que es conserven amb el monòlit dempeus, es calcula que estava situat uns 400 metres més amunt, a una alçada d'uns 2047 metres, on ara hi ha l'estació XI del mateix via crucis. Inserim una d'elles, la més antiga, de 1921 feta per en Tomàs Carreras.

Extret del compendi megalític de Catalunya del 2022, per Enric Carreras i Josep Tarrús

Per a dir-ne una mica de la seva història recent, se sap que es va cristianitzar, mitjançant la creació de les creus, entre el 1915 i el 1921, quan encara estava dempeus. Es calcula que va ser trencada en diversos trossos entre el 1929 i el 1934. Finalment, es creu que el 1963, quan es va finalitzar la construcció del via crucis, la seva part superior va ser col·locada on podem veure-la actualment.

Amb els deures fets, seguim gaudint de la jornada a Núria abans de tornar amb el cremallera cap a Ribes de Freser.

Si us estalvieu un tros de cremallera i pugeu en cotxe fins a Queralbs, podeu acostar-vos a visitar les restes de la cista del coll de Fontalba, a uns 12 quilòmetres de pista des de l'esmentat municipi. Avís: la pista es tanca al trànsit rodat en èpoques de gran afluència d'excursionistes i la cista es troba protegida per a evitar el seu deteriorament. També hi podeu anar caminant de baixada cap a Queralbs passant per Fontalba. Fent-ho així, el megàlit es troba a 2.5 quilòmetres en línia recta del santuari.

Coordenades UTM(ETRS89):

Pedra Dreta de Núria: 31T 430502 4694118

Dòlmens i avenc al districte de Gourdon III i dòlmens al de Figeac IV

Penúltim dia de vacances, per tant, sent com som, penúltima ruta per les terres franceses de Lot. El primer que farem és anar a visitar un jaciment que, tot i que s'hi han trobat ossos d'animals prehistòrics, no és quelcom creat ni utilitzat pels humans d'aquella era. Parlem de la coneguda "Gouffre de Padirac".

Fa milions d'anys, l'aigua va començar a filtrar-se a la roca calcària del Juràssic, donant lloc al naixement del riu subterrani Rivière Plane fa només 1 o 2 milions d'anys i desgastant les roques per a crear diverses cavitats. Actualment, hi trobem un avenc, ja que el sostre de la cova va cedir temps ençà, essent impossible precisar quan.

Es tracta d'un espai explotat turísticament, i perdoneu-me que doni la meva opinió, totalment espectacular: Al principi només veus l'avenc, de 35 metres de diàmetre i 103 metres de profunditat, però quan baixes vas seguint el riu subterrani durant centenars de metres. Després, fas un tros, no pas petit, en una barqueta, tot seguint el riu i travessant llacs subterranis, i després tornes a caminar fins a la fi de l'itinerari arreglat, lloc on el riu torna a submergir-se, mentre donem la volta tot pujant a un llac superior, omplert a raó de filtracions d'aigua. En total, es calcula que la xarxa formada pel riu abasta 55 quilòmetres.

Després de la visita, vam anar a dinar quelcom i, com l'entorn més immediat de Padirac ens va semblar massa turístic, vam decidir allunyar-nos. Per això, el primer dolmen que veurem no és el més proper de Padirac, de fet, és el més allunyat, es tracta del dolmen d'Auraste. També és clarament el més ben conservat dels que veurem avui. Per arribar-hi, emprenem des de l'aparcament de la Gouffre per la D90 durant 2.3 quilòmetres, arribant al petit nucli de Padirac. Aquí, agafarem la D673 i la seguirem 3.4 quilòmetres, lloc on girarem a l'esquerra per una carretera asfaltada que duu a un hotel. Seguim la carretera 1.3 quilòmetres, on creua amb una altra pista, a la que girem a la dreta i seguim per ella poc més de 500 metres, on veurem el senyal de "parking" a l'esquerra. Allà deixem el cotxe.

A peu, sortim de l'aparcament per una sortida que hi ha a la part més allunyada de la seva entrada i que dona a un ample camí sorrenc, que seguirem vers la nostra esquerra uns 860 metres. En aquest punt, als camps de la nostra dreta, trobarem el bonic sepulcre d'Auraste o Horaste, també conegut com a Siran I.

Aquest preciós dolmen simple ens va fer ràpidament pinta de restaurat, sobretot veient el ben col·locades que estaven les lloses, i també veient el rocam que hi havia al costat, que ens feia tot l'aspecte d'obra tumular que havia estat desplaçada feia poc. Investigant hem sabut que certament va ser reconstruït, aixecant la coberta i col·locant la llosa dreta recta de nou. No sabem quan es va fer efectiva aquesta restauració, però per la pinta que feien els rocs tumulars amuntegats al costat, no deu fer gaire. Inserim una planimetria de Jean Clottes d'abans d'aquesta restauració.

Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes

Ara que ja hem descobert de quin dolmen es tracta, en podem donar les dimensions. Segons documenta Clottes, la llosa de coberta fa 3 per 2.50 metres i té un gruix de 30 centímetres, i tapa una cambra que mesuraria 2.70 metres de llargada màxima per 1.50 metres d'amplada i que conservaria una alçada de 1.50 metres; cal tenir en compte que aquestes són les dimensions que tindria abans de la restauració.

Tornem al camí i el refem en l'altra direcció, arribant a l'aparcament, on agafem el cotxe per apropar-nos als següents megàlits, els germans Pech Plumet o Pech Plumé. Per arribar-hi, tornem a l'asfalt i emprenem cap la dreta, just per on hem arribat abans; de fet, tornem a la D673 i l'agafem com si anéssim a Padirac, però no hi arribarem ja que a 1.3 quilòmetres girarem a la dreta per la D14 direcció Loubressac. En 1.9 quilòmetres, veurem un camp de plaques solars a la dreta i un camí que surt a l'esquerra, que és el que duu als megàlits. Nosaltres vam fer aquest camí en cotxe, ara que tenim un cotxe alt, no ens ho pensem gaire, i s'ha de dir que no estava gents malmès. Però bé, si voleu, es pot deixar el cotxe al voltant del camp de plaques (hi ha zones habilitades) i fer la resta de la ruta a peu.

El primer megàlit, el de Pech Plumet B o Pech Plumé II, es troba a tan sols 900 metres de deixar l'asfalt. Agafem el camí, i a uns 400 metres girem a la dreta per un altre que ens apropa a la zona del dolmen tot fent els 500 metres restants. Després, t'has d'endinsar al bosc de l'esquerra i, a uns 80 metres des de la carretera, trobarem l'antiga tomba. No cal dir que és recomanable l'ús de GPS.

La informació d'aquest dolmen que hem pogut extreure de l'inventari de Jean Clottes és, diguem-ne que, molt curiosa. Ell assegura que, per la seva morfologia, es tracta d'un dolmen doble, ja que el possible corredor no estaria alineat, i que les lloses d'aquest són més grans que les de la cambra funerària, cosa molt estranya en un sepulcre de corredor, però esmenta que igualment s'hauria d'excavar abans d'afirmar-ho de totes totes. Inserim la seva planimetria per comprendre un xic més l'exposat.

Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes

Es dona unes dimensions de les que podem deduir una cambra funerària a la banda oest que amida 2.20 metres de llargada màxima, 1.10 metres d'amplada i 80 centímetres d'alçada. I de l'est, n'extraiem, de les dades aportades, una cambra funerària de 2.60 metres de llargada màxima, per una amplada de 1.40 metres i una alçada màxima conservada de 85 centímetres al suport esquerre. Del túmul, es diu que resta prou malmès perquè l'espai va ser utilitzat com una antiga parcel·la conreable.

Ara anirem a veure el seu germà Pech Plumet A o Pech Plumé I, pel que tornem enrere els 500 metres fins on hem girat a la dreta, i seguim el camí tot rectes allunyant-nos de l'asfalt durant 700 metres. Aquí, ens endinsem al bosc de la dreta i, a uns 70 metres, veurem el que queda de l'antiga tomba. També recomanable l'ús de GPS.

Llegint els estudis que hem trobat d'ell, ens donen ganes de tornar-hi a netejar-ho tot, ja que amb el sota bosc crescut no es veu el que és en realitat. Es tracta d'un dolmen amb vestíbul, la cambra funerària amida 2.45 metres de llargada màxima, 1.20 metres d'amplada, i conserva una alçada màxima d'1.30 metres. Pel que fa a la coberta, descriuen una llosa de 2 per 2.30 metres, que consta d'una amplada de 40 centímetres. Pel que fa al vestíbul creat, aquest és de tendència quadrangular d'1.10 metres i es conserva una alçada màxima de 90 centímetres. Per acabar amb aquesta tomba, podem dir que es troba al vessant sud d'un túmul arrodonit de 12 metres de diàmetre.

Inserim la planimetria aportada per Jean Cottes a l'inventari francès del departament de Lot.

Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes

Ara, ens apropem al dolmen Des Calcas o Penot I. Amb el cotxe, avancem per la pista 350 metres més i ens aturem a l'entrada d'un camí que surt a l'esquerra. A peu, seguim per aquest uns 550 metres, punt on trobarem el sepulcre abans anomenat al bosc de la dreta tocant el camí.

Creiem que aquest deuria haver estat un dels sepulcres més imponents de la zona, almenys és la sensació que et dona quan veus les restes, ja que són prou majestuoses. En sabem d'ell que la cambra sepulcral amida interiorment un màxim de 3.50 metres de llargada que és el que mesura la llosa esquerra, per 1.55 metres d'amplada, i que conserva una alçada màxima de 80 centímetres. La llosa de coberta deu haver estat trencada, ja que es documenten diversos fragments estintolats per l'obra tumular (a la fotografia es veu un dels trossos, a la dreta, just davant de la llosa lateral que resta tapada per la vegetació). A la bibliografia, no s'esmenta res del seu mal estat de conservació, però es deu a que és una zona habilitada per a la pastura del bestiar.

Inserim una planimetria, de Jean Clottes de nou, per a entendre millor el ruïnós megàlit.

Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes

Tornem al cotxe i el desplacem tot recte per la pista 700 metres més. Entrant al camp de la nostra esquerra, trobarem, a 40 metres de la pista, el que resta del sepulcre de Pendus C, Pendus III o Bouygue Longe. Si fem reflexió del nom, ens adonem de que, com a mínim, falten dos germans Pendus: el primer sabem que resta destruït, i del segon no vam saber trobar res d'informació. Val a dir que ja a casa hem trobat referències de molts altres sepulcres, entre d'altres Pendus B i d'alguns de molt propers i fàcils d'arribar, per tant, hi tornarem.

De la informació que tenim, en podem extreure una cambra sepulcral de 1.75 metres de llargada, per una amplada de 75 centímetres, i una alçada màxima conservada de 50 centímetres. A l'estudi, també es documenta la llosa de coberta que, com es veu a la fotografia, resta estintolada a la banda posterior esquerra del sepulcre i que fa 1.40 per 1.20 metres, amb un gruix de 30 centímetres.

Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes

Per últim, dir que el sepulcre es troba al centre d'una obra tumular de tendència circular d'uns 12 metres de diàmetre.

No es documenta la datació exacta de cap dels megàlits d'avui, però, per l'estil arquitectònic i la zona megalítica on ens trobem, podem assegurar que foren bastits durant el Neolític.

Amb aquest últim, donem la diada prehistòrica per acabada i anem a descansar a casa, que demà més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Gouffre de Padirac: 31T 401280 4967958

Siran I o Horaste o Auraste: 31T 405483 4967191

Pech Plumet B o Pech Plumé II: 31T 403188 4967519

Pech Plumet A o Pech Plume I: 31T 402794 4967495

Des Calcas o Penot I: 31T 402006 4967175

Pendus C o Pendus III o Bouygue Longe: 31T 401774 4967683

Megàlits als districtes de Gourdon II i Figeac III

Comencem la tornada a casa des del departament de Dordogne tot parant-nos a passar un parell de nits al de Lot, en els que no només veurem megàlits, també veurem alguna meravella natural, que també va ser utilitzada durant la prehistòria. Iniciem el dia pels dos menhirs de Mayrac, Mairac en Occità, que és com s'anomena el terme municipal on es troben.

El primer el menhir de Pierre Plantée du Pigeon-Haut o Mayrac B, es troba just al voral de la carretera que també porta al seu germà, a la que accedirem des de la D803 girant per una carretera que indica Le Pigeon Haut, i que poc després del menhir és només per vilatans.

No hem trobat res de res sobre el monòlit, tot i que resta documentat com a menhir a diverses webs.

Anem a pel germà A o Pierre Plantée de Lascoux, que es troba tot seguint la mateixa carretera 1.8 quilòmetres, però com posava que era només per a residents, vam fer una volta, que no explicarem, després direm el perquè.

Aquí el teniu, col·locat exactament igual que el company, al costat de la carretera, i d'una morfologia molt similar.

Tampoc no trobàvem res d'aquest monòlit i, sincerament, per la morfologia ens semblava estrany, ens feia dubtar molt de la seva autenticitat. Hem aclarit els nostres dubtes, quan ja a casa, a l'hora de fer la publicació, hem trobat una documentació on diu que temps ençà es van aixecar tres fites, les dues de Mayrac i una altra a Rignac, d'1.75 i 1.90 metres de alçada i 82 centímetres de diàmetre. Segons aquesta documentació, podrien ser fites de separació de diferents comunitats parroquials, ja que s'assemblen molt a fites romanes però la distància entre elles no és ni la d'una milla romana, ni la d'una gal·la.

Vistos els "curiosos" monòlits de Mayrac, comencem la visita de sepulcres començant per Le Tombeau du Gaulois o Pech Grand, al terme municipal de Saint Sozy. Per arribar-hi és ben fàcil, només cal seguir per la carretera 160 metres més (i per això no hem explicat la volta que vam haver de fer per a la segona pedra dreta). A aquest punt, girem a la nostra esquerra emprenent la Rue de la Voulade, i ara cal seguir tot rectes durant poc més de 3 quilòmetres, encara que variï el nom de la carretera, i deixem el cotxe a una entrada de camí, a mà esquerra, just quan comença a haver-hi bosc a banda i banda de la carretera. A peu, tot seguint aquest camí uns 650 metres, trobarem un corriol a mà esquerra, de nou, que ens fa arribar al dolmen, en no arriba a 40 metres.

Segons hem pogut saber, el sepulcre es troba a la zona més alta del puig a una zona planera i la seva cambra sepulcral és més estreta a la capçalera que a l'entrada de la tomba, fent 75 centímetres a la fi del sepulcre i un metre a l'entrada. D'altra banda, les lloses laterals que ens permeten fer-nos una idea de les seves dimensions fan 1.70 metres la de la dreta i 1.50 la de l'esquerra, que és la que ens dona l'alçada màxima conservada de 80 centímetres.

L'obra tumular que es descriu a l'estudi de Jean Clottes és de 15 metres de diàmetre, sent aquesta circular, i també es documenta un túmul satèl·lit a deu metres al sud-est, que nosaltres per desconeixença no vam buscar i que no es té clar que sigui una obra d'un sepulcre megalític.

Inserim una imatge extreta de l'"Inventarie des mégalithes de la France. 5 - Lot" de Jean Clottes.

Imatge de Jean Clottes

Pel que fa a la cronologia, no en podem dir res, perquè els estudis als que hem pogut accedir no l'especifiquen, però, per la tipologia de dolmen simple i en aquesta zona de France, podem datar-lo al Neolític.

Ara anem a pel segon dolmen del dia, el de Bouyé o Bouyet, també anomenat Tombeau des Anglais. Aquest ja queda un pel més allunyat, a una altra zona amb megàlits, pel que tornem al cotxe i emprenem per la carretera tal i com hem arribat. Just a l'entrada de Saint Sozy, ens desviem a la dreta per la D15, que voreja un pèl la zona de descans del poble. Seguim aquesta carretera tot rectes 11.6 quilòmetres, punt on girem a l'esquerra per la D673, creuant les vies del tren per un pont i emprenent direcció Gramat. Als 400 metres, arribem a una illeta per la que sortim per la primera escapatòria prenent la D840, que seguim sense desviar-nos 8.2 quilòmetres. Passant per tres illetes que ens fan vorejar el nucli de Gramat, i a uns 150 metres de sortir de la tercera, girem vers la nostra esquerra per la Rue Saint-Exupéry i avancem 700 metres més. En aquest punt, surt un camí sorrenc a la nostra dreta, on no poden accedir els cotxes, i és aquí on el deixarem, aparcat sobre la gespa que hi ha a banda i banda.

A peu, anem per l'ampli camí, que a l'esquerra té un seguit de cases i a la dreta un prat. A aquest, a uns 240 metres de començar i sota una zona amb arbrat, trobarem les restes del dolmen de Bouyet.

D'aquest gran dolmen simple, en sabem que la llosa de coberta, que resta inclinada vers la llosa lateral de la tomba, fa 2.10 per 2.50 metres, i que consta d'un gruix de 30 centímetres, mentre que el suport que es veu dempeus fa, 1.75 metres de llarg per 80 centímetres, per un gruix de 30 centímetres. A l'inventari de Jean Clottes, també es documenta un roc davant l'entrada del sepulcre d'uns 70 centímetres i la gran llosa estintolada sobre el túmul que fa 2.40 metres de llarg per 1.15 d'ample i que té un gruix de 32 centímetres.

Consta d'un túmul de forma el·líptica de 21 metres de llargada i 11 metres d'amplada, essent la neolítica tomba a la seva banda més oriental.

Imatge de Jean Clottes

El tercer sepulcre del dia es troba molt més a prop i és més fàcild' arribar. Agafem de nou el cotxe, tornem enrere per la Rue Saint-Exupéry i, als 100 metres, girem a l'esquerra, tot circulant per un carrer que ens portarà en 300 metres de nou a la D840; aquí, girem a l'esquerra i la seguim 3 quilòmetres, punt on veiem a la dreta una petita carretera amb una creu a la intersecció que duu a un nucli de cases. Nosaltres vam deixar el cotxe aquí, enganxat al voral, i vam continuar a peu seguint el camí 900 metres tot rectes com si anéssim cap al GR-6 i l'església de Saint Chignes. A uns 90 metres d'arribar al GR, entrarem al prat que ens queda a l'esquerra, per una obertura que hi ha al mur, que queda just davant d'on es troba el dolmen de la Pierre Levée de Lacoste, també conegut com a Girbes, a una petita zona amb arbrat a 20 metres del camí.

Es tracta d'un bonic dolmen simple amb una cambra sepulcral força gran, que amida uns 2.50 metres de llarg per 1.20 metres d'amplada, i està construïda a raó d'unes lloses d'un gruix de 20 i 28 centímetres. L'alçada màxima del sepulcre queda determinada per la llosa esquerra de la tomba, que mesura 1.35 metres d'amplada, per 1.30 la de la dreta, que resta inclinada cap a l'interior del sepulcre.

D'altra banda, la llosa de coberta és prou contundent, amidant 3.15 metres de llarg per 2.35 metres d'amplada i un gruix de 30 centímetres. Per acabar, podem dir que l'obra tumular es troba molt arranada, sent només visible a la banda sud del jaciment, i que, per l'estil arquitectònic del dolmen, podem dir que aquest fou bastit vers el Neolític local.

Imatge de Jean Clottes

Seguim a peu pel camí en la mateixa direcció 300 metres i ens endinsem pel bosc de la dreta. Aquí no us podem dir gaire perquè no hi ha camí i s'ha d'anar per coordenades, però bé, el sepulcre de Saint Chignes o Cayrou Gros es troba a uns 90 metres del camí principal.

Som davant d'un nou dolmen simple, que ens crea diversos dubtes pel que fa a les seva morfologia, ja que la llosa esquerra fa 3 metres de llargada per 90 centímetres d'amplada, mentre que la dreta només fa 1.95 metres de llargada, però té una amplada d'1.20 metres. El fet de la diferència de llargada ens fa pensar que pot ser que faltí alguna llosa a la banda dreta i possiblement alguna de coberta, ja que aquesta només amida 2.30 metres de llargada i, com podem veure a la fotografia, just al davant hi ha el que podria ser la típica llosa rebaixada que donaria accés al sepulcre. 

El que sí que queda completament cobert és l'amplada de la cambra funerària, que fa 1.20 metres per 1.90 metres d'amplada màxima de la llosa de coberta. Per acabar amb el majestuós megàlit, podem dir que, del molt visible túmul, es documenten unes dimensions de 10 metres de diàmetre, essent circular.

Imatge de Jean Clottes

I per finalitzar la ruta, ja arribant a on érem allotjats, visitem el dolmen de Pierre Levée, també conegut com a Baune. Les fotos que vam fer no són gaire bones, ja que el Sol no ens va deixar fer gaires meravelles i està força tapat per la vegetació, però el que es veu clarament és el tros de llosa de coberta, que, a banda de les dimensions, té un treball espectacular. Personalment, creiem que haurien de netejar-lo i rehabilitar-lo, es troba en un estat força precari, tot i que no li falta cap part.

Trobar-lo és molt fàcil, de fet, és el més fàcil dels dòlmens d'avui. Per tant, tornem al cotxe i seguim 3.2 quilòmetres per la D840 en la direcció que portàvem, lloc on trobarem un camí sorrenc a la nostra dreta. Allà, a l'entrada del camí, deixem el cotxe i continuem a peu per ell 160 metres, on ens trobarem un nou camí a la dreta. A la confluència del que anem amb aquest, hi ha un accés a un camp de conreu. Entrem al camp i, enganxat a l'esquerra, trobarem l'immens megàlit de Baune o Pierre Levée.

Es tracta d'un dolmen amb vestíbul o d'un sepulcre de corredor, que consta d'una cambra sepulcral d'uns 2.50 metres de llargada per 1.50 metres d'amplada. Diem "d'uns" perquè el suport dret és únic i l'esquerre és format per diverses lloses, fet que fa difícil saber la llargada d'aquest lateral. De la capçalera, només en queda un tros de 85 centímetres, que, com a mínim, devia de ser un pèl més gran dels 1.50 metres d'amplada que té la cambra.

Imatge de Jean Clottes

Pel que fa al corredor o vestíbul, inicialment faria uns 1.50/1.90 metres de llargada per 1.20 d'amplada i una alçada de 70/80 centímetres.

No hem trobat identificada la seva cronologia a cap lloc, però, per l'estil arquitectònic, deuria d'haver estat bastit vers el Neolític. També cal fer menció a que no hem trobat cap tipus de dada de cap prospecció oficial a cap dels jaciments visitats.

Ara sí, ja anem a l'allotjament, que era molt a prop, al bonic i tranquil nucli de Thémines. Jocs, dutxa, a sopar i a dormir amb el so d'una forta tempesta de fons, que demà més i ens espera una visita ben especial.

Coordenades UTM(ETRS89):

Menhir de Pierre Plantée du Pigeon-Haut o Mayrac B: 31T 383429 4973547

Menhir de Mayrac B: 31T 383087 4971890

Le Tombeau du Gaulois o Pech Grand: 31T 386316 4971201

Bouyé o Tombeau des Anglais: 31T 400766 4958435

Pierre Levée de Lacoste: 31T 402188 4956059

Saint Chignes: 31T 401860 4955940

Pierre Levée o Baune: 31T 405393 4954943

Dolmen al districte de Périgueux II

Nova ruta a Dordogne. Avui, però, només visitarem un dolmen, el gran sepulcre de Peira Levada, també conegut com a Bontems. Per visitar-lo, ens desplacem al terme municipal de Limeyrat, a Sarlat la Canéda. Val a dir que com era l'últim dia vam voler visitar aquest megàlit, que certament és espectacular, i ja el teníem entre cella i cella, a banda de visitar alguns poblets que teníem previstos propers a l'allotjament, per això la quilometrada. A més, també volíem gaudir de l'últim dia de piscina amb els nens.

Per arribar-hi, des del càmping on érem, al terme municipal de Terrasson-Lavilledieu (Terrasson e la Vila Diu en occità), ens dirigim direcció oest emprenent la D6089, que és l'avinguda Victor Hugo del poble, i la seguim tot rectes 21.5 quilòmetres. Tot sortint del nucli de Tenon, ens trobarem un desviament a la nostra dreta que ja indica Limeyrat entre d'altres per la D68, just davant d'una gran botiga de bricolatge. La seguim 6.7 quilòmetres fins que veurem un camí sorrenc prou habilitat a la nostra dreta, per aquest seguirem 450 metres, lloc on deixarem el cotxe en l'encreuament d'un altre camí. A peu seguim per aquest últim camí direcció nord-oest i, en no arriba a 100 metres, veurem un altre més petit que surt a la nostra esquerra i que ens dona accés a un espai de bosc humanament netejat de sotabosc, en el què trobarem, a la part del fons, una cabana de pedra seca i el gran, però destrossat, megàlit de Peira Levada o Bontems just al costat.

Com es pot veure, el dolmen resta bastant malmès, amb diverses de les seves lloses trencades, i manca total del seu túmul més proper, al que creiem que la construcció de la cabana deu haver ajudat a la desaparició de part dels rocam tumular. Tot i això, pocs metres més enllà, es pot veure una elevació que podrien ser els límits d'aquesta obra. Aquest sepulcre prehistòric és catalogat com a monument francès des del 27/06/1980.

Aquest megàlit va ser antigament el més estudiat i descrit de tot el Perigord a inicis del segle XX, però, poc a poc, va caure en l'oblit i ja se'l donava per destruït. La cosa va canviar quan l'any 1974, l'ajuntament de Limeyrat havent-lo retrobat va donar ordres de la seva neteja, excavació i documentació. L'excavació es dugué a terme l'any 1975 a càrrec de J. Roussot-Larroque, que també va fer una certa restauració del megàlit. D'aquesta excavació en sabem que s'hi van extreure diverses restes humanes (dents i ossos) i fragments ceràmics, sense especificar.

Del sepulcre, no tenim una clara identificació d'estil, ja que es documenta una cambra sepulcral allargada, d'uns 4 metres de llarg, per 2 d'amplada i un possible petit corredor o vestíbul d'accés. Bé podria ser un gran dolmen simple amb vestíbul o un sepulcre de corredor curt. Ens podria ajudar la ceràmica trobada, però, com ja hem dit, no s'especifica de quin estil és. Tampoc hem trobat referenciada cap data sobre el bastiment del monument, però creiem que deu ser del Neolític, com a molt, i comparant amb possibles iguals catalans o de la part més sud de França, podria arribar a ser del Calcolític.

També en podem dir que la capçalera és composta per un mur de pedra en sec, mentre que la coberta de la cambra és una llosa que amida 3.80 metres de llarg per 2.30 metres d'ample. Pel que fa al corredor o vestíbul, mesura 1.80 metres de llarg per 1.50 metres d'ample.

Visitat el sepulcre, retornem al cotxe per a visitar poblets propers com ja hem explicat a la introducció. No tot són megàlits i els poblets de la zona tenen el seu encant, però també diem que és curiós que no hi hagi més megàlit inventariat per la zona...

Coordenades UTM(ETRS89):

Peira Levada o Bontems: 31T 343092 5005434

Coves i dòlmens als districtes de Sarlat la Canéda III i Périgueux I

Nou dia per la Dordogne francesa. He de dir que, personalment, avui és un dels dies que esperava amb més ganes, tot i que ja sabíem que seria un dia de més cotxe que caminar. Comencem anant a visitar les coves de Font de Gaume, que es troben al poble de Les Eyzies de Tayac-Sireuil, que pot ser que no us soni gaire el nom, però si parlem d'alguns dels molts jaciments que té la cosa canvia, el més conegut potser és l'Abri de Cro-Magnon. Nosaltres, que trobem molt interessants les pintures, vam preferir començar per la cova, que, per cert, cal agafar les entrades per internet a Centre des Monuments Nationaux (sé que hi ha més webs, però bé, nosaltres les vam agafar per aquesta).

Com és de suposar, no es poden fer fotografies a les representacions, ja que aquestes són les originals. També per això, has de comprar les entrades per internet, i amb un cert temps d'antelació, ja que el nombre de visites diàries és limitat a 78 persones al dia, i les visites es fan en 30 minuts, més que res per a mantenir l'estabilitat climàtica i microbiològica de la cova. Als anys 60-70, es podia arribar a 1500 persones al dia, ja que no estava limitat.

Es tracta d'una cova santuari descoberta el 12 de setembre del 1901, i resta catalogada com a monument històric francès i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Fou utilitzada al Paleolític Magdalenià, cap al 15000/14000 a.n.e. Aquesta cova ha estat clarament habilitada com a santuari per a venerar la cacera i no com a hàbitat; prova d'això són les prop de 230 imatges que decoren les seves parets. Cal destacar d'aquest nombre d'expressions gràfiques el bisó, que és el més reproduït amb un total de 84 figures, i en menys mesura cavalls, cabres, mamuts, rens, felins, un os, un llop, rinoceronts llanuts, negatius de mans, una representació humana, i diversos gravats "tectiformes", que són típics de les coves de la contrada.

Inserirem les imatges que tenen a un dels webs oficials de La cova de Font-de-Gaume.

Extret de La cova de Font-de-Gaume

Segons el citat web, aquesta cova mesura uns 250 metres de llarg (part d'ells no són visitables), i arriba a una alçada propera als 10 metres.

Com hem dit abans, a banda dels bisons, hi ha diferents animals representats. Una de les representacions que crida l'atenció és la d'un parell de rens en actitud afectuosa, que no només sobta perquè el ren és un animal poc representat a l'art parietal, tot i ser l'animal més consumit, sinó també per l'actitud de pau que denota l'escena entre els dos exemplars.

Extret de La cova de Font-de-Gaume

Es pot veure el ren negre a la nostra esquerra llepant el front del ren vermell de la nostra dreta. Seguint amb el tema que dèiem abans, de les poques representacions de l'art parietal d'aquest animal, cal dir que la cova compta amb una quinzena de representacions.

Seguim la visita veient expressions gràfiques de cavalls, que al contrari dels rens, és l'animal més representat d'aquest estil artístic del Paleolític.

Extret de La cova de Font-de-Gaume

Segons la informació que es dona d'aquesta escena, hi ha dos cavalls amb actitud dinàmica, com si estiguessin saltant, de nou una actitud poc representada a l'art rupestre.

A banda de les representacions gràfiques, podem dir que aquesta cavitat fou habitada per ossos de les cavernes, animal que podia fer tres metres d'alçada i pesar 800 quilograms de pes, per fer-nos una idea, tres vegades l'os bru actual. Aquest animal es va extingir cap el 23000 a.n.e. Es té constància d'aquesta ocupació per les troballes de les excavacions del 1967 i el 1968, on, a banda de diverses marques de les urpes, es van localitzar restes d'una desena d'individus, joves i femelles, que van morir durant la hivernació.

Extret de La cova de Font-de-Gaume

També es documenten marques de sílex als ossos dels animals que han pogut recuperar, prova d'un descarnament per part de les tribus humanes de fa 40000 anys. Així mateix, s'hi van recuperar tres puntes de sílex de fa uns 20000 anys, restes dels estris utilitzats per a la producció de les escenes, restes del Neolític i l'Edat del Bronze, com fragments ceràmics, puntes de sageta amb peduncle i aletes, i una bonica agulla de bronze.

L'entrada també va ser utilitzada com a mirador a l'era medieval, i inclús es documenta que també va ser parcialment utilitzada com a granja al segle XIX.

Amb la impressionant visita acabada, anem cap a l'altre costat del poble (té una forma de "V" amb un illeta a la intersecció), per mirar si podem entrar a l'Abri de Cro-Magnon. 

Que sincerament tampoc no li vam trobar gaire al·licient, tot i la seva importància prehistòrica. Però bé, no deixa de ser un abric, com el que podem trobar a qualsevol muntanya. Per això no ens vam ni molestar en comprar entrades per anticipat, de fet, de poc ens hagués servit, ja que estava totalment tancat.

Bé, què hi farem... dinem a un dels restaurants que hi ha al davant, i anem a fer la ruta dolmènica que havíem preparat per avui. Comencem pel dolmen de Cantegrel, situat al terme municipal de Saint Chamassy; de fet, el megàlit és conegut com a Cantegrel o Saint Chamassy, però també l'hem trobat identificat com a des Clotes o Roc del Cayre.

Per arribar a l'anomenat poble, anem per la D47 com si tornéssim a la Font de Gaume, i, a la illeta que hi ha, ens desviem emprenent la D706 direcció sud-oest com si anéssim a Lalinde o Bergerac. Seguim tot rectes uns 6 quilòmetres, on veurem a l'esquerra un desviament a la D703, per la que seguim 4.2 quilòmetres, lloc on ens desviem a la dreta direcció Audrix per la D31e2. Un cop al poble, ens desviem a la nostra esquerra per la Rte. de Saint Chamassy, que es troba just davant de l'església del poble. 1 quilòmetre més tard, arribem a un altre petit nucli i has de decidir si esquerra o dreta; bé, doncs a la dreta, 900 metres després, girem a l'esquerra per la carretera C1 i la seguim 1.8 quilòmetres. Allà es bifurca la carretera i nosaltres emprenem per la dreta seguint el Chemin de Cantegrel. 550 metres més endavant, veurem el camí del dolmen. Nosaltres vam deixar el cotxe per aquí, i vam fer a peu la resta, que són uns 90 metres. Després, girem a la dreta i seguim el camí 80 metres més, i, de nou, girem, aquest cop a l'esquerra, per a veure l'antic sepulcre en uns 60 metres més.

Segons la informació que hem trobat, es tracta d'un dolmen simple bastit al Neolític, tot i que a cap lloc es dona una datació exacta, que amida 1.20 metres d'ample i fins a 2.34 metres de llarg. Cal destacar també la llosa de coberta, que arriba als 2.50 metres d'ample i 3.50 metres de llarg.

La primera menció és de la investigació duta a terme pel doctor Testut el 1881. Fou excavat per Louis Gouzot a càrrec seu, tot i que cal dir que, des d'aquell moment, ha estat excavat en diverses ocasions. Gouzot documenta un esquelet humà complet, però sense cap, i una fulla de sílex. Anys més tard, va tornar a ser excavat per Émile Rivière, que va extreure un esclat del mateix material. Tot i això, no va excavar la part inferior.

Sabem que és catalogat com a monument històric francès des de l'any 2008, i cercant més informació per internet, hem trobat una reproducció tridimensional, que ens ajudarà molt més que una simple fotografia per a veure la morfologia del sepulcre. L'extraiem d'aquest web poly.cam.

Anem a pel segon, el bonic dolmen simple de Bonarme, situat al terme municipal de Saint Pardoux et Vielvic, també a Sarlat la Canéda. 

Per arribar-hi, tornem al Chemin de Cantegrel i el seguim en la mateixa direcció. Als 500 metres, desemboca en un altre que seguirem vers la nostra dreta i el seguirem rectes fins a topar amb la D51. Seguim aquesta carreter 5.3 quilòmetres entrant en un petit nucli de cases, on toparem amb la D703, que seguirem cap a la nostra dreta direcció Sarlat. En 2.4 quilòmetres i havent creuat el riu Dordogne, toparem amb una illeta, on ens sortim per la primera emprenent la D25, direcció Bergerac entre d'altres, i la seguim fins 3.1 quilòmetres trobant a aquesta distància el desviament cap a Urval. Seguim aquesta carretera tot rectes 15.3 quilòmetres. Just en aquest punt, hi ha una casa a mà dreta i just després una pista sorrenca en bon estat, que seguim amb el cotxe uns 70 metres, lloc on veurem una zona habilitada per aparcar a la dreta i el preciós dolmen a l'esquerra.

Dolmen simple localitzat pel senyor Secondat l'any 1942, datat al Neolític, vers el 3300-3000 a.n.e. Val a dir que d'aquesta tomba no es va fer una investigació gaire acurada i, de fet, per això, hi ha diversos estudis més. Segons l'estudi en el què ens basem a l'hora de donar informació del sepulcre, la cambra té una llargada màxima de 3 metres i una alçada de 75 centímetres.

Però el més destacable és la seva coberta, que és de dimensions considerables (3.3 metres de llarg i 2 metres d'amplada) i que pesa unes 8 tones. A ella, es poden identificar tres zones. 

Extret d'ArkeoLog83_EG_Bonarme.pdf

A la part superior, es documenta el gruix més important de cassoletes de les 35 que té en total, i que van de 2 a 11 centímetres de diàmetre.

Extret de ArkeoLog83_EG_Bonarme.pdf

La part central consta de diversos motius serpentiformes i cassoletes aïllades del grup de 26 que hi ha a la banda més a l'oest del roc que hem identificat abans.

Extret d'ArkeoLog83_EG_Bonarme.pdf

I la part inferior que, pel que hem entès, era destinada a polir les cares de destrals i les puntes de sílex blanc i groc translúcid de la zona.

Anem a pel tercer, el dolmen de Cayreleva, que es troba al jardí d'una casa del terme municipal de Siorac en Périgord.

Per arribar a aquest és ben fàcil, ja que és el terme del costat. Tornem a la D52 i desfem 300 metres del camí fet abans. Girem a la dreta cap a Siorac en Périgord i seguim aquesta nova pista 400 metres, lloc on es bifurca i nosaltres seguim 550 metres més per la dreta. En aquest punt, a la casa que ens queda a mà esquerra, veurem el bonic dolmen simple de Cayreleva o Cayre Leva.

D'aquest dolmen simple que resta mig enfonsat, en sabem que és bastit en gres, que en algun lloc hem llegit que fa 1.5 metres d'alçada. No hem trobat les dimensions de la cambra, però sí les dimensions de la seva coberta, que amida 2.50 metres per 2.10 metres, sent de forma quasi quadrada, i té un gruix d'uns 60 centímetres. Té tres cassoletes insculpides a la seva cara superior.

Extret dels estudis de Michel Leduc

Dues lloses caigudes han quedat sota la coberta, mantenint-la aixecada del terra, que deuen ser dels laterals, ja que a 2 metres es pot veure una altra que seria part de la de la capçalera. Igualment, falten moltes lloses que resten desaparegudes.

A l'excavació, no s'hi va trobar res de res, però sí que s'hi va trobar una destral polida a sota de la coberta. Podem dir que diuen com a frase final a la informació a la que hem accedit que es recomana una neteja del lloc, cosa que ja s'ha fet veient antigues fotografies i vídeos, ja que ara mateix resta molt més net i és molt més fàcil veure i interpretar.

Per l'estil arquitectònic, ens aventurem a dir que és Neolític, com tots els dòlmens simples de la zona. I aprofito per dir que no estic gaire segur de l'explicació de la seva morfologia: que sí, que clarament és un simple, però no acabo d'entendre la disposició de les lloses al megàlit, clar que tampoc no ens vam poder apropar.

I per acabar la jornada, visitem el dolmen de Fontanelles ja de tornada, també conegut com a Cabanes, al poble de Paunat, al Périgueux, Dordogne.

Hi arribem seguint la D52 direcció nord, tot buscant la D25, que seguim direcció nord-oest tal i com hem arribat abans. 4 quilòmetres després, dins el poble de Lo Bòisson de Cadonh i just abans de creuar les vies del tren, girem a l'esquerra per la D51e, en direcció Périgueux i la seguim 1.4 quilòmetres, creuant de nou el riu Dordogne i emprenent la D51 vers la nostra esquerra, seguint en direcció Périgueux. Als 2.1 quilòmetres, l'anomenada carretera fa un desviament a l'esquerra, que nosaltres agafem i seguim per ella 1.6 quilòmetres més vorejant el riu Dordogne, i creuant el Vézère. A una seixantena de metres de creuar aquest últim riu, fem un abrupte gir a l'esquerra emprenent la D31 i, als 550 metres, la deixem emprenent la Route de Touron que surt a mà dreta. 1 quilòmetre després, emprenem la Route de Capelière i avancem 350 metres, agafant a aquesta distància la Route des Etangs durant 1.1 quilòmetres. Llavors veurem un camí que surt a la nostra esquerra, on deixarem el cotxe.

El dolmen es troba a uns 45 metres en línia recta, tot i que has de pujar per la costeruda muntanya, arribant a la part superior on creues una part planera. El dolmen es troba força malmès i emboscat, així que no és de fàcil trobar... ja sabeu, coordenades.

Els dos cercles en vermell són les dues lloses laterals de l'antiga cambra sepulcral, i ens fa la sensació que, de la de coberta, un tros ha caigut, deixant el nucli del roc, més vermellós, a plena vista.

D'aquest sepulcre, no hem trobat informació arqueològica, només sabem que la llosa de coberta fa 2 metres de llargada per 1.75 metres d'amplada, i també hem trobat, com hem dit fa un moment, que les dues lloses laterals es poden veure estintolades a terra.

Amb aquest últim megàlit, acabem la ruta del dia i anem al càmping a fer un bany a la piscina, jugar una estona amb els nens, sopar, dormir, i demà més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Grotte de Font de Gaume: 31T 344475 4977645

Abri de Cro-Magnon: 31T 343017 4978233

Cantegrel o Saint Chamassy: 31T 335615 4969576

Bonarme: 31T 339668 4962278

Cayreleva o Cayra Levada: 31T 339872 4963130

Fontanelles o Cabanes: 31T 332037 4974255