Avui comencem la jornada fent una visita guiada a unes antigues mines de fosfat, en desús actualment, ubicades molt a prop del nostre allotjament. Sortim del càmping de Limogne en Quercy cap a la dreta i girem de nou a la dreta en arribar a la D19, que indica Varaire i les Phosphatières du Cloup d'Aural. Sense deixar aquesta carretera, arribem a l'aparcament de les esmentades "Phosphatières" en poc més de 9 quilòmetres.
La visita, conduïda per un guia en francès i amb cartells explicatius, fa un recorregut molt curt i interessant per les antigues mines, actualment plenes d'exuberant vegetació.
Les Phosphatières du Cloup d’Aural són una esquerda càrstica que es va formar fa desenes de milions d’anys i s'ha anat omplint naturalment amb sediments rics en fosfats. Per aquest motiu, va ser explotada com a mina d'aquest mineral entre finals del segle XIX i inicis del XX, activitat que va permetre descobrir-ne el gran interès científic des del punt de vista paleontològic.
El jaciment conserva una seqüència excepcional del Paleogen (fa entre 66 i 23 milions d’anys), amb abundants restes d’animals prehistòrics, com primats primitius, carnívors, ungulats i rèptils. En destaquen el Cadurcotherium i el Bachitherium, mamífer herbívor autòcton del municipi de Bach, on es troba el jaciment. Concretament, és un artiodàctil primitiu (parent llunyà de cérvols i camèlids), que va viure durant l’Oligocè, aproximadament fa 30–25 milions d’anys. Tant durant el recorregut com al museu, es poden observar ossos d'aquests animals.
En molt menor quantitat, també s’hi han identificat indicis d’ocupació humana prehistòrica, probablement relacionats amb l’ús ocasional d’espais càrstics.
En finalitzar la visita, pots marxar, visitar el museu o bé fer un parell d'activitats lliures per a nens. Evidentment, nosaltres vam estar buscant els animals prehistòrics ocults al bosc i un joc de pistes amb recompensa final. Una vegada fets, visitem el museu del recinte i tornem al càmping a dinar. Després de fer sobretaula i deixar baixar el sol, decidim anar a visitar un altre megàlit de la zona, aquesta vegada al veí poble de Lugagnac. Sortim de nou del càmping a la dreta i girem a l'esquerra per la D911 cap al poble de Limogne. Uns 260 metres més endavant, trobem una primera cruïlla on prenem cap a l'esquerra cap a Lugagnac per la D40 i, just després, arribem a una segon cruïlla on tornem a girar a l'esquerra seguint les mateixes indicacions. Poc abans de fer 2 quilòmetres per aquesta carretera, ens desviem a la dreta cap a Céneviéres. Avancem per aquesta carretera secundària uns 1900 metres i trobem una cruïlla amb la zona de contenidors de brossa a la nostra dret. Nosaltres vam deixar aquí el cotxe, però es podria seguir en cotxe per una pista sorrenca fins a tocar el dolmen. En ambdós casos, hem de prendre la pista de la nostra esquerra i caminar 400 metres. Girem llavors a l'esquerra per un camí una mica més estret i caminem 100 metres més. A aquest punt, ja veurem el dolmen de Mas Rastouillet o Grèzo de Pouèto al bosc de la nostra dreta.
Es tracta d'un megàlit imponent amb la mateixa fesomia típica dels dòlmens simples de la zona situat a un túmul ovalat d'uns 16 per 14 metres encara força visible. La cambra mesura 2.70 metres de longitud, 1.05 metres d'amplada i 1.00 metre d'alçada, i està coberta per una gran llosa de 3.05 per 2.10 metres, amb un gruix de 0.45 metres. Com a curiositat, comentar que s'observen tres llosetes d'un possible cròmlec que envoltava el dolmen.
 |
| Extret de l'"Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot" |
Seguint amb la informació extreta de l'inventari de Lot d'en Jean Clottes que estem utilitzant per a fer les entrades d'aquesta zona, podem datar el megàlit al Neolític, vers el 3500 - 3000 a.n.e.
Acabada la breu visita, retornem a l'allotjament a sopar, relaxar-nos i preparar la jornada de demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada