Dòlmens i inscultures al districte de Prades XII

Aquest 2019, les vacances han trigat en arribar perquè amb el canvi de pis que vam fer a finals de juliol, ens hem passat el mes d'agost ubicant-nos al nou domicili mentre treballàvem. Però, a la fi, comencem vacances. Com no disposem de gaire pressupost, hem preparat un recorregut per l'Alta Cerdanya, Ariège, l'Alt Urgell i la Noguera fent servir caixes regal (sempre ens cauen per Reis i en teníem un parell per gastar) i acabant a l'alberg de la Guàrdia de Noguera aprofitant el programa Vacances en família.

Doncs bé, començant per l'Alta Cerdanya, ens desplacem al poble de Vallcebollère (Vallcebollera en català) per anar a veure el dolmen compost de la Jaça Gran i els gravats que l'envolten. Ens dirigim a aquesta població per la D30 i, uns 40 metres abans del punt quilomètric 14, prenem la pista que surt a la nostra esquerra cap a la Gite Panda (hem de parar atenció per a no passar-nos). La seguim amb precaució durant uns 3400 metres i deixem el cotxe a una zona ampla per a finalitzar el recorregut a peu enfilant-nos cap el cim de la muntanya per un camí poc definit (però com no hi ha gaire vegetació alta, no cal seguir-lo sí o sí, però recomanem dur GPS per a no desviar-nos de l'objectiu). Una vegada a la plana, a gairebé 1900 metres d'altitud, trobarem diversos conjunts rocosos amb gravats, una cabana de pastors abandonada, cavalls pastant i gaudint de les vistes, i el dolmen compost de la Jassa Gran.

El conjunt descobert per Pierre Campmajo el 1986 és un túmul de 15 metres de diàmetre, on es poden veure dues tombes fetes amb pissarra. A la foto inferior, la tomba I es troba en primer terme, mentre que es veuen a la seva esquerra un parell de lloses de la segona cambra.

El primer sepulcre es troba al centre del túmul. Té una cambra formada per cinc lloses amb unes dimensions de 2 metres de llarg per 1 d'ample. No es conserva la coberta, però poden veure's múltiples lloses al seu voltant que se suposa que cobrien el sepulcre.

La segona tomba es troba a la banda oest del túmul i està formada per una llosa a cada banda més una altra que fa de capçalera. La cambra és quadrada i fa 1 metre de costat.

No s'hi han realitzat excavacions, pel que no es pot datar amb certesa. La similitud dels sepulcres amb les cistes de Lo Pou i El Molí d'Eina fan aventurar-nos a dir que pertany a finals del tercer mil·lenni.

Tot seguit, anem a per les inscultures. En trobarem allà on el nostre criteri d'arqueòlegs ens digui... vull dir, que allà on hi ha un parell de roques amb pintes de tenir gravats, en trobarem. Nosaltres no les vam veure totes perquè es començava a fer tard per a dinar a terres franceses, però en vam fer un bon tastet. Si volem anar a preu fet, recomanable 100% dur GPS.

Per arribar a la que nosaltres hem considerat com a pedra I (o més aviat, conjunt de pedres gravades I), hem d'anar uns 40 metres cap a l'est.

El conjunt està format per dues roques en dos nivells amb cassoletes de diferents mides. La de més a l'esquerra té diverses cassoletes aïllades i una d'allargada ben fonda.

La de la dreta conté un mínim de dues cassoletes força profundes.

La nostra pedra II es troba a pocs metres cap el nord.

Si ens posem d'esquenes a aquests cavalls, la pedra que ens ocupa es troba just a continuació de la que sobresurt... és a dir, la que queda en primer terme.

Té un mínim de tres cassoletes prou visibles.

La pedra IV es troba just al costat est de la I i només té una cassoleta aïllada.

Finalment, la pedra III és, per a nosaltres, la més allunyada, i es troba a uns 125 metres de la primera. És la que costa més de veure, però es pot intuir una cassoleta aïllada molt a prop del centre de la imatge, un pèl a l'esquerra, i una altra de possible al primer quart vertical de la foto, força centrada.

Vist el curiós dolmen compost i els gravats que l'envolten (que, de ben segur, n'hi ha més), donem la visita per acabada. 

Coordenades:

Jassa Gran I: UTM(ETRS89): 31T, 419972, 4694615

Jassa Gran II: UTM(ETRS89): 31T, 419966, 4694615

Inscultures de Jassa Gran I: UTM(ETRS89): 31T, 420042, 4694600

Inscultures de Jassa Gran II: UTM(ETRS89): 31T, 420034, 4694618

Inscultures de Jassa Gran III: UTM(ETRS89): 31T, 420125, 4694558

Inscultures de Jassa Gran IV: UTM(ETRS89): 31T, 420048, 4694599

Poblat a Bolvir de Cerdanya

Aprofitant el confinament, ens dediquem a la mida del possible i sempre que l'Ànnia i l'Arnau ens deixen (o sigui quan dormen), a posar a dia el blog... Que com tampoc sortim, està resultant prou fructífer.

Avui penjaré una altra entrada de poblats, que aquestes, ara que tenim més temps, les intentem fer amb una mica de cara i ulls, arqueològicament i històricament parlant, tot i que també és més temps de dedicació. Quan tinguem més temps, anirem actualitzant antigues entrades d'aquests jaciments, dels que hi ha força informació, ja que la majoria són bastant més moderns que el nostre amfitrió, el megalitisme.

Visitem el poblat de l'edat del Bronze del Castellot, a Bolvir de Cerdanya. De fet, se'l coneix popularment com el Castellot de Bolvir. El poblat és situat uns trenta metres per sobre dels torrents que delimiten l'espai, d'uns 6000 metres². D'aquests, s'ha excavat una quarta part, pel que encara queda prou espai d'investigació. Fou descobert per l'estudiós francès Claude Saurel el 1990, trobant a superfície diversos materials antics. El 1991, l'historiador Oriol Olestí amb l'arqueòleg Oriol Mercadal executaren 4 sondeigs a l'actual jaciment. Amb ells, es localitzaren una sitja i diversos murs, que determinen la seva utilització a l'era ibero-romana.

Lloc web: https://www.researchgate.net/figure/Figura-2-Imagen-aerea-del-Castellot-de-Bolvir_fig1_325521335

Tot i això, el jaciment no s'excavà formalment fins l'any 2006, per part de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu Cerdà i un grapat d'arqueòlegs professionals, sota la direcció del mateix Dr. Oriol Olestí. Però aquí no s'acaba tot, ja que al 2015, Bartomeu Baqué, alcalde de Bolvir, i Ferran Sancho, rector de la UAB, signen un conveni per a la formació de futurs arqueòlegs, així, esdevé el Campus Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona, que és el que l'excava a dia d'avui, amb estudiants de la UAB, conjuntament amb d'altres universitats catalanes, espanyoles i europees, i amb el suport de diversos arqueòlegs professionals.

Extret de Google maps

Veient la imatge de dalt i tenint en compte el típic estil ovalat dels poblats ibers... com deuria de ser si mantingués aquesta forma??? No us encaparreu, no la té, jejeje.

A dia d'avui, hi ha identificades quatre etapes d'ocupació, essent la primera, la més desconeguda, del Bronze Final o inicis del Ferro. D'aquesta era, només s'han trobat algunes foses que han donat a llum restes ceràmiques amb decoració mailhaciana. Es descriuen, d'una d'aquestes foses, unes restes que, un cop passades per C14, van atorgar una cronologia al jaciment de vers el 796-416 a.n.e.

Amb tant poca cosa, només es pot assegurar l'ocupació del poblat, i una possible contínua ocupació fins al període iber.

A principis del segle IV a.n.e., comença la fase ibera del poblat, en concret la dels ceretans, que són els ibers de la contrada, amb la construcció d'un "oppidum" en barrera de 0.6 hectàrees.

Planta del jaciment a aquesta era, segons Tribuna d'Arqueologia

Podem dir del poblat que estava protegit per la muralla i un fossat davanter, i constava d'un urbanisme radial a l'interior. Pel que sabem, aquesta estructura es va mantenir fins a l'ocupació d'era republicana del poblat. D'aquest urbanisme, es documenten 15 estances i un sitjar, pel que fent càlculs de la zona ocupada, es determinen unes 40 estances a tot el jaciment, número de cases que ajuda a afirmar una demografia d'entre 160 i 200 habitants, pel que seria el poblat ceretà més important conegut a dia d'avui.

Defensivament parlant, com hem dit abans, és un poblat fortificat d'estil barrera, on la muralla només protegeix la part accessible al poblat, la resta és prou inaccessible degut als forts pendents que voregen el turó. Aquesta muralla fa entre 1,6 i 1,7 metres d'amplada i conserva una alçada màxima d'1.0 metre i una longitud de 80 metres, construïda a partir de grans rocs de pedra calcària, i omplerta interiorment amb pedres i terra.

Pel que es diu a l'estudi, també tenia una torre defensiva a la part exterior enganxada al mur i a poca distància de l'entrada al poblat, aquest de 2.1 metres d'amplada.

Lloc web: https://www.researchgate.net/figure/Figura-4-La-muralla-del-Castellot-en-el-momento-de-su-excavacion_fig2_325521335

El sistema defensiu era completat per un fossat en V d'entre 8 i 10 metres d'amplada, i una fondària mínima de 2 metres. Acostumats a veure grans sistemes defensius, aquest no ens va semblar gran cosa, tot i que el fossat ens va semblar prou contundent. Però, pel que hem trobat, els poblats ceretans no tenien sistema defensiu, pel que aquest seria el més protegit de tot ells.

Les estances excavades a dia d'avui determinen dues barriades, la de llevant i el barri meridional del poblat. L'últim seria, molt probablement, el de més categoria social, ja que les cases fan entre 65 i 75 metres² i les del barri de llevant fan entre 35 i 45 metres².

Per últim parlarem de les sitges situades a la banda de ponent del poblat. Se'n documenten 10 a dia d'avui, de diferent morfologia i capacitat d'emmagatzematge, que varia entre 2000 i 8000 litres. Cronològicament, se situen entre el segle III i mitjans del segle II a.n.e., quan l'espai d'emmagatzematge soterrat fou abandonat.

També hem trobat documentat un pou-cisterna de 10 metres de fondària... nosaltres no el vam veure, no sé si ens el vam saltar o és que l'han tapat... però revisant fotos hem vist que vam fer aquesta...

...que podria ser, però no ho sabem, no hi havia cap tipus d'informació gràfica in situ. Les troballes recuperades al jaciment bàsicament són restes ceràmiques, de les que un 95% seria ceràmica a mà...

Extret de Ruta del Ibers

...i el 5 % restant seria ceràmica ibera a torn. Però també s'hi ha recuperat algun fragment ceràmic ilerget...

Gerra de vernís vermell ilerget, segle III-II a.n.e.

...produccions occidentals i algun de ceràmica àtica.

Fragment de copa àtica provinent de Grècia, segle IV a.n.e.

Al segle II a.n.e., arriben els romans al Castellot. Segons les excavacions produïdes, s'hi instal·len sense cap guerra pel mig, ni destrucció del jaciment, fet que fa pensar que el més probable és que els habitants ibers que hi vivien ho seguiren fent, però sota dominis romans.

El poblat va patir grans canvis, transformant l'estil residencial ceretà per un seguit d'estances polifuncionals de grans dimensions, algunes de fins a 200 metres². L'antiga porta de llevant va ser anul·lada, i se'n va crear una nova porta d'accés, aquesta prou monumental, flanquejada per dues torres defensives, de base quadrada de 5.9 metres, i un cos de guàrdia de 8.9 metres de llargada, dividit en dues estances. Per acabar amb el sistema defensiu de l'oppidum, es varen construir dues torres defensives més als extrems del mur. Cal dir, però, que totes les modificacions efectuades són d'estil clarament romà, però sota les tècniques i materials ceretans. Segons es documenta, l'antic poblat ceretà, ara oppidum, perdurà fins a l'última fase del segle I a.n.e. Segons Tribuna d'Arqueologia vers el 39 a.n.e., coincidint amb el final de la revolta ceretana, i més veient que tot fa pensar que l'abandonament del poblat fou pacífic.

Planta del jaciment a aquesta era, segons Tribuna d'Arqueologia

Potser, el més sobtat dels estudis i la corresponent excavació és que una de les estances, que fou considerada en principi com a taller metal·lúrgic, és segons investigacions que es van fer a posteriori, en més en profunditat, diuen que és un taller sí, però un de prou inesperat... ja que a l'estudi es van identificar restes d'or i plata, pel que aquesta estança passa a ser considerada com a taller d'un orfebre, no pas metal·lúrgic. Hem de pensar que és l'únic poblat d'era iberoromana descobert on es treballés l'or. De fet, es documenta en fonts d'aquesta era i també de la islàmica que el Segre és un riu aurífer. Es documenten d'aquesta estança, diverses restes, la més significativa d'elles una arracada d'or...

Arracada d'or, imatge extreta del web http://www.recercacerdanya.org/

...sense menysprear un ganivet de ferro, el mànec d'un simpulum i una destral petita de doble fulla.

Manec de simpulum (culletot de bronze), segle II-I a.n.e.

També s'hi van trobar dues peces gravades d'un joc típic romà, fet que fa pensar als arqueòlegs que al jaciment hi devia viure alguna família romana.

Parlant de restes, la ceràmica segueix sent el més quantiós, sobretot la ceràmica a mà, tot i que ara minva fins al 75%, amb l'augment de la ceràmica a torn i importada que puja fins al 25%.

Fragment de plat provinent de Nàpols, segle III a.n.e.

Calat provinent d'Empúries, segle II a.n.e.

Tot i que el més quantiós d'aquest últim percentatge segueix sent la ceràmica ibera. Seguit per la ceràmica importada, Campaniana A i B, i àmfores itàliques i greco-itàliques.

Fragment de fons de plat en ceràmica campaniana, segle II-I a.n.e.

A banda de les ceràmiques i algun material metal·lúrgic, també s'hi han recuperat dues denes de pasta vítria.

Denes de collaret de pasta vítria, segle I a.n.e.

I aquesta planxa de pedra gravada.

De fet, d'aquestes en tenim constància, com a mínim d'una més, que segons hem pogut saber és d'era ibera i un taulell de joc romà, del que no sabem si és el corresponent a les peces citades anteriorment. La següent fase d'ocupació, l'última, és ja a l'era medieval, entre els segles X i XII, on s'hi va construir una vila fortificada, amb muralla i torres defensives, ocupant un espai d'uns 5400 metres².

Planta de jaciment a aquesta era, segons Tribuna d'Arqueologia

Hem inserit la planta del jaciment en aquesta era, tot i que no ens endinsarem en el seu estudi. Acabem la visita al centre d'interpretació, on vam poder fer les fotos que hem inserit de les restes arqueològiques retrobades al poblat. Sincerament val molt la pena, hi tornarem d'aquí uns anys, quan segur que hauran excavat la totalitat, o gran part del cim del turó.

Coordenades UTM(ETRS89):

El Castellot: 31T 408345 4696736

Poblat a Alcanar

Al dia següent dels poblats de Castelló, en visitarem un més, molt proper a a la zona del Baix Maestrat on vam ser ahir, en concret a terres del Montsià, al terme municipal d'Alcanar.

El trobarem sortint d'Alcanar per la TP-3318 en direcció nord. Anirem rectes per ella i, a  uns 1.9 quilòmetres d'haver deixat Alcanar a la nostra esquena, divisarem un desviament a la dreta, on, si ens hi fixem bé, podrem veure una petita capella tot just passar aquest desviament, és la Capelleta del Remei. Girarem per aquesta sortida seguint uns 600 metres més, trobant a l'esquerra l'ermita del Remei. Allà aturem el cotxe a l'ombra dels frondosos arbres. A peu, seguim pel camí marcat tot veient les oliveres mil·lenàries que hi ha, fins a arribar al tancat del poblat. Les visites del poblat són guiades, a mòdic preu de tres euros (crec recordar), i van fent-ne durant tot el matí.

El poblat de la Moleta del Remei és molt semblant, per no dir idèntic, temporalment parlant, als de la contrada, segle VII – II a.n.e. Tot i que resta molt destruït pels treballs agrícoles, que ha rebut la zona, i segons les excavacions arqueològiques, estem davant d'un important poblat de la primera Edat del Ferro (mitjans del segle VII a.n.e.).

La fi d'aquesta etapa d'ocupació és deguda, segons els arqueòlegs, a causa d'un atac extern. De fet, els poblats propers van patir, igual que la Moleta, un abandonament sobtat a la mateixa era, vers el 600 a.n.e. Durant 150 anys, va restar deshabitat, fins que va ser ocupat per la societat ibera, que el va mantenir ocupat fins al seu abandonament durant el segle II a.n.e. Es diu que és l'únic poblat iber de la banda sud catalana que ha estat ininterrompudament habitat.

Aquesta és la imatge del poblat de la Moleta del Remei feta amb un dron. Cal dir, que aquest sí que es troba a la ubicació habitual dels poblats d'aquesta era (dono fe). En aquesta zona i en època ibera,era habitat per la tribu dels Ilercavons, però cal recordar que són els segons amos del poblat... els primers, una tribu de l'Edat del Ferro.

Extret del web de la Universitat de Barcelona

Cercant per internet, hem trobat aquesta idealització del poblat a l'Edat del Ferro, com a mínim és molt curiosa. És produïda pel Grup de Recerca Arqueològica de la Protohistòria, de la Universitat de Barcelona. La teòrica fisonomia del poblat no deu d'anar gaire desencaminada, ja que ells mateixos el van excavar des del 1985 al 1997.

Extret del GRAP, del web de la Universitat de Barcelona

Encara ens queda més clara la hipòtesi constructiva del nucli, veient la planta de les restes sorgides a l'excavació.

Extret de les guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya

Pel que la planta idealitzada, recordem de l'Edat del Ferro, seria així.

Extret del GRAP, del web de la Universitat de Barcelona

Defensivament parlant, a l'Edat del Ferro, es basava en una imponent muralla de 2 metres de gruix de mitjana.

Comencem la visita al poblat tot endinsant-nos a ell per l'entrada del nucli de l'Edat del Ferro... de fet, sempre s'ha entrat per aquí tot i que ha rebut actualitzacions a l'era ibera.

Entrada al poblat des del segle VII al II a.n.e.

Aquest primers constructors van escollir aquest turó situat prop de la costa, que actualment es troba a 3,8 quilòmetres, vers aproximadament mitjans del segle VII a.n.e., i en van construir aquest hàbitat de planta ovalada d'uns 2800 metres². Es contempla una lleugera diferència dels poblats d'aquesta edat, que, per norma, eren bastits amb una plaça central on desembocaven totes les cases... és una construcció en forma d'espiral segons el GRAP. Sembla prou clara la intenció de construir un poblat de grans dimensions. De fet, com es veu a la planta de les restes de l'excavació, aparegueren bases de murs de cases a la primera terrassa que fa el turó.

Les estances d'aquesta era són de planta rectangular, de mitjana de 21 metres², quasi totes de 3 x 7 metres, sense compartiments i amb una llar de foc al bell mig. Algunes d'aquestes estances van ser utilitzades puntualment com a estables, tallers metal·lúrgics, etc.

Les primeres campanyes d'excavació foren vers l'any 1961 per part del Museu Arqueològic de Barcelona, que actualment és el de Catalunya, sota la direcció d'Eduard Ripoll i Perelló, director del Museu i deixeble de Lluís Pericot. El 1985, es va tornar a excavar, aquest cop sota la coordinació del GRAP de la Universitat de Barcelona. Ells van fer efectives 13 campanyes d'excavació arqueològica, que comprenen el 75% del poblat.

De l'Edat del Ferro, es documenten un total de 41 estances, amb l'únic sistema defensiu de la muralla. A l'excavació, es va trobar divers material ceràmic a mà, alguns dels fragments amb decoració de cordons digitalitzats i mugrons, diverses restes de ceràmica fenícia "arcaica", morters i trípodes.

Entrem a la fase ibera, però de fet, el poblat no va variar la seva estructura bàsica en tota la seva vida, però com hem repetit diverses vegades, s'hi van afegir algunes estructures i el creixement del poblat és prou obvi.

Extret de les guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya

Hem trobat aquesta idealització d'època ibera, que té bastant bona pinta. El poblat hauria rebut algunes modificacions en les dues etapes iberes en les que el poblat es va mantenir ocupat, com la construcció de la torre defensiva de base quadrangular, pel que la seva entrada quedaria prou més ampla, diverses estances més, magatzems, estructures defensives, etc.

Ara inserim una planimetria de les restes iberes per fer visible l'aprofitament de les restes del Ferro.

Extret del GRAP, del web de la Universitat de Barcelona

En aquesta nova fase d'ocupació, les grans estances del Ferro es van compartimentar, però es va mantenir, refent a trossos, la muralla exterior. Tot i que segons hem pogut saber, el vistós sistema defensiu no tenia una finalitat militar, sinó que eren elements de prestigi per indicar el nivell social dels seus habitants, que es calcula que deurien ser entre 300 - 400 persones.

El que ens va sorprendre més de la visita en la que veus in situ les restes iberes, van ser aquestes estranyes estructures, que més tard vam saber que eren graners, segons en Paco, el guia de la visita.

Cercant informació, podem afirmar el que ens va dir. Són espais que eren utilitzats per l'emmagatzematge de gra en elevació, i així evitar la humitat provinent de terra. Com els horrea que hi ha a Astúries i Galícia. D'aquest estil, només s'hi documenten 6 poblats més, 2 a Castelló, 2 a Alacant, 1 a Albacete i 1 a Narbonne (França). Es diu que aquests graners podrien contenir més de 15 tones d'aquest material. La majoria de poblats d'aquesta cultura utilitzaven altres estils d'emmagatzematge, així com les típiques sitges, emmagatzematges amb ventilació, etc. Per això ens va sobtar tant, no ho havíem vist mai.

Inserim la idealització de l'anomenat edifici singular I, segons el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Ens sembla prou factible que utilitzessin aquest sistema, ja que pel que hem trobat, aquest tipus de magatzem en alçada, es documenta ja al mil·leni VII a.n.e., però al Pròxim Orient, una societat prou més avançada que la nostra.

Extret de les guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya

Això quadraria bastant amb el fet de que, segons les arqueòlegs, estem parlant del poblat amb la gent més distingida de la tribu dels Ilercavons. S'ha arribat a aquesta conclusió  segons les restes recuperades d'aquesta era i també pel fet, com hem dit abans, de que el poblat va estar ocupat ininterrompudament durant tota l'etapa ibera.

A l'era ibera, es documenta un total de 66 estances entre zones de pas, estructures defensives, habitatges, etc. en els 4000 metres² que abraça ara el poblat. També hem trobat que a tres dels edificis del nucli, s'hi han trobat enterraments “infantils”... fet prou típic en els poblats ibers.

Les restes arqueològiques que es documenten a l'Iber ple demostren que minva considerablement la importació que hi havia al Ferro, tot i que les que hi ha segueixen sent de luxe, la majoria són articles grecs (ceràmica àtica de vernís negre i figures roges i d'altres elements). Aquestes restes demostren que els ibers d'aquest poblat mantenien una propera relació comercial amb els grecs establerts a Empúries. També d'aquesta primera etapa ibera s'evidencien contactes comercials amb els Púnics, sobretot amb Eivissa. Les restes ceràmiques gregues són les més antigues, de cap el 450 a.n.e.

A l'Iber final, encara arriben menys productes d'importació. Al segle III, quasi tot el mercat exterior, de luxe això sí, es redueix a importacions des del Golf de Lleó. Al segle següent, arriben sobretot des d'Itàlia (ceràmica campaniforme).

Totes les restes recuperades són exposades, en petita quantitat, al Museu de les Terres de l'Ebre i a la Casa O'Connor d'Alcanar, on tenen la majoria d'elles.

Durant aquest segle, la quantitat de població va minvant fins a la desaparició.

Ara ja donem per acabada l'excursió de cap de setmana. Fem un mos al bar de l'ermita i tornem cap a casa, que ja tenim ganes de descansar.

Coordenades UTM(ETRS89):

La Moleta del Remei: 31T 286781 4492733

Poblats al Baix Maestrat

Nova entrada de poblats, aquesta la Comunitat Valenciana.  En concret, anirem a Castelló, als termes municipals de Benicarló i Vinaròs.

Avui, anirem a dos poblats ibers, sobretot el primer, del més curiós com a poblat iber que hem vist. Es troba al terme municipal de Benicarló, i, tot i que les visites són guiades i teatralitzades, després del corresponent pagament (2 euros o així), és molt, però molt recomanable anar a visitar el conegut com a poblat del Puig de la Nau.

Es tracta d'un poblat construït a finals de l'Edat del Ferro, vers el començament del segle VII, per la seva ubicació geogràfica, es tracta d'un poblat iber de la tribu dels Ilercavons. Sempre anomenarem aquest poblat com a iber, ja que les restes que es poden veure són d'aquesta era de l'edat del Ferro, tot i que no és exactament l'estil típic, començant per la seva ubicació. Contràriament a la norma de situar els poblats a les parts planeres dels cims dels turons, aquest es troba a la seva vessant. Sí que és veritat n'hi ha que abarquen zona de desnivell de l'elevació muntanyosa on es troben, però és fruit de petites ampliacions posteriors a la seva creació.

Aquesta és la situació del poblat en vista aèria. Com es veu a la imatge extreta des del Google Maps, l'enderroc humà modern per a la construcció de vivendes, carreteres, etc., ha deixat el poblat al vell mig de diverses pedreres. És un poblat fortificat, com denoten les restes de la muralla, un torre defensiva de base semicircular i evidències clares de dos més, a banda, de dues avantmuralles, i un únic accés al poblat. Pel que per la seva ubicació i el sistema defensiu, aquest poblat és realment molt interessant, peculiar i únic, i a sobre, amb un gran estat de conservació... m'hauria agradat veure'l abans de que decidissin fer la pedrera al costat, pedrera que segons hem pogut saber, ha enderrocat 2/3 del poblat.

Extret de Google Maps

Potser el que ens va cridar més l'atenció del poblat és que no se situés en una plana a la part alta del turó, tots els carrers són costeruts. Els nens, de nou, van gaudir d'allò més, i més quan van veure la teatrelització que fan de la vida ibera.

Es conserven les estructures de 38 estances, dividides en 8 carrers que s'han excavat a dia d'avui. Entre aquestes estances, n'hi ha de diversa funcionalitat, com poden ser vivendes, tallers i magatzems. Com tots els poblats ibers, les seves estances tenien dues alçades, de les que a dia d'avui en resta la inferior, feta de pedra, mentre que la part superior ha desaparegut al ser construïda amb materials peribles.

El poblat fou abandonat pacíficament a principis del segle IV a.n.e. Es creu que aquest fet, sense cap guerra pel mig, fou produït per la sobreexplotació dels recursos naturals de la zona, que eren la font econòmica més important del poblat.

Aquest nucli protohistòric va rebre la primera jornada d'excavació l'any 1974, més que res, per documentar-lo, i ja de pas, per tenir controlades possibles destrosses per part de la companyia que té la pedrera del costat, que com hem dit abans ja havia enderrocat dues terceres parts del poblat amb anterioritat. A dia d'avui, en resten uns 2000 m², habilitats i oberts al públic.

Extret de Castellonarqueologico.es

Segons les excavacions efectuades, devia de ser un poblat amb gran quantitat de comerç, ja que s'hi documenten diverses i variades restes fenícies. Es descriu en el seu estudi que fou un dels primers poblats en tenir importacions des de l'altra banda del Mediterrani.

Copa àtica s. V a.n.e. (extret del web Castellonarqueoligico.es)

Però parlant de troballes, cal remarcar el conegut com a tresoret del Puig de la Nau.

Extret del web Castellonarqueologico.es

Aquest tresor era format per un conjunt de peces de joieria i complements d'ornamenta personal, que segons documentació formava part d'un dipòsit ritual. Es composa d'1 braçalet de plata, 1 passador bicònic d'or i 4 arracades també d'or.

Aquest material va ser descobert en una estança tocant al mur defensiu, que, segons hem pogut saber, deuria de ser un antic magatzem, segons les restes arqueològiques que s'hi van trobar a l'interior. Al segle VI a.n.e., ja era “ibèricament ocupat”, tot i que el seu moment de màxima rellevància ibera fou al segle V a.n.e., a finals de l'iber antic començament de l'iber ple, pel que a l'excavació del poblat sorgiren diverses monedes d'aquesta era, pesos de teler, àmfores, pedres de molí, etc.

Extret del web elpardalot.com

Tot i això, la situació geogràfica del poblat permetia un comerç del més variat, fent que arribessin al poblat àmfores massaliotes provinents del sud de França i que s'utilitzaven per a transportar el preuat vi francès; les copes àtiques i demés provinents d'Atenes, diversos productes més d'Andalusia i també vi d'Eivissa. Això vol dir que el que el comerç "luxós" del poblat, era mig púnic i mig grec.

D'altra banda, els articles d'ús quotidià eren, com es diu a dia d'avui, de proximitat, els atuells ceràmics provenien del Mas d'Argó de Cervera, i les pedres de granit provenien de Tarragona. Aquest comerç de proximitat facilitava l'adquisició d'altres materials que no produïen: com poden ser fíbules, anells, penjolls, collars i d'altres elements de plata o d'or, com arracades, penjolls, segells i braçalets.

Fíbules anulars s. V a.n.e. (extret del web Castellonarqueologico.es)

Com tot poblat, té la seva necròpoli associada, avui en dia desapareguda, que es localitzava a la part planera que hi ha als peus del turó. D'ella, es van extreure 14 tombes d'estil típic d'aquesta era... incineració, urna i enterrament d'aquesta amb algun aixovar. Tot i això, a les excavacions de l'antic nucli de cases, també s'hi van trobar tombes de nadons sota el sòl de les estances, tret comú dels poblats ibers. També s'hi van trobar diversos amuntegaments d'ossos d'animals, i, el que sí és més novedós per a nosaltres, restes d'ossos de persona adulta, que segons els estudis sembla ser que estaven exhibides al mig del carrer.

A començament de la dècada dels 80, es produí una excavació a la necròpoli del poblat, on aparegué una peça del tot curiosa en una de les tombes. Es tracta d'una peça d'origen egipci. Aquest és conservat al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana.

Extret de l'estudi: UN JOIELL D'ARGENT EGIPTITZANT DEL PUIG DE LA NAU DE BENICARLÓ
 (EL BAIX MAESTRAT) de Josep Pardo i Parcerisa

El segell és construït sobre plata i té unes dimensions de 19 mil·límetres d'alçada per 9 d'amplada i 2 mil·límetres de gruix. El més probable d'aquesta peça, degut a les seves dimensions i que no té cap tipus de perforació, és que anés encastat a algun lloc. Els estudiosos diuen que es tracta d'una peça de caire religiós.

Deixem el més que curiós poblat i ens dirigim a Vinaròs, per a visitar el petit poblat de la muntanya que li dona nom, el Puig de la Misericòrdia. Per arribar-hi, sortim del poblat del Puig de la Nau i emprenem la CV-138 en direcció est vers la N-232, que prenem a la dreta direcció Vinaròs. A la segona rotonda que ens trobem, just abans d'entrar al nucli esmentat, sortim per la primera, tot anant per la N-340. Uns 260 metres més tard, tot just on hi ha una benzinera de marca típica espanyola, ens desviem a la dreta. Per aquesta avinguda passem dues rotondes seguint rectes i a la tercera ens desviem per la primera a la dreta. En uns 130 metres, s'acaba aquesta nova avinguda, tot i que podem seguir rectes per l'anomenat camí de Sant Gregori, que més tard va paral·lel a les vies del tren uns metres. Arribem a un punt on ja no podem seguir i ens obliguen a girar a la dreta; així ho fem i, a la vintena de metres, girem de nou a l'esquerra prenent un carrer que seguim 350 metres fins a la seva fi. En aquest punt, ens creuem amb el camí de l'ermita de Sant Sebastià i, 1.6 quilòmetres més tard, passa a dir-se camí de l'ermita. Seguim aquest fins a trobar el Santuari a mà dreta. Allà mateix, deixem el cotxe i, a peu, ens dirigim al sud per un camí habilitat entre un jardinet on hi ha com una era i un monument d'aquells que a mi em fan "yuyu", immens, es veu amb el maps i tot!! En acabar-se el jardí, virem a l'esquerra i, en 25 metres, topem amb el "poblat" del Puig de la Misericòrdia.

Extret de Castellonarqueologico.es

Es tracta, d'un jaciment protohistòric amb tres etapes d'ocupació: la més antiga de l'Edat del Ferro, vers el 650-550 a.n.e.; una a l'inici de l'etapa ibera, vers els segles VI–V a.n.e.; i l'última, de l'etapa final de l'època ibera, vers mitjants del segle II a.n.e. fins a finals del II principis del segle I a.n.e. És un petit hàbitat amb restes de murs que ens van semblar bastant alts i gruixuts, com per a un habitatge rural de dedicació agrícola, tot i això, amb una estructura prou típica ibera... però vam veure una cosa ens va cridar molt l'atenció...

Jo diria que són rocs radials defensius com n'hem vist a poblats ibers, realment molt, però molt fortificats. Ens va semblar curiós que amb la poca rellevància, que crèiem devia de tenir l'assentament, estigués tant fortificat. Clar, tot això abans de saber que era un punt de connexió entre poblats, i que, molt possiblement, al veure-ho posicionat geogràficament al plànol, també fos un punt de vigia per a tots ells.

Com hem fet amb Puig de la Nau, tractarem aquest jaciment com a “poblat” iber dels Ilercavons, tot i que com ja hem comentat la seva vida útil fou entre els segles VII i II a.n.e.

De la primera etapa de vida del poblat en sabem que aquest era bastit en plantes rectangulars, fetes de fang i productes peribles. Es documenta de les excavacions diversos bols fets a mà amb cordons digitats, però també productes d'importació fenícia, sobretot àmfores procedents d'Andalusia.

Ceràmica a mà del s. VII a.n.e. (extret de Castellonarqueologico.es)

De la primera etapa ibera, es documenta un mur de més de 4 metres d'amplada en alguns llocs. Tot i això, el punt per on s'accedia a l'espai fortificat no s'ha identificat.

Les troballes arqueològiques descobertes en aquest estrat daten la seva construcció a partir del 550 a.n.e. Aquestes són restes ceràmiques gregues, tot i que les més abundants són fenícies, potser mantenint el comerç d'Andalusia de l'Edat del Ferro. Entre elles, s'hi troben àmfores, plats trípodes, atuells de boca ampla i fragments de vasos bicromats.

Pel que fa a les troballes iberes, es documenten les primeres produccions ceràmiques a torn decorades amb bandes i filets, i bols d'ús culinari o emmagatzematge. També es documenta que el “poblat” s'abandonà vers el començament del segle V a.n.e.

L'últim assentament, el segon iber, és el que es documenta millor, se'n diu que deuria de ser una residència fortificada totalment diferent de l'anterior, que tindria un carrer o plaça central entre les edificacions de l'hàbitat iber. Es creu que es dedicava bàsicament a l'explotació agrària, i que també era un possible punt estratègic per a la connexió entre poblats i assentaments de la zona.

Hem de pensar que, a banda dels que hem marcat a la fotografia, a poca distància de la Moleta del Remei, hi ha el poblat de Sant Jaume, i al terme municipal d'Ulldecona, que es troba un xic més amunt, n'hi ha més. Igual que a Benifallet, Tivissa, Vinebre i Gandesa.

L'hàbitat fou edificat vers mitjans del segle II a.n.e., com denoten les restes de vasos de bernís negre i àmfores itàliques, trobades en aquest estrat a l'excavació. En aquest moment, com hem dit abans, el jaciment arqueològic del Puig de la Misericòrdia devia de dedicar-se sobretot a temes agrícoles segons les troballes obtingudes, entre elles una falç de ferro, típica de la poda de vinyes.

Falç de ferro forjat del s. II a.n.e. (Extret de Castellonarqueologico.es)

També s'hi ha trobat en aquest estrat, quantioses restes ceràmiques a torn decorades i algunes fins i tot pintades amb aus i peixos, provinents de bols, plats, atuells, etc.. Pel contrari, n'hi ha ben poques a mà.

Ceràmica s. II a.n.e. (extret de Castellonarqueologico.es)

Tot això, ja pertany a la República Romana, pel que es creu que molt possiblement fou abandonat pels seus habitants, per a anar a viure a una vil·la a finals del segle II a.n.e. principis de segle I a.n.e. Amb això, recollim i anem a l'allotjament, que ja estem, tots quatre, un pel cansats... demà seguirem amb els ibers, però ja a Catalunya.

Coordenades UTM(ETRS89):

Puig de la Nau: 31T 280952 4483726

Puig de la Misericòrdia: 31T 282357 4486943