Cista i poblats de l'Edat del Bronze al Priorat

Unim a una entrada la visita a tres jaciments del Bronze vistos en dos dies diferents, però molt propers entre ells. Aquesta vegada, viatgem força lluny de casa, concretament a la comarca del Priorat, on, a més de megàlits, podem fer enoturisme i escalada.

Anem a per feina i comencem anant cap el nucli d'Escaladei. Si anem per l'AP7, sortirem a Tarragona, vorejarem Reus per la T11 i seguirem per la N-420 quan l'anterior autovia s'acabi. Una vegada a Les Borges del Camp, prenem la C-242 en direcció a Alforja i conduïm durant 15.2 quilòmetres, punt on girem a l'esquerra cap a Poboleda per la T-702. Passada aquesta població, arribem a Escaladei, però no hi entrem i seguim endavant uns 1400 metres fins que veiem l'accés al recinte de Terra Dominicata. Tot i que té una tanca, nosaltres la vam trobar oberta i vam accedir-hi amb el cotxe. Vam aparcar a l'aparcament del complex i, a peu, vam anar a trobar el jaciment cercat i hem de dir que vam suar perquè feia calor, però no pas perquè sigui difícil de trobar. Caminem com si anéssim cap a l'hotel, però ens desviem de seguida a la dreta per una pista de sorra. En poc més de 150 metres, trobarem una altra pista que surt a l'esquerra; just a aquell punt, en un tros de paret de pedra seca i elevada vers el terra, trobarem la cista del Mas del Tancat camuflada i preservada dins del mur, ja que la resta de talús és de sorra.

Descoberta fortuïtament el maig del 1983 en obrir el camí per a facilitar l'explotació agrícola de la zona, la troballa fou comunicada pel Miquel Salvador i Jassans als Serveis Territorials de Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat. De manera immediata, la Rosó Vilardell i en Xavier Dupré van estudiar la tomba, comprovant que només una petita part havia estat malmesa per la màquina que obria la pista i que ja havia estat remoguda quan ells van arribar. Tot i això, van poder documentar el sepulcre i recollir restes òssies de l'interior de la tomba, corresponents a un sol individu femení d'uns 40 anys. També van recuperar dos fragments ceràmics d'una gran gerra ovalada de pasta marró-vermella amb cordó de digitacions i una rascadora de sílex de l'exterior.

La cista mesura 1.65 metres de longitud per 0.50 d'amplada màxima per 0.45 metres d'alçada i conserva totes les lloses cobertores. Adjuntem un dibuix de planta i secció de la cista extret de la memòria "El Sepulcre del Mas del Tancat (La Morera del Montsant, Priorat). Estudi antropològic de les restes humanes / Elisenda Vives Balmaña" de Dupré i Vilardell.

Planta i secció de la cista extretes de l'estudi de Xavier Dupré i Rosó Vilardell 

Pel que fa a la seva datació, per la ceràmica trobada, ens trobem davant d'una cista del Bronze antic-mig segons l'estudi, mentre que l'inventari arqueològic de la Generalitat diu que és Bronze final (vers el 1200 a.n.e.). Quan va ser estudiada, però, la presència d'un sol individu va generar molta controvèrsia, ja que no es coneixien sepulcres d'aquest estil d'aquesta època tan tardana. Desconeixem si ja se n'han trobat més o, com diu l'estudi, es tracta d'un fet aïllat de sepultura seguint un model arcaic.

Visitada la cista, agafem de nou el cotxe i seguim avançant per la T-702. Entre la Vilella Alta i la Baixa, girem a l'esquerra cap a Gratallops per la T-710 i, en sortir d'aquesta població, girem per la T-712 cap a El Lloar, on la carretera passa a ser la T-732. 1300 metres més endavant, prenem una pista asfaltada que surt a l'esquerra i la seguim durant 3300 metres. A aquest punt, cal travessar el riu Siurana: nosaltres vam anar-hi el 2023 i el riu estava sec, però no podem assegurar que sempre sigui així. Una vegada travessat el riu sec, seguim 1700 metres més i, a una corba tancada, trobem un espai on deixar el cotxe amb un pal indicador de camins. Aparquem i seguim a peu pel camí que surt a l'esquerra. Travessant vinyes i boscos i seguint les indicacions del Puig Roig, arribarem al poblat del Puig Roig del Roget després de recórrer poc menys de 2 quilòmetres.

Aquest poblat bastit entre el final del Bronze i l'inici del Ferro (segles IX - VII a.n.e.) es considera un dels més antics de Catalunya que es pot visitar gairebé complet. Ocupa una extensió d'uns 1200 metres quadrats i, com es pot veure a la imatge, té una estructura molt senzilla: carrer central amb estances estretes i rectangulars a banda i banda. A més, hi ha un mur d'1 metre d'amplada amb més estances a l'altra banda i una torra de vigilància que controlaria l'entorn cap el bosc i el riu Siurana.

Es documenten dues èpoques constructives, una que correspondria al segle IX i de la que es conserven poques restes, i una posterior on ja es va consolidar el poblat tal com el veiem ara. Inserim el plànol dels panells informatius del jaciment per a poder visualitzar millor el jaciment.

Les estances devien tenir sòcol de pedra vermella local (part que encara es conserva), paret de tovot, sostre de branques amb argila i licorella, i terra de sorra batuda. A la majoria d'elles, s'han trobat restes d'estris d'ús habitual a una casa de l'època, com són gerres, grans recipients, olles i vasos de ceràmica, a més de fragments ceràmics a torn de procedència fenícia. També s'hi han trobat pesos de teler, armes, eines de tall i indústria lítica en sílex i pedra polida.

Aquesta zona del Priorat, coneguda com a Baix Priorat, ha estat explotada per a l'extracció de coure i plom des de molt antic fins els anys 1970s. Podem assegurar que els habitants del Puig Roig del Roget ja eren miners i treballaven el plom, ja que s'hi han trobat motlles de foneria i llàgrimes de plom fos, a més de galena o sulfur de plom, el mineral més abundant que permet extreure plom.

Pel que fa a la torre, que és de les poques restes que es conserven de l'etapa inicial del poblat, es troba molt arranada, però se n'ha restaurat un tros.

El poblat va ser abandonat cap el segle VII per un incendi i no es documenta cap reutilització.

El Puig Roig el Roget fou documentat per primera vegada pel doctor Salvador Vilaseca el 1954 i, des del 1977, ha estat excavat i estudiat gairebé sense descans fins el 2014, quan es va acabar de condicionar per a la visita amb nous panells informatius i consolidant alguns murs que s'havien anat deteriorant.

Retornem al cotxe i desfem el camí fins a tornar a passar el riu. A continuació, girem a l'esquerra cap a El Molar i seguim la pista fins que aquesta mor a la T-732 en uns 4 quilòmetres. Prenem aquesta carretera a l'esquerra i, tot seguit, en poc més de 50 metres, girem a la dreta seguint les indicacions del Conjunt arqueològic del Calvari (s. IX - VI aC). En 550 metres, el camí ens durà a unes taules de pícnic i un lloc on deixar el cotxe, just a tocar el jaciment del Calvari.

Avui en dia, es conserva només part del poblat entre força vegetació i realment és una pena, ja que és un dels pocs casos identificats de conjunt poblat + necròpoli tipus camp d'urnes. La necròpoli, situada al sud-oest del cim i que constava de 172 urnes, va ser excavada totalment per Salvador Vilaseca el 1930. Les restes trobades van permetre datar-la entre els segle IX i VI a.n.e. i es troben al Museu Salvador Vilaseca de Reus. Segons el plafó informatiu de l'entrada del jaciment, en estar les urnes directament enterrades a terra, una vegada feta l'excavació i havent extret els materials arqueològics, ja no queda res a conservar i d'aquí la seva desaparició. Al Museu d'Arqueologia de Catalunya, seu de Barcelona, es conserven restes òssies incinerades d'aquesta necròpoli que daten del segle VII a.n.e.

El poblat es troba parcialment destruït pels dipòsit d'aigua construïts a la zona i també per la presència d'arbres, les arrels dels quals han malmès algunes estructures. També va ser estudiat el 1930 per Salvador Vilaseca. Posteriorment, la Universitat de Lleida va realitzar campanyes d'excavació des del 2001 fins el 2011 dirigides per la Núria Rafel i el Xavier Armada dins el projecte “El jaciment protohistòric del Calvari del Molar i l’àrea minerometal·lúrgica Molar-Bellmunt-Falset (2001-2010)", que es van concloure amb la museïtzació del conjunt. Finalment, el 2018 es van remprendre les excavacions per part de la Universitat de Barcelona.

Al plànol següent, extret d'un estudi de la Núria Rafel, es veuen les diferents zones excavades: muralla i barri extramurs a la dreta, muralles i algunes habitacions al centre, i més muralles i restes de cases a l'esquerra.

Planta de les parts excavades extreta de l'article "La cuenca minera del Baix Priorat (Tarragona): Explotación y distribución en época colonial. Recursos locales versus recursos alóctonos" de Núria Rafel Fontanals

La muralla està formada per tres murs paral·lels, existint espai entre ells, fet que creava un passadís de circulació al voltant del poblat. Tanca un espai d'uns 1400 metres quadrats.

Els habitatges són petits i allargats, i hi ha evidències de que podrien haver tingut un segon pis. La zona marcada amb un 1 al plànol anterior es va trobar en molt bon estat de conservació i té una banqueta-lleixa al seu contorn, on es van trobar petits recipients ben conservats, un dipòsit raconer i un molí de de granit per a moldre gra al centre de l'habitació. Es tracta d'una de les estances més antigues del poblat, de cap el segle VIII a.n.e.

A la dreta dels números 4 i 5 de la planta anterior, hi ha tres habitacions que es comuniquen entre elles i que formen un espai d'uns 80 metres quadrats, amb terra decorat amb margues i argila. Es creu que podrien ser les dependències del cabdill del grup o d'algú important dins la comunitat.

Els habitants del Calvari, igual que els veïns del Puig Roig del Roget, eren miners i metal·lúrgics, a més de ramaders i agricultors. Per les restes trobades, se sap que comerciaven amb els fenicis, com a mínim, des del segle VII a.n.e., mitjançant l'intercanvi de plom per coure, bronze i vi, i, fins i tot, imitaven la seva ceràmica. Respecte a les restes relacionades amb la metal·lúrgia, les excavacions han tret a la llum restes de fosa de bronze, escòries de plom, galena i un molí per a moldre-la, una tovera de forn i diverses sagetes de bronze. 

Pel que fa a l'ocupació del poblat, tot i que es té constància de que per aquí ja es movia gent des de finals del segle IX a.n.e., les primeres construccions del poblat del Calvari són del segle VIII a.n.e. El seu abandonament és cap el 575 a.n.e., quan el comerç fenici va entrar en crisi i van acabar les relacions comercials amb aquesta civilització. A diferència del Puig Roig del Roget, els habitants del Calvari es van endur les seves pertinences i per això s'han produït poques troballes ceràmiques. Com a curiositat, a una de les cases extramurs, algú va deixar oblidat un petit tresoret format per sis braçalets de bronze, un botó també de bronze i un penjoll de marbre.

Nosaltres donem el dia per tancat aquí. Aquesta ruta és força completa, però si tenim ganes de més, podem acabar la jornada visitant la cova hospital de Santa Llúcia, ubicada a la Bisbal, que fou utilitzada des de molt antic com a hàbitat i, molt més recentment, com a hospital de campanya a la Guerra Civil, o bé encetar-la per la Cartoixa d'Escaladei.

