Aquesta vegada, ajuntem dos dies en un, ja que ahir ens va fer un temps horrorós i avui tornem a fer més o menys el mateix camí però amb una mica més de profit.
Comencem el dia anant a un cròmlec poc conegut, el da Herdade de Cuncos. Per arribar-hi, des de Torre de Coelheiros, anem a Évora i allà prenem la carretera N114 cap a Montemor-o-Novo i, un cop a aquesta població, ens desviem per la N4 en direcció a Lisboa. Continuem uns 7,2 quilòmetre fins que trobem a mà esquerra la bodega Herdade do Menir. Com no podem girar per aquí, avancem uns 500 metres més per a poder fer el canvi de sentit. Ja en sentit Montemor-o-Novo, fem uns 760 metres, passant per davant de l'accés de la bodega abans esmentada i girem pel camí de sorra següent, força enfangat per culpa de la pluja. Fem uns 650 metres i aturem el cotxe a la vora del camí. A la nostra dreta, en pocs metres, veiem les restes del Cromeleque da Herdade de Cuncos.
També conegut com a Cromeleque dos Cuncos, va ser descobert el 1984 per la doctora Rosa Varela Gomes quan estudiava el proper menhir da Courela da Casa Nova, ubicat dins el recinte de les bodegues abans esmentades. El 1985 va ser estudiat més a fons i els rocs desplaçats van ser re-posicionats a la seva ubicació original. Aquesta actuació va permetre trobar un menhir i alguns estris de pedra, percutors i un fragment de fulla de sílex.
Té un diàmetre de 13.5 metres i està format per un cercle de vuit pedres de granit que conté tres monòlits més de forma fàl·lica, d'alçades que van dels 2.3 als 4 metres.
Retornant a la carretera, mirem dins les instal·lacions de la bodega aviam si veiem el menhir esmentat que conté i que li dóna nom, però no és visible des de l'exterior.
Un cop a la carretera, girem a la dreta i ens dirigim de nou a Montemor-o-Novo. Una vegada al centre de la població, prenem la N2 en direcció a Mora i Ponte de Sôr. Seguim sense agafar cap desviament durant 13 quilòmetres i, després de passar un pont, ens aturem a l'esquerra de la carretera, a l'entrada d'una finca i just abans d'una corba a dreta i esquerra. Recorrent uns 600 metres per dins d'aquesta finca, arribem a la preciosa Anta Grande da Comenda da Igreja.
Aquest sepulcre de corredor té una longitud total de 16 metres amb un corredor de més de 10 metres de llarg i una alçada de 1.80 metres. La cambra, curiosament, està composta de 8 lloses enlloc de les 7 típiques de la zona, que formen una habitació de 4.80 metres de longitud per 4.50 d'ample, amb una alçada aproximada de 6 metres, coberts per una llosa de coberta que avui dia resta fracturada. Ens trobem davant d'un dolmen força impressionant, tot i que, en conservar el túmul, d'uns 35 metres de diàmetre, queda una mica "mimetitzat" pel terreny.
Ha estat excavat per Jose Leite de Vasconcelos el 1898 i per Manuel Heleno en repetides ocasions, 1931, 1934 i 1939. Les troballes resultants d'aquestes excavacions són força interessants: plaques d'esquist, fragments de ceràmica, unes 20 puntes de fletxa de sílex i quars, diversos útils en pedra com destrals, aixes o gúbies, objectes ornamentals també de pedra i os, plaques d'esquist gravades, penjolls d'ambre, figuretes d'animals de variscita, amulets, etc. Aquestes restes es conserven al "Museu Nacional de Arqueologia".
Pel que fa a la seva datació, es documenta que per la seva arquitectura es pot ubicar dins del Neolític Final - Calcolític portuguès, entre el 3500 i el 2500 a.n.e.
Per visitar el següent megàlit, desfem el camí fins el límit de la finca, i pugem una mica a l'esquerra. Ens uns 150 metres, sota un arbre i emmascarada per la vegetació, trobem la destrossadíssima anta do Cabeço da Rainha.
Conserva restes de 4 lloses, una al nord, dues a l'est i una altra al sud. Sembla conservar les restes de la coberta esmicolades a l'interior de la cambra, de tendència arrodonida i de 1.76 metres d'amplada per 2.46 metres de longitud. L'alçada màxima conservada és de 1.09 metres. No hi ha indicis d'existència de corredor.
Va ser excavada el 1933 per Manuel Heleno, sent la troballa de 206 denes de collaret l'única informació que tenim sobre l'aixovar funerari.
Com hem visitat l'anta grande da Comenda da Igreja, se suposa que existeix l'anta pequena, i així és i és molt accessible, pel que anem a per ella. Sortim de la finca a la què hem visitat les dues antes i girem a l'esquerra per continuar una mica més per la N2, concretament uns 1500 metres més, fins que a mà dreta trobem l'Herdade da Comenda da Igreja. Aquesta finca es troba normalment oberta perquè permet arribar fins a un estany. Nosaltres vam accedir-hi i vam aparcar davant d'aquest estany. A mà esquerra, es pot observar un turonet i l'anta que busquem es troba sobre ell, sense gaire pèrdua.
L'anta pequena da Comenda da Igreja és un petit sepulcre de corredor amb una cambra d'1.90 metres d'amplada per 2.00 de longitud i una alçada interior de 1.70 metres.
Va ser excavada el 1931 per Manuel Heleno, i també per L. Vasconcelos, però no hem trobat informació sobre les troballes, ni cap comentari que ens permeti col·locar-lo cronològicament. Tot i que per la proximitat amb el seu germà el podríem datar de més o menys la mateixa època, entre el Neolític final i el Calcolític, vers el 3500-2500 a.n.e.
Retornem a la carretera N2 i la prenem de nou a l'esquerra. Seguim per ella i recorrem 9 quilòmetres, ins que, ja al districte de Santarém, veiem a la dreta un ampli espai per deixar el cotxe a l'inici d'un camí. Just al costat de la tanca que limita la finca, veiem l'anta de Vale do Beiró o Água Doce 1.
O potser hauríem de dir la meitat de l'anta? La cambra estava formada per 7 lloses, de les que se n'han perdut dues i una tercera es troba trencada. Segons Manuel Heleno, la cambra amida uns 2.50 metres de diàmetre per 2.70 metres d'alçada màxima. Cal dir, també, que es tracta d'un sepulcre de corredor del qual se'n conservaven 5 restes de llosa al costat esquerra i 6 al dret, que feien un petit corredor de 2.37 de llargada, actualment no es conserva pràcticament res.
El que si que es pot veure es part de l'obra tumular a la dreta del sepulcre, que segons hem pogut trobar, en el seu punt àlgid amida de 2.45 metres.
Va ser excavada per Manuel Heleno els anys 1931 i 1934 i va ser posteriorment estudiada pel matrimoni Leisner els anys 1950. Les excavacions d'Heleno van ser molt profitoses, d'aquesta tomba es documenten 2 trapezoides de sílex, 6 fulles del mateix material, 2 làmines de quars, 77 puntes de sílex, 4 martells de quarsita, 22 destrals i aixes polides, 15 recipients cerà,ics complerts, 6 plaques de gres, 11 d'esquist gravades, 22 perles i 2 penjolls.
A la documentació a la que hem pogut accedir es diu, que segons aquestes troballes, i l'estil arquitectònic del sepulcre, aquest es deuria erigir i utilitzar vers el 3500-2000 a.n.e., entre el Neolític final i el calcolític final.
XXXXXXXXXXXXX
Deixem el cotxe on el tenim i enfilem la carretera cap amunt. Després de 240 metres, a la nostra esquerra trobem l'anta pequena do caminho da Fanica o d'Água Doce 3.
La cambra consta de 6 lloses que subjecten la coberta i té unes dimensions de 2.00 metres de longitud per 1.70 d'amplada per 1.90 metres d'alçada. Té vestigis de corredor de mides mitjanes.
Va ser excavada per Manuel Heleno el 1931, però no es van trobar restes arqueològiques. Posteriorment, va ser estudiada pel matrimoni Leisner.
Avancem 30 metres més i ara mirem al turó de la nostra dreta per a trobar el següent sepulcre, l'anta grande do caminho da Fanica o Água Doce 2.
Aquest sepulcre de corredor curt, que no conserva la coberta, té una cambra de 3.50 metres d'amplada per 2.85 de longitud i 3.30 metres d'alçada màxima formada per 7 lloses. Al seu voltant, s'observen restes de túmul de sorra i fragments de lloses.
Igual que els seus veïns, va ser excavat per Manuel Heleno el 1931 i estudiat pels Leisner. A l'excavació, van aparèixer làmines d'esquist, a més de ceràmica en superfície.
La següent parada no serà per a veure un dolmen sinó un altre cròmlec, aquest en millor estat que el de Cuncos. Retornem al cotxe i seguim la N2 cap el nord en direcció a Mora. Dins d'aquesta població (recorreguts 18.5 quilòmetres des de que hem sortit), trobem una rotonda a la que hem de prendre la N251. Després de 2.6 quilòmetres, veiem a la dreta una pista de sorra, que ens porta directes al Cromeleque do Monte das Fontainhas Velhas en uns 260 metres.
Aquest petit cròmlec està format per 5 menhirs, d'entre 1.55 i 1.10 metres d'alçada, i un menhir de 2,54 metres que queda al centre del semicercle format pels altres menhirs. Possiblement, era un cercle amb un menhir central, però ha desaparegut la meitat dels menhirs.
Entre el 1993 i el 1997, es va fer una prospecció de la zona per a fer la carta arqueològica del poble i es van localitzar dos menhirs més, a uns 18 i uns 70 metres de distància, respectivament. Els mostrem a les fotos següents.
A més, van aparèixer dues ascles de sílex i una de quars.
El 2005, Leonor Rocha i Manuel Joao do Maio van excavar-lo i van trobar ceràmica decorada i micròlits, que van permetre ubicar la seva construcció dins del Neolític antic - mig portuguès, que va del 5500 a.n.e. fins al 3500 a.n.e. Addicionalment, es va confirmar la seva orientació relacionada amb la posició del Sol i la Lluna, com es dona en gairebé tots els conjunts d'aquest estil, i van observar la presència de dos negatius que indicaven l'antiga presència de dos menhirs més al cròmlec.
Visitat el cròmlec, anem a Pavia seguint endavant per la N251. Just al centre del poble, hi trobem la capella de Sao Dinis construïda aprofitant una gran anta, anomenada anta de Pavia.
La cambra d'aquesta anta-capela és poligonal i està delimitada per set lloses. Mesura 4.00 metres de diàmetre per 3.30 d'alçada interior. Té l'aparença de ser un dolmen simple i, de fet, així ho va afirmar Vergílio Correia quan la va excavar a principis del segle XX. El 2013, però, gràcies a un sondeig dirigit per Leonor Rocha, es va poder confirmar que havia tingut corredor temps ençà.
Aquesta anta va passar a ser capella el segle XVII per a venerar a Sant Dionís.
A l'excavació de V. Correia, es va observar que la cambra es trobava compartimentada. Les troballes d'aquesta excavació són una placa de pissarra, una destral i altres objectes de pedra, diverses plaques d'esquist (dues d'elles senceres) i fragments de ceràmica.
Com encara és una mica d'hora i tenim energies, decidim anar a visitar una necròpoli de 6 antes anomenada Bertiando que hem vist esmentada al panell informatiu de Vale do Beiró. Per arribar-hi, a Pavia prenem la N370 en direcció a Évora i a l'alçada d'Arraiolos agafem la N4 cap a Montemor-o-Novo. Aproximadament als 4 quilòmetres, prenem un desviament a la dreta cap a Sabugueiro i Gafanhoeira. Un cop passat Sabugueiro, s'ha de girar a la dreta per la segona pista de sorra que veiem. Sincerament, deuen ser fàcil de trobar, però se'ns va tòrcer el dia de nou amb la pluja i ho vam deixar estar. De tornada cap a Évora desfent el camí, poc abans d'arribar a Sabugueiro veiem clarament a la nostra esquerra una anta ben maca que no teníem al mapa! Mitja volta, i a visitar-la!
Per sort, la finca es podia obrir i vam poder veure-la de ben a prop. Ens va semblar que la cambra estava formada per set lloses i que la tanca de delimitació del finques hi passava una mica per sobre.
Hem fet una consulta a la universitat d'Évora per veure si ens poden facilitar més informació, però no hem rebut encara la resposta. Mirant el "Portal do arqueologo", inventari del patrimoni portuguès, hem arribat a la conclusió que es podria tractar de l'anta do Outeiro de Santa Clara, però esperem confirmació. El José Luis i la Nuria al seu "Blog Megalítico de Nuria y José Luis" (teniu l'enllaç a l'apartat de blogs que visitem) també l'esmenten sense conèixer el nom.
Intentem de nou tornar cap a Évora, però passat Sabugueiro i ben a prop de Sao Pedro de Gafanhoeira veiem una llosa moooolt sospitosa sobre un turó que queda a l'esquerra i que s'assembla molt a les típiques lloses de les antes alentejanes, inclús sembla intuir-se un cert túmul.
Aquesta vegada, la finca no es troba oberta, però es pot passar per sota fent la croqueta, així que, literalment, em vaig colar per a fer quatre fotos. Tampoc no hem trobat informació, però consultant de nou al "Portal do arqueologo" per la finca a la que es troba i la descripció, ens ha semblat que poden ser les restes de l'anta de Pinheiro I. Però preferim ser prudents i esperar dades de la universitat.
Amb tanta volta, al final ens trobàvem ben a prop d'una altra anta interessant, la de Comenda Grande, però no ho sabíem i no ens vam acostar... Com ens han quedat molts megàlits, a l'Alentejo, si podem, tornarem!
Anta grande da Comenda da Igreja: 29S 569239 4290219
Anta pequena da Comenda da Igreja: 29S 569298 4290857
Anta de Vale do Beiró o Água Doce 1: 29S 569559 4297347
Menhir Monte das Fontainhas Velhas A: 29S 576177 4309513
Menhir Monte das Fontainhas Velhas B: 29S 576235 4309544
Anta de Pavia o Capela de São Dinis: 29S 585227 4305495
Anta do Outeiro de Santa Clara o Monte dos Soldos: 29S 574979 4291439
Anta do Pinheiro I: 29S 579137 4289386
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada