Cròmlec al districte de Zürich I

Seguim de vacances a Suïssa i avui canviem d'allotjament. Dormirem prop de Zug i el seu llac, al sud de Zürich, i aprofitem l'avinentesa per a acostar-nos a un dels cims del nord de la ciutat, el Käferberg (o Chäferberg), per a visitar un curiós cròmlec situat a un dels pulmons verds de l'urbs.

Per a arribar-hi, el que podem dir és que cal seguir les indicacions cap a Oerlikon i, específicament, cap a el Käferberg, zona d'esbargiment natural de Zürich. Un cop a aquest turó, buscarem el club de tennis i el restaurant Tessin Grotto. Poc abans d'arribar-hi, a mà dreta podem trobar una cruïlla de camins i hem d'agafar el de més a la dreta, anomenat Hasenrain. Seguint aquest còmode camí durant 340 metres, arribarem a una zona d'esbarjo al costat d'un llac, i, just darrere, es troba el buscat cròmlec.

Ubicat ara en un entorn idílic, aquestes no són ni la seva ubicació ni la seva distribució originals. L'any 1953, es van trobar entre 15 i 20 rocs durant la construcció d'uns dipòsits d'aigua situats a uns 200 metres de distància i soterrats uns 50 centímetres, i van ser preservats per l'oficina forestal de la ciutat. L'arqueòleg Amadeus Weiss va assabentar-se de la troballa massa tard i no va ser a temps de poder veure la disposició original dels megàlits. El 1978, un especialista en cristal·lografia, el doctor Kurt Bächtiger, va certificar que el tipus de pedra constructiu dels menhirs (greis de Knauer) era massa dur com per a haver adquirit aquestes formes de manera natural, pel que havien de ser obra de mans humanes. Tot i això, hi ha dubtes del seu origen prehistòric. El moment en què 5 dels rocs van ser recol·locats en cercle amb un altre menhir al centre també és dubtós, ja que no hem trobat quan es va fer.

Visitat el cròmlec, seguim camí cap a Zug, que el temps avui no acompanya, així que ens instal·larem a la nova "llar" amb més calma.

Coordenades UTM(ETRS89):

Käferberg Steinskreis: 32T, 463950, 5250121

Dolmen al districte de Porrentruy I

Després d'un dia de descans de "pedres", més que res per no agobiar als nens amb el tema i fer que ells també tinguin dies del seu rol, anem al Jura a visitar la llosa que queda del megàlit de la Pierre Percée.

Concretament, anem vers el poble de Courgenay. Per arribar-hi, és ben fàcil, només hem d'emprendre la carretera número 16 i sortir-nos a la sortida 6. En sortir, ens dirigim al poble, que queda a mà dreta després de la corba de sortida de la carretera. Als 2.2 quilòmetres d'anar rectes per ella, veiem a la dreta a la llosa dempeus que queda del dolmen.

Clarament, és de l'estil típic d'aquesta zona, el Schwörstadt. La llosa de l'antic megàlit fa 2.60 metres de longitud, tot i que hem trobat informació sobre un antic dibuix d'ella al que li atorguen deu peus d'alçada, és a dir, a uns 3.30 metres del terra. L'amplada de la llosa es canviant: fa 2.57 a la base, mentre que a la part inversa amb prou feines arriba als 2.30 metres. El seu gruix mig és de 0.45 metres.

Ens crida l'atenció que la primera excavació documentada que hi ha d'aquest sepulcre col·lectiu és del 1715, i que va patir d'altres a principis del segle XIX pel sotsprefecte de Porrentruy, M. Daubers. De la primera excavació, no hem trobat cap tipus d'informació, i, de la segona, només en sabem que es va confirmar que era un dolmen, pel que devien d'haver-hi les parets laterals de la cambra, però no es va localitzar res de res.

El forat per on s'introduirien les restes humanes fa 50 centímetres de diàmetre a la seva part sud i 40 a la part nord; les vores són arrodonides i les parets polides.

Tot i que a nosaltres ens va semblar molt clarament un sepulcre tipus Schwörstadt, alguns autors creuen en la possibilitat que realment sigui un menhir, degut a la seva hipotètica alçada d'aquell antic dibuix que hem dit abans.

Pel que fa a la data de construcció, els dòlmens tipus Schwörstadt s'han datat entre el 3500 - 3000 a.n.e..

Amb aquesta única visita, tanquem el dia dolmènicament parlant i anem a veure i dinar al poble de Saint Ursanne. Per completar el dia i de tornada a l'allotjament, a la tarda anem a fer un passeig per les gorges de Verena (Verenaschlucht). Totes dues visites són 100% recomanables!

Coordenades:

Pierre Percée: UTM(ETRS89): 32T, 358073, 5252007

Dòlmens al districte de Laufen I

Comencem el dia ben d'hora... s'ha d'aprofitar el temps tot i que tampoc no pots anar molt ràpid fent les coses si vas amb nens, però bé, es va fent.

Avui, visitarem tan sols dos sepulcres (que al final resulten ser tres), el de Laufen i el d'Aesch, tots dos al cantó de Basel-Landschaft. El primer d'ells, el trobem al poble de Laufen, que és el que li dona el nom. Per arribar-hi, hem d'agafar la carretera número 18, que passa pel poble, i, just davant de l'entrada del que ens va semblar el barri històric, es troba aquest megàlit (pres per una vitrina), al costat de l'església de Santa Caterina. Tot i que per visitar el dolmen no cal fer res més que baixar del cotxe, recomanem una volteta per aquest curiós, tot i que molt arreglat, barri antic del poble.

La tomba col·lectiva de Laufen fou descoberta l'any 1946, i excavada per Alban Gerster, però no es trobava pas on és ara, sinó un quilòmetre més al sud, als terrenys que ocupa la fàbrica de ceràmica i mobiliari de bany al que el poble dona nom. Gràcies a un estudi posterior, l'any 1989, va ser traslladat i reconstruït a l'emplaçament actual.

Aquest sepulcre, construït amb pedra calcària, és de tipus Schwörstadt, estil molt típic a Alemanya, que té la peculiaritat de tenir un forat fet per erosió a la seva llosa d'entrada a la cambra sepulcral, pel qual se suposa que "llançaven" les restes humanes. En aquest cas, aquest forat s'entreveu en una d'elles.

Quan va ser excavat per Gerster el 1946, va trobar les dues lloses col·locades en angle recte tal com les veiem ara i dues més prop de la cambra. El va reconstruir com si la més estreta fos la llosa nord de la cambra i la coberta fos la més gran. Durant aquesta excavació, va trobar 121 dents, corresponents a un mínim de 24 adults i 8 nens.

El 1989, com a conseqüència de l'ampliació de la fàbrica, fou excavat de nou abans de ser traslladat i les seves lloses van ser restaurades. Aquest segon estudi va demostrar que les dues lloses en angle recte sí eren on s'havien col·locat en origen, però no es podia dir el mateix de les altres dues. La gran llosa que Gerster va col·locar com a coberta era una llosa lateral, mentre que la seva llosa nord devia de ser part de la coberta. Aquesta reordenació de les lloses dona com a resultat una cambra amb dimensions interiors d'entre 1.75 i 2.05 metres d'amplada, per 2.25 de llargada i 1.50 metres d'alçada (1.80 metres per la part exterior).

Arribat el moment del trasllat al costat de l'església de Santa Caterina, es va decidir restaurar el monument com es pensava que havia estat en origen. El mes de maig de 1989, el dolmen va quedar instal·lat a la nova i actual ubicació. Va ser llavors quan es va col·locar la vitrina on es pot veure el sepulcre a dia d'avui.

Pel que fa a les troballes humanes, els diferents estudis no permeten tenir un nombre definitiu d'individus, i aquest varia entre 12, 19 o 24 adults i 4 nens. Això és degut als diferents espolis que ha patit la tomba i a que no es conserven totes les restes que hi devia d'haver al seu interior.

Els materials conservats i alguna que altra prova de C-14 permeten situar el megàlit vers el 2000 a.n.e., que no acaba de quadrar amb la datació de l'estil Schwörstadt que tenim entesa. 

Segons hem pogut esbrinar, durant una altra excavació als terrenys de l'empresa Laufen l'any 2000, una excavadora va descobrir una llosa, també de pedra calcària, de 2.90 metres per 1.70, uns 120 metres al sud-oest de l'emplaçament de l'anterior dolmen. Els estudis als que hem pogut accedir diuen que sens dubte es tractaria d'un segon dolmen d'era neolítica, pel que van decidir instal·lar aquesta llosa al mateix recinte que el company Laufen. Creiem que és la gran llosa que hi ha dreta davant del clar angle de la cambra sepulcral de Laufen.

Visitat el barri històric de Laufen, ens dirigim tots quatre a veure el sepulcre d'Aesch. Val a dir que els nens es van quedar dormits al cotxe i jo em vaig quedar amb ells, esperant a la carretera que t'apropa a aquest curiós sepulcre. Des del dolmen de Laufen, prenem la carretera 18, que passa a peu del sepulcre, en sentit nord. Un cop arribats a Aesch, girem a l'esquerra per Klusstrasse uns 100 metres abans d'arribar a l'estació del tramvia. Després d'uns 2250 metres, aparquem a la dreta i agafem el camí que surt a la dreta cap el megàlit. Poc després, trobem una cruïlla i seguim per la branca esquerra, i girem a la dreta al primer camí que veiem. Poc després, ja veiem les indicacions del sepulcre d'Aesch.

Fou descobert per Karl Blarer el 1907, i estudiat per Paul i Fritz Sarasin del 1907 al 1909.

Avui dia, està clarament reconstruït; d'ell, només en resten part de les 17 lloses que formaven la cambra funerària del megàlit. Aquesta té unes dimensions de 4 metres de llargada per 3 d'amplada. Els estudis efectuats li atorguen una antiga alçada de 2.0 a 2.5 metres, pel que la capacitat de la cambra seria considerable, d'uns 24 - 30 metres cúbics. El túmul que contenia el megàlit devia de ser d'uns 4 metres d'alçada, per un diàmetre d'entre 10 i 12 metres. Del peristàlit que l'abraçava, no en queden restes a dia d'avui, però sí eren visibles l'any 1907.

Els experts col·loquen la tipologia de l'antiga tomba com la del seu anterior company, dins dels sepulcres de tipus Schwörstadt, tot i que no hi ha evidència de l'existència de forat de l'ànima.

Les restes humanes que s'hi han pogut extreure pertanyen a 14 nens i 33 adults, i també van sorgir d'altres restes animals utilitzades per a la producció de penjolls o amulets. També es van trobar fragments de ceràmica, dues puntes de fletxa, una fulla de punyal de sílex i moltes dents d’animals perforades, que provenen d’ornaments i collarets que portaven els difunts. Tots aquests elements es van datar al Neolític final.

El 1993, i segons la Universitat ETH Hönggerberg de Zürich, després de fer les proves de C-14 a aquestes restes, se li atorga una utilització de vers el 2400 a.n.e., per tant, de l'era transitòria entre el Neolític i el Calcolític de Catalunya. Segons hem pogut trobar cercant informació, la cultura associada a aquest estil de sepulcre (Horgener Kultur) té els seus inicis vers la segona meitat del IV mil·leni i només es troba a França, Suïssa i Alemanya.

Per avui, suficient, que ens espera un camí no molt curt fins a l'allotjament. un altre dia més!

Coordenades:

Laufen I i II: UTM(ETRS89): 32T, 386883, 5253289

Aesch: UTM(ETRS89): 32T, 392160, 5258206

Megàlits al districte d'Övre Aargau I

Avui, nou cantó suís, en concret, serem a Bern, Berne o Berna... a Schweiz, com ja hem comentat, conviuen tres llengües oficials: l'alemany, que és com l'escrivim nosaltres, el francés i l'italià, pel que de vegades és complicat saber inclús on vols anar o a on ets, tota una "putada".

Com deia, entrem a Bern i ens dirigim a la localitat d'Oberbipp, a la que arribem partint des de Biel/Bienne per l'autopista 5. La seguim, tot rectes, transformant-se aquesta en l'autopista 1 i l'E-25, que va direcció Zürich/Luzern/Basel. Per ella, seguim fins la sortida 42, que va cap a Wangen a.A./Herzogenbuchsee/Wiedlisbach, i just sortir a la nova carretera, la 22, la prenem a l'esquerra direcció Wangenstrasse, passant per sobre de l'autopista. La seguim rectes tot entrant al nucli, però no la deixem fins a trobar-nos amb la Route 5, la que emprenem a la nostra dreta en direcció Basel/Olten.

Ja som a poc d'arribar i comencen les indicacions encara més enrevessades... als 2.1 quilòmetres d'anar per la Route 5, fem un gir prou pronunciat a l'esquerra per emprendre el carrer Untergasse. Als 500 metres, fem un gir, de nou a l'esquerra, per agafar l'Obisgasse i, als 200 metres, girem a la dreta pel carrer Kirchgasse; el seguim fins a trobar un aparcament just davant i un altre que ens quedarà a mà esquerra, just davant de l'altre. Deixem el cotxe aquí i a peu ens endinsem pel carrer Moosgasse, en el qual en pocs metres veurem l'església d'Oberbipp a la dreta. Allà hi trobem el dolmen just darrera d'ella, al costat del cementiri.

Aquest dolmen és d'un estil de cultura estrany en aquesta localització, ja que, per norma, es troben més cap a la zona sud alemanya. Fou descobert l'octubre de l'any 2011, a uns 500 metres al sud de la ubicació actual, al carrer Steingasse, per un noi d'11 anys que estava intrigat per una pedra que sobresortia al prat de casa seva. Com hem dit abans és d'un estil que es troba focalitzat un xic més al nord: Els dòlmens catalogats com a sepulcres d'Horgen, datables de entre el 3400 i el 2850 a.n.e. De fet, no hi ha tanta distància, però els dòlmens suïssos d'aquest estil van ser destruïts perquè dificultaven l’ús agrícola del terreny.

Es tracta d'un sepulcre rectangular del Neolític de 2 metres d'amplada, 3 de llarg i 1 metre d'alçada, amb una cambra sepulcral de mides internes de 1.4 metres d'amplada per 2 metres de llarg en pedra granítica, pedres que van ser transportades pel glacialAaregletscher fins la zona a mode de blocs erràtics. D'altra banda, el sòl del que consta el sepulcre és de pedra calcària local. I també, segons hem pogut, saber davant del megàlit es van trobar dos blocs de gneis flanquejant l'entrada, a mode d'estel·la.

Segons informes d'excavació, a l'espai adjacent al sepulcre, s'hi van trobar restes d'era romana i medieval, pel que aquest devia d'star intacte i ben visible fins al segle XIII. El sediment que el cobria fins l'era actual era degut, probablement, a les inundacions del riu de Mühlebach

A l'excavació de la cambra sorgiren restes de 30 cossos humans d'era neolítica.

Extret del folletó informatiu del sector d'arqueologia del cantó de Bern

I també restes de l'aixovar funerari corresponent; tals com un ganivet de sílex, nou puntes de sageta del mateix material, sis penjolls de dents d'animals (una d'elles de porc senglar, molt ben conservada), i un cargol de mar (prou degradat) i una dena de collaret de pedra.

Extret del folletó informatiu del sector d'arqueologia de Bern

També, al voltant del sepulcre es van recuperar 4 puntes de sílex, que segons els arqueòlegs serien datables al Mesolític, dues puntes de sageta més, nombrosos esclats de sílex i peces de carbó vegetal. Aquestes restes demostren, mitjançant el C-14, que aquest sepulcre va estar en ús a la prehistòria fins X - IX a.n.e. D'altra banda, també van sorgir restes de l'edat mitjana i de l'època romana.

Vist el sepulcre, anem a per un menhir proper, que, per cert, l'explicació de com arribar-hi pot ser un pèl complicada si la fem en detall, més que res per la seva proximitat (es troba a 4 quilòmetres en linea recta), pel que has d'anar per carrers i carreteres per arribar a dos pobles més enllà en direcció Biel/Bienne.

Bàsicament, creues Wiedlisbach i et dirigeixes cap a Attiswil, on, al costat de l'esglesia del municipi, just davant de la vivenda del que creiem deu de ser el capellà, trobem, al bell mig d'un camp desboscat, el monòlit d'Attiswil.

Per cert, església en alemany es diu kirche... més que res perquè pot ser útil saber aquest mot a l'hora de cercar l'església.

Ens trobem davant d'un menhir bastant gran, ja que al 1855 fou excavat i mesurat, donant una longitud total de 3.6 metres.

Igualment, es va tornar a excavar l'any 1963, excavació que va revelar fragments de sílex prehistòrics i ceràmica romana, pel que se suposa que el menhir deuria de tornar a ser mig sepultat amb la mateixa terra extreta, a l'excavació anterior.

Donem el tema prehistòric per acabat per avui i anem a visitar les meravelles naturals que hi ha a la zona.

Coordenades:

Oberbipp: UTM(ETRS89):32T, 398642, 5235284

Menhir de Attiswil: UTM(ETRS89):32T, 395194, 5233267

Inscultures i sepulcre al districte de Jura-Nord vaudois III

Nova ruta pel cantó suís de Vaud per a visitar unes roques amb inscultures i un possible paradolmen.

Les inscultures van ser el primer que vam anar a veure i són ben fàcils de trobar. Anem fins al poble de Rances i busquem la seva església. No teníem ni idea de com eren, ni d'exactament on eren, però les cassoletes són prou evidents. Es troben al jardí de l'església.

Just a la dreta d'aquest roc en veiem un altre amb gravats bastant més desgastats.

Aquestes dues pedres es van dipositar en aquest lloc l'any 1945, quan les van trobar en les obres de construcció d'una carretera.

Ara, anem a veure el possible paradolmen, que, havent-lo vist, confirmem la seva autenticitat al nostre parer.

Des del poble de Rances, prenem la carretera secundària de Le Noux en direcció L'Abergement, La Mathoulaz i Le Souchet. La seguim fins a la seva fi, on girem a l'esquerra direcció L'Abergement. Uns 900 metres més tard, topem amb el desviament cap aquesta població a la dreta i allà aturem el cotxe.

A peu, tornem enrere uns 100 metres tot resseguint la  carretera per un bonic prat que hi ha, a la fi del qual veiem un ample camí a la nostra esquerra que s'endinsa al bosc. Als pocs metres d'anar per ell, veurem a la dreta un corriol desdibuixat que porta directe a un imponent aflorament rocós en pocs metres. Just davant d'aquest, veiem això...

Seguim mirant-nos el roc i ens adonem que es troba completament treballat, ple de cassoletes i cavitats a la roca no naturals.

Donant-li la volta al megalític roc, veiem el que els experts de la zona cataloguen com a més que possible paradolmen, el paradolmen de Bon Château. En té molta pinta, sobretot per la gran quantitat de gravats que hi ha a la seva coberta, i si, imaginàriament, col·loques un parell de lloses treballades, queda una cambra sepulcral perfecta.

Un cop a casa, hem pogut confirmar la nostra opinió amb la bibliografia, ja que l'arqueòleg Victor-Henri Bourgeois indica que es tracta d'un paradolmen al seu llibre del 1926 "Les monuments mégalithiques le long du Jura suisse". A més, comptabilitza les cassoletes en un total de 38 cassoletes.

Finalitzem les visites prehistòriques per avui i anem a fer un altre turisme, que aquesta zona és nova per a nosaltres i no tot són megàlits.

Coordenades UTM(ETRS89):

Cúpules Rances: 32T 311436 5181574

Possible paradolmen Bon château: 32T 308966 5181514

Megàlits al districte de Lavaux-Oron I

Avui, ruta de monòlits suïssos. El primer, l'estela de Lutry, que vam trobar sense saber ni que existia.

Així doncs, comencem la ruta dirigint-nos al nucli de Lutry, un poble de la perifèria de Lausanne. Com hem dit, vam trobar l'estela de casualitat. Érem fent un mos al port del poble, que s'obre al llac Leman, i tot tornant cap on era aparcat el cotxe, al costat del conegut alineament d'aquesta localitat, vam trobar l'estela en un carreró d'aquests amb cases a sobre. Ens sembla recordar que era pujant per la Rue du Bourg, que és la continuació de la Rue du Port, fins a trobar un passatge anomenat du Simplon  a mà esquerra.

Formava part del conegut alineament que hi ha a uns dels aparcaments del poble. Els estudiosos d'aquest conjunt megalític la cataloguen com el menhir número 14 de l'alineament. Té la curiositat de que ha estat gravat en dos moments: el primer era un gravat de forma femenina, amb dos cercles en forma de pit femení, i gravats simulant flocs de cabell; i un segon gravat amb forma masculina, amb els ulls, un cinturó d'espatlla en forma de X, un ganivet i tres cercles a mitja alçada. El menhir original es conserva al museu cantonal d'història i arqueologia de Lausanne; el que veiem, segons hem pogut saber, és una rèplica.

Ara, anem a veure l'alineament de Lutry, tot tornant a l'aparcament de la Possession, on hem deixat el cotxe, nom també donat al magnífic alineament. L'aparcament es troba al costat dret de la Rue des Terreaux, sortint a ella des de la Route de Lavaux.

Fou descobert l'estiu del 1984 amb motiu de la construcció de l'aparcament, tot i que a uns 30 metres a l'oest de la ubicació actual. Els monòlits foren desplantats per fer l'obra i, ja que hi eren, van ser més fàcilment estudiats. Aquests megàlits es replantaren tal com els veiem ara l'any 1986 amb l'orientació original, oest est.

Està format per un conjunt d'esteles alineades, tocant-se lateralment, durant uns 20 metres. Segons els experts, el menhir central, el número 6, de més de 4 metres originalment, és del que parteix la resta de la morfologia de l'estructura. I també podem dir que el número 24 no es va localitzar, només varen trobar el negatiu, però que molt probablement sigui el menhir de "du Voisinand",  que fou descobert el 2014 a 100 metres al nord-est.

Tots els menhirs d'aquest bonic conjunt són tirant a antropomorfs, menys el número 14 que és el dels gravats, que hem vist amb anterioritat. El monument en si és datat segons els experts en el tema vers el 2450 a.n.e. (a finals de l'era neolítica local), però s'ha de tenir en compte que els primers gravats del menhir 14 són més antics. Val a dir que el monument fou sovintejat fins al 1550 a.n.e., a mitjans de l'edat del Bronze local.

Donant per visitat l'alineament, anem a veure un tros de menhir, el d'Essertes-Auboranges. Hi ha diferents camins per arribar al gran menhir; de tots ells, el que creiem que és més fàcil, tot i que trigues uns 5 minuts més que els altres, és anant-hi per la carretera 9, la que trobarem tot creuant la Route de Lavaux, i seguint tot rectes per la Route de la Coversion. Al creuar les vies de tren, a la rotonda, prendrem la tercera sortida seguint per la mateixa route, que va paral·lela a les vies.

Seguim rectes per ella, passant-se a dir Route du Landar, en la que trobarem un desviament a la dreta cap a la carretera 9. Seguirem aquesta fins la sortida 13 i, en arribar a l'encreument de la següent carretera, el seguirem a la nostra esquerra, tot creuant la 9 que acabem de deixar. Seguim aquesta carretera tot rectes uