Dòlmens a Gorafe II: Sabina

Després de dinar, ens dirigim cap a la part superior de la ruta de Majadillas. Des de Gorafe, tornem cap a l'autovia A-92N i prenem la sortida cap a Balneario i Villanueva de las Torres. Un cop a la carretera GR-6101, continuem fins el quilòmetre 9, on just després surt un camí a la dreta indicant "Grupo Majadillas" i on es pot deixar el cotxe. Seguim el camí fins arribar a la cinglera, que seguirem cap a l'esquerra.

Després de fer poc més de 400 metres, arribem al primer dolmen, Sabina 58.

De forma pentagonal, té una cambra 1,50 metres de longitud i amplada màxima, mentre que l'alçada conservada és de 1, 35 metres. A la seva excavació, s'hi vam trobar una punta de fletxa de coure i restes humanes d'un adult i un nen.

Continuem per la vora de la cinglera uns 30 metres més i trobem el següent megàlit.

La cambra de Sabina 55 té forma rectangular, amb unes dimensions de 1,95 metres de longitud, per 1,40 d'amplada i 1,50 d'alçada. A l'excavació de Sánchez i Spahni dels anys 50, s'hi van trobar restes d'un adult i un nen, a més de restes de quatre vasos ceràmics i tres puntes de fletxa de sílex.

Després de seguir una estona més per la cinglera, aquesta a una pronunciada corba som si fes mitja volta. En uns 400 metres més i una mica més endins de la plana, arribem a un nou dolmen, Sabina 61.

També de forma pentagonal, té una longitud de 1,70 metres per 1,40 d'amplada i 1,25 d'alçada. Pel que fa a les troballes, únicament es van trobar diverses restes òssies humanes.

Uns 200 metres més enllà, trobem una nova sepultura.

El dolmen de Sabina 47, que és el que es troba en pitjor estat dels que vam veure a aquesta ruta, té una longitud màxima de 1,95 metres, una amplada d'1.55 metres i una alçada d'1.20 i sembla que era de planta poligonal sense corredor. Durant la seva excavació, s'hi van trobar dues puntes de fletxa de sílex.

Tot i que, segons el plànol, a la plana hi ha més dòlmens, n'hem tingut suficient per avui i ens dirigim a Guadix a fer una visita a la ciutat.

Coordenades UTM(ETRS89):

Sabina 58: 30s 494786 4147681

Sabina 55: 30S 494665 4147714

Sabina 61: 30S,494768 4147392

Sabina 47: 30S 494555 4147582

Estela i dòlmens a Gorafe I: Majadillas I

Com no podia ser d'una altra manera, per les vacances de Nadal hem decidit fer un mini viatget a Gorafe i voltants per veure les deu necròpolis que hi ha a la zona. Tingueu en compte que per algú que es dedica per afició a la recerca i estudi de megàlits, això és una de les visites obligades, com els menhirs de Carnac, Stonehenge, etc... Ja que és la concentració de sepulcres més gran d'Europa (catalogats 242, dels que queden 125 dempeus).

Ens llevem d'hora al matí i ens dirigim al poble de Gorafe (no dormíem allà). La primera aturada la fem a l'ajuntament per agafar informació de les rutes possibles. Va fer gràcia això de l'ajuntament, només entrar ja vam veure una safata amb pastetes i una ampolla d'anís (Marie Brizard, encara que el que més es beu per allà, ara, és el Del Mono, que des de que ho va comprar Osborne, s'ha globalitzat i els andalusos han descobert el bon anís, jejeje).

Després de xerrar amb el noi i la recollida d'informació, abundant i molt xula, per cert (fins i tot hi ha una aplicació pel mòbil, que es pot baixar des del Play Store), vam pujar al segon pis a veure l'estela que van trobar al dolmen 77 de Majadillas. Es pensa que aquest sepulcre devia de ser per algú prou important a la tribu. Si us apropeu a la fotografia, a la seva part més ampla, amb l'ajut de la llum que entra per la finestra, podreu veure gravat molt simplificadament un home amb els cabells llargs (pentinats a "lo Mario Conde").

El grup denominat com Majadillas consta de dos subgrups, La Cuesta de Guadix i novament Majadillas; nosaltres començarem pel de Majadillas, que és el més explotat turísticament parlant, tot i ser la ruta més dura donat el desnivell que  s'ha de salvar inicialment per accedir al primer sepulcre. Comencem la ruta, sortint del poble per la seva carretera principal i, als pocs metres, just sota el centre d'interpretació del megalitisme, creuant la carretera, agafem un camí de sorra que ens durà al safareig del poble.

Seguim rectes pel camí, passant per davant d'una barraca amb molts gossos i comencem la pujada a la cinglera. El camí està prou ben definit i amb baranes a les zones més complicades. Amb informació i marcant els megàlits que veus, és fàcil veure els catorze dòlmens que hi ha a la ruta sense cap problema.

Comencem pel primer que veurem just a la nostra esquerra en trobar el primer replà que fa la ruta. És el dolmen de Gorafe Majadillas 65, també conegut com La Cobertera ja que els pagesos del poble la feien servir per aixoplugar-se.

És de cambra trapezoidal i té unes dimensions de 3.40 metres de llargada, per 1.90 d'amplada màxima i conserva una alçada de 1.55 metres. A les excavacions realitzades, s'hi ha trobat divers material de sílex, 2 puntes de fletxa, un punxó d'os, un de coure, boletes de terra de color groc i blau, un micròlit de sílex i restes de dos individus, un adult i un nen.

Seguim caminant en direcció el següent dolmen, el veiem uns metres al nord. Aquest és el Majadillas 66.

De cambra pentagonal de 1.60 metres de llargada, per 1.65 d'amplada i conserva una alçada de 1.20 metres. Al seu interior, es van trobar, a més de diverses restes humanes, dues destrals, deu puntes de fletxa, fragments de dos ganivets de sílex, un ídol de falange, un punxó d'os i diversos fragments de un vas ceràmic.

Continuem la ruta i ens apropem al dolmen 67. L'accés al megàlit és un pèl dificultós (l'únic) i després de visitar-lo ens en vam adonar que es fotografiava millor des de dalt. Aquest dolmen es troba 12 metres per sota del nivell dels altres, degut a l'esfondrament del terra, pel barranc.

El sepulcre té una llargada conservada de 2.60 metres, l'amplada, no es pot determinar exactament, per la falta de lloses i l'esfondrament. A les diverses excavacions efectuades, s'hi han trobat dos vasos ceràmics, un collaret, un anell, dues polseres, un ídol d'os, quinze puntes de fletxa i vàries restes humanes.

Seguim pel camí marcat, pujant fins al pla i tornem a baixar trobant-nos de cara amb tres megàlits, el 70, el 69 i el 68. Ens apropem al Majadillas 70.

Aquest és pentagonal de 2.50 metres de llargada, per 1.80 d'amplada i consta d'una alçada conservada de 1.60 metres. Al seu interior, s'hi trobaren quatre destrals, setze puntes de fletxa, onze ganivets, sis ídols, cinc vasos ceràmics, tres punxons i tres escuradents d'os i un total de vint inhumacions.

Continuem la visita per a veure el dolmen de dimensions més grans de la ruta de Majadillas, el Majadillas 69.

Aquest grandiós sepulcre té una planta trapezoidal que fa 4.40 metres de llargada, per 2.70 d'amplada i conserva una alçada de 1.60 metres. A les seves excavacions, s'hi han trobat un fragment de destral, quatre vasos ceràmics amb més restes ceràmiques sense determinar i restes humanes calzinades i sense calzinar.

I ara toca el 68, de més petites dimensions, amb cambra pentagonal, i sense corredor conservat.

Té unes dimensions de 1.65 metres de llargada per 1.20 d'amplada màxima i conserva una alçada de 1.30 metres. Al seu interior, s'hi recuperaren un ganivet de sílex, una agulla de cosir, un fragment d'os corresponent a un punxó i restes de dos vasos ceràmics, a part de diverses restes humanes.

A partir d'aquí farem una ruta circular, però primer ens desviem cap la nostra dreta, seguint el camí per veure el petit dolmen de Majadillas 79.

Aquest megàlit de reduïdes dimensions, al meu parer, desapareixerà engolit pel barranc, més d'hora que tard, de fet, és tant petit que la Cris i jo vam plantejar-nos la possibilitat que fos l'entrada i que la cambra en si s'hagués esfondrat o s'hagués precipitat barranc avall.

Les dimensions del dolmen no estan catalogades, però al seu interior, s'hi va trobar una destral, vint-i-tres dents i un crani d'un home adult.

Tornem enrere pel mateix camí i ara si ens disposem a fer el tros de ruta circular, començarem pel Majadillas 78.

La cambra pentagonal d'aquest fa 1.60 metres de llargada, per una amplitud màxima de 1.50, la seva alçada conservada és de 1.10 metres. A la seva excavació, s'hi trobaren fragments de dues destrals, set puntes de fletxa, dos ganivets de sílex, dos punxons d'os i diverses restes humanes.

Seguim la ronda i anem al Majadillas 74.

Aquesta sepultura és de planta hexagonal i té unes dimensions de 2 metres de llarg per 1.40 d'ample i una alçada de 1.80. A les seves excavacions, s'hi va trobar quatre puntes de fletxa de sílex i restes humanes.

Ara visitem el 77.

La cambra d'aquest és de forma quadrada de 0.95 metres de llarg per 1 d'amplada i 1.10 metres d'alçada. En aquest dolmen, s'hi va trobar l'estela que ara mateix és a l'ajuntament (primera fotografia).

Seguiem la ruta i ens dirigim al dolmen número 76 de Majadillas.

El sepulcre consta d'unes dimensions de 1.60 metres de llarg per 1.25 d'ample i una alçada de 1.50 metres. Al seu interior, es van trobar dues puntes de fletxa de sílex, nou dents soltes i les restes de tres individus; un adult, un jove i un nen.

Tornem a posar-nos en marxa i en molt pocs metres arribem al Majadillas 73.

El megàlit 73 consta d'una cambra heptagonal d'unes dimensions de 1.90 metres de llargada per 1.60 d'amplada i una alçada de 1.30 metres. Al seu interior, van trobar un vas, fragments d'un ganivet de sílex, restes d'un punxó d'os, tres puntes de fletxa i diverses restes humanes.

Tot seguit anirem al 72.

El Majadillas 72 és l'exemple més clar del que pot passar construint en aquesta situació geogràfica. Les lloses laterals han desaparegut, caient pel barranc del costat. Tot i això a la seva excavació s'hi van trobar restes d'un vas ceràmic, una punta de fletxa, tres ganivets, dos fragments de sílex, un punxó, un anell de coure i fragments d'ossos humans.

I per acabar ens acostem al dolmen 71.

La cambra heptagonal del dolmen amida 2.05 metres de llarg per 1.50 d'ample i té una alçada de 1.40. Es van localitzar al seu interior vint-i-set puntes de fletxa, un ganivet, tres micròlits de sílex, quaranta-tres ídols de falange, un punxó de coure, fragments d'un vas ceràmic i restes òssies de vint-i-sis humans de diverses edats. Es data el megàlit a època calcolítica, tot i que restes trobades al seu interior són d'era neolítica.

De fet, tots els dòlmens que es poden veure a les deu necròpolis que voregen el riu Gor són d'entre el Neolític Final (2800 - 2500 a.C.) i el Calcolític Ple (2200 - 1800 a. C.). No trobo cap datació exclusiva per a cada dolmen.

Al llarg d'aquesta ruta de 2150 metres, hem vist un total de catorze sepulcres amb cambres i corredors de diferents morfologies. El grup de Majadillas tenia un total de vint-i-tres dòlmens, dels quals tres han desaparegut i només catorze s'han habilitat per a visitar dins la ruta. Com no som uns inconformistes, veureu més sepulcres de Majadillas, dels de fora de la ruta, a l'entrada de Majadillas II.

Coordenades UTM(ETRS89):

Estela de Gorafe: 30S 496205 4148073

Majadillas 65 (La Cobertera): 30S 495477 4147456

Majadillas 66: 30S 495480 4147494

Majadillas 67: 30S 495540 4147392

Majadillas 70: 30S 495711 4147130

Majadillas 69: 30S 495705 4147147

Majadillas 68: 30S 495707 4147157

Majadillas 79: 30S 495879 4147186

Majadillas 78: 30S 495755 4147184

Majadillas 74: 30S 495786 4147245

Majadillas 77: 30S 495782 4147224

Majadillas 76: 30S 495796 4147237

Majadillas 73: 30S 495764 4147274

Majadillas 72: 30S 495767 4147282

Majadillas 71: 30S 495716 4147244

Inscultures a Argentona I

Per a desconnectar un xic de les festes nadalenques, decidim anar a fer un volt pel Vallès Oriental i el Maresme. Ens dirigim primer com si anéssim a Argentona des de La Roca, travessant la Collada de Parpers (C-1415c), però no hi arribarem pas a Argentona. Quan som dalt de tot de la collada, on hi ha una benzinera abandonada (de fa anys, jo diria que sempre l'he conegut així), agafem una pista que surt a l'esquerra de la carretera i mena cap a la urbanització Sant Carles. En arribar-hi, cal girar pel primer carrer a la dreta, i,  al final d'aquest petit carrer, quan fa una corba a l'esquerra, aparquem el cotxe.

A peu, ens dirigim a la parcel·la sense edificar que hi ha a aquesta última corba, saltem cap dins, i ens endinsem per la propietat uns metres, fins uns rocs prou curiosos que hi ha sota arbrat (a la nostra última visita, al gener de l'any 2026, havien talat els arbres). Els rocs podrien semblar un sepulcre enrunat i arranat. Davant d'ells, trobarem la pedra amb inscultures del Turó dels Castellans, també anomenada pedra gravada de Parpers.

Aquest roc granític té unes dimensions de 1.30 metres de llargada màxima, 0.85 metres d'ample i uns 30 centímetres d'alçada. Fou descobert l'agost del 1990 pels vigilants forestals Oriol Bassa i Felip Castells. El gravat que es pot observar consta de tres cassoletes de 18.5, 14 i 16 centímetres de diàmetre i de 4.5, 3 i 5.5 centímetres de fondària. Aquestes resten connectades per reguerons, com podem veure al calc inserit a sota, obra extreta de l'estudi d'Imma Bassols i Robert Lleonart.

Cal dir que no hi havia prevista cap excavació del jaciment fins que en unes obres per passar una canonada aparegué un fons ceràmic a mà; amb aquesta troballa casual, es varen executar dues prospeccions a la zona immediata al jaciment, una l'any 1999 i una altra el 2000, ambdues amb caràcter d'urgència degut a la imminent edificació de la parcel·la, que avui en dia (any 2026), per sort, encara resta sense edificar.

Sabem també que en una de les parcel·les veïnes es va localitzar un fragment ceràmic carenat corresponent a l'Edat del Bronze, dins d'una espècie d'estructura en forma de fossa, que no es va estudiar. També, a les abans citades excavacions, es trobaren tres peces de sílex, alguns fragments de ceràmica ibèrica, però també encenalls de ferro molt i molt posteriors a la història, fet que, juntament amb altres evidències, fa que els arqueòlegs assegurin que aquesta no és la localització original del roc.

Tenint present l'exposat, podem dir que el lloc fou utilitzat com a mínim en tres moments, el primer vers l'Edat del Bronze inicial, el segon a l'etapa ibera i el tercer vers els segles XVII-XVIII. Dèiem que, com a mínim, perquè tenint present que, com hem dit abans, en una de les excavacions va sorgir material en sílex, on entre ell hi ha un trapezi, podríem afegir el Neolític mig com a una altra era d'ús de l'espai, i que, juntament amb la morfologia del gravat, ens permet assegurar que aquest es deuria fer entre el Neolític mig i el Calcolític antic, vers el  3500-2500 a.n.e.

Tornem cap el cotxe i anem a Vilalba Sasserra, tot pujant de nou al carrer principal de la urbanització, i seguim en la direcció que portàvem, creuant-la pel mig. En poc, arribarem a Santa Agnés de Malanyanes, on agafarem la C-35 direcció Sant Celoni, fins a trobar el dolmen de la Pedra Arca, que vam visitar a la ruta Megàlits a Vilalba Sasserra. Ens hi acostem de nou perquè la llosa de coberta és plena de cassoletes i no les tenim fotografiades. Hem inclòs l'explicació a l'entrada de Pedra Arca (veure enllaç anterior).

Coordenades UTM(ETRS89):

Pedra del Turó dels Castellans o de Parpers: 31T 448128 4604850

Dòlmens a la Conca de Barberà i Urgell

Ens dirigim avui al límit entre les comarques de Lleida i Tarragona per a visitar dos dòlmens, un a la Conca de Barberà i un altre a l'Urgell, però separats molt poca distància. Comencem pel de la Conca.

Des de Santa Coloma de Queralt, agafem la carretera T-224 cap a Vallfogona de Riucorb, on es converteix en T-241. Poc després del nucli, prenem a l'esquerra la desviació cap a Passanant, que ens portarà a la carretera T-222. A aquest punt, girem a l'esquerra i, poc després del quilòmetre 9, agafem la pista que porta al nucli medieval de la Sala de Comalats i el passem. Arribem a una intersecció triple on agafem el trencall de l'esquerra. En arribar a la següent cruïlla, podem deixar el cotxe i endinsar-nos al bosc a la nostra esquerra un pèl abans de la cruïlla. Sense buscar gaire, trobarem la cista del Pla de la Sala, dins del terme de Passanant i Beltall.

Aquesta cista megalítica del Calcolític (2200 - 1800 a.C.) té unes dimensions interiors de 1,92 metres de longitud per 1,35 d'amplada i 0,40 d'alçada màxima. Durant la seva excacació s'hi van trobar deu fragments de diferents vasos i diverses denes de collaret fetes de valves.

Tornem al cotxe i desfem el camí fins la carretera T-222 i girem a l'esquerra cap a Passanant, on la carretera passa a dir-se T-234. Pocs metres després del quilòmetre 6, prenem la pista que surt a la dreta i la seguim uns 1800 metres sense agafar cap desviació. A aquest punt, amb pinedes als dos costats del camí, ens endinsarem uns 10 - 15 metres a la de la dreta fins a trobar un munt de pedres amb un petit orifici rectangular. Ens trobem davant del curiós dolmen del Camí Parés, a Guimerà.

Fet amb pedra seca, pel que no podem dir que sigui un megàlit, les seves dimensions interiors són difícils de determinar, però aproximadament són de 2,10 metres de longitud per 1,20 d'amplada màxima i 0,45 metres d'alçada. La cambra sembla tenir una forma circular. No es té constància de troballes i està datat a l'Edat del Bronze (1800 - 650 a.C.).

Coordenades:

Cista del Pla de la Sala: UTM(ETRS89): 31T, 351275, 4596611

Camí Pares: UTM(ETRS89) 31T, 347595, 4601465

Mines a Gavà

Cap de setmana típic de Nadal, que quan no vas a casa d'uns, vas a casa d'uns altres. I a casa tot el cap de setmana no pot ser, així que anem a visitar una curiositat prehistòrica a nivell europeu que tenim a casa... a Catalunya.

Ens llevem cap a les 8:30, tampoc no cal matinar gaire que anem al Baix Llobregat, a Gavà, per ser més exactes, al carrer Jaume I, s/n, on trobarem el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.

El Parc en si està força bé, et donen informació del perquè?, el com? i el per a què? A part d'això que dic, les instal·lacions són prou modernetes, maques i lúdico-educatives per als més petits, segur que s'ho passen d'allò més bé a la mina artificial que han creat... potser sí que et quedes una mica amb les ganes de posar-te a investigar per la mina real, a aixecar sorra amb els arqueòlegs (això no li deu passar a tothom).

Entrem en qüestió, que m'enrotllo...

L'impressionant jaciment va ser descobert l'any 1975, quan es duia a terme la urbanització del barri de Can Tintorer, tot i que popularment ja es coneixia que hi havia alguna cosa al subsol.

El nom "científic" que se li ha donat al jaciment és el de les Mines Neolítiques de Can Tintorer, i és el conjunt de mines per galeria més antic d'Europa; segons datació de C-14, de fa uns 6000 anys, vers el 4200-3400 a.n.e., però també cal dir que aquestes datacions són extretes d'estris de quan la mina ja era abandonada, pel que la seva creació i utilització seria anterior. També cal dir que la mina té unes dimensions de 200 hectàrees... sí, sí, ho he dit bé, 200, ens van fer la comparativa al parc i són uns 28 camps de futbol.

Aquí teniu la primera fotografia de la mina, tingueu en compte que han eliminat el sostre per a que la gent pugui veure una mica d'ella. La resta són 200 hectàrees de passadissos reduïts, en els que jo no m'hi endinsaria ni de broma.

Jo, com a molts... suposo, penso: una mina a Gavà?? Doncs sí, una mina per a l'extracció d'un tipus de mineral molt preuat a l'època neolítica, la variscita. Per a que tothom sàpiga quin material és, de forma ràpida, us diré que era el material verdós del què es feien els collarets i abillaments en època neolítica a tota Europa. Dins la Península, només s'han trobat dos jaciments d'aquest material, aquí i a Zamora, sent el d'aquí molt més antic (el de Zamora és d'època celta, vora el 750 a.n.e.). De fet, les mines van ser utilitzades durant uns 2000 anys, després es tancaren i es van reobrir en èpoques ibera, romana i a l'edat contemporània per a l'extracció del ferro.

Ara inseriré una foto on es veuen les dimensions dels passadissos dels quals estava formada la mina en tota la seva extensió.

Fixeu-vos-hi, només hi caps agenollat i, en alguns, només estirat, enteneu perquè abans deia que no m'hi ficava ni boig?

Quan els interessava, reomplien els pous, a partir dels quals feien els passadissos i galeries on extreien el mineral, amb grava i deixalles de la mateixa excavació o de la vida quotidiana del poblat. Dins d'algunes d'aquestes galeries, es van trobar eines per a excavar-les i per a fer les joies. Quan s'acabava el preuat material a una galeria, aquesta era abandonada i reutilitzada posteriorment com a abocador d'eines gastades o cambra funerària, tipus fossa tancant l'entrada amb grans lloses.

En referència a les troballes, cal destacar un crani doblement trepanat i la famosa Venus de Gavà, una figureta en ceràmica negra amb relleu i incisions, reproduint el cos d'una dona embarassada. Actualment, l'original de la Venus es troba al Museu de Gavà, al que vam fer una visita mesos més tard i no se'ns va escapar la fotografia.

Aquesta autèntica bellesa fou descoberta dins la mina número 16. Es tracta d'una representació antropomorfa d'una dona, com hem dit, feta sobre ceràmica, construïda per la creença que afavoria la fertilitat de les dones de la tribu i que, segons hem trobat documentat, seria feta vers el 4000-3750 a.n.e.

El crani doblement trepanat es va localitzar a la mina 28, i es tractaria d'un home d'entre 30 i 40 anys. La doble trepanació és produïda per abrasió i es va fer quan l'home encara era viu, ja que es documenta una certa regeneració òssia. La datació extreta d'aquesta resta es d'entre el 3650 i el 3450 a.n.e.