Coordenades UTM(ETRS89):

Cista del Mas del Tancat: 31T 315595 4568487

Poblat del Bronze del Puig Roig del Roget: 31T 309999 4558269

Poblat del Bronze del Calvari: 31T 307249 4559973

Poblat Iber, i poblat i necròpoli del Ferro a L'Urgell

Com segur que heu sentit algun cop, no tenim temps material per a poder actualitzar el blog amb tots els jaciments visitats, i avui farem una publicació d'uns jaciments que vam veure fa tres anys: es tracta de dos "poblats" prehistòrics a l'Urgell, Lleida, als termes de Tornabous i Castellserà respectivament. Hem posat poblat entre cometes perquè el primer que veiem no és un poblat, poblat. Es tracta de la ciutat ibera d'Atanagrum, també coneguda com la del Molí de l'Espígol.

Per arribar-hi, hem d'anar direcció Tàrrega o Anglesola. S'arriba a Tornabous seguint la C-53 que voreja aquest últim nucli tot anant direcció nord-oest seguint una recta de 4.3 quilòmetres. Un cop al poble, sortim d'ell per la banda més al nord-est, emprenent la LV-3231, i, als 60 metres de sortir del nucli, girem vers la nostra dreta per una carretera asfaltada que duu al poblat seguint-la tot recte 1.6 quilòmetres. Comentar que és un dels jaciments més importants d'aquesta era que hi ha i, després de diversos canvis en la seva gestió, ha acabat en mans de la Generalitat, pel que cal apuntar-se i pagar la visita el dia concertat... i no en fan gaires, o sigui que quan t'hi toca anar acostuma a estar ben atapeït de gent.

Just entrar al jaciment, a mà dreta i encara dins el cotxe, comencem a veure murs, que el primer que ens fan pensar és que possiblement la carretera s'ha menjat part del poblat i que, al camp adjacent, també podria haver-hi restes. Però bé, ja veurem.

Dir que totes les fotografies d'aquesta petita però imponent i important ciutat, com les del poblat del Tossal del Moro que visitarem després, són d'en Manuel Lara. Vam fer visita tots sis, però nosaltres hem perdut les fotografies. Sort del bo d'en Manolo.

Aquestes primeres restes són les d'una ciutat de la tribu dels Ilergets, que fou bastida inicialment vers finals del segle VIII inicis del VII a.n.e., a la primera edat del Ferro, i que es va anar modificant i ampliant fins cap a l'any 200 a.n.e., quan es va abandonar a conseqüència de la Segona Guerra Púnica. Però fou un abandó puntual, ja que es documenta una reocupació vers el 100 a.n.e., sent definitivament abandonat uns 50 anys més tard.

Tot seguit, vam anar al centre d'interpretació i ens van explicar la història de la ciutat, el seu urbanisme i el seu sistema defensiu. Segons ens van dir, es tracta d'una petita ciutat que era envoltada per una imponent muralla de 2.10 metres de gruix i 5 metres d'alçada. També disposava de mínim 2 torres de vigilància i diverses fortificacions defensives, a banda també, hem de valorar l'existència d'un fossat, òbviament també de caràcter defensiu.

Aquesta és la idealització de la ciutat ibera pel Museu de Història de Catalunya.

Extret del web del Museu d'història de Catalunya

Comencem la visita tot anant del centre d'interpretació vers la nostra dreta mirant la porta d'accés al jaciment, i veiem una bateria d'estances de la capital ilergeta.

Pel que fa al seu urbanisme, en podem dir que el nucli era organitzat a raó de carrers enllosats, que conduïen a places, cases de diferents dimensions i tipologia, estructures per al control d'aigua, un camp de sitges, i també es documenta una barriada de producció (un polígon industrial), i recordo haver vist un sistema de desaiguat. 

Passant les primeres estances, com hem dit totes arrenglerades, ens trobem de cop anant per un dels amplis carrers del poble (diria que és el que té els carrers més amples que he vist), que no és que abans no hi anéssim, però és que ara és claríssim, amb cases perfectament identificables a costat i costat, i terra clarament enllosat.

Però, el que personalment em va "flipar" més, tot i que el que havia vist fins ara ja era espectacular, va ser a la cantonada d'aquest carrer, amb un altre encara més ample, si gires cap a la dreta per aquest nou carrer, pots veure el desaiguat protohistòric i el fossar, i cap a l'esquerra el carrer que conserva de manera espectacular l'enllosat i algunes cases que podrien ser aristocràtiques, ja que tenen graons a l'entrada, donant-li un toc més senyorial, a més de que són quadrades, a diferència de les típiques rectangulars en bateria, i força més grans que aquestes.

I algunes escales que sembla que donessin accés a un carrer d'un nivell superior, aquest un xic més estret. Com podem veure l'urbanisme d'aquesta petita ciutat era molt i molt complex en comparativa als hàbitats d'aquesta era, clar que al seu inici no era així, ja que, com hem dit, va perdurar fins a inicis del segle II, sent inaugurat vers l'edat del Ferro.

Seguint carrer amunt, trobem una espècie de plaça amb diverses estances adossades a ella, i bé, el millor és donar una volta tranquil·la pel jaciment, ja que el poblat arriba just fins la carretera, i la veritat és impressionant i totalment recomanable una visita.

D'aquí, anem a visitar la necròpoli de l'Edat del Ferro/Iber d'Almenara, tot i que nosaltres hi vam anar dos anys abans per primer cop, però ens va bé per a fer la ruta d'avui, ja que se situa al terme municipal d'Agramunt com el segon poblat. Per a arribar-hi, tornem al poble de Tornabous, però no hi entrem, allà on hem girat a la sortida del poble per anar a Atanagrum o el Molí de l'Espígol, seguim la LV3231, donant l'esquena al nucli, i seguim rectes durant 4.5 quilòmetres, creuant al poc el petit nucli de La Guàrdia. A aquesta distància, travessem el canal d'Urgell i, just travessar-lo, emprenem a la nostra esquerra per una pista que curiosament té el nom de carretera d'Almenara Alta i que va seguint la canalització. Uns 750 metres endavant, aturem el cotxe a un espai que hi ha a la dreta, i enfilem uns metres per la muntanya amb poc desnivell que hi ha, i ja començarem a veure els típics cercles d'obres tumulars planes, aquests totalment restaurats.

La primera intervenció científica duta a terme a la necròpoli és documentada l'any 1973 (tot i que havia estat produïda el 1968) per en Joan Maluquer de Motes, que documenta vuit túmuls sense gaires restes arqueològiques (només dos perfils reconstruïts). Amb tan poca cosa, la necròpoli d'incineració tumular va caure en l'oblit, tot i que nosaltres som del parer que, amb el tipus de necròpoli de la que estem parlant i l'orografia del terreny, diguem-ne que dona per molt. Inserim una planimetria d'una de les obres tumulars.

Planimetria extreta de l'estudi de Josep M. Puche i Fontanilles, i Elisabet Sorribes i Freixes

S'ha de dir que, caminant per la zona, en podem veure més túmuls que encara no han estat ni excavats ni restaurats. Però són clarament més obres del mateix estil. Com hem dit abans, aquest estil de tombes és típic de l'Edat del Bronze final - Edat de Ferro/Iber, i, de fet, aquestes són d'era ibera, vers el segle VIII a.n.e. segons les troballes obtingudes del seu interior. 

Com es veu a la primera fotografia els túmuls han estat reconstruïts, va ser a partir del 31 d'Agost del 2015 i sota demanda de l'ajuntament d'Agramunt, que va voler tornar a treure a la llum aquelles obres tumulars que havia excavat en Maluquer, i condicionar el jaciment per a explotar-lo turísticament parlant.

Cercant ara informació, hem trobat documentada una nova excavació al 2023/24 (en algun lloc hem llegit que és la novena intervenció, és a dir, porten excavant cada any des del 2015), en la que es documenta de nou el jaciment, aportant noves conclusions d'ell, començant per les troballes de més obres tumulars, que, sumades a les anteriors, ronden la cinquantena de túmuls, dels que uns 40 han estat excavats i estudiats. I amb aquestes noves obres trobades i el seu estudi, l'antiguitat del jaciment es recol·loca vers el segle IX a.n.e., a l'Edat del Ferro.

Com no teníem constància d'això, demà mateix anem fer-li una visita, i la primera fotografia que inserim és molt i molt semblant a l'anterior, però amb diverses obres tumulars noves, estudiades i restaurades.

I mirant cap a l'altre costat, tot un seguit més, algunes d'elles a mitges d'excavar i vàries més que ni tan sols s'hi ha començat a fer res.

No sabem fins on volen excavar, però diríem que per la tipologia del jaciment (necròpolis d'incineració tumular plana) i el terreny on es troba, l'extensió d'aquesta pot ser bastant gran.

Anem a pel següent jaciment del dia, el poblat iber del Tossal del Moro. Per a arribar-hi, seguim la "carretera" per la que hem arribat a la necròpoli en la mateixa direcció. 900 metres més tard, ens trobarem amb un pontet que creua el canal, una pista que surt a la nostra dreta, i el camí pel que anem que segueix recte, tots tres porten al protohistòric poblat, però nosaltres, havent mirat abans l'estat dels camins (Google), creuem el pont i tornem a girar a la dreta. Seguim el canal uns 1.5 quilòmetres arribant a un altre pont sobre la canalització d'aigua, el tornem a creuar, i seguim la pista que ens sortirà a mà esquerra. A uns 100 metres, emprenem una nova pista per la que seguim 450 metres més. Aquí trobarem un desviament vers l'esquerra que, en uns 70 metres, ens deixa a una espècie de pàrquing, on deixem el vehicle. A peu, seguim el caminoi que surt a la nostra dreta tal i com hem arribat amb el cotxe; aquí, a la part alta del turó, trobarem les restes del poblat del Tossal del Moro, ja al terme municipal de Castellserà.

Aquest poblat va començar a excavar-se vers l'any 2006, i aquestes excavacions van confirmar que es tracta d'un poblat iber de vers els segles V-II a.n.e., que va ser reutilitzat a l'era visigoda, cap a meitat del segle VII inicis del VIII.

El primer que ens trobem després de la pujada final és un mur defensiu, que segons hem pogut saber, una part d'ell no és l'original ibèric, ja que va ser modificat a la reutilització del poblat.

Aquest mur consta d'un pas estret amb un pedrís per a donar accés al poblat... accés molt simple per a ser iber, deu ser fruit també de la reocupació visigoda.

La part interior resta molt bruta i deixada. Tot i això, es poden veure diversos murs repenjats al que seria la muralla, que creiem que deurien de ser les bases d'estances d'abans de la nostra era, tot i que els murs tenen pinta de reconstruïts.

Pel que hem pogut saber de la seva última ocupació, en destaca una gran casa amb 6 estances connectades per un passadís, 3 magatzems i una gran sala.

I també vam veure algunes coses que no vam saber identificar i que ara, havent vist que va ser reocupat, ja entenem. Amb això no diem que no siguin iberes, però que bé, no sabem que són.

A parer personal, creiem que si la necròpoli de l'Almenara ha estat datada com a preibera, o sigui de l'Edat del Ferro, aquest poblat podria ser també d'aquesta era. També es documenta un altre poblat, el del Tossal de Santa Llúcia, es diu que avui en dia desaparegut, que és datat a l'Edat del Bronze, que estaria a tocar de la necròpoli, i també el del Tossal de l'Àliga on crec que hi van trobar uns fons de cabana.

Extret de l'estudi de Josep M. Puche i Fontanilles Elisabet Sorribes i Freixes

Havent inserit aquesta dibuix-planimetria de la zona, veiem oportú dir que la ciutat d'Atanagrum o del Molí de l'Espígol, es troba just a 5 quilòmetres de Santa Llúcia, igual que el Tossal Redó.

Amb aquest poblat, nosaltres ens donem per satisfets amb la jornada d'avui. Tot i que, com indiquem, es documenten molts jaciments propers, el seu estat de conservació no és bo i no són visitables, així que no us fem recomanacions aquesta vegada.

Coordenades UTM(ETRS89):

Ciutat del Ferro/Iber d'Atanagrum o del Molí de l'Espígol: 31T 339548 4619297

Necròpoli del Ferro d'Almenara: 31T 337609 4623182

Poblat Iber del Tossal del Moro: 31T 335869 4624408