Nou dia a Limogne en Quercy i, com sempre, ens posem en marxa buscant jaciments de la zona. Avui visitarem un bon grapat de tombes col·lectives, un total de 8, moltes d'elles realment boniques, als termes de Saint Jean de Laur, Calvignac (o Calvinhac) i un últim, ja de tornada, a Limogne en Quercy.
Començarem pel dolmen de Bories B o Pech Serret 1, situat al terme municipal de Saint Jean de Laur, terme limítrof amb Limogne en Quercy. Per arribar, sortim del poble de Limogne per la D911 direcció est i, encara dins el poble, agafem un desviament a l'esquerra direcció Calvinhac i Cajarc per la D19. Doncs bé, a 3.9 quilòmetres del desviament, aturem el cotxe a la nostra dreta, dins d'un camí que creua la carretera, i ens endinsem al camp que ens queda al davant, en el sentit en el que veníem. Al mig del camp, a uns 140 metres de la porta d'accés i uns metres per sobre del camí que hi ha, trobarem el mencionat sepulcre.
Com amb les altres publicacions d'aquest estiu, ens hem basat en les dades i les planimetries que aporta Jean Clottes a l'inventari de Lot: Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-5, 1977. Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot; https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1977_sup_1_5.
Així doncs, comencem la visita del que, segons en Jean Clottes, seria la necròpoli de Pech Serret, de la que ell documenta quatre megàlits, que seran els primers que veurem avui. Aquí tenim el número 1 de Pech Serret o Bories B.
Es tracta d' un dolmen simple, del que es documenta que la llosa de coberta va ser dinamitada pel fill del propietari de les terres temps ençà, segons es diu, a raó de l'interès d'alguns arqueòlegs en excavar-lo, interès pel qual l'hereu va decidir fer-ho abans, i aconseguir els tresors que en aquella època es creia que hi havia a l'interior dels sepulcres prehistòrics. Tot i això, hi ha trossos evidents d'aquesta llosa.
Segons en Jean Clottes a l'inventari abans esmentat, la llosa de la dreta fa 3.10 metres de longitud per 1.55 metres d'amplada i un gruix de 0.25 metres, i, pel que fa al suport esquerre, en documenta una llargada de també 3.10 metres, una amplada de 1.40 i un gruix de 0.20 metres. També esmenta que la llosa de capçalera amida 1.30 metres de llargada per una amplada de 1 metre i un gruix de 0.08 metres.
També segons ell, la cambra amida 1.45 metres, i el sepulcre resta bastit al centre d'un túmul circular de 14 metres de diàmetre.
Com ja hem dit, el fill de l'amo de les terres en va dinamitar la coberta per avançar-se als arqueòlegs, pel que Clottes no documenta cap troballa en superfície, ni de cap excavació arqueològica oficial ni furtiva.
Tots els dòlmens visitats avui que no han estat excavats ni tenen una datació en particular, els podem col·locar a la línia temporal per l'estil arquitectònic a la zona on ens trobem, que seria pertanyent a l'etapa Neolítica, vers el 3500-3000 a.n.e.
Ara, anem a visitar a son germà, el dolmen de Bories A, pel que tornem al cotxe, però no l'agafem, entrem, obrint el filat que hi ha, al camp del davant. Dins seu, a uns 200 metres de la porta en direcció sud, trobarem Bories A o Pech Serret 2.
De nou, es tracta d'un dolmen simple, aquest, però, ens sembla molt bonic, potser per la llosa de coberta plena de molsa, que mesura, segons Clottes, 3 metres de llarg per 2.30 metres d'ample i té un gruix de 0.40 metres. Del suport dret, en diu que fa 3.65 metres de llargada per 1.30 d'amplada i 0.20 metres de gruix, mentre que no documenta l'esquerre, cosa que ens fa pensar que potser parlés d'un altre dolmen, però la planimetria no deixa lloc a dubtes, parla del mateix megàlit.
La cambra, segons en Clottes, és de 1.10 metres i és sustentada per una obra tumular circular de 20 metres de diàmetre.
No hem trobat documentada cap tipus d'excavació, ni cap troballa a superfície.
Segons el que hem pogut saber, la llosa de coberta del que ens sembla un sepulcre trencat per la meitat, amida 2.20 metres de llarg per 2.70 metres d'ample i 0.30 metres de gruix. De la nostra apreciació, en Jean no diu res a l'inventari, tot i que sí fa referència a la llosa caiguda a la part dreta de l'entrada del sepulcre, dient que es podria tractar d'un tros de la coberta.
Pel que fa a les lloses laterals, diu que l'esquerra fa 1.40 metres de llargada, 1.40 metres d'amplada i té un gruix de 0.35 metres, mentre que la dreta presenta una llargada d'1.10 metres per 1.35 metres d'amplada i un gruix de 0.20 metres.
La cambra fa 1.30 metres i es trobaria bastida al centre d'una obra tumular d'uns 15 metres de diàmetre. Segons es diu a l'arxiu en el que ens basem, aquesta obra tumular fou destruïda per reomplir la veïna carretera. Nosaltres pensem que el més probable veient el sepulcre és que també el destruïssin parcialment, d'aquí la seva aparença actual.
Tornem al cotxe i seguim en la mateixa direcció. En no arriba a 300 metres, la D79 gira a l'esquerra, anant cap a Calvinhac, mentre una altra carretera segueix recte; doncs bé, aquí aturem de nou el cotxe ja que el dolmen d'Aubiac B, tambe conegut com a Pech Serret 4, es troba al triangle que formen aquestes dues carreteres asfaltades.
De nou, un altre dolmen simple, que conserva in situ gran quantitat de la seva forma original. El que resta de la coberta mesura, segons Clottes, 2.60 metres de llargada per 2.20 metres d'amplada i 0.30 metres de gruix. Només cobreix una part del megàlit pel que aquí molt possiblement faltaria una altra llosa, ja que no creiem que aquesta s'allargués fins a gairebé els 4 metres que fan les lloses laterals, però bé, podria ser.
Com dèiem, els suports laterals arriben a quasi 4 metres de llargada, en concret fan 3.80 metres cada un, per una amplada d'1 metre el suport esquerre i 0.80 el dret; el gruix de les lloses és de 0.35 metres a l'esquerra i 0.15 a la dreta.
Segons hem pogut saber, la cambra funerària mesura 1.35 metres, mentre que el túmul, molt i molt evident, fa uns 19 metres de diàmetre.
No hem trobat documentat cap estudi específic del megàlit, pel que no gosem a entrar en valoracions de la seva antiguitat, i el deixaríem com la resta dels simples de Lot. El que sí hem pogut saber és que, curiosament, l'amplada de l'entrada al dolmen és més ampla que l'entrada a la cambra sepulcral, fet estrany en els dòlmens, ja que la mateixa pressió de l'obra tumular tendeix a tancar l'entrada, perquè aquesta no té cap llosa impedint aquesta acció, com sí que n'hi ha a la capçalera, on la llosa de fons impedeix que aquesta força actuï repenjant-se a les lloses laterals.
De Pech Serret 4 o Aubiac B, ens dirigim a visitar el seu germà Aubiac A, pel que agafem la un xic més atrotinada carretera, que segueix recte, seguint per ella uns 300 metres, i entrant al terme municipal de Calvinhac. A aquesta distància, aparquem al voral de la carretera per la que anem. Després de creuar un camí, que per cert s'anomena Aubiac, intentarem baixar al camp de la nostra esquerra, on a la vora del camp, tocant la mateixa carretera, i a uns 60 metres de l'encreuament amb la pista, trobarem el dolmen A d'Aubiac (es veu des de la mateixa carretera).
Ens trobem davant del sepulcre més gran del dia, del que Jean Clottes en documenta una llosa de coberta de 4.65 metres de llargada per una amplada de 2.10 metres i un gruix de 0.30 metres. De la llosa lateral dreta, només en resta un fragment de 1.30 metres de llargada per 1 metre d'amplada i 0.20 metres de gruix, fet pel qual, en temps moderns, es va fer un muret de pedra en sec per aprofitar la cavitat. Del suport esquerre, en diu que fa 3.20 metres de llargada per 1.45 metres d'ample i 0.25 metres de gruix. D'altra banda, la llosa de capçalera mesura 1.30 metres de llargada per 1.20 d'amplada màxima, i té un gruix de 0.10 metres.
En Clottes diu que la cambra sepulcral mesura 1.30 metres. De nou, aprofitem per a dir que no sabem quina mida és a la que es refereix el bo d'en Jean, no sabem si és la llargada, l'alçada, o l'amplada, que en aquesta tomba coincidiria amb la llosa de fons/capçalera. Tampoc fa esment a cap obra tumular, pel que podem afirmar que el desnivell que es pot veure in situ a la seva dreta, és producte de la construcció de la carretera.
No hem trobat cap estudi específic que aporti cap excavació ni cap troballa associada o recuperada en superfície, pel que només podem posicionar temporalment la seva construcció per la seva morfologia a la zona de França on ens trobem.
Ens prenem un respir i anem a dinar al poble de Calvignac, des d'on es veuen unes maques vistes de la vall del riu Lot. Un cop dinats i havent fet un joc de pistes per a recòrrer els punts d'interès de la població, seguim amb la visita megalítica. Comencem pel sepulcre de Peyre Gages o Peyrepagès, que trobarem sortint de Calvignac direcció sud i emprenent per la D143. A uns 2.5 quilòmetres de les últimes cases del nucli i just després de passar a mà esquerra l'accés sorrenc al mas que dona nom al sepulcre, veurem, també a mà esquerra, l'anomenat dolmen.
Sabem d'aquest dolmen simple que la llosa de coberta mesura 4.20 metres de llargada per 2.20 metres d'amplada, per un gruix màxim de 0.40 metres. La llosa de suport dret es trobava en mal estat ja vers el 1977, en Clottes la defineix com a esmicolada i moguda, fet que no permet una observació decent de la llosa, però en determina unes dimensions de 2.85 metres de llargada per 0.55 metres d'amplada i un gruix de 0.20 metres. L'esquerra, que sí es veu clarament, com es pot observar a la fotografia que hem inserit, fa 3.60 metres de llargada per una amplada de 1.10 metres i un gruix de 0.20 metres. Finalment, la llosa de capçalera mesura 1.30 metres de llarg per 0.80 metres d'amplada i 0.10 de gruix.
També a l'inventari de Lot, es diu que la cambra mesura 1.20 metres, i tot i que no fa referència a les dimensions de l'obra tumular, sí que diu que hi ha restes evidents.
Seguim la ruta per un altre dolmen simple, el d'Igue o Pech Grillé, també conegut amb el nom de Le Commun, que, de fet, és com l'anomena Jean Clottes a l'inventari de megàlits del Lot. Per trobar-lo, només hem de seguir 1.2 quilòmetres per la D143 en la mateixa direcció en la què hem arribat i ja el veurem, de nou a l'esquerra de la carretera, just al voral d'aquesta, amb la coberta trencada.
Ens trobem davant d'un dolmen simple amb la llosa de coberta trencada d'antic, els dos trossos de la qual amiden 3.70 metres de longitud per 1.10 d'amplada i un gruix màxim de 0.55 metres, i 2.20 metres de llargada per 1.10 d'amplada i també 0.55 de gruix màxim. El suport dret és força gran, 3.80 metres de llargada i 0.95 metres d'amplada, per un gruix de 0.25, mentre que l'esquerre fa 3.40 metres de llargada per 0.95 metres d'amplada i consta d'un gruix de 0.20 metres. La llosa de capçalera mesura 0.95 metres de llargada per 0.45 d'amplada i 0.15 metres de gruix.
La cambra mesura 0.95 metres i, segons l'anomenat inventari, les restes d'obra tumular són prou evidents.
Un cop visitat el bonic, tot i que trencat, sepulcre anem a per l'últim del dia, que ja es troba dins el terme municipal de Limogne en Quercy, al que arribarem fàcilment seguint tot rectes per la mateixa carretera 1.9 quilòmetres. A aquesta alçada, resta al bosc de l'esquerra el dolmen de Agranel, també conegut com a Bosc. Es tracta d'una propietat privada tota tancada amb un filat; nosaltres vam seguir un xic més i vam entrar per la porta d'accés al terreny, que estava oberta, però si no, us tocarà saltar el filat... val a dir que quan érem allà van sortir els amos de la casa amb el tractor i no ens van dir res de res, bé, sí, bonsoir (bona tarda). Bé, a l'alçada que dèiem abans i a uns 220 metres de la carretera trobarem el bonic sepulcre.
El millor és anar amb les coordenades, ja que es troba al mig del no res, sí que hi ha un parell de camins desdibuixats, però no t'hi acaben d'apropar del tot.
Com sempre, al Lot, ens trobem davant d'un dolmen simple, en aquest cas, però, amb un estat de conservació prou bo, a nosaltres ens sembla preciós.
D'ell, es documenta una llosa de coberta de 3.50 metres de longitud per 2.75 metres d'amplada i 0.50 de gruix. També, un suport esquerre de 3.45 metres de llargada per 1.20 metres d'amplada i 0.30 de gruix, mentre que el dret fa 3 metres de llargada per 1.20 metres d'amplada i també 0.30 metres de gruix.
Pel que fa a la capçalera, és construïda a raó d'un mur de pedra en sec.
La cambra funerària fa 1.30 metres, i es documenta un túmul de 20 metres de diàmetre, que, com podem veure a la fotografia, té restes més que evidents.
També segons l'inventari, hi ha un túmul satèl·lit a 10 metres a l'oest, que no és fàcilment visible i no vam poder voltar gaire perquè es va posar a ploure amb molta intensitat i vam tornar corrents al cotxe.
De nou repetim que cap dels dòlmens visitats avui no ha estat excavat ni té una datació en particular. Els podem datar per l'estil arquitectònic de la zona on ens trobem, cap el 3500-3000 a.n.e.
I donem el dia per acabat pel que fa a jaciments prehistòrics, ja que en teníem més d'apuntats, però la pluja fa acte de presència i hem d'avortar la finalització de la ruta. Tornem al càmping on érem allotjats, a fer una dutxa per entrar en calor i acabar de passar la tarda jugant a jocs de taula amb els nens, que sempre és divertit, i fem família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada