Tercer dia de les vacances i avui, a la fi, veurem restes prehistòriques al poble on ens allotgem. En total, 4 dòlmens, tots, com hem dit, a Limogne en Quercy.
Comencem pel bonic sepulcre de Pageot, també conegut com a Pajot, Pachot o La Peyrette, al que arribarem emprenent la Rue de Vidaillac, direcció sud-est des del centre del poble. Al poc, ens adonem que aquest carrer és també la D24, i l'únic que haurem de fer és estar pendents a la nostra dreta, ja que, a 1.3 quilòmetres de l'encreuament amb la D911 o Av. de Cahors, veurem a la nostra dreta, dins d'un camp de conreu, el majestuós megàlit. Si anem en cotxe, tal i com hem indicat (nosaltres anàvem a peu), haurem d'aparcar-lo uns metres abans d'arribar al camp, ja que no hi ha lloc habilitat. Ho podem fer uns 60 metres abans d'aquest camp, on hi ha una carrer a la banda esquerra del camí tal i com venim, la Rue du Mas de Rolland.
Aquest dolmen simple resta catalogat com a monument històric des del 6 de març de l'any 1959. No queda clar ni qui el va descobrir ni quan, pel que sembla que resta conegut d'antic per la gent de la contrada. De fet, fa temps que està en ús a temps moderns, ja que hem trobat documentat a l'inventari de Lot de l'any 1977 que s'utilitza com a magatzem i material agrícola. A dia 2 d'agost de l'any 2025, podem dir que segueix igual, potser en menys mesura, però hi havia eines (rovellades) al seu interior.
Part de la informació, els calcs i dibuixos inserits a la publicació han estat extrets de: Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-5, 1977. Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot; https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1977_sup_1_5
Com tots els dòlmens simples del departament, resta erigit vers el Neolític local, entre el 3500 i el 3000 a.n.e. Cal dir que, a falta de C14, aquestes datacions són aproximades i definides per les restes recuperades als dòlmens del departament, tant pot ser que s'hagués erigit vers el 3600 a.n.e. com al 2800 a.n.e.
Segons el que hem pogut saber, la llosa de coberta del megàlit, que és realment contundent vista in situ, fa 4.20 per 3.50 metres i té un gruix de 0.45 metres. Pel que fa a la cambra, no podem fer una interpretació de les seves mides internes, però direm el que diu Jean Clottes a l'inventari de Lot. Segons ell, la llosa de la dreta fa 3.30 metres de llargada, 1.05 metres d'amplada i 0.35 metres de gruix, i l'esquerra fa 3.60 metres de llargada, 1.20 metres d'amplada i 0.40 metres de gruix. També diu que la cambra fa 1.30 metres, creiem que es deu referir a l'amplada de la cambra, però no ho podem assegurar. Pel que fa a l'obra tumular, aquesta es documenta prou arrasada degut als treballs agrícoles ja l'any 1977, pel que ara ja resta totalment desapareguda.
No es documenta cap excavació arqueològica al jaciment.
D'aquí, anem a visitar el sepulcre de Joncas, Joncasses o Ferrières Bas. Per arribar-hi, tornem al cotxe i, des de la Rue du Mas de Rolland, fem uns 700 metres direcció nord per la D24. Aquí girem a la nostra esquerra seguint la Rue du Mas de Litre, que en 600 metres acaba a la D19. Seguim aquesta vers la nostra esquerra durant 1.5 quilòmetres i, a aquesta distància, trobarem un nou carrer que surt a mà dreta, on ja senyalitza el dolmen de Ferrières, entre d'altres, just al costat d'una eclesiàstica creu. 1 quilòmetre més tard, trobarem un camí sorrenc a la dreta que és el que ens aproparà al sepulcre. Aquest es pot fer en el cotxe, però és molt estret com per a que puguin passar dos, pel que aconsellem deixar el cotxe arraconat a l'entrada del camí.
Segons Clottes, a l'inventari de Lot, la llosa dreta té una longitud de 3.70 metres, 0.85 metres d'alçada i un gruix de 0.30 metres; l'esquerra fa 3.35 metres de llargada, 0.85 metres d'alçada i 0.30 metres de gruix. Com amb l'anterior dolmen, esmenta que la cambra fa 1.25 metres.
També documenta una llosa de 1.85 metres de llarg per 1.15 metres d'amplada per 0.20 metres de gruix, que indica resta estintolada sobre el túmul. Pensem que deu ser la que ara es troba a l'interior de la cambra sepulcral, al lloc on aniria la llosa de coberta.
D'altra banda, i com podem veure a la nostra fotografia, el túmul és força evident, aquest de tendència circular de 18 metres de diàmetre.
Ens hagués agradat saber més sobre el bonic sepulcre, però no hem trobat cap informe d'excavació sobre ell.
Tornem de nou al cotxe i anem a visitar el dolmen de Ferrières, que també hem trobat anomenat com a Ferrières Haut, i Clottes anomena Pech Lavade, a banda de Ferrières, a l'inventari de Lot. Aquest es troba tot seguint 350 metres tot rectes per la carretera, lloc on ens trobarem una bifurcació en la que agafarem la de l'esquerra. Seguint les senyalitzacions al dolmen, 240 metres més tard trobarem una nova bifurcació, on deixarem el cotxe deixant pas per als dos camins.
A peu, seguirem per la pista asfaltada de l'esquerra uns 75 metres, on trobarem un caminoi a l'esquerra que ja senyala el megàlit. Seguint aquest bonic corriol uns 230 metres, arribarem al prat on es troba el megàlit, que es troba catalogat com a monument històric des del 3 de març de l'any 1959.
El majestuós sepulcre consta d'una llosa de coberta prou espectacular, que fa 4.50 metres de llarg per 3.95 metres d'ample i un gruix de 0.70 metres. Cal dir que al costat del suport dret hi ha un roc, que, novament segons Clottes, forma part de la coberta.
El suport de la dreta amida 3.70 metres de llarg, per una amplada de 1.30 metres i té un gruix de 0.40 metres, mentre que el suport esquerre amida 1.90 metres de llarg per 1.02 d'amplada i 0.35 metres de gruix. Cal dir que d'aquest suport esquerre, com es veu a la fotografia, falta un tros, que va ser arrancat en el seu dia, i que té tota la pinta de ser el gran roc treballat que es veu a l'altre costat de l'arbre, com a mínim una part d'ell.
Com en diversos dòlmens de la zona, la llosa de capçalera del megàlit ha estat substituïda per un muret de pedra en sec, acció de la que no tenim informació. I ja per acabar amb ell, podem dir que Clottes delimita la seva cambra, com sempre, creiem que és la seva amplada interna, a 1.5 metres, i esmenta que el túmul ha estat destruït pels camps de conreu que hi ha.
No hem trobat cap excavació documentada del megàlit.
Tornem al cotxe i emprenem per on hem vingut, passant la primera bifurcacio i seguint com si tornéssim al dolmen de Joncas, i, a uns 210 metres d'aquesta, emprenem una nova pista a l'esquerra que tira cap al nord. En 900 metres, acaba a la D911, a la que girem a la dreta i seguim 1.5 quilòmetres tornant al nucli de Limogne en Quercy. Però no arribem al centre, girem a l'esquerra, per la Rue de la Piscine, i en 100 metres més veurem a l'esquerra un estret camí, el seguim, i al final d'aquest emprendrem de nou, vers la nostra esquerra. Més o menys 1 quilòmetre deixarem el cotxe a la dreta del camí, a un espai que hi ha, per a que no molesti. Seguim rectes a peu i ens sembla recordar que, com a molt, en uns 150 metres, ja veurem una porta o un pas habilitat a la nostra dreta, que dona accés al corriol que duu al sepulcre.
Potser a la fotografia no ho sembla, però per l'entorn i el seu estat de conservació, és un sepulcre preciós, almenys per a nosaltres.
Monument megalític que va ser catalogat com a monument històric l'any 1877. Com a curiositat, que pensem que és més llegenda que una altra cosa, podem dir que fa temps el Lac d'Aurié, que es troba a uns 300 metres, va ser buidat i al fons del llac és va veure cert treball humà, que segons els obrers, seria corresponent al negatiu de la coberta del megàlit.
De la llosa de coberta parlant, en podem dir que, segons Clottes, fa 3.70 per 2.20 metres, amb un gruix de 0.95 metres, el que vol dir un pes aproximat d'unes 17 tones. De la llosa dreta, diu que fa 3.05 metres de longitud, 1.20 metres d'amplada i un gruix de 0.32 metres. L'esquerra fa, segons ell, 3.90 metres de llarg, 1.30 metres d'amplada i 0.20 metres de gruix. Les dimensions que Clottes atorga a la cambra creiem que són de l'amplada interna, que és de 1.25 metres.
Crida l'atenció que no es fa cap esment a l'obra tumular a l'inventari ja mencionat més enllà de què hi ha restes de túmul. Potser el que hi ha ara, que és més que evident i prou pronunciat, és fruit d'alguna restauració (no té aparença de modern). Clottes, de fet, ni el dibuixa clarament a la planta del megàlit.
No ens consta cap excavació, però sí sabem que va ser restaurat (no sabem què van fer), l'any 2000, i que no va ser la primera. Potser històricament l'han anat "arreglant", sobretot veient que a l'inventari del 1977 ja era dibuixada, a la planimetria, la paret del fons construïda a raó de pedra en sec. És complicat accedir a informes d'excavació i restauració avançats, i més en línia a França, només són de nivell públic els més bàsics.
Segons Clottes, es va trobar una espasa de bronze al seu interior, però a l'hora de la veritat, no hem pogut trobar cap referència a aquesta en cap lloc, ni tan sols en publicacions sobre el dolmen del mateix Clottes, pel que pensem que pot ser una confusió amb un altre sepulcre.
Amb aquest bonic dolmen, tanquem la ruta matinal i tornem a dinar al càmping.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada