Nova i petita ruta al municipi de Prats de Molló, aprofitant que els nens es queden tota la setmana a casa dels avis.
Així doncs, partim de Cardedeu cap a Prats de Molló, a França, però de fet, com a molts ja sabeu, Prats de Molló és el primer poble francès. Nosaltres vam anar per la C-17 fins a Ripoll, després virem a la dreta per la N-260, cap a Sant Joan de les Abadesses i després emprenem la C-38 passant Camprodon i Molló. Seguim tot rectes per la carretera entrant a France, al departament de Pyrénées Orientales, i el primer nucli que trobem és l'esmentat Prats de Molló - la Presta, oficialment i en francès Prats de Mollo et la Preste.
Cal dir que no entrem al nucli des de la illeta d'accés que hi ha, sinó que emprenem l'última escapatòria anant cap a la Preste per la D-115. La seguim arribant, en ben poc, al nucli, tot creuant el riu Tec. Just creuar-lo, virem a la dreta anant directes cap a les muralles de la ciutat medieval i seguim pel carrer Hortes del Verger, que passa just pel davant. Seguint pel mateix carrer, donem l'esquena a les muralles i, 1.2 quilòmetres més tard, just després d'una corba a la dreta, aturem el cotxe a la zona habilitada que hi ha per a fer-ho al vèrtex d'aquesta, a la nostra dreta.
A peu, creuem la pista per la que hem arribat i emprenem un corriol que puja per la muntanya en direcció nord/nord-oest i, a uns 110 metres de camí, sota un arbres, hi ha les inscultures de la Pedra gravada de les Garcies. Però nosaltres, que ja havíem previst que també baixaríem per aquí, anem a visitar el plat fort de la ruta, el dolmen de Castelló o Castello abans de que apreti la calor.
Aquest el trobarem tot seguint rectes pel corriol, que, per cert, cada cop es posa més bonic. Caminem per ell com 1.3 quilòmetres fent un gir a l'esquerra i després a la dreta. A aquesta distància, hem d'estar alerta, ja que per acabar d'arribar al sepulcre hem d'emprendre un petit corriol senyalitzat, que fàcilment queda ocult per les falgueres, aquest ens porta al megàlit en uns 120 metres.
Aquest sepulcre va ser retrobat el 27 d'abril del 2011 per Oriol Lluís Gual, que juntament amb els estudiants Olivier Gadreau i Antoine Goudert, el van netejar i desbrossar. Cal dir que ens queden molts dubtes de que Jean Abélanet no el visités anteriorment.
Es tracta d'un dolmen simple, en el que les dues lloses laterals han cedit cap a l'interior de la cambra, i el que podem veure a la foto superior és el que els arqueòlegs defineixen com un mur pastoral, que és el que a dia d'avui sosté la coberta, que amida 2.20 metres de llarg per 2.10 metres d'amplada i 0.30 metres de gruix. L'alçada a la que resta aquesta respecte el sòl tumular és de 0.30 metres, pel que, juntament amb l'exuberant natura, ha mantingut oculta aquesta tomba fins al 2011.
Les lloses laterals resten documentades, no sent així la de capçalera, que possiblement segueix enterrada, ja que no es va excavar. El que sí podem saber és que la cambra sepulcral mesuraria interiorment un mínim de 1.30 metres de llargada per 0.70 metres d'alçada (desconeixem l'amplada), i que l'entrada a la tomba resta orientada cap al nord-oest.
Pel que fa al túmul, es defineix de tendència circular, amb uns eixos màxims de 2.9 metres, per 3.6 metres aproximadament, pel que ens trobem davant d'una obra tumular molt petita, però val a dir que no s'ha excavat del tot i que podria ser que el túmul fos més gran del que es creu ara, i també podria ser que gran part d'ell hagués desaparegut de just la plana pedrosa i el penya-segat que hi ha darrera seu.
No hi ha documentada cap data d'aixecament de la tomba, però pel seu estil arquitectònic i la zona on ens trobem, ens inclinem a pensar que seria de vers el Neolític final i el Calcolític, entre el 2700 i el 2200 a.n.e.
Aquí tenim la Pedra gravada de les Garcies (és el nom del mas del terreny). Aquest aflorament rocós d'esquist, també va ser descobert l'any 2011 pels mateixos descobridors del dolmen que hem visitat.
L'estudi que ells mateixos fan resta dividit en tres parts, d'esquerra a dreta tal i com mires l'aflorament: la primera conté dues profundes cassoletes de forma el·líptica i un bonic antropomorf, amb una cassoleta com a cap, i una creu al final de cada extremitat:
La segona part diu que hi ha una zona amb rectangles i d'altres figures que nosaltres no vam saber veure (no teniem la informació i potser estan sota la zona tapada per la sorra). I a la tercera, la zona de més a la dreta, es documenten dues cassoletes, de les que nosaltres en veiem una, l'altra potser resta oculta pels líquens.
Cal dir que els jaciments més propers als que hem vist avui són els del terme de Corsavy, que vam visitar a la ruta de Céret VII. Però el mateix Gual diu que si en sis mesos de recerca han estat capaços de trobar els jaciments d'avui, n'hi ha d'haver molts més, sobretot tenint present els topònims locals de diverses zones de la contrada.
Coordenades UTM(ETRS89):
