Setena ruta, i penúltim dia de vacances a Lot, a la que visitarem 4 dòlmens, 1 menhir i 1 dolmen modern que van erigir a Limogne en Quercy, seguint les pautes de construcció prehistòrica d'aquestes tombes, bé, el què es creu.
Comencem el dia per un sepulcre que té diversos noms, el de Varaire o Mas de Gobi o Mas de Côte o Bourel, al que arribarem sortint per la banda sud de Limogne en Quercy i emprenent la D19 durant 5.5 quilòmetres, fins a trobar la D55, que surt a l'esquerra. Doncs bé, aturem el cotxe a uns 200 metres d'anar per ella, a un camí sorrenc a la nostra dreta que voreja el camp. Aquí, al vèrtex amb la D55, trobarem un accés al camp on es troba el sepulcre.
Ens trobem novament davant d'un dolmen simple, aquest de grans dimensions, segons l'inventari en el què ens basem per totes les publicacions de Lot, a baix referenciat. Consta d'una llosa de coberta que resta trencada en dos mantenint les dues lloses in situ, que mesura en total 4.70 metres de llarg per 3.20 metres d'amplada i 0.35 de gruix mig; una llosa com a suport dret que amida 4.40 metres de llarg per 1.45 metres d'amplada i un gruix de 0.25 metres, mentre que la llosa esquerra fa 4.85 de llarg per també 1.45 metres d'amplada, i 0.20 metres de gruix. Pel que fa a la llosa de capçalera, mesura 1.05 metres de llargada per 0.95 metres d'amplada i 0.15 de gruix.
Per a fer-nos una millor idea del jaciment, inserim el calc extret de l'inventari de megàlits de Lot, per Jean Clottes, l'any 1977 (que potser és un pèl antic, però conté suficient informació per a nosaltres, a banda que la informació que hi ha dels megàlits francesos, a dia d'avui, o bé és bastant minsa, o és privada.
Extret de l'"Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot"
Segons en Jean Clottes, la cambra mesura 1.20 metres, que de nou advertim que no sabem exactament a què es refereix, si a l'amplada o a la llargada (podria ser en aquest cas l'amplada d'aquesta), i també fa referència a restes d'un antic túmul, malmès per la creació del camp i el conreu de la vinya.
També fa referència a la troballa, l'any 1967 (pel que hem interpretat al reduït i no gaire ben estructurat text), d'unes tombes (com a mínim dos) individuals, i sense túmul, possiblement visigòtiques, que probablement es van erigir aprofitant el túmul del sepulcre prehistòric. No es documenta la troballa de cap resta prehistòrica associada a aquesta tomba (sí es documenta una moneda romana), ni cap excavació, pel que es fa difícil adjudicar-li una datació en particular, pel que nosaltres el col·locarem vers el Neolític, entre el 3500 i el 3000 a.n.e., com la resta de dòlmens simples a Lot.
Un cop visitat el majestuós sepulcre, anem a visitar l'únic menhir que vam veure en tots aquests dies de vacances, molt malmès i violat per l'església, però bé, no hi ha dubte de que antigament era un monòlit prehistòric.
Per arribar-hi, emprenem el cotxe i tornem a la D19, seguint en la mateixa direcció que hem arribat abans, i girem a l'esquerra als 230 metres per la D52, direcció Saillac i Caylus. 4.7 quilòmetres més tard, girem a la dreta per la D53 en direcció Saillac i, als 650 metres, ja veurem a la nostra dreta el menhir trencat i cristianitzat de Saillac a una illeta entre l'asfalt.
No és que hi hagi gaire informació del monòlit perquè no l'hem trobat a l'inventari de Clottes, tot i que, encara que sigui pel fet de ser únic a la contrada, bé es mereixeria una menció. Sí hem trobat una minsa menció en diversos webs actuals que el defineixen tal i com hem dit nosaltres, trencat, cristianitzat i que segurament fou treballat i aixecat vers el Neolític, entre el 6000-5500 a.n.e. i el 3000-2700 a.n.e., esmentant també que el treball de la part superior deuria de ser del moment de la seva cristianització.
Ara anem a "visitar" un altre dolmen, l'anomenat com a Pech Bayssou, al que arribarem tot tornant per la D53 fins la D52, i emprenent per aquesta en direcció nord-oest, rodant per on acabem de passar per anar a visitar el menhir des del dolmen de Mas de Gobi. Seguim aquesta 2.9 quilòmetres, aturant el cotxe a aquesta distància en un camí sorrenc que entra al bosc vers la nostra dreta. Per aquest camí, ens posem a caminar i, en uns 400 metres, girem a l'esquerra a un encreuament de camins i avancem tot rectes uns 600 metres més, trobant a aquesta distància un corriol desdibuixat que surt a la dreta vorejant les edificacions modernes que hi ha. Anant per aquest corriol i en uns 90 metres, veurem un filat a l'esquerra: el sepulcre es troba tocant aquest a la seva part interior, just al vèrtex del terreny filat.
Anava jo sol, la Cris i els nens es van quedar al cotxe, i no vaig poder creuar la tanca... ni que m'estigués colant a la NASA, hi havia filferros amb punxes arreu. Potser la Cris sí que hauria pogut entrar, i també, potser si segueixes el camí entrant a les edificacions tens un accés fàcil.
La fotografia és de la coberta i, sí, em va fer ràbia no poder-lo fotografiar decentment, però bé, he vist fotos d'ell, i l'interior del sepulcre resta colgat de sorra, o sigui que tampoc no m'he perdut res de l'altre món.
Tampoc l'hem trobat documentat per Clottes, potser el té identificat amb un altre nom, i mirant les planimetries que dibuixa no en traiem l'aigua clara, pel que el donem com a inèdit per a ell.
No hem trobat informes d'excavació, tot i que sí hem pogut trobar una certa datació, que, com era d'esperar, és d'entre el 3500-3000 a.n.e. a l'era neolítica.
Torno al cotxe i anem a visitar un dolmen que, personalment, em va agradar molt, el de Vayssières, també conegut avui dia com a Dirau III, que és tan fàcil d'accedir com seguir per la D52 tal i com hem arribat durant 1.3 quilòmetres, punt on veiem un camí sorrenc a la nostra esquerra que va en direcció contrària a la que portem. Entrem a aquest camí i aparquem al seu inici per a seguir a peu pel voral de la D52 tal i com veníem amb el cotxe. En uns 95-100 metres, trobem a la nostra esquerra un difuminat corriol, amb un filat que ens barra el pas, que és fàcilment sortejable per un humà; seguint-lo i emprenent un nou corriol a l'esquerra, ens duu al dolmen en uns 120-140 metres.
Amb aquesta tomba ens ha passat igual que amb el de Pech Bayssou, no sabem si en Clottes la va arribar a veure, a molts llocs web moderns l'anomenen també com a Dirau III, però la planimetria i la definició que dona Clottes de Dirau III no s'assemblen en res al que hi ha in situ. Ell dibuixa les restes d'un megàlit del que només en queden dues lloses, una més gran de forma rectangular, que creiem que es podria tractar d'una coberta, i una més petita que queda estintolada a sota d'aquesta a un dels seus extrems, pel que clarament no ens trobem davant el que ell va anomenar Dirau III, i no podem dir gaire del megàlit.
A mode personal, podem assegurar que es tracta d'un dolmen simple, que conserva en gran part la cambra funerària i el túmul, construït a raó de pedres i terra, i diríem que la llosa que hi ha estintolada a l'esquerra del sepulcre podria ser la coberta de la part davantera de l'antiga tomba. La capçalera és construïda amb un mur de pedra en sec.
Com és lògic, no tenim coneixement de cap resta arqueològica recuperada ni al megàlit, ni a les seves immediacions, però, com tots els dòlmens simples de Lot, va ser erigit vers el 3500-3000 a.n.e., dins l'era neolítica.
Tornem al cotxe, però no l'agafem, i seguim caminant pel camí sorrenc uns 90-100 metres, trobant un camí que surt a la dreta i que va vorejant un camp a la nostra esquerra, que deu ser, o ha estat, conreable. Al mig del camp, veurem el megàlit de Sanguinades o Dirau II sense cap dificultat.
Es tracta d'un dolmen simple, amb una llosa de coberta que amida 2.90 metres de llargada per 2.70 metres d'amplada màxima, amb un gruix de 0.35 metres, que ha cedit vers la part davantera del sepulcre. Pel que fa a la llosa de la dreta, fa 2.15 metres de llargada per 1.20 d'amplada, i un gruix mig de 0.25 metres. Per últim, el suport esquerre fa 1.40 metres de llargada per 1.30 metre d'alçada i un gruix de 0.40 metres. Diem "per últim perquè la part de capçalera del megàlit resta construïda a raó d'un mur de pedra en sec.
 |
| Extret de l'"Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot" |
No es documenta cap resta de l'obra tumular, ni hem trobat documentada cap excavació del megàlit, tot i que es probable que s'hi hagi fet alguna acció i que no estigui documentada públicament, ja que aquest resta catalogat i protegit com a monument històric francès.
Per tant, l'únic que podem fer per a donar-li una antiguitat, és basar-nos en l'estil arquitectònic i la zona on es troba, el que ens dona un aixecament d'entre el 3500-3000 a.n.e., a plena era neolítica.
Per avui ja n'hi ha prou de megàlits, tornem al càmping a fer maletes, que demà ja marxem i preferim tenir tot embastat per aprofitar l'últim dia al màxim.
Abans de sopar, però, com els dies són llargs i hem enllestit la recollida, fem una caminada fins el camp de futbol i la zona industrial de Rigounenque per a visitar la construcció experimental d'un dolmen que l'Association Découverte et Sauvegarde du Patrimoine de Limogne va fer entre el 2003 i el 2008.
I amb això, sí tanquem ja les visites per Limogne en Quercy i rodalies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada