Aquesta vegada, combinem dues sortides a la Conca de Barberà per a visitar una més que coneguda cova, la de la Font Major a L'Espluga de Francolí, i un parell de possibles cistes al terme municipal de Vimbodí i Poblet.
Ens desplacem primer a L'Espluga de Francolí i seguim les indicacions que porten a les Coves de l'Espluga, a la part inferior de la població, just al costat del riu Francolí. Deixem el cotxe a l'aparcament i caminem fins les coves.
Les Coves de L'Espluga són un conjunt càrstic format per tres cavitats: a l'oest, es troba la cova de la Font Major; a l'est, la de la Vila; i al sud-est, la dels Moros o del Castell. Al conjunt, s'hi evidencia tant la presència animal (amb troballes de dents de cavalls, rinoceronts, cérvols o hienes del Pleistocè), com humana, des del Paleolític superior fins a època contemporània. De l'ocupació paleolítica, s'hi han trobat eines de pedra i restes de fauna, així com el que sembla ser un santuari. De l'època neolítica, s'hi han trobat restes de ceràmica, eines de pedra i en os, així com fauna, mentre que del Bronze a l'ocupació ibero-romana s'han extret principalment restes de fauna, carbons i vasos ceràmics. En època contemporània, l’espai va tenir usos tan diversos com la producció de cava, refugi durant la Guerra Civil o explotacions agrícoles i ramaderes.
Lamentablement, dels més de 3600 metres de galeries, l'entrada al conjunt només dona dret a visitar, amb visita guiada de pagament, una de les tres coves, la de la Font Major.
La primera part del recorregut és un espai museïtzat dins la mateixa cavitat que ens introdueix en la llarga història de la cova. A les parets de roca es projecten imatges i hi ha recreacions a mida real de com vivien els neandertals, els homo sapiens i les comunitats del Neolític i de l’Edat del Bronze que van utilitzar la cova com a refugi o espai d’activitat. També s’hi contextualitzen els usos posteriors, des de l’època ibèrica i romana fins a l’edat mitjana, quan la cova va adquirir un paper simbòlic vinculat a l’aigua i a les llegendes locals.
 |
| Imatge extreta de l'Instagram de les Coves de l'Espluga: https://www.instagram.com/covesespluga/ |
A l'última part de la visita, es projecta un audiovisual dedicat al santuari paleolític descobert el 2019, un conjunt excepcional de més de 300 gravats rupestres de cavalls, cérvols i formes abstractes, datats entre fa 37000 i 15000 anys. Es troben a la galeria no visitable de Gatoneres de cal Palletes, ubicada a un lateral de la sala del llac. Aquest conjunt és un dels més importants del context mediterrani.
 |
| Imatge extreta d'Invarque: https://invarque.cultura.gencat.cat/card/509 |
Des de finals del segle XX, s’hi han dut a terme nombroses intervencions arqueològiques a tot el conjunt que han permès aprofundir en el coneixement del jaciment, incloent-hi excavacions, estudis de sediments, documentació de gravats i la creació de models 3D. Aquestes investigacions han confirmat la gran riquesa històrica i patrimonial del conjunt.
Finalitzada la visita, agafem el cotxe de nou i a la mateixa rotonda on s'accedeix a l'aparcament, anem a l'esquerra en direcció a Vimbodí i Montblanc seguint la T-700. Poc després, trobem una segona rotonda i agafem la segona escapatòria, cap a Vimbodí i Lleida. 250 metres després, arribem a una cruïlla on girem a l'esquerra seguint vers Vimbodí i Lleida, i, al poc, trobem una nova rotonda, on prenem direcció Lleida tot incorporant-nos a la N-240. Avancem 3.6 quilòmetres per aquesta carretera i ens desviem a la dreta cap a Vimbodí est. A continuació, trobem les indicacions cap el nucli de Vimbodí passant per sota de la N-240, però nosaltres agafem la pista cimentada que surt cap a la dreta. Quan arribem al pont que passa la via del tren, girem a l'esquerra i avancem 400 metres paral·lels a la via del tren. A aquest punt, travessem la via per sota i just després tornem a girar, aquest cop a l'esquerra seguint les indicacions cap a Vallbona de les Monges. Durant 3.3 quilòmetres, seguirem aquesta pista, asfaltada fins passar per sobre de l'autopista AP-2 i sorrenca fins a destí. Recorreguda aquesta distància, aparquem i ens desplacem a peu a la petita caseta que veiem. Baixant al replà inferior, entre la vegetació, veurem el que podrien ser les restes d'una cista, anomenada Cista del Codoç, nom donat pel topònim del lloc.
A la poca bibliografia que hem trobat, no es precisa la possible època de construcció, car no s'han trobat restes en superfície i l'estructura no ha estat excavada. Tenint en compte els jaciments del voltant, bé podria ser una cista neolítica (com la comentada anteriorment, que fou trobada a menys de 6 quilòmetres de distància en línia recta) o bé medieval (com les trobades al Tossal de les Forques).
Aquesta possible tomba fou localitzada pels agents rurals el 2009, que en van inventariar dues a la seva visita. Teòricament, el segon sepulcre es troba a uns 5 metres de la caseta i només conserva les lloses laterals. Nosaltres vam buscar-la i van escorcollar bé la vegetació sense èxit.
Amb això, donem la visita per finalitzada. Si teniu ganes de més, podeu visitar, per exemple, els museus de Montblanc i les minses restes del seu poblat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada