TRANSLATOR

divendres, 24 de març del 2017

Megàlits a l'Alentejo III

Ja que avui sembla que farà millor dia, ens aventurem a anar una mica més lluny i ens desplacem fins a la vila medieval d'Arraiolos, on hi ha una petita concentració d'antes.

Des de l'allotjament a Torre de Coelheiros, ens dirigim a Évora per l'IP-2. Ja dins de la ciutat, seguim les indicacions cap a Arraiolos, anant primer per la R114-4 i prenent la N-370 ja als afores de la ciutat. Aquesta carretera porta directes a Arraoilos, però a les rodalies de la població, poc després de passar el cartell del nucli d'Ilhas, girem a l'esquerra seguint les indicacions cap a Aldeia da Terra. Per aquest carrer, passem de llarg l'Aldeia da Terra i continuem 550 metres més. Girem a la dreta i deixem el cotxe uns 380 metres més endavant, a l'entrada d'un terreny. Per trobar el primer dolmen del dia, l'anomenat da Vila de Arraiolos, o ens colem a la casa on es troba, just on hem deixat el cotxe, o bé voregem la seva tanca i ens el mirem des de la distància.



La cambra, de forma poligonal, conserva tres lloses in situ. Curiosament, presenten un rebaix a la cara interna, possiblement per a augmentar l'estabilitat de la coberta, que es troba caiguda i trencada en dues parts. S'observa una cassoleta sobre una de les dues parts. La resta de lloses que es conserven estan tombades cap a l'interior de la cambra.

Va ser inventariada als anys 50 pel matrimoni Leisner, una parella d'estudiosos dels megàlits de tota la Península Ibèrica.

Mirant amb ulls crítics la informació que portàvem, vam veure que la resta de megàlits del poble d'Arraiolos eren una mica complicats en les nostres circumstàncies, així que vam buscar altres alternatives per la zona. Seguim el carrer rectes i arribem a la N4, on hauríem de girar a l'esquerra, però està prohibit, així que la prenem a la dreta i fem un canvi de sentit més endavant, agafant direcció Arraiolos, i després Montemor i Lisboa a la rotonda que trobem. Ja a la carretera N4, la seguim durant 9.4 quilòmetres i girem a l'esquerra fent una corba una mica tancada per agafar una carretera secundària (M529). En 2.8 quilòmetres, veurem a la nostra dreta les restes de l'anta de Folgos I. 


Quan el matrimoni Leisner, una parella d'estudiosos dels megàlits de tota la Península Ibèrica, va visitar aquest megàlit als anys 50 va dir que es trobava en molt bon estat de conservació. A dia d'avui, no es pot dir el mateix. Sí és cert que es conserven restes tant de la cambra com del corredor, però moltes lloses es troben caigudes i la coberta es troba estintolada al terra. Part de la culpa de l'estat de l'anta es deu a la presència de l'arbre dins la cambra. 

Ens dirigim ara a visitar uns dòlmens del nucli d'Igrejinha. Seguim endavant per la M529 fins que aquesta mor a la N370, que agafem cap a l'esquerra en direcció a Arraiolos. Després de poc més de 2 quilòmetres, girem a la dreta per la Rue de Évora, que més tard es converteix en la M527. Després de recórrer uns 4.2 quilòmetres, girem a l'esquerra cap a Igrejinha, tot prenent la M527-1. Seguim 5.8 quilòmetres més i aturem el cotxe davant d'una tanca d'entrada a una propietat que queda a la nostra esquerra. Si ens hi fixem bé, podrem veure una anta a la llunyania, a la zona d'arbres d'aquesta propietat. No sabem si hi ha un altre accés, però nosaltres vam saltar la tanca i hem de dir que ens van veure els propietaris de lluny i no ens van dir res. Ens dirigim cap els arbres en línia recta i, en uns 350 metres, trobem una de les antes de Chainhas, jo diria que la número II.


És de típica cambra poligonal i conserva força lloses dempeus. A la dreta de la fotografia, s'observa el què podria ser la coberta. També s'observen petites lloses formant un corredor.

En teoria, ben properes s'hi troben la número I i III, però no les vam saber trobar... amb la por de que ens fessin fora de la propietat, no vam poder voltar tot el què ens hauria agradat.

Després de dinar i amb la pluja amenaçant-nos, decidim tornar cap a la zona de l'allotjament a visitar algun dels sepulcres propers amb la idea d'avortar plans i anar a l'apartament si comença a ploure. Des d'on som, desfem el camí fins la N370, arribem a Évora, on prenem la IP-2 fins veure el desviament cap a Torre de Coelheiros. Seguint la recta carretera (M521), arribem al nucli i passem gairebé totes les cases per prendre una pista que surt a la dreta a la zona industrial (des de que hem agafat el desviament cap a Torre de Coelheiros fins aquí, hem fet 4.2 quilòmetres). Seguint aquesta pista, arribem a una granja on trobem un cartell indicatiu cap a l'Anta da Herdade da Murteira i unes explicacions sobre l'època prehistòrica a la zona. De les dues pistes que veiem en aquest punt, seguim per la de la dreta uns 550 metres més i deixem el cotxe una mica apartat, però a la mateixa pista. A la nostra esquerra, una mica en alt, trobem la malmesa Anta da Herdade da Murteira delimitada per una tanca de fusta i amb un panell informatiu. També es coneix com a Anta da Murteira da Cima.


La cambra poligonal fa 3.30 metres de diàmetre i conserva 7 lloses a la seva ubicació original, i la coberta desplaçada i trencada en tres trossos. Si ens hi fixem bé al voltant de la cambra, també veurem restes d'un llarg corredor, d'uns 3.75 metres de longitud per 1.00 d'amplada, i del túmul que cobria l'anta. Curiosament, al costat nord, es pot observar una estructura que podria ser funerària però que és posterior a la construcció del dolmen.

Està datada dins del Neolític final portuguès (IV mil·leni a.C.) i va ser publicada pel matrimoni Leisner el 1949. Posteriorment, algú va espoliar el monument, deixant restes arqueològiques escampades per arreu. Per sort, la terra es va tamisar després de l'espoli, fet que va permetre recuperar peces de ceràmica, puntes de fletxa, fulles de ganivets, denes de collarets i gran quantitat de fragments de lloses de pissarra decorades amb motius geomètrics i una amb una decoració antropomorfa.

Aquesta zona ha estat estudiada recentment i es troba composta per l'anta descrita, dues tombes del Neolític mitjà, conegudes amb el nom de sepultures da Hortinha I i II,  i un poblat amb pedrera inclosa.

De tornada cap a l'allotjament, ens aturem per veure l'últim sepulcre del dia, el de Freixo de Cima I. Per arribar-hi, desfem el camí, passem la granja i després de 2 quilòmetres des de la granja, trobem un camí a l'esquerra tancat per a cotxes. El prenem i pugem el turonet durant uns 450 metres. El dolmen quedarà als arbres de la nostra dreta a uns 150 metres.


D'aquest megàlit sí hi ha una mica d'informació. A més, té l'honor, juntament amb el seu germà número II, d'haver estat els primers en ser excavats a Portugal, en concret al segle XIX per Émile Cartailhac (curiosament, la mateixa persona que va estudiar amb detall el poblat menorquí de la Torre d'en Gaumés, icona de la cultura talaiòtica).

Tot i el seu malmès estat, consta d'un corredor d'11 metres de longitud i mesura 17.25 metres en total. La cambra poligonal, típica aletenjana, conserva 7 lloses, 4 de les quals es troben a la seva ubicació original, i ha perdut la coberta.

A la seva excavació, realitzada per José Leite Vasconcelhos, s'hi van trobar restes òssies amb indicis de cremació i fragments ceràmics.

Amb una mica de recança, marxem cap a l'allotjament deixant la segona anta da Herdade do Freixo de Cima per a una altra ocasió... els nens han de menjar i comença a ploure de nou.


Coordenades:

Anta da Vila de Arraiolos: UTM (ETRS89): 29S, 588038, 4285515
Anta de Folgos I: UTM (ETRS89): 29S, 582518, 4281994
Anta da Chainhas II: UTM (ETRS89): 29S, 594761, 4282175
Anta da Herdade da Murteira: UTM (ETRS89): 29S, 597804, 4250323
Anta da Herdade do Freixo de Cima I: UTM (ETRS89): 29S, 599753, 4251979

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada