Segon dia de vacances del 2025, i avui farem una cosa d'aquelles que ens passa sovint... anem a un departament francès i acabem visitant el del costat. Avui anem al d'Aveyron, concretament al districte de Villefranche de Rouergue.
Anant direcció Villeneuve, passem prop d'un sepulcre que vam visitar en el seu dia, i del que havíem perdut les fotografies, parlem del dolmen de Causse du Prunier, al terme municipal de Martiel. Un cop revisitat i refotografiat, seguim fins el terme municipal de Villeneuve, on megalíticament parlant visitarem un dolmen, i després anirem al de Foissac, on en veurem sis més i una preciosa cova, que fou hàbitat i lloc d'enterrament a mida que et vas endinsant a la cavitat.
Però primer anem a visitar el poble medieval de Villeneuve i, després de la visita al bonic poble i fer unes pizzes allà, anem a trobar el proper i majestuós dolmen de la Tombeau du Géant. Bé, això de majestuós... val a dir que tots els sepulcres de la zona són fets amb grans lloses, o sigui que tots són prou impressionants, però bé. Per arribar al dolmen, sortim de Villeneueve per la D-922 direcció sud, cap a Montauban i Villefranche de Rouergue, com a 1 quilòmetre del nucli, virem a l'esquerra tot seguint el chemin de la Croix Blanche, i ens aturem a un encreuament amb una pista sorrenca que hi ha a 345 metres de la carretera.
A peu, emprenem per aquest camí vers la nostra esquerra tal i com hem arribat, i, a 200 metres de caminar per l'àmplia pista, veurem a la seva vora dreta el que resta del bonic sepulcre.
Del megàlit no hi ha una data exacta del seu descobriment, però més o menys aquest fet es va produir vers el 1868 per part del capellà Abbé Cérès, que és el primer en documentar-lo.
Es tracta d'un dolmen simple, en el que la cambra sepulcral amida 3.50 metres de llargada per 1.30 metres d'amplada, i una alçada d'entre 0.90 i 1.20 metres. Cal destacar les grans dimensions de les lloses laterals, fet prou comú als megàlits d'Aveyron: aquestes amiden 3.60 i 3.75 metres de llargada respectivament. Pel que fa a l'obra tumular, com és d'imaginar, entre el camp de conreu que té a l'esquerra i el camí de la dreta, no en queden restes visibles.
Sabem que el sepulcre ha estat excavat com a mínim parcialment en dues ocasions, la primera per l'Abbé Cérès, que documenta una punta de sageta de sílex, una plaqueta rogenca de mineral de ferro, que podria correspondre a un collaret, i cal dir que al Museu Fenaille de Rodez es conserva un petit còdol, gairebé rodó i perforat, que va donar Cérès, i que és pertanyent a aquest sepulcre. I l'altra que hem trobat documentada és del 1959 per l'arqueòleg Jean Caussanel, acompanyat pel company prehistoriador Jean Arnal, a la que van sorgir 3 puntes de sageta i 2 fragments de làmines de sílex, i unes 3000 peces dentals humanes.
Part de la informació i les planimetries d'aquesta publicació són extretes de: Gallia préhistoire. Suppléments,
supplément 1-7, 1983. Inventaire des mégalithes de la France. 7 —
Aveyron. I — L’Ouest
Aveyronnais : Causses de Limogne et de
Villeneuve;
https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1983_sup_1_7
 |
| Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7" |
Al no documentar-se cap datació per C14, ens podem aproximar per l'estil arquitectònic, els símils que hi ha a zones properes, o per les restes recuperades a ell. Tots aquests mètodes, aporten una cronologia relativa molt similar al sepulcre, que abasteix entre Neolític final i el Calcolític inicial, vers el 3300/3000 a.n.e. com a punt més remot i el 2700/2400 a.n.e. com a punt més "modern".
Tornem al cotxe i canviem de terme municipal, anem a fer una visita guiada a la Grotte de Foissac (per tant anirem a Foissac). Arribarem a la cova tot tornant a la D-922 i girant a la dreta emprenent direcció nord. La seguirem 7.3 quilòmetres creuant el nucli de Villeneuve i, a aquesta distància, girarem a l'esquerra seguint indicacions de Narrines, La Jouate, per la Route des Grottes. Seguint tot rectes per aquesta 2.7 quilòmetres, just després d'una oberta corba a l'esquerra, trobarem, de nou a la nostra esquerra, la casa on s'expedeixen les entrades de les visites, i a la dreta un petit museu de la cova/zona, amb una reproducció d'una estela tipus la Dame de Saint Sernin i un dolmen a l'exterior. Després de la casa, també a la esquerra, hi ha l'entrada a la zona d'aparcament, en la que hi ha deixem el cotxe.
Ja a peu, ens disposem a fer la visita a la cova, baixant per unes escales que hi ha darrera d'una porta, al costat de la casa de venda d'entrades i peluixos i records de la cova. Més o menys abrigats, ja que a la cova hi ha una temperatura constant de 12 graus i amb quelcom que sigui impermeable, ja que ens aniran caient gotes d'aigua durant la visita. Inserim una fotografia de les estalactites i les estalagmites que formen aquest constant degoteig.
Es tracta d'una cavitat descoberta el 1965, utilitzada, com a mínim, des del Paleolític superior, vers el 25000-15000 a.n.e. passant pel Neolític, Calcolític i l'Edat del Bronze, des del 3000 fins al 1800 a.n.e., quan es va esfonsar l'entrada de la cova, conservant així en perfecte estat totes les restes de l'interior.
De l'era paleolítica, hi ha evidències d'art rupestre a la part més profunda de la cova, que no es pot visitar per temes de conservació. De les eres neolítica i calcolítica, es documenten ceràmiques, eines de sílex i os, ornaments personals i 60 sepultures. I a l'Edat del Bronze es reutilitza l'espai com a lloc d'enterrament amb sepultures secundàries, i s'hi ha recuperat divers material metàl·lic i restes d'ofrenes. Cal dir que també es documenta l'evidència de l'inici de l'activitat minera d'argila a la cova durant aquesta era.
Ara, s'ha de dir que el que es fa més visible i espectacular a la visita són les etapes Neolítica i Calcolítica, ja que es poden veure quantitat d'inhumats, les restes dels quals són originals, tal i com van ser depositats és com es troben, col·locats en posició fetal.
Pel que fa a les inhumacions, hi ha moments que són prou espectaculars. A la fotografia inferior, veiem les restes de dos individus, cada un col·locat al respectiu pla.
Pel que hem llegit, les empremtes, els rastres humans, les olles i ceràmiques que es poden veure durant la visita també són les originals. Pel que es veu, a la museïtzació del jaciment, van deixar in situ les que presentaven algun tipus de dificultat en l'extracció, la resta es troben al Museu Arqueològic de Foissac.
De fet, ara, a casa assegut, davant l'ordinador encara em quedo més bocabadat pensant en què tot el que vam veure en aquella cova és original al 100%. El que sí es documenta són algunes accions de consolidació en algun punt per evitar la caiguda, però no hi ha res "fals".
Però per si no hi havia prou, a la cova, dins d'una vitrina, podem admirar una petita escultura, tallada amb sílex sobre un os, aquest pertanyent a un bòvid de grans dimensions i trobada el 2016. Els estudis que se li han fet dictaminen que aquesta fou produïda entre el 20000 i el 15000 a.n.e., tot i que encara resta en estudi... sabem que poden afinar més, sent os, hi ha tècniques per datar amb més precisió. Però aquesta troballa indica que, clarament, per si dubtàvem dels gravats de la part més profunda de la cova, aquesta també fou utilitzada pels "Homos" del Paleolític.
Poc més enllà de la vitrina, ens va cridar l'atenció un altre os conservat, aquest clarament no és d'un esser humà. També a la nostra dreta es veuen dues petjades molt i molt clares, i dalt dels ossos, també es veuen dues de probables empremtes, i un xic a la dreta en podem veure dues o tres més.
Però bé, cal dir que, lògicament, la cova també ha estat utilitzada per animals, abans i després de l'ocupació humana. Es documenten al Paleolític, abans dels enterraments Neolítics de la cova, l'os de les cavernes, el llop, el gat salvatge, cabres salvatges i isards. Animals domesticats del Neolític, com bous, ovelles, cabres, cavalls i porcs, i també s'hi ha trobat ossamenta de gos, que pertany al Bronze antic, possiblement sacrificat per algun ritual funerari.
Per acabar amb la cova, tot i que dona per molt més, l'intentarem definir físicament. Es tracta d'una cova per galeria creada amb el pas dels anys i la degradació patida pel torrent de Foissac (ruisseau de Foissac), que mesura un total de 3.5 quilòmetres de galeries topografiades (tot i que, en un web d'espeleologia, asseguren que han fet 8000 metres), de les quals 350-400 metres són els visitables, amb 10 metres de desnivell entre ells. Aquest torrent torna a la superfície (una surgència càrstica) i acaba desembocant al riu Lot.
Cal dir, per això, que la fondària màxima sobre el nivell del sòl a la que es troben aquestes galeries és de 45 metres, i que aquestes arriben a tenir entre 1 i 10 metres d'amplada, i fins a 15 metres d'alçada en alguna d'elles.
Sortim de la cova, agafem aire i tornem al cotxe seguint la carretera per la que hem vingut en la mateixa direcció. Uns 250 metres més tard deixem la carretera per la que anem (D-230), i emprenem per la carretera de l'esquerra. En no arriba a 100 metres, girem de nou a l'esquerra, seguint la carretera La Jonade E, i avancem uns 480 metres, fins que mor a la D-87, que emprenem vers la nostra esquerra. 750 metres més tard, aturem el cotxe a la sortida d'un camí sorrenc a la nostra dreta. A peu, emprenem un bonic camí que surt en aquell punt, just a l'altra banda de la carretera i caminem uns 45/50 metres més, on girem a la nostra esquerra per un camí, que seguirem uns 180 metres, i ja veurem, a la nostra dreta, el dolmen de Jonade B o 2.
No es diu gaire d'aquesta tomba. Realment, el seu estat ja dona poques expectatives de poder documentar alguna resta interessant. Però sí es documenten les dimensions del que queda d'aquest dolmen simple, del que hem de dir que la fotografia superior és feta des de la part de darrere, o sigui des de la capçalera. La llosa de la nostra esquerra, que seria la de la dreta del sepulcre, amida 4.10 metres de llarg per 0.55 metres d'ample, i resta trencada en tres parts; la de l'esquerra fa 2.40 metres de llarg i 0.42 metres de amplada, i té també dues lloses més petites a l'entrada del sepulcre com per empetitir l'accés. Addicionalment, podem dir que amiden de gruix 0.25 i 0.30 metres de respectivament.
 |
| Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7" |
Segons Jean Clottes i Claude Maurand a l'inventari de l'Aveyron, la cambra mesurava 1.25 metres i consta d'una obra tumular ovalada de 12.50 per 10.50 metres.
 |
| Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7" |
No es documenta cap excavació oficial ni cap troballa a superfície. Tot i això, l'estil dolmènic ens permet col·locar-lo en la línia temporal vers el Neolític final - Calcolític antic, entre el 3000-2500 a.n.e.
Per arribar al segon, seguim el bonic camí en la mateixa direcció uns 240 metres, fins a veure fàcilment el dolmen de Jonade A o 1.
Segons en Clottes i Maurand, quan va ser excavat per Jean Caussanel amb la col·laboració de Jean Arnal, entre el 1950 i el 1959, i encara tenia la llosa de coberta, la de capçalera, la llosa porta de tancament, i conservava el sòl de la cambra funerària enllosat. I cito textualment: El
dolmen fou excavat en un sol dia i després parcialment destruït per
un contractista.
Del que en queda, en sabem que el suport dret fa 3 metres de llargada per 1.30 d'amplada i 0.25 metres de gruix, l'esquerre amida 4 metres de llarg per 1.38 metres d'alt i 0.28 metres de gruix (de nou fotografia des de darrere). Aquest resta trencat més o menys per la meitat, i cal dir que, a l'estudi, es documenta que aquesta llosa conserva o conservava una falca de 0.54 per 0.48 metres i 0.13 de gruix.
 |
Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7" |
Com podem veure seguint la planimetria, la llosa dreta, la de 3 metres, ha acabat cedint vers el que seria l'interior de la cambra, que a l'estudi posa que feia 1.25 metres, des de que es va fer el dibuix en planimetria del dolmen. D'altra banda, i pel que fa a l'obra tumular, és ovalada de 15 per 12 metres, amb el sepulcre megalític descentrat cap el nord-oest.
 |
Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"
|
De l'excavació, es documenten 25 puntes de sageta, foliàcies i d'altres amb escotadures, un espectacular punyal de sílex blanc, de 25 centímetres de llargada i 13 centímetres d'amplada màxima, 1 làmina de sílex, 1 perla de coure (trobada fora de la cambra), 11 perles anulars, 2 cilíndriques d'estalagmita, 1 dent de cérvol i un vas de fons rodó que es va recuperar intacte.
Amb aquestes troballes i l'estil arquitectònic del sepulcre, no hi ha dubte de la seva cronologia d'entre el Neolític final i el Calcolític inicial, vers el 3000-2500 a.n.e.
Refem el camí, tornat al cotxe i emprenem a visitar la necròpoli de Les Places, que es troba al terme municipal del poble del costat, Montsalés, tot i que a molts llocs la veurem com a part de Foissac, ja que es troba molt a prop de la línia divisòria dels termes.
Per arribar-hi, seguim tot rectes, tal i com hem arribat, 600 metres més, lloc on girem a la dreta per un camí habilitat per a cotxes. Uns 490 metres més tard, trobem un camí a l'esquerra i aquí deixarem el cotxe. A peu, seguim un xic més endavant trobant un ampli camí als boscos de la dreta (si no trobeu el camí no patiu, els boscos són nets de sota bosc, es pot anar per coordenades). A uns 185 metres de distància del camí per a cotxes, trobarem el dolmen de Les Places B o 2.
És el dolmen més ben conservat de la necròpoli i el més fàcil de localitzar, ja que es troba al costat del camí més principal, i la llosa de coberta és molt i molt visible.
Del majestuós megàlit de Les Places B, en sabem que les seves lloses són prou prominents, en especial la de coberta, que amida 3.75 metres de llarg per 2.50 metres d'amplada màxima, i té un gruix que varia molt segons el punt, però que s'estima en uns 0.70 metres de gruix màxim.
La llosa de capçalera amida 1.02 de llargada per 0.85 metres d'amplada i les altres dues lloses fan, la de la dreta, 2 metres de llarg per una amplada d'1 metre, i l'esquerra 2.60 metres de llarg per 0.90 metres d'amplada. Cal dir que totes dues lloses resten trencades per l'evident pes de la coberta, i un tros d'aquesta s'ha trencat i ha rodat cap al sud-est de la cambra.
 |
| Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7" |
De la cambra parlant, i segons documenten Clottes i Maurand, tindria una llargada màxima de 2.20 metres i una amplada d'1.10 metres. A diferència de la gran majoria de megàlits de la zona, els límits tumulars es documenten indistingibles, segons els citats autors, degut al desnivell i la vegetació.
No es documenta cap excavació ni cap troballa associada al sepulcre en superfície. Però, per l'estil arquitectònic, el podem col·locar vers el Neolític final - Calcolític antic, entre el 3000 i el 2500 a.n.e.
Després de l'espectacular sepulcre, anem a veure el que queda del dolmen de Les Places 4 o D, que, de fet, no surt documentat a l'inventari de l'Aveyron; el vam trobar identificat a una de les pàgines de megàlits francesos que solem utilitzar a l'hora de fer recerca. Per tant, la informació que podrem donar del megàlit creiem que serà més aviat justeta.
Per localitzar-lo, no hi ha camí definit. Vam anar camp a través, que ja hem dit que era de fàcil caminar, fins al cim del turó on es troba el B o 2, entrant des d'ell un xic al bosc, per un corriol molt desdibuixat i a no gaires metres, gira a la nostra dreta, tot fent la conseqüent pujada (millor anar amb coordenades).
I com ja prevèiem, l'únic que hem pogut trobar és que són les restes d'un dolmen (autentificat), del que no es pot donar cap dimensió degut a l'estat ruïnós del jaciment. Ara, nosaltres pensem que devia ser de grans dimensions, per ser un simple, veient la llargada de les lloses laterals, tot i que també podria haver tingut un vestíbul.
Per col·locar-lo en el temps i creient que pot ser, des del nostre punt de vista, o bé un simple, o bé un simple amb vestíbul, el podem datar entre el 3000-2500 a.n.e., entre el Neolític final i el Calcolític antic, o bé del Neolític - Calcolític, entre el 3500 i el 2200 a.n.e., com el de Taillebarte. És a dir, la mateixa datació, però ampliant un xic els límits.
Ara anem a pel de Les Places 1 o A, que també el podem trobar anomenat com a La Grave o Pech de Cérol. Li manca la llosa de coberta, però ens va semblar molt bonic i interessant. Hi arribarem baixant del 4 fins l'alçada del 2, on agafarem aquell corriol cap a la nostra dreta, allunyant-nos del 2. Aquest corriol es va aclarint, i en uns 150 metres, si arriba, sortim a un camí més ampli, en el que girem de nou a la dreta. A uns 30 metres, ja veurem el megàlit al voral dret del camí.
Val a dir que, al començament, quan el veus des d'allà, sents un pèl de decepció, ja que li han fet les típiques columnes de pedra del segle XXI, i el túmul sembla força deteriorat per la banda del camí. Però quan t'apropes, la cosa canvia, el túmul ja no et sembla tant destrossat (que ho està), però et permet veure les parts del sepulcre ben definides, i les dues lloses que conserva són ben maques.
D'aquest dolmen, es documenten unes dimensions de les lloses de 2.45 metres de llargada per 0.93 metres d'amplada màxima la de la dreta, mentre que l'esquerra amida 2.15 metres de llargada per 1.27 metres d'alçada màxima. Totes dues tenen un gruix de 0.18 metres. El petit roc que es veu just davant de l'arbre, es diu que podria ser part de l'enllosat de la cambra sepulcral, que, per cert mesura 1.20 metres, ens suposem que d'amplada.
Segons els estudis que hem trobat, segons el mossèn Coucoureux, el 1930, es mantenia in situ la llosa de capçalera, que amidava 1.25 metres de llarg, per 0.55 metres d'ample, i només tancava una part de la tomba; la resta ho feia un petit mur de pedra en sec. El mateix succeïa amb la llosa porta, que feia 0.72 metres de llarg per 0.36 metres d'ample.
També fa esment a la coberta, de la que diu que era triangular, de 1.70 metres de llargada i 0.85 metres d'amplada. També segons ell, l'alçada de la tomba era d'entre 1.25 metres al punt més alt, a la part de capçalera, i 0.95 metres al punt més baix.
 |
| Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7" |
L'excavació va permetre assegurar un mínim de tres estrats que eren separats per petites lloses calcàries. Entre aquestes capes, hi havia gran quantitat de fragments ossis humans, que restaven en molt mal estat de conservació.
Cal dir també que es van poder recuperar 395 dents, estudiades pel Dr. Baudoin el 1937. Segons aquest estudi, els inhumats serien uns trenta, dels quals una dotzena serien infants. Els cranis que van sorgir eren la majoria de tipus ample (braquicèfals), però sis d'ells eren allargats (dolicocèfals). I parlant d'ossos també va sorgir un fragment de la mandíbula d'una cabra.
Com a aixovar funerari, es van recuperar 4 puntes de sageta i 40 perles de diferents estils i materials. Amb aquestes troballes i l'estil arquitectònic del sepulcre, identificat com a clar dolmen simple, podem posicionar-lo vers el Neolític final i el Calcolític antic, entre el 3000 i el 2500 a.n.e.
D'aquí, anem a visitar el de Les Places 3 o C, al que arribarem fàcilment tornant pel corriol i arribant al megàlit número 2 de la necròpoli, el passarem i tornarem al camí pel que hem pujat al començament, i emprendrem fent pujada vers la nostra esquerra. Al poc, el definit camí fa una corba a la dreta i, al poc, també veurem de nou a la dreta del camí, el sepulcre megalític amb una part de la llosa de coberta a l'interior de la cambra.
Es tracta novament d'un dolmen simple que, com hem dit, conserva a l'interior de la cambra funerària un tros de coberta, que, pel que hem llegit, va ser trencada molt possiblement durant el transcurs d'antigues excavacions. Cal dir, però, que no és l'únic tros de la coberta visible, ja que es poden veure dos trossos més estintolats sobre el túmul com a mínim, a banda i banda del megàlit. A aquesta llosa, se li documenta un gruix de 0.40 metres, però no es diuen les seves dimensions pel que fa a la llargada i l'amplada.
Sí que es fa amb les lloses laterals. La de la dreta es diu que fa 2.65 metres de llargada per 1.50 metres d'amplada i conserva un gruix de 0.33 metres, i l'esquerra amida 1.80 metres de llarg, 1.11 d'amplada, i 0.30 metres de gruix. La cambra funerària, que fa més o menys 1.10 metres d'amplada, conserva, al seu interior, una llosa que es diu que formaria part de l'enllosat del sepulcre.
 |
| Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7" |
De l'obra tumular, en podem dir que, segons documenten en Caussanel i Arnal, ja en aquell temps es trobava molt modificat de l'estat original degut a l'abocament de rocs dels camps conreables del costat.
Amb les dades de que disposem i a falta de C14, podem dir que aquest sepulcre fou bastit, com els companys de la necròpoli, vers el Neolític final i el Calcolític antic, entre el 3000 i el 2500 a.n.e.
Coordenades UTM(ETRS89):
Tombeau du Géant o Géants: 31T 423739 4919969
Grotte de Foissac: 31T 421046 4928183
Jonade B o 2: 31T 420430 4928133
Jonade A o 1: 31T 420566 4928229
Les Places 2 o B: 31T 419975 4927806
Les Places 4 o D: 31T 419942 4927882
Les Places 1 o A o La Grave o Pech de Cérol: 31T 419829 4927856
Les Places 3 o C: 31T 420033 4927899
