Avui fem una ruta en la que estarem propers a Limogne en Quercy. Com la farem en cotxe, comencem pel terme municipal més llunyà, el de Laramière, on visitarem quatre dels cinc sepulcres d'avui. De fet, per arribar-hi passarem pel terme municipal on més tard visitarem l'últim megàlit del dia, el de Promilhanes. Sortim de Limogne direcció est per la D911 i, com a 9 quilòmetres d'anar per ella, ens desviem a l'esquerra per la D84 direcció Promilhanes. Seguim aquesta fins a la seva fi i, ja dins el petit nucli i entrant a la D53, emprenem novament a l'esquerra, però només la seguim uns trenta metres, fent novament un nou gir a l'esquerra i emprenent ara la Rte. de Barricourt, que és la que ens aproparà a Laramière. No arribarem al nucli perquè, en 3.4 quilòmetres, veurem a la nostra dreta el cartell indicatiu al dolmen de Marcigalliet, amb una porta i un camí d'accés.
Com amb totes les rutes d'aquest estiu, les planimetries i la informació l'extraiem de: Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-5, 1977. Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot;
https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1977_sup_1_5
Hem de dir que, per a nosaltres, dos dels dòlmens d'avui són especialment bonics i ben conservats. El primer és aquest, el de Marcigaillet A, del que recomanem mirar la fitxa del blog per a fer-nos una millor idea del megàlit en si.
D'aquest bonic dolmen, es documenta, a l'inventari de Lot segons Clottes (que l'anomena l'anomena Marsigaillet), que es tracta d'un dolmen simple, que consta de dues gran lloses laterals. La del lateral dret del sepulcre amida 4 metres de llarg per 1.80 metres d'amplada, per 0.27 metres de gruix, i l'esquerre fa 3.60 metres de llarg per 1.70 metres d'ample, amb un gruix de 0.42. La llosa de coberta, que ja era trencada, tot i que no la dibuixa al croquis, fa, segons ell, 3.50 metres de llarg per 3.20 metres d'ample i 0.60 metres de gruix. Diu que el tros que resta trencat a l'interior de la cambra sepulcral mesura 1.05 per 1.60 metres.
S'ha de dir que la planimetria de Clottes no és gaire afí al que es veu in situ en aquesta ocasió, tot i que, quan parla de la seva fisonomia i el seu estat, sí que ho fa correctament. Com dèiem abans, no dibuixa el tros trencat de la coberta que resta a l'interior de la cambra sepulcral, potser per a fer més evident la llosa de capçalera que també resta estintolada a l'interior de la cambra. D'aquesta, ell en diu que fa 1.40 per 1.40, i 0.20 metres de gruix.
D'altra banda, al croquis es pot observar una altra petita llosa dibuixada al "mur" que hi ha tocant el sepulcre, i que, pel que sembla, podria ser la llosa d'accés al sepulcre... Clottes la dibuixa al croquis, però no la defineix a l'explicació del sepulcre. Com a última dada, podem dir que la cambra sepulcral resta bastida a l'interior d'un túmul circular i prou evident, d'uns 14 metres de diàmetre.
Com la immensa majoria de dòlmens de Lot i per la seva tipologia, aquest es va erigir vers el Neolític final, entre el 3500 i el 3000 a.n.e. S'ha de dir que ens hem de basar en la seva tipologia perquè, tot i estar protegit i catalogat com a monument històric, no es documenta cap excavació ni troballa associada al sepulcre.
I si és l'A és perquè hi ha d'haver, com a mínim, un B. Però la sorpresa la vam tenir quan vam saber que ens trobàvem a una necròpoli de la que es documenten 6 sepulcres prehistòrics, i una llosa que deuria pertànyer a un altre (Jean Clottes, any 1977). Vam buscar coordenades per intentar anar segurs del que veuríem, però només en vam trobar unes més: en teoria, les del dolmen B de Marcigaillet.
Per arribar al B, hem d'anar direcció sud-oest uns 440 metres en línia recta, no hi ha camí, el millor és anar per coordenades. Bé, sí que n'hi ha, però has de fer una volta bastant important i després no hi ha cap punt de referència clar. És més fàcil caminar en aquesta direcció fins a trobar un camí (sempre seguint les coordenades), ja que el megàlit es troba uns 20 metres abans d'aquest. He de reconèixer que, de tant cercar sense destí fix, va haver un moment que em vaig desorientar, i em sembla que la Cris un pèl també. Sort del GPS! ara, vam fer una de volta!
Aquest cop ens trobem amb un estil de sepulcre diferent, però no gaire, no us penseu, es tracta d'un dolmen simple igual, però que consta d'un vestíbul d'entrada a la cambra sepulcral. A la següent foto, hem senyalitzat les lloses visibles que formarien part d'aquest vestíbul amb fletxes vermelles; de fet, la que queda més propera a nosaltres amb la fletxa en horitzontal, no teníem clar si era del vestíbul o d'un llosa porta del sepulcre, però, bé, veient la planimetria d'en Clottes, el més segur és que formés part del vestíbul d'accés.
Segons ell, la llosa de la dreta de la cambra sepulcral amida 2.85 metres de llargada, 0.40 metres d'amplada conservada i 0.10 metres de gruix, i resta trencada en tres trossos. La de l'esquera mesura 2.8 metres de llargada per 0.50 metres d'amplada conservada i 0.20 metres de gruix. D'altra banda, la llosa que hi ha al fons de la cambra, és a dir, la de capçalera, amida 1.20 metres de llargada, i només conserva una amplada de 0.25 metres per un gruix de 0.10 metres.
Pel que fa al vestíbul abans remarcat, diu que fa aproximadament 0.90 metres, i en documenta les lloses que el basteixen: la dreta, de 0.50 metres de llargada per 0.10 d'amplada conservada i 0.10 metres de gruix; i l'esquerra, de 1.20 metres de llargada per 0.10 metres d'amplada i també 0.10 de gruix (ja deia que aquesta estava molt malmesa ja l'any 1977).
Per acabar, documenta una obra tumular de forma circular d'uns 15 metres de diàmetre, dient que restava molt aplanada, com abans, ja a l'any 1977.
No es documenta cap excavació ni cap resta arqueològica recuperada en superfície al jaciment ni a les seves immediacions.
Com hem dit abans sobre aquesta necròpoli, en Jean Clootes deia que hi havia 6 dòlmens i una llosa que pertanyia a un altre. Doncs bé, no sabem on se situen, no hem trobat coordenades de cap i vam caminar i caminar per la zona sense trobar res de res. Potser i tenint en compte que l'inventari és prou antic, els dòlmens han desaparegut per la gran ampliació de terreny agrícola que ha patit la contrada.
Un cop arribats al cotxe i rehidratats, posem rumb a l'altre dolmen especialment bonic del dia, el de Borie du Bois A o Peyro Levado, que a l'inventari de Lot es diu Pierre Levée o Boria du Bois 1. Per arribar, emprenem amb el cotxe en la mateixa direcció que hem arribat un parell de quilòmetres fins a trobar la D55, on girem a la dreta. Seguim 2.4 quilòmetres fins a trobar a la nostra esquerra un camí amb el rètol senyalitzador de Peyro Levado i deixem el cotxe aquí, a l'entrada del camí, ja que el bonic sepulcre es troba a només 80 metres, tot i que, si es vol, es pot accedir fins al dolmen amb el cotxe.
De bonic, no sé quin ho és més dels dos (a gustos), però sí que puc assegurar que aquest és el més gran. Segons el mateix inventari en què ens hem basat per a fer l'estudi, aquest dolmen simple té una llosa de coberta que mesura 5.70 metres de llarg, 3.20 metres d'ample i 0.60 metres de gruix (una senyora coberta!). Pel que fa a les lloses laterals, tampoc es queden curtes; la lateral dreta amida 4.45 metres de llarg, 1.05 metres d'ample i 0.30 metres de gruix, i l'esquerra, que resta trencada, fa 4.90 metres de llarg per 1.05 metres d'ample i 0.30 metres de gruix.
També segons en Clottes, la llosa que hi ha a la capçalera fa 0.80 metres de llargada i amplada per 0.10 de gruix, i diu que la cambra fa 1.30 metres. Acaba parlant de l'obra tumular, que és poc visible, però que assegura que és arrodonida i d'uns 17 metres de diàmetre.
A l'inventari, es descriu una excavació de Catagne poc temps abans de l'estudi, de la que es documenten un grapat de puntes de sageta en sílex i rodelles de petxina barrejades amb restes òssies humanes, i també presenta un petit vas de carenat de fons pla. J. Caussanel també el va investigar, trobant-hi diverses puntes de sageta, perles de diferents estils i materials i anells, també de diferents materials. I ja per acabar, al Museu de Saint Germain, hi ha uns fragments d'un vas molt desgastat que va ser donat pel senyor A. Barthélémy. Tenint present aquestes troballes, hem cercat una datació més ajustada de la tomba i hem trobat que els experts la posicionen entre el 3300 i el 3000 a.n.e.
Com a curiositat, podem dir que s'afirma que una persona el va intentar comprar per col·locar-lo prop d'Albi, pel que es diu a l'entrada d'una zona esportiva o d'un càmping. Aquesta operació no es va dur a terme gràcies a la intervenció del notari de Limogne.
