Megàlits al districte de Lodève III

El primer d'uns dies de desconnexió nadalenca de Catalunya... grans tiberis, anar d'una casa a l'altra sense descans, etc. i encara ens mancarà Cap d'any i Reis!!! Per això decidim anar a les terres de l'Hérault francès, concretament als afores de Saint Paul et Valmalle.

De camí en vam veure un, el dolmen Pas de Gallardet o Pouget. Crec que segurament deu haver-hi un altre itinerari per arribar al reconstruït i reutilitzat a època històrica sepulcre, però nosaltres vam entrar a Le Pouget per la D139 i un cop ens trobem davant del nucli més típic de cases del poble prendrem un carrer que ens surt a la nostra dreta, fent una corba molt però molt pronunciada i inesperada, de fet, nosaltres ens la vam passar i en fer la volta per dalt vam veure que el dolmen era anunciat i tot. Prenem la Rue de la Ramassière deixant les cases a l'esquena, fins a trobar una desviació a la dreta, amb cartells informatius de colors, on es llegeix dolmen. Seguirem aquest camí fins al final, on ens toparem amb una tanca, allà deixem el cotxe i a peu creuem el tancat.

En travessar la tanca, tirem pel camí de la dreta i el primer que vam veure va ser una llosa que potser deu ser prehistòrica sobre dos recolzaments a modus dolmen.

Ens va semblar que tenia certs treballs a la seva cara superior, però no hem trobat res.

Seguim el corriol que queda a la dreta de la llosa i després d'un petit monticle veiem amb claretat el túmul del dolmen. La fotografia no és gaire bona, però és la millor que vam poder fer, ja que es troba a ple sol... amb les ombres dels arbres de l'hora a la que vam arribar, i per la seva morfologia, no és fàcil de fotografiar, i a sobre feia una tramuntana que prou feina tenies com per mantenir-te tu mateix recte.

Cal destacar la bonica llosa treballada que dona accés a la cambra sepulcral... Sempre m'ha agradat aquest estil, l'he vist a diversos llocs, però a Catalunya em penso que no n'he vist cap.

El dolmen de Pas de Gallardet o de Le Pouget, consta d'un túmul de 25 metres de diàmetre, construït amb terra que no és pròpia de la zona, i pronunciat desnivell. El seu corredor, d'uns 5 metres de llargada i entre 1 i 1.5 metres d'amplada segons la zona, dona accés a una avantcambra quadrada de 2.5 metres de costat. Després ve la llosa rebaixada (reconstruïda) a modus pòrtic que dona accés a la cambra principal, de 5.75 metres de llarg i 3.25 metres d'amplada. Aquesta té com a capçalera una gran llosa i les parets són de pedra en sec, fent un pèl de curvatura. Fins ara no he trobat l'alçada, però és prou alt com per posar-se dempeus. El terra del megàlit és enllosat.

Es conserven tres de les lloses de coberta del megàlit, es diu que en el seu dia en serien quatre... Aviam si la que falta és la llosa que hem vist fa una estona en passar la tanca?? Ara, que tant l'avantcambra com el corredor també eren coberts i les llosses de coberta d'aquestes parts del megàlit resten desaparegudes.

No dubtem de la utilització de la pedra en sec, típic a la zona, però les de la cambra són evidentment modernes. Possiblement és dels anys 70 quan es va excavar i restaurar.

Hem pogut saber que a l'excavació del megàlit van sorgir 4 fragments d'esteles funeràries, tot i que no va sorgir gaire més de prehistòric, només una pedra de molí i un fragment ceràmic d'impossible datació. Els arqueòlegs afirmen la seva utilització a l'era gal·loromana com a vivenda, ja que hi ha evidències i ceràmiques d'aquesta edat, el que fa que la datació del megàlit sigui prou imprecisa. Tot i això, els arqueòlegs el daten vers el 3500 i el 2800 a.C.

Coordenades:

Pas de Gallardet o Pouget: UTM(ETRS89): 31T, 541175, 4826080

Dòlmens a Castellfollit del Boix I

Avui, fem una ruta prehistòrica ràpida i fàcil de fer. Aprofitant que és festiu, anirem al Bages a visitar les tres cistes solsonianes de Cal Pessetero o de la Vinya de Cal Pessetero/Peixetero.

Aquest segon nom i la seva ubicació ens fa pensar, veient l'orografia del terreny, la gran quantitat de cistes que hi devia haver i que van ser destruïdes temps ençà per a fer els camps conreats de vinyes.

Per a arribar a la necròpoli, anirem fins a Manresa i ens desviarem per la C-37 direcció Igualada. Seguirem per aquesta fins que trobem un desviament cap a Castellfollit del Boix, Maians i Òdena, i per ella sortirem a una rotonda on prendrem direcció Castellfollit per la BV-1081. Uns 450 metres abans d'arribar al nucli, prendrem una autopista sorrenca a l'esquerra en direcció a Prats de Rei, que ens deixarà ben a prop de les cistes. Aturarem el cotxe quan ens topem amb un entramat de desviacions: Clot de Grau a la dreta, un camí sorrenc que s'enfila per la muntanya, també a la nostra dreta, quasi paral·lel a la pista per la que anem, que segueix tot recte, i un pal indicador a la nostra esquerra amb un camí a peu. Aquí deixem el cotxe.

A partir d'aquí, hi ha diverses opcions... la primera cista es troba només a uns 60 metres del camí. Nosaltres vam anar camp a través per un corriol desdibuixat que surt de l'aresta de l'encreuament de camins (l'autopista i el camí a peu). Al poc, veurem un pal elèctric, des de la llunyania (el pal es veu la mar de bé, ja que hi ha el típic desbrossat que fan per a passar les línies elèctriques); doncs bé, la cista de Cal Pessetero I és a uns 10 metres d'aquest desbrossat darrere del pal, la II és a 3.10 metres més avall, i la III a 6.40 metres més, gairebé tocant el camp, camp on antigament hi havia vinyes que van ser arrasades per la fil·loxera. A causa d'aquest conreu, es creu que van desaparèixer les cobertes de les antigues tombes.

La necròpoli de cistes solsonianes de Cal Pessetero és datada al Neolític mitjà-recent, vers el 3000-2700 a.n.e. Aquesta datació es pot fer ja que a les seves excavacions va sorgir divers aixovar de l'època.

Comencem per la cista I de Cal Pessetero.

És de planta rectangular i té unes dimensions d'1.25 metres de llarg i 0.80 metres d'ample. Fou excavada per uns manresans, vers els anys 30, però es desconeixen els resultats d'aquesta excavació.

La cista de Cal Pessetero II...

Aquesta mesura 1.10 metres de longitud per 0.62 metres d'amplada. Fou excavada el 1965 per membres de l'UEC-CECI (els manresans no la devien veure), que documenten unes troballes d'un vas ceràmic globular, un fragment de ganivet de sílex i minses restes d'un esquelet d'individu adult. També sorgiren, en un garbellat de terres al seu voltant, quatre petxines de pecten perforades, un mol·lusc fossilitzat i dos micròlits trapezoidals de sílex blanquinós.

Addicionalment, als voltants de la necròpoli (a uns 5 metres), es van trobar en superfície una dena discoidal de variscita, un fragment de làmina i una ascla de sílex, i també es documenta que, prop d'aquest indret, es van trobar dues destrals de pedra polida.

I per acabar, ens apropem a la més gran de la necròpoli, però més complicada de trobar, la cista de Cal Pessetero III.

De morfologia idèntica a les anteriors, amida 1.35 metres de llarg per 0.75 d'amplada. Cal dir que la cista III fou excavada pels mateixos que l'I, excavacions de les quals només hi ha informacions verbals que indiquen que hi recolliren un collaret.

L'alçada de les tres tombes de la necròpoli és incerta. S'haurien de reexcavar els sepulcres per a saber amb exactitud la seva fondària i morfologia.

Amb això acabem per avui. Si en voleu més de la zona, sempre es pot anar a visitar els altres sepulcres de Castellfollit del Boix, però val a dir que sincerament, el més fàcil és anar a visitar jaciments cap a la zona de Rubió.

Coordenades UTM(ETRS89):

Cal Pessetero I: 31T 387308 4613363
Cal Pessetero II: 31T 387308 4613359

Cal Pessetero III: 31T 387307 4613352

Dolmen a Seira

Últim dia per terres aragoneses. Tornem per la N260, que prenem des de L'Ainsa, per anar a veure el megàlit de Seira. Passem Campo i seguim per la mateixa carretera fins que arribem a Seira; un cop allà, ja veurem indicacions al dolmen, però està senyalitzat com el ... Més val que preneu la desviació cap a Barbaruens, que surt a la nostra esquerra al vell mig del poble nou i creua el riu Éssera, tot apropant-nos al nucli de "Seira viejo". Passat el nucli, a uns 700 metres, abans d'una corba pronunciada a la nostra dreta, surt una pista a l'esquerra que prendrem, aquesta és la que ens apropa més. Nosaltres vam seguir la pista i vam aparcar en una entrada a un prat, també a l'esquerra, pocs metres abans d'on s'emprèn el corriol que porta al megàlit, en uns 15 minuts a pas alegre i en uns 25 a pas normal. El trajecte comença amb un caminet estret per on sembla que hi deu passar aigua quan plou; segueix travessant el riu per una passera i continua, més o menys ample en funció del tros, fins el dolmen. Hi ha senyalització cap a ell, però hem d'estar atents per no passar-nos el desviament.   

També s'hi pot anar travessant el riu... més o menys 1.5 quilòmetres abans d'arribar al poble nou, a la mateixa carretera veurem a mà dreta una font amb zona per aparcar, just a l'altra banda de la carretera hi ha un camí, que et permet baixar a l'Éssera i creuar-lo en èpoques seques, el dolmen queda a tocar... nosaltres no vam tenir aquesta sort, baixava massa aigua.

Aquest megàlit també és conegut amb el nom de dolmen de San Nicolau i, segons l'escriptora Carmen Castán, fou el 1997 quan Pablo Perigot i José Antonio Castán informaren de l'existència del megàlit. 

Segons ella també, els arqueòlegs José Luis Ona i María Fernanda Blasco l'excavaren i el confirmaren com a monument funerari prehistòric. De l'excavació, no hem pogut trobar res de res, tot i que segons hem pogut saber, als sepulcres de la comarca de Ribagorza, per norma, no s'hi ha trobat cap resta arqueològica.

Vist el megàlit, anem a dinar i comencem el retorn a casa.

Coordenades:

Seira o San Nicolau: UTM(ETRS89): 31T, 287693, 4705001

Dòlmens a Tella-Sin

Tercer dia a Osca (Huesca) i anem cap a la part nord de la província a visitar dos megàlits i una sorpresa... Qui ens vam trobar a L'Ainsa?? Sí, al Manolo i la Fina, és que el món dolmènic és molt petit, jejeje. Però vaja que són d'aquí... sempre fa gràcia que ens trobem fora de Catalunya.

Bé, comencem pel conegut dolmen de Tella, també conegut com a Losa La Campa o Piedra Vasar, que és el primer que vam visitar. Per arribar, emprenem des de L'Ainsa l'A138, direcció França, Bielsa i Plan. Poc després de passar el riu Yaga, veurem una desviació a la nostra esquerra cap a Tella i la prendrem tot enfilant-nos per les montanyes de la zona. La seguirem 7 quilòmetres, on veurem un cartell indicatiu al dolmen de Tella, a mà la dreta de la pista asfaltada per la que anem. Allà al voral deixem el cotxe.

A peu, seguim pel corriol que surt a l'esquerra de la carretera, que baixa al que deu ser una petita riera, i puja per l'altre costat, en uns 40 metres. Allà, quan arribem a la clariana existent, veiem el conegut sepulcre de Tella a la nostra dreta.

La foto no està centrada, ho sé, però val la pena gaudir de les maques vistes que hi ha des del megàlit.

Es tracta d'un dolmen simple que conserva la coberta i sis lloses laterals. Les dimensions internes de la cambra són 1.60 metres de longitud per 1.40 d'amplada i 1.20 d'alçada màxima. Conserva minses restes del túmul.

Com moltes altres sepultures megalítiques, el dolmen de Tella ha estat utilitzat com a magatzem, en aquest cas, per a eines del camp. Els anys 50 i 70 es van realitzar unes campanyes d'excavació que van treure a la llum restes òssies humanes (entre elles un fragment de crani), i un punxó i una espàtula fets d'os.

Per localitzar el següent dolmen, el de Fandichuerre, és ben fàcil, només cal seguir, a peu, la "pista" que surt a l'esquerra de la clariana que deiem de Tella, mirant-ho tal i com hem arribat pel corriol. Seguirem aquesta pista uns 650 metres tot remuntant un fort pendent que ens duu a una plana i, seguint la pista, al sepulcre, que queda a mà esquerra, una mica amagat pels matolls.

Aquest dolmen fou descobert el 1987 per Luis Millán, membre molt actiu d'Hilarriak que està elaborant unes fitxes força completes dels megàlits del País Basc, Navarra i Osca. Tot i això, no es disposa de fitxa d'aquest sepulcre, pel que la informació sobre ell es limita només al seu descobridor.

Visualment i tenint en compte les característiques dels dòlmens de la zona, podem afirmar que es tracta d'una cambra simple de petites dimensions, que conserva totes les lloses i bona part del túmul.

Probablement, fou construïda a finals de Neolític o principis del Calcolític.

Ho deixem per avui, que no hi ha més megàlits propers dels que tinguem constància i ens anem a L'Aínsa a fer una visita pel nucli medieval.

Coordenades:

Tella, Losa La Campa o Piedra Vasar: UTM(ETRS89): 31T, 268518, 4718023
Fandichuerre: UTM(ETRS89): 31T, 268385, 4718635

Dòlmens a Paúles de Sarsa

Avui, segon dia a Osca (Huesca), visitarem dos megàlits. Teníem constància de més per la zona, però amb els nens, per molt que ho vam intentar, va ser del tot impossible.

El primer que vam visitar, la cambra simple de Pueyoril o Puyurí. Per arribar-hi, ens desplacem fins la A2205 (que, més o menys, uneix Alquézar amb Boltaña) i ens desviarem per un trencall, que té una casa en runes a la cantonada, i que porta a Paúles. Just a l'inici d'aquest trencall, hi ha un aparcament i uns panells informatius sota taulat. D'aquí surt un camí que duu al dolmen de la Caseta de las Balanzas, un que no vam visitar degut a la nostra complicada logística. Deixant a l'esquerra aquest taulat, després d'uns 650 metres per aquesta carretera, veurem a mà esquerra un cartell i, darrere seu, un turonet. Allà deixem el cotxe enganxat al cartell, on surt un camí desdibuixat que ens portarà sense pèrdua al sepulcre en uns 330 metres vorejant el turonet. El dolmen queda a mà esquerra de l'ara corriol, després d'un petit promontori.

Aquest sepulcre, per estrany que sembli, no ha estat excavat, només sabem que fou localitzat sobre l'any 1990 per un tal David Gómez.

Es tractaria d'una cambra simple, d'uns 2 metres de llargada, per 1 metre d'amplada... Més o menys. La coberta resta trencada en tres lloses estintolades dins i fora del que seria la cambra sepulcral. D'altra banda, el túmul, que encara és prou visible, amida 12 metres de diàmetre i conserva una alçada d'1 metre.

Com hem dit, no ha estat excavat, però per la tipologia, els experts l'emmarquen al final del Neolític, principis del Calcolític.

Tornem al cotxe i ens dirigim a veure el segon i últim megàlit del dia, el de La Capilleta. A aquest és ben fàcil arribar, només hem de seguir la carretera en la mateixa direcció 1 quilòmetre fins a trobar a la dreta de la carretera, tocant a aquesta, una petita capella (San Isidro). Allà deixem el cotxe i seguim a peu per la carretera passant la capella. Uns 100 metres més enllà, i veurem, aquest cop al costat esquerre de la carretera, un turonet. El dolmen de La Capilleta es troba a la part alta d'aquest monticle.

Es tracta d'un dolmen simple, amb restes visibles tant de la cambra com del túmul, de 10 metres de diàmetre. La cambra devia de ser rectangular, però avui en dia només en resten dues lloses, com es veu a la foto.

La llosa gran fa 1.90 metres de llargada, pel que deduïm que és un dels laterals de l'antic espai funerari, tot i que si l'altre roc és el de capçalera, déu n'hi do també, ja que fa 1.44 metres de longitud... Pel que jo crec que falten diverses lloses dels dos laterals.

Cal indicar que la llosa més gran té un cercle gravat, tal com es veu a la fotografia inferior.

L'excavació produïda per María José Calvo l'any 1987 va constatar un sòl enllosat, restes òssies de 6 a 8 persones (tot i que se n'hi devien inhumar moltes més, ja que aparegueren més de 500 peces dentals, d'adults i d'infants), desenes de denes de collaret, tant discoïdals, com cilíndriques com d'estil dentàlium, petxines perforades, un penjoll d'os, un botó en V, dues puntes de fletxa de sílex i fragments ceràmics de l'època.

La prova de C14 feta sobre un conjunt de restes òssies li dona una datació del 2410 a.C., finals del Neolític, principis del Calcolític.

Les troballes arqueològiques podrien haver estat més nombroses, però es documenta que el 50% del túmul va quedar afectat pels camps de conreu del costat i per una construcció moderna, avui en dia enrunada, que va aprofitar certa part del megàlit.

Bé, després d'intentar veure fàcilment dos megàlits més i no aconseguir-ho, fem un descans a Boltaña i tornem a l'apartament... demà serà un altre dia.

Coordenades:

Pueyoril o Puyurí: UTM(ETRS89): 31T, 257850, 4687206
La Capilleta: UTM(ETRS89): 31T, 256811, 4687854

Cròmlecs a La Fueva

Aquest cop, ens prenem uns dies de vacances i anem a Osca (Huesca), principalment a desconnectar un xic als peus dels Pirineus, però, ja que hi érem, vam aprofitar per visitar algunes estructures prehistòriques.

Avui, el primer dia, arribem amb temps a l'apartament que havíem llogat i decidim desviar-nos un xic i visitar els sis cròmlecs de Yermos del cementerio, al poble de La Fueva.

Aquests es troben just al costat de la carretera A138. Per arribar-hi, la prendrem direcció l'Ainsa i, a l'alçada de l'embassament de Mediano, després de creuar un pont per salvar una branca d'ell i poc abans del quilòmetre 35, veurem un descampat en forma d'aparcament a la nostra dreta, on aturarem el cotxe. A peu, prendrem un corriol que surt de la cantonada de l'aparcament amb la carretera darrere d'un panell informatiu de la fauna i flora locals. En una cinquantena de metres, arribarem al conjunt de cròmlecs, que foren localitzats l'any 2008 per Javier Rey i excavats per ell mateix l'any següent, bé, el I, el II i van netejar el III.

Comencem pel cròmlec I de Yermos del cementerio.

Aquest té 7 metres de diàmetre i li resten 42 lloses, sent les quatre dels punts cardinals de mides un xic superiors. A l'excavació efectuada aparegueren, a la zona central del cròmlec, dues lloses, les dues amb clars indicis de cremació. Al seu voltant, sorgiren diversos carbons, que permeteren datar el cròmlec per C14, i també diversos fragments d'os.

Encara que nosaltres no els vam veure així, els posarem per ordre numèric, per a fer un xic més fàcil la nostra explicació. Així doncs, seguim amb el segon cròmlec.

De mides idèntiques al primer, són els dos més grans del conjunt. Aquest, però, té visibles 34 rocs.

És el cròmlec on ha aparegut més material dels dos excavats. A ell, s'hi van trobar diversos fragments ossis i algun fragment ceràmic. Entre les troballes òssies, destaquen dues dents humanes, totes elles, com a l'anterior, amb mostres evidents d'incineració.

El tercer és dels més petits, amida 5 metres de diàmetre i conserva 24 rocs.

El IV en fa uns 6 metres de diàmetre, essent aquest un xic ovalat. Només conserva al seu lloc 20 lloses de l'antiga estructura.

Seguim pel V, que és el de més al Sud. Fa 5 metres de diàmetre i consta també de 20 rocs "in situ".

I per acabar, observarem el VI, que possiblement és el que fa més ràbia de tots. És el més petit, només fa 4 metres de diàmetre, i té 10 rocs visibles. La resta van ser soterrats en fer la nova carretera. Crec que, de tots ells, és el que es veuria millor, tenint en compte que al poc espai visible que queda es veuen els 10 rocs perfectament arrenglerats.

Pel que fa a la datació, hem trobat que corresponen a un període comprès entre l'Edat del Bronze final i l'Edat del Ferro, segons les datacions de Carboni 14 dels dos cròmlecs excavats, essent les datacions més allunyades del 1260 al 784 a.n.e.

Tornem al cotxe i anem a l'apartament que els nens ja gairebé han de sopar. Demà més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Yermos del cementerio I: 31T 267026 4690330

Yermos del cementerio II: 31T 267041 4690311

Yermos del cementerio III: 31T 267035 4690318
Yermos del cementerio IV: 31T 267040 4690316
Yermos del cementerio V: 31T 267034 4690311
Yermos del cementerio VI: 31T 267030 4690316

Dòlmens a Odèn

Avui, celebrem el primer aniversari dels petitons anant d'excursió al Solsonès, concretament a Odèn, on visitarem diversos megàlits molt accessibles.

Comencem anant al Collet del Sàlzer, on s'ubiquen els dos primers sepulcres. Per a arribar-hi, prenem la carretera LV-4011 poc després de passar Solsona en direcció a Cirera, Montpol i Cambrils. Després de passar el nucli de Montpol, que sembla haver-se destinat a turisme rural en la seva totalitat, girem a l'esquerra per una pista asfaltada senyalitzada que duu a El Sàlzer i Oliana, entre d'altres destinacions. Després de 1.9 quilòmetres, arribem a una cruïlla, on girem a l'esquerra i continuem uns 180 metres més. A la nostra dreta, veiem un petit espai per a deixar-hi un cotxe i uns dibuixos de dòlmens que ens indiquen per on hem de baixar a la terrassa inferior, on és, a pocs metres de distància, el megàlit del Collet del Sàlzer I.

Ens trobem davant d'una cambra pirinenca molt ben conservada i que fou objecte d'excavació i consolidació l'any 2005 per part del Grup de Prehistòria del Solsonès (GPS), sota la direcció de Josep Castany. La seva cambra mesura 1.82 metres de llarg, 1.58 metres d'ample i 1.20 metres d'alçada. Aquesta es troba dins un túmul d'uns 8/9 metres de diàmetre, sense restes de cròmlec. Conserva restes de les lloses que feien d'entrada a la cambra i s'observen fragments de la coberta escampats pel túmul. També podem observar una llosa recolzada sobre la lateral de l'esquerra de la qual se'n desconeix l'ús, però podria ser un contrafort o bé una separació interior de la cambra.

Pel que fa a les troballes, es varen obtenir diverses restes òssies, 11 denes de pecten, 1 dena discoidal calcària, 1 sageta de coure, 2 puntes de fletxa de sílex blanc (una d'elles d'extraordinària qualitat tècnica), 1 nucli també de sílex blanc, 1 làmina de metall, 23 fragments ceràmics grollers i 1 amb vora. Les restes òssies consisteixen en 167 fragments molt esmicolats i 58 peces dentàries que han permès identificar, com a mínim, la presència de restes de 5 adults i 1 nen. Totes aquestes restes foren dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Podem situar la construcció del sepulcre des del Calcolític fins a l'Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Per a trobar el segon megàlit, Collet del Sàlzer II, només hem de travessar el camí situat una mica més enllà del primer dolmen i el veiem fàcilment.

Es tracta d'una cambra pirinenca més petita, d'1.18 metres d'amplada, delimitada per dues lloses laterals, la capçalera i el llindar que en donava accés a través d'un vestíbul-pou, amb aquestes dues. La llargada interna de la cambra funerària és de 1.37 metres i es conserva una alçada màxima d'1 metre. Del túmul, es documenten unes dimensions d'entre 7/8 metres de diàmetre, amb anell de contenció intratumulari per a la cambra, però sense restes d'anell de contenció tumular extern.

Descobert el 1990, fou objecte d'excavació i consolidació el 2006 per part del Grup de Prehistòria del Solsonès, com el seu company. Aquesta excavació va ser força fructífera, traient a la llum diversos fragments ceràmics, 2 làmines de sílex blanc, 13 dentàliums i restes òssies pertanyents a un mínim d'11 individus, d'entre elles 44 dents humanes. Aquestes troballes permeten datar la tomba entre el Calcolític i el Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Després de dinar i aprofitant que ja no plou, ens dirigim a veure tres sepulcres més ubicats a Odèn, però força lluny dels anteriors, a l'anomenada necròpoli de Font Coberta o del Serrat d'Odèn. Per a arribar-hi, desfem el camí fins la LV-4011 i girem a l'esquerra en direcció a Cambrils i la seguim fins que aquesta carretera mor a la L-401. En aquest punt, girem a la dreta cap a Sant Llorenç de Morunys, Canalda i Odèn. Després de 7.1 quilòmetres, girem a mà dreta cap a l'ermita de Santa Cecília d'Odèn. Seguim aquesta pista durant 2.4 quilòmetres per a trobar, a la nostra esquerra, un recinte delimitat amb fusta i corda. Dins aquest recinte trobem el dolmen de la Caixa del Moro I.

Aquesta cambra pirinenca mesura internament 1.85 metres de longitud, 1.20 metres d'amplada i 1.18 metres d'alçada. Actualment, té un túmul d'uns 13 metres que originàriament no era tan gran... Els pagesos que temps ençà conreaven patates al costat el van anar fent cada cop més gran aportant-hi les pedres que extreien del prat. Inicialment, aquest faria uns 11/12 metres, ja que, segons en Carreras i en Tarrús, hi ha restes d'un mur de pedra en sec que faria d'anell de contenció.

Fou començat a excavar per Mossèn Serra Vilaró el 1918, però la pandèmia de grip que es va iniciar aquell any va impedir que acabés l'excavació. Tot i això, va recuperar 160 peces dentàries que van permetre identificar més de 5 individus, 1 anell i 1 fragment de braçalet de bronze, 1 closca de ballaruga, 2 denes de collaret de pecten i 21 fragments ceràmics.

El 2008, en Josep Castany dirigint el grup GPS, va tornar a excavar-lo, netejar-lo i consolidar-lo. En aquesta ocasió, es van obtenir 21 denes de collaret de pecten i 1 de pedra. Les restes antropològiques recuperades van fer elevar a 23 la quantitat de persones inhumades al sepulcre (7 infants i 16 adults), ja que van recuperar d'ell 179 dents humanes i 1252 fragments ossis. Tot resta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Podem datar la construcció del sepulcre vers el Calcolític i l'Edat del Bronze antic, entre el 2700-1800 a.n.e.

Una vegada visitat aquest sepulcre, continuem un quilòmetre per la mateixa carretera. A aquest punt, a la nostra dreta, veiem un altre recinte tancat per corda i fusta. Si ens hi acostem, veurem, camuflada, el que sembla una cista, la tomba de la Caixa del Moro III o Camí de Solsona i també coneguda amb el nom de dolmen de Cogulers.

La tomba fou descoberta pel company Antoni Mañé Sàbat l'any 1995, i fou excavada el 2007 per Josep Castany i Llussà. Consta d'una cambra sepulcral de 1.80 metres de llarg, 1.10 metres d'amplada i 80 centímetres d'alçada. Aquesta es troba dins d'un túmul d'uns 6/7 metres de diàmetre, fet de còdols i sense restes d'anell de contenció. Segons en Castany, es tracta d'una cambra pirinenca rectangular amb vestíbul i llindar.

Pel que fa a l'excavació, realitzada l'any 2007 també pel GPS, van aparèixer 29 fragments d'esquelet postcranials i 10 peces dentàries pertanyents com a mínim a quatre individus, un dentàlium i diversos fragments ceràmics llisos i carenats. Al vestíbul, s'hi van trobar fragments de dos vasos ceràmics amb nansa i apèndix de botó, tipus molt estrany a la zona, i un anell de bronze pastat al trobat per Serra Vilaró a la Caixa del Moro I. Al túmul, només s'hi van trobar deixalles més modernes. Com gairebé tots els sepulcres de la zona, les restes foren dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Segons l'Enric Carreras i en Josep Tarrús, la tomba seria erigida vers el 2700-1800 a.n.e., pel que es tracta d'una tomba bastida d'entre el Calcolític i el Bronze antic.

Prop d'aquí, hi ha una recomanació de l'amic Manolo, un túmul que ell va anomenar Camí de Solsona II. Des d'on som, tirem enrere 450 metres, on veiem un conjunt d'arbres a la nostra dreta. Sota aquests arbres és on veiem el túmul.

L'hem trobat referenciat per Antoni Mañé, que ja el batejava com en Manolo, però cal dir que en Carreras i en Tarrús opinen que simplement és un apilament de rocs dels propers camps.

Com ens hem saltat el segon sepulcre, desfem el camí en direcció al primer megàlit del conjunt i el passem 110 metres. A la nostra dreta, però aquest cop sense delimitació, trobem el megàlit de la Caixa del Moro II, força destrossat i amb un important risc de desaparició.

Per a fer-li una foto vam suar molt i tampoc es pot dir que hom hi pugui identificar un sepulcre... Actualment, només en resten dues lloses, la del costat sud i una llinda del vestíbul, amagades entre la vegetació i el tarter, que també ha estat ampliat pels treballs de conreu de patates del seu voltant i ara mesura uns 11 metres de diàmetre.

En Serra Vilaró va començar a excavar-la l'any 1918, però també va deixar-la a mitges per la pandèmia. Segons Carreras i Tarrús, es tracta possiblement d'un dolmen simple (el que en Castany anomena cambra pirinenca). Com només conserva un lateral de la cambra, no podem saber les dimensions internes d'aquesta però, com a mínim, sabem que faria 1.60 metres de llargada, per 80 centímetres d'alçada, i que consta d'una obra tumular d'un diàmetre de 11/12 metres sense restes d'anell de contenció.

Com hem dit, en Serra i Vilaró, com amb la resta dels companys de la necròpoli, el va deixar a mitges, i el GPS va continuar l'acció l'any 2009. El conjunt de troballes d'ambdues campanyes està format per 43 fragments ceràmics i restes òssies d'un mínim de 5 individus (sabem que el GPS va recuperar 14 dents humanes). Tot resta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Es pot interpretar que és, com les seves veïnes, una cambra pirinenca construïda durant el Calcolític i l'edat de Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Després d'aquesta última tomba, tornem cap a casa, però fem una parada per a comprar unes berlines que estan boníssimes a un forn de pa amb espai per a la degustació a una zona tranquil·la de Solsona.

Proper a aquests dòlmens d'Odèn, de fet entre les dues necròpolis que hem visitat avui, al poble de Cambrils d'Odèn hi ha el recentment descobert dolmen de Cal Xinquet, és un bonic sepulcre a quasi peu de cotxe, que val la pena visitar.

Coordenades UTM(ETRS89):

Collet del Sàlzer I: 31T 365464 4662700
Collet del Sàlzer II: 31T 365443 4662685

Caixa del Moro I: UTM(ETRS89): 31T 372363 4664381
Caixa del Moro III o Camí de Solsona: 31T 372566 4663479
Possible túmul de Camí de Solsona II: 31T 372446 4663553
Caixa del Moro II: 31T 372348 4664512

Poblat a Vilanova i la Geltrú

Ens llevem d'hora al matí... Amb els nens ja se sap, i decidim anar a Vilanova i la Geltrú a visitar les runes de l'Iber, Romà a posteriori, poblat de Darró. Per arribar-hi, és ben fàcil, només hem d'apropar-nos al passeig marítim, ple de resturants, i continues tot recte fins a la seva fi, just als peus del turó de Sant Gervasi. Allà, hi ha una rotonda en la que si gires a la dreta passes per sota la via del tren. Doncs bé, les restes del poblat, són aquí, als dos costats de la carretera, i als dos costats de la via del tren.

Aquesta és, potser, la part visible que més ens interessa, ja que és la part ibera, d'entre els segles VI i I a.n.e. Just creuar la carretera, on ara es veuen cotxes aparcats, hi ha la zona visible més romanitzada, habitada des de mitjans del segle I a.n.e. fins l'era visigòtica, a mitjans del segle IV.

Remarco això de visible perquè recordem que la via del tren passa per sobre del poblat i el parteix en dos, i, a sobre, també hi passa la carretera i el parteix en quatre. Aquest jaciment va ser descobert quan es van començar a construir els apartaments que queden entre el poblat i la platja, pel que el recinte no acabaria on es troba la tanca actual. De fet, sembla que sota l'aigua també hi ha restes. L'extensió total podria ser d'unes 4 o 5 hectàrees segons la informació de la fitxa de la Generalitat. Es creu que aquest poblat podria ser el nucli comercial més important de la Cossetènia.

Entrant en la descripció del poblat, les parts del mur que són com arrebossades són les parts originals de les runes del poblat iber, la resta és reconstruït.

Ara una foto de l'altre costat del carrer principal del que veiem del nucli iber.

Realment, el poblat és més gran del que es veu a la fotografia, però aquesta ens va bé perquè al centre la part dreta es pot admirar aquesta petita cisterna.

A la imatge inferior, es veu la que es creu que seria la distribució d'aquest tros de poblat.

S'observa com el plànol identifica sitges, forns, vivendes i tallers metal·lúrgics, i, tot i que no es veu al plànol i segons tenim entès, no només hi ha una cisterna, n'hi ha dues.

Ara, ja que hi som i que l'arqueòleg que ens fa la visita ens ho ofereix, anem a veure el terreny romà, molt menys estudiat a dia d'avui, però amb clars indicis de la civilització que l'ocupava.

Segons els informes de les excavacions realitzades, aparegueren un petit altar romà de vers mitjans del segle I a.n.e., una peça ceràmica de tipus itàlic, també del segle I a.n.e., un cap de lleó de marbre del segle II, i diverses monedes, tant iberes com romanes.

L'abandonament del poblat al segle IV, no fou un abandonament total, ja que s'utilitzà l'espai com a necròpoli de petites sitges, tapades amb petites teules i trossos d'àmfora, que és el que es produïa a aquesta zona de la vila romana. Aquests enterraments es realitzaren fins al segle VI.

Coordenades UTM(ETRS89):

Poblat de Darró: 31T 392212 4563083