Per si no n'hi havia prou, podem afegir d'aquestes mines que, l'any 1988, es descobreix un nou sector de jaciment, a la propera Serra de les Ferreres, on es localitzen noves mines neolítiques i ibero-romanes. A la seva excavació, a banda de les mines, també es descobreixen 3 enterraments, cal dir que amb un aixovar espectacular, com un collaret de corall vermell, una làmina obsidiana, diferents fragments de ceràmica quadrada i sílex melat. Aquests materials s'han datat vers el 4250 i el 3950 a.n.e.

Coordenades UTM(ETRS89):

Can Tintorer: Parc arqueològic de Gavà

Venus de Gavà: Museu de Gavà

Poblat iber a Cerdanyola

És diumenge i ens escapem al matí a visitar el poblat iber del Turó de Ca n'Oliver, a Cerdanyola, visita ràpida i anem cap a casa.

L'entrada al poblat és gratuïta, només li heu de dir a l'amable noi que hi ha a la recepció del museu i us obrirà, gentilment, les portes d'accés.

Aquest poblat va ser excavat per primer cop els anys 50. Aquesta excavació va aportar unes troballes dels deu primers habitacles del poblat, amb l'estudi dels quals es va determinar que el poblat havia estat habitat en dues etapes iberes diferents, una primera entre el 425 - 330 a.n.e., i una altra entre el 250 - 50 a.n.e, havent-hi un abandonament del poblat entre elles. Des del 1961, que es va deixar d'excavar, el jaciment havia sofert un deteriorament molt accentuat, sobretot pel creixement urbanístic, inclús es va construir un gran dipòsit d'aigua al cim del turó. Però el 1986, l'ajuntament de Cerdanyola, va demanar ajut al servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per a conservar i estudiar el magnífic jaciment. A dia d'avui, encara se segueix excavant, s'ha aconseguit reduir l'àrea del dipòsit d'aigua i, fent diverses prospeccions amb georadar, s'han pogut establir les dimensions totals del poblat, gran part d'ell encara sense excavar.

Per poder imaginar-nos millor el potencial que pot tenir el jaciment, inserim una planimetria d'ell, de l'estudi de Joan Francès Farre i Marc Guàrdia Llorenç a l'any 2011, publicada a la revista d'arqueologia de ponent, per la Universitat de Lleida.

A ella es veu clarament les minses zones excavades. Tot i això ja coneixem part del sistema defensiu, però encara queda molt per fer.

A la part sud, l'excavació ha determinat que a finals del segle IV, construïren un sistema defensiu força elaborat, consistent en un fossat d'uns 3 metres de fondària, per 4 d'amplada, fent-se discontinu per les entrades al poblat i les torres defensives adherides a la muralla, aquesta datada del segle VI. Més endavant, el fossat es va tapar, i fins i tot es van construir vivendes aprofitant el desnivell del mateix turó (es veu a la meva dreta un tros de construcció).

A la part nord del poblat, no feia falta construir res, ja que l'orografia del terreny feia de sistema defensiu.

A la part sud, just després de l'entrada principal, veiem un conjunt de sitges. No les vaig comptar, però n'hi ha moltes i de diverses mides i/o capacitat.

Aquesta és l'entrada principal del poblat, es veuen les sitges al fons. Es va construir a finals del segle IV, i tenia una torre defensiva just a sobre de la porta d'accés al barri sud.

A la vessant nord del poblat, les cases eren construïdes una al costat de l'altra sobre una única terrassa, col·locades estratègicament per a poder veure tota la plana vallesana que hi ha al davant. Aquestes són més antigues que les del barri sud, eren habitades des del principi del segle V i els experts esmenten una possible habitabilitat d'abans d'aquesta època.

Tornem cap a casa, que ja és tard, però tindrem les antenes posades cap a aquest turó de Cerdanyola, queda molt per excavar.

Coordenades UTM(ETRS89):

Poblat iber de Can Oliver: 31T 427690 4592495

Dolmen a La Llacuna

És diumenge i demà és festa, últimament ha plogut molt i teníem ganes de fer alguna ruta de les que nosaltres anomenem "d'aigua". Així doncs, avui ens dirigirem cap al Saltant de la Fou, a Sant Martí de Tous.

Deixem el cotxe a la carretera BV-2202, entre les cases del poble i ens posem a caminar rectes per a ell fins on fa un petit gir a la dreta, agafarem el carrer que surt a mà esquerra i en uns 20 metres el carrer es bifurca, on agafarem el de la dreta, que en uns metres més ens durà a la masia de Ca l'Abel, la que deixarem a la nostra esquerra, tot seguint per l'asfaltat en baixada. Al poc, arribarem a un pont, el travessem, agafant després a mà dreta, el camí de terra que puja vers la muntanya. És tot recte per aquest camí (una bona estona), fins passar per davant de la masia de Cal Peretó. Als pocs metres de passar-la, toparem amb un camí en el que girarem a la dreta. Tornem a seguir el camí tot recte fins que petem a un altre en el que haguem de decidir si dreta o esquerra, nosaltres anem cap l'esquerra, i, ara sí, tot rectes fins el mirador del Saltant de la Fou. Allà ens endinsarem pel bosquet que hi ha al costat en el sentit que veníem i, ens pocs metres, travessarem la riera (pel camí és més complicat creuar-la si baixa aigua).

Realment, la ruta està marcada, però li caldria una pintadeta. Per això he fotut el rotllo aquest!!! Després ja no té pèrdua, tot recte pel camí i tornarem a Sant Martí de Tous.

Però nosaltres vam fer un altre itinerari, el de la ruta de Wikiloc 1320911 i en travessar la riera tot es va complicar. Hi havia massa aigua i si vols arribar a la part de sota del saltant el camí s'estreny, i has de creuar la riera dos cops més... amb una vegada de creuar-la en vaig tenir prou per a mullar-me els dos peus amb botes incloses fins a mitja tíbia (vam oblidar els escarpins), i acabarem pujant al Saltant de la Fou per una trialera... sort que era fàcil!!! Que difícil no era, però és que baixava molta aigua!!

Ja que m'havia mullat, com a mínim veure el salt. Aquesta foto és des del mirador.

El Saltant de la Fou fa 20 metres i lògicament sent una riera només baixa aigua en èpoques de pluges, s'hi sol fer escalada en èpoques no plujoses.

Feta la volta per veure el Saltant de la Fou, tornem al cotxe amb els peus mullats (jo) i ens dirigim a La Llacuna. Agafarem la carretera BV-2136, sortint de La Llacuna direcció Sant Joan de Mediona. Just abans del punt quilomètric 11, veurem un petit bosquet a l'esquerra, a tocar de la carretera. Allà deixem el cotxe i a peu la creuem, endinsant-nos per un camí desdibuixat que va pels horts i que porta al bosc que hi ha al darrere. Al poc d'entrar al bosc seguint el camí, veurem el dolmen de Comallagosa a la nostra dreta, en un petit monticle.

El dolmen es troba cronològicament situat entre el final del Neolític i el Calcolític, cap al 2500 - 2000 a.C. Pel que fa a la tipologia, no es pot saber amb claredat quin tipus de sepulcre era degut al trencament i desaparició de diverses lloses del dolmen. L'any 2003 va ser excavat i el 2006 va ser consolidat i restaurat. Si us hi fixeu, veureu el ciment a la seva base i a la llosa del que seria el lateral, es veu el seu trencament i posterior reenganxament.

Coordenades:

Comallagosa: UTM(ETRS89): 31T, 379692, 4593940

Menhirs a Lluçà, Aguilar de Segarra i suposats a Rajadell, i dolmen a Fonollosa

Avui anem al Lluçanès, concretament al municipi de Lluçà, a visitar un possible menhir. Trobarem el megàlit anant per la C-154, partint des de Prats de Lluçanès i girant a la dreta per la BV-4341, carretera que porta a Lluçà. Al poc d'agafar la bifurcació, veurem a l'esquerra de la carretera el menhir de la pedra dreta del Grau.

Aquest monòlit prismàtic fa 2.30 metres de llargada per 0.52 metres d'amplada i consta d'un gruix de 0.25 metres, antigament tenia un any gravat i una creu cristiana com a barret, avui en dia han desaparegut. Si aquest monòlit és realment prehistòric caldria col·locar-lo entre el Neolític i els inicis del Calcolític, vers el 3400-2700 a.n.e.

Un cop fetes les fotos, tornem al cotxe i ens dirigim per l'eix a Aguilar de Segarra, prenent la sortida 114. A la rotonda, agafarem la primera sortida cap a la N-141B, a la que girarem a l'esquerra en la primera que puguem, per la BV-3008. Al poc de girar, sobrepassarem per un pont les vies del tren, i en pocs metres més trobarem a l'esquerra el camí d'accés a a la masia de Can Giralt, allà deixem el cotxe. I veurem en el camp que acabem de vorejar amb el cotxe, enganxat a un pal elèctric, el menhir de cal Giralt.

El camp estava recentment llaurat (encara que es vegi verd), fet que juntament amb la finíssima pluja que queia, feia impossible el caminar per ell, sense ensorrar-te a la seva terra un bon tros. Per això la fotografia és de lluny.

L'antropomorf monòlit fou descobert en posició horitzontal, sent re-aixecat a principis de segle XX. Té unes dimensions de 3.05 metres d'alçada, per 0.85 d'amplada i un gruix de 0.33 metres. Al lloc on es va trobar el tros de menhir hi havia també un sepulcre de fossa. L'excavació feta al sepulcre va aportar troballes arqueològiques del Neolític ple, però tot i això en Carreras i en Tarrús creuen que l'aixecament del monòlit és posterior, ja entrant a la part final del Neolític, entre el 3400 i el 2700 a.n.e.

Refem els escassos metres a peu i tornem al cotxe.

Ara ens dirigim a Rajadell, però no hi arribem. Sortim de l'eix per la sortida 121, donem la volta a la rotonda que hi ha en uns metres i tornem per la mateixa carretera, passant per sota de l'eix. Aquesta carretera és la N-141B, la seguirem passant de nou sota l'eix, deixant una bifurcació a l'esquerra just creuar-lo, seguirem uns 500 metres, tot trobant un camí a la dreta que creua l'eix en el tros on les vies d'anada i tornada se separen (el primer que veiem, n'hi ha dos). Seguint aquest camí, aparquem just a sota de l'eix. Continuem a peu creuant l'eix i ens trobem al poc, a mà dreta, la vil·la romana de Sant Amanç de Viladés.

Aquesta vil·la es trobava, i se segueix trobant, just davant d'una de les vies més importants de l'època. Construïda i habitada entre el segle I a.n.e. i el segle V, tot i que es documenten tres sitges de l'Edat del Bronze i la del Ferro, i un mur clarament Iber pel que sembla un assentament que va perdurar i evolucionar amb el temps. 

Pel que fa a troballes arqueològiques, la seva excavació no ha aportat unes grans peces, fet de contrast per la importància de la vil·la. De fet es conserva un magnífic mosaic del segle IV, avui en dia al Museu Comarcal de Manresa, i segons diu el cartell existent hi ha una reproducció feta, però no la vam veure.

El jaciment ha estat utilitzada durant part de la prehistòria, protohistòria i història, ja que com hem dit s'hi han trobat restes de l'Edat del Bronze, iberes, romanes i, sobretot en la part del davant, creuant el primer tram de l'eix, d'època medieval.

Just abans de veure la part medieval de la vil·la, enganxat a l'eix transversal veiem el hem trobat documentat com a menhir de Sant Amanç de Viladés.

Per nosaltres no és res de res, tant per la seva morfologia, ubicació, per no parlar de la falta de documentació que hi ha sobre aquest.

Un xic més amunt, admirem les restes d'època medieval.

Tornem al cotxe i refem el camí fins la rotonda d'abans, però aquest cop sortim per la segona sortida, direcció l'estació (BV-3012). Seguirem tot recte, passant l'eix per sobre fins a la fi de la carretera. En aquest punt, virarem a la dreta, agafant la BV-3008, però no gaire, just endinsar-nos-hi veurem una pista asfaltada a mà esquerra, la que agafarem. Aquesta pista, la seguirem rectes sense prendre cap bifurcació, fins que passem per davant la porta de dues masies i arribem a la part alta de la carena, on trobarem un cartell indicant el mas Betlem cap l'esquerra. Girarem per aquí tot seguint el rètol indicatiu i en uns 100-150 metres veurem un rètol de dolmen.

El sepulcre de Betlem és un xic... com a poc peculiar, també l'anomenen hemidolmen de Sant Andreu. Té unes dimensions de 1 metre d'ample per 1 d'alt. Va ser trobat a causa dels grans incendis que hi va haver a la zona el 4 de Juliol del 1994.

Daten aquest megàlit entre el Neolític final i l'Edat del Bronze, vers el 2700-1500 a.n.e. Nosaltres igualment no veiem gens clar, que això sigui un sepulcre prehistòric.

Tornem enrere refent el camí que hem fet, i quan agafem la BV-3012, veurem una sortida a l'esquerra amb el rètol indicatiu de Les Torres de Fals, ens hi endinsem tot aparcant a la zona habilitada gairebé arribant a les torres.

La  primera torre, la de l'esquerra del camí que hi ha, és la que es trobava adossada a l'antic castell de Fals. S'han trobat mencions sobre ell de l'any 995. La torre en si té una alçada de 19.5 metres i un diàmetre de 9 metres.

D'altra banda, la segona es calcula que es va construir cap a finals de l'Edat Mitjana, quedant vinculada al castell, avui en dia desaparegut, l'any 1314. Es troba situada a l'altre costat d'una petita riera i del camí existent. És de construcció senzilla, sense cap tipus de decoració ni finestrals, i té una alçada de 17.2 metres, per un diàmetre extern de 9 metres.

Vist això, tornem cap el cotxe i anem cap a casa, al final, a estat un dilluns interessant.

Coordenades UTM(ETRS89):

Menhir de Pedra Dreta del Grau: 31T 419081 4653088

Menhir de Cal Giralt: 31T 384712 4621954

Vil·la romana de Sant Amanç de Viladés: 31T 390344 4621150

"Menhir" de Sant Amanç de Viladés: 31T 390261 4621104

Betlem o "hemidolmen" de Sant Andreu: 31T 393015 4626133