Ara anem a visitar a son germà, el sepulcre de du Bois B. Per arribar-hi tornem a la D55 i seguim en el mateixa direcció 150 metres, lloc on trobarem una carretera a la nostra esquerra. Seguim per aquesta uns 130 metres més fins a trobar a mà dreta un rètol indicatiu amb la paraula Dolmen. Aquí aparquem i emprenem pel bonic camí de gespa que surt just després del rètol, que et duu a la tomba B de du Bois en poc més de 15 metres.
Com podem veure a la planimetria de Jean Clottes que hem inserit just a sota, es tracta d'un dolmen simple amb vestíbul, tot i que no vam veure cap de les dues lloses del vestíbul que es dibuixen a l'inventari (val a dir que potser tampoc ens ho vam mirar gaire... si ho arribem a saber, el netegem encara més per a fer una fotografia decent, potser així s'haurien vist les mencionades lloses.
De la cambra sepulcral, a l'estudi, es documenta un suport dret de 2 metres de llarg per 0.95 metres d'amplada i d'un gruix de 0.45 metres. L'esquerre és un pèl més allargat, 2.10 metres, per una amplada màxima de 0.90 metres i un gruix de 0.30 metres. Pel que fa a la llosa de capçalera, es diu que amida 0.75 per 0.20 metres, pel que interpretem que aquesta llosa deu ser quadrada. Per acabar amb aquesta part del sepulcre, podem dir que en Clottes diu que la cambra mesura 1.05 metres.
Havent vist el vestíbul que es dibuixa a la planimetria, podem dir que es documenta que fa 0.80 metres, i que la seva llosa dreta fa 0.85 metres de llargada per només 0.20 metres d'amplada conservada i 0.10 metres de gruix. De l'altra llosa, l'esquerra, es diu que fa 0.75 metres de llarg i que conserva una amplada també de 0.20 metres, amb el mateix gruix que l'altre llosa, 0.10 metres. I ja per acabar amb la fisonomia del megàlit, es diu que el túmul és existent, però molt difuminat, i més si cal per la vegetació que hi ha a les immediacions del jaciment.
No es documenta cap excavació ni cap troballa a superfície, però, tot i això, el podem col·locar a la línia temporal vers finals del Neolític, com la resta de companys de Lot que tenen el mateix estil arquitectònic (dòlmens simples i dòlmens simples amb vestíbul), entre el 3500 i el 3000 a.n.e.
Ara sí, anem a visitar l'últim jaciment del dia, el destruït dolmen de Lacabru, també anomenat com a Lavoir, degut a l'immediat safareig, típic d'aquesta zona, que hem de dir que són ben bonics, estan arreglats i es troben arreu de la contrada, ho tenen com una atracció turística; nosaltres en vam veure uns quants (entre dòlmens i safareigs, et pots muntar unes bones rutes per aquí).
Per arribar, és molt fàcil i tot amb cotxe fins allà mateix, per tant tornem fins a ell i seguim rectes per la D55 tal i com hem arribat uns 2.2 quilòmetres fins a topar amb la D24, per la que girem a la dreta, seguint-la 1.4 quilòmetres, lloc on trobem la D53, a la que de nou girem a la dreta. La seguim 4.4 quilòmetres, creuant pel mig el poble de Promilhanes i arribant a un encreuament de carreteres on, a la nostra esquerra, hi ha un bonic prat passejable amb el safareig al fons. Uns 35 metres a la seva esquerra tal i com hi arribem, just després de creuar un camí, veurem les restes del destruït sepulcre de Lacabru que, com hem dit, també hem trobat anomenat com a Lavoir.
La veritat és que no estem segurs de que aquest sigui el dolmen de Lacabru veient la documentació i la planimetria de l'estudi de Clottes. Ell en documenta dues lloses clares, amb dimensions de 2.30 metres de llargada per 1.90 metres d'amplada i 0.50 de gruix, i 2.10 metres de llargada, 1.30 d'amplada i 0.30 metres de gruix. Fins aquí, podria ser, sobretot si imaginem un hipotètic trencament de la llosa que resta a la part superior de l'apilament.
Però veient el dibuix en planta, a mi, em deixa dubtes. Ara bé, podria ser que, des de llavors, la mà del home hagi pogut alterar la disposició i forma de les lloses, també podria ser que en Clottes no el visités mai i el dibuix fos segons explicacions dels visitants (no seria el primer cas en aquestes èpoques).
Bé, acabem la publicació d'avui rumiant si realment és el dolmen de Lacabru o no, realment la llosa de sota és una lateral "segur" d'una antiga tomba, i l'altra fa molta pinta de coberta, molt i molt erosionada. Personalment, crec que donaré un vot de confiança a les malmeses lloses i les anomenaré com a jaciment de Lacabru.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada