Nova publicació d'aquest preciós poble i entorn: la quarta a Tavertet. Tot i els múltiples sepulcres que ja hem visitat, sabem que n'hi ha més que han estat estudiats i tornats a sepultar, i creiem que encara n'hi deu haver d'inèdits. Bon exemple d'aquesta afirmació són els que veiem avui, que es troben a un lloc de pas i han passat desapercebuts fins fa ben poc.
Començarem la caminada on ja l'hem començat diverses vegades, el Mas de Rajols, on deixem el cotxe a la zona d'estacionament. Emprenem la pista que puja al coll de Rajols i, un cop al cim del coll, tenim diversos camins. El de la dreta ens porta al túmul que conté els dòlmens d'El Padró. Al davant, ens queda una plana on, pel que hem pogut saber, hi ha una tomba que fou estudiada i tornada a tapar, la de Collet de Rajols o Rajols II; i uns 150 metres més endavant, es trobava la de Rajols, desapareguda a dia d'avui. I nosaltres seguim rectes pel camí que davalla, direcció el Torrent de l'Abeurador.
Creuem l'esmentat torrent, que a aquesta alçada no acostuma a dur molta aigua, i seguim el camí recte fins el sepultat dolmen de La Rambla. A aquesta alçada, ens enfilem a la part dreta del camí, tot seguint el filat que hi ha als metres i el seguim en la mateixa direcció que portàvem fins a trobar-nos un nou tancament per al bestiar, aquest amb més cara i ulls, i el creuarem per un pas d'aquells estrets que fan ziga-zaga. Seguirem rectes, però mantenint-nos a la dreta del camp, trobant un bonic camí enllosat, a trossos, per la roca mare. Al poc, sortim en un nou camp per al bestiar i poc després el camí gira vers la nostra esquerra, emprenent direcció el Mas Monteis. Doncs bé, com a uns 100 metres de fer el gir, on els arbres s'aproximen més al camí, és on començarem a veure obres tumulars.
La primera que vam veure, l'hem trobat documentada com a Túmul 11 del Pla de la Soca Negra. Realment, les restes són més que evidents per a documentar-la com a sepulcre i, de fet, inclús podem dir de quines tipologies podria ser, i, en conseqüència, li podem atorgar unes dates constructives. Per a la confirmació, però, caldria que s'efectués una excavació.
La trobarem a la vora esquerra del camí que discorre entre els prats i que duu a Monteis. Si ens hi fixem, es dibuixa una petita obra tumular amb un parell d'arbres al seu cim. Pujant el petit desnivell i al centre de l'obra, veurem les lloses que resten d'una clara cista.
Nosaltres creiem que, per la zona on es troba i el que podem veure, podria ser una cista neolítica amb túmul, bastida entre el 4500 i el 3900 a.n.e. o bé una cista megalítica bastida vers el Calcolític-Edat del Bronze antic, vers el 2200-1800 a.n.e.
Ara retrocedim uns 15 metres i també a la vora esquerra del camí, trobem l'anomenat com a Túmul 12 del Pla de la Soca Negra, sense lloses visibles, però que el geòleg i la historiadora de l'art que van trobar aquests jaciments van determinar com a "no natural".
Continuem el camí que duu al mas passant de nou pel Túmul 11 i, a uns 250 metres d'ell, aquest cop a la dreta del camí, veurem un imponent monticle. Pugem a ell i, quan som a la part superior, comencem a veure lloses estintolades arreu i clares evidències tumulars. Ens trobem al cim del Túmul 13 del Pla de la Soca Negra.
Baixem del turonet i continuem pel camí uns 370 metres més, fins a trobar-nos una zona rocosa prou planera a la dreta del camí. Dalt d'aquesta plana natural i al seu centre, trobarem el documentat com a Túmul 14 del Pla de la Soca Negra, aquest amb un forat a l'interior, que possiblement sigui o hagi estat el cau d'un guilla.
Ara, a casa mirant-nos la foto, veiem que hi ha un parell de rocs sobresurten de la part més alta del túmul.
La primera informació sobre aquests possibles túmuls fou donada als agents rurals de la zona pel geòleg i la historiadora de l'art abans esmentats (dels quals desconeixem els noms). Els van indicar que aquelles obres no podien haver estat creades naturalment. El febrer de 2024, els agents rurals van visitar la zona i van inventariar un mínim de 4 túmuls prehistòrics de possible datació neolítica.
Tornem al camí i el seguim tot rectes direcció Monteis. A mig camí, passem per una balma realment espectacular, anomenada Balma Grossa de Monteis, que fa una pinta boníssima de jaciment Neolític, però de la que no hem trobat cap menció prehistòrica, només com a antic tancat per a bestiar.
Seguim el camí, encara amb la balma al cap i, quan ja veiem de lluny el mas, ens trobem a la dreta del camí un altre que surt d'ell vers la seva dreta. Just a la convergència dels dos, veiem un gran amuntegament de rocs amb una espècie de negatiu central i diverses lloses estintolades de mitjanes dimensions.
No n'estem segurs, però es podria tractar d'un sepulcre de grans dimensions, més modern que les cistes neolítiques típiques d'aquesta zona.
L'hem trobat esmentat a un article antic de l'Albert Fàbrega i el Josep Agustí, però en Josep Tarrús i l'Enric Carreras el desestimen com a tomba al seu compendi megalític de Catalunya. Nosaltres el deixem com a possible perquè sí podria ser que fossin pedres acumulades extretes dels camps adjacents per a poder-los conrear, però el negatiu no ens encaixa del tot amb aquesta teoria. A més, hem trobat referències de l'indret com una necròpolis anomenada Taules de Monteis, on s'identificaven lloses clavades verticalment. A l'article de Fàbrega i Agustí, aquest últim recorda haver vist alguna llosa allà, però que ja no van localitzar a la visita conjunta, donant la necròpoli com a desapareguda. Nosaltres, amb les seves coordenades en mà, tampoc vam trobar rastre.
I sent allà, passejant pels bonics prats, ens va cridar l'atenció un gran roc horitzontal, amb dos rocs més petits a sobre, un d'ells quasi a la seva fi, tipus roca en equilibri. Amb les rutes que hem fet i el pas dels anys, sabem que aquestes solien ser utilitzades per a insculpir gravats, sobretot d'estil pedra de sacrificis, així que ens vam apropar i al pujar vam trobar això.
No sabem si és natural o ha rebut treball humà, però aquí deixem l'evidència.
Comencem la tornada gaudint de la tranquil·litat de l'entorn i, uns 150 metres després del túmul 14, veiem a la dreta uns arbres que s'aixequen sobre un petit monticle que bé podria ser un altre túmul. L'hem anomenat possible Túmul 15 del Pla de la Soca Negra.
