Nova ruta íntegra a peu a Palau-saverdera, la tercera del terme municipal, on visitarem 5 tombes i 7 conjunts de gravats prehistòrics, aquests situats a les planes que hi ha darrere de la zona d'esbarjo, el mirador i l'antiga masia del Mas Ventós.
Així que deixem el cotxe al Mas Ventós, que, per a qui no el conegui, dir que es troba tot anant per la GIP-6041 de Vilajuïga a El Port de la Selva, al que diria que és el punt més alt. Bé, de tota manera, ens menjarem la zona d'aparcament anant per l'esmentada carretera, ja que és a tocar d'ella a mà dreta, poc després del desviament cap al dolmen del Bosc de la Margalla (no està senyalitzat). Creuem la zona d'esbarjo i comencem la baixada per l'altre extrem de la plana, per un costerut i pedregós, però clar, estret camí, que seguirem 900 metres deixant enrere el desviament senyalitzat cap als dòlmens i la cista de La Sureda, ja que per fer la ruta començarem pels megàlits més allunyats del Mas Ventós. Al poc de passar el desviament, en trobarem un altre a la dreta, que mena en pocs metres al dolmen de la Muntanya d'en Caselles.
Aquest sepulcre fou documentat per primer cop per Isidre Macau el 1934, i es tracta d'un sepulcre de corredor bastit amb gneis, on la cambra sepulcral amida 3 metres de llarg, 1.80 metres d'ample i 1.45 metres d'alçada. Aquesta obra és sustentada per un túmul circular de 9/10 metres de diàmetre, del que no hi ha restes de cròmlec peristàltic.
 |
| Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter |
Pel que fa a un possible aixovar de la tomba, tenim constància de dues excavacions, el 1934 i el 1942. La primera, com és de suposar, d'Isidre Macau, en la què no es documenta cap troballa a l'interior del sepulcre, però sí al camp d'oliveres del costat, on va trobar quatre destrals que resten conservades a l'ajuntament de Palau-saverdera.
 |
| Destral recuperada per Macau, extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter |
De l'altra, d'August Panyella i Miquel Taradell, no es documenta res de res, pel que no sabem quant de fructífera va ser.
Per últim, segons Carreras i Tarrús, podem dir que aquesta tomba fou bastida al Neolític, vers el 3400-3200 a.n.e.
Un cop vist el bonic sepulcre, anem a pel següent, el dolmen de la Barraca del Rec del Mas Ventós, una mica difícil de localitzar, tot i que des del sepulcre anterior es veu si és que saps on és. Val a dir que a partir d'aquest primer sepulcre és molt recomanable l'ús de GPS... més ben dit indispensable, ja que les marques grogues que marquen el camí no són ben visibles i és el que toca quan no es reobren els camins amb una certa assiduïtat.
El trobarem seguint el corriol que ens ha dut a la Muntanya d'en Caselles en la mateixa direcció, tot i que, quan hi vam anar nosaltres, el marcat corriol desapareixia, però es notava trepitjat. Seguim rectes fins trobar-nos el rec, que molt probablement porti aigua (com va ser el cas) si és que ha plogut recentment. A partir d'aquí, el millor és anar per coordenades, ja que les indicacions que hi devia haver s'han perdut. Dir que es troba a pocs metres del rec havent-lo creuat des d'on veníem i enfilant-nos pel pendent, just en línia recta respecte l'anterior megàlit.
I aquí teniu el dolmen de la Barraca del Rec del Mas Ventós.
La cambra sepulcral amida 1.90 metres de llargada, 1.22 metres d'amplada i 1.40 metres d'alçada, i s'ha de dir que a dia d'avui no queda cap resta del seu túmul peristàltic que molt possiblement deuria tenir entre 10 i 12 metres de diàmetre.
Inserim la planimetria del megàlit per Carreras i Tarrús.
No hem trobat documentada cap excavació, en part és comprensible: la seva recent descoberta, el difícil accés, la gran quantitat de sepulcres del mateix estil a escassos metres, el seu reaprofitament com a barraca, l'orografia del terreny, que fa pensar que les possibles restes prehistòriques haurien acabat al rec, etc. Tot i això, sí que el podem col·locar a la línia temporal pel seu presumible estil arquitectònic, que segons Carreras i Tarrús seria al Neolític, vers el 3400-3200 a.n.e.
Ara tornem enrere fins al camí que mena del Mas Ventós, i el seguim a l'esquerra fins el desviament que hem vist abans a les tombes de La Sureda. Seguint-lo uns 200/215 metres en direcció est/sud-est, trobarem un desviament senyalitzat a mà esquerra que ens durà en 65/70 metres més a la cista i al primer dolmen de La Sureda.
Comencem visitant la cista.
Aquesta sepulcre, una petita cista neolítica amb túmul, és el més antic de la contrada, vers el 3600-3200 a.n.e. Fou descoberta pel GESEART (Carreras, Tarrús i Piñero) el 9 de febrer de 1987. Dir que aquesta tomba comparteix túmul amb el sepulcre megalític de La Sureda I.
 |
| Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter |
A escassos metres més a l'est, com hem dit, compartint obra tumular, veiem el sepulcre de corredor de La Sureda I.
El sepulcre de corredor fou descobert molt abans que la cista del costat, el 1934, per Isidre Macau. Resulta curiós que no veiés la cista del costat, potser estava coberta per la vegetació.
De la morfologia, en sabem que consta d'una cambra sepulcral que mesura 4.50 metres de llarg, per 2.30 metres d'ample i una alçada de 1.70, i resta bastit dins d'una obra tumular de tendència circular de 11/12 metres de diàmetre, amb restes d'un anell de contenció a raó d'un mur de pedra en sec.
 |
| Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter |
Ara tornem enrere fins al corriol principal i el seguim tot rectes fins a veure a mà dreta les restes de l'antiga tomba.
De nou, un altre sepulcre de corredor descobert pel GESEART, tot i que per algun altre membre del grup que en el cas anterior (Bofarull, Carreras i Piñero), el 27 de maig de l'any 1985. Com es pot veure, ens trobem davant d'un megàlit enrunat, fet que fa difícil atribuir-li un estil arquitectònic. El seu estat és degut molt probablement a les feixes de vinya comuns a Catalunya durant el segles XVIII i XIX; de fet, l'obra tumular també és molt incerta, ja que la cambra estaria integrada a una paret de les feixes, però igualment en Carreras i en Tarrús li veuen senyals de que amidava uns 8/9 metres de diàmetre. Pel que fa a la cambra sepulcral, sabem que, com a mínim, feia 1.10 metres de llarg, 1.40 d'ample i 1.30 metres d'alçada.
 |
| Extret de la tesi doctoral de Josep Tarrús Galter |
Pel que fa a troballes arqueològiques, no ens consta cap excavació, però igualment, després dels intensos treballs agrícoles que ha rebut la zona en els últims segles, creiem que les esperances a trobar quelcom deuen ser més aviat poques. Tot i això i l'estat del megàlit, en Carreras i en Tarrús, que opinen que es deuria tractar d'un sepulcre de corredor, li atorguen la datació pertinent a aquest estil de sepulcre, vers el 3400-3200 a.n.e., durant el Neolític català.
Havent visitat aquest últim dolmen, tornem a la pista principal i tornem al Mas Ventós, on després de dinar, cercarem i trobarem les inscultures que reben el nom del mas.
Les primeres que vam veure, les denominades com a números 4 i 5 del Mas Ventós, que les trobarem fàcilment seguint un ampli camí que surt del Mas Ventós, i que va paral·lel a la carretera, direcció dolmen del Bosc de la Margalla. Es troben a un aflorament rocós quasi tocant la carretera asfaltada, a uns 75 metres a l'esquerra de les escales que hi ha a la zona d'aparcament que toca la GIP-6041.
Algunes d'elles resten prou difuminades i ocultes pel liquen que hi ha les roques. Vam buscar les inscultures sense conèixer exactament el què trobaríem i ha estat a casa, mirant-nos una ruta de wikiloc del company Montagut, on hem pogut saber tot el què hi ha i on és.
Les segones, el conjunt de les roques 1, 2 i 3, les localitzem uns 12 metres al sud. Es veu des del primer conjunt, just l'aflorament rocós que hi ha per sota. No hi ha possibilitat d'equivocar-se de roc, ja que tot ell resta gravat amb cassoletes.
El roc que es veu més a l'esquerra, sota el matoll, presenta un conjunt de cassoletes que realment es veuen molt clarament.
La del seu costat dret també presenta un gran nombre de cassoletes, però es troben més degradades, potser són més clares un parell o tres ran de terra. I la tercera és tot el gran roc que hi ha per sobre aquests dos als dos costats que resta ple de cassoletes més desgastades, però que hem pogut admirar gràcies a una fotografia d'en Montagut amb el Sol idoni i és realment espectacular. Veient les fotografies d'en Montagut, ens hem adonat que tot això és només la pedra 1, i que les altres dues són uns altres rocs, que hi ha d'haver al costat. Una pena perquè ja que hi érem ens hagués agradat veure la 3, en la què hem vist tres creus molt ben definides i ran de terra.
I ara anirem a cercar les últimes, que són la 6 i la 7, i es troben prou més lluny en comparació (275 metres). Per trobar-les, tornem a l'ampli camí i el seguim en la mateixa direcció fins a la seva fi, on just després de la tanca veurem un corriol ben definit a la nostra esquerra, que va direcció oest/sud-oest. Seguint-lo uns 230 metres i a uns 10 metres a l'esquerra d'ell, sobre un nou aflorament rocós, trobarem els gravats.
A aquestes vam poder mig veure diverses creus, i algunes cassoletes molt clares i ben definides.
La resta d'inscultures que vam veure en aquests rocs, les inserirem a la seva fitxa corresponent.
Amb aquests gravats, donem per tancada la ruta d'avui i retornem cap a casa prou satisfets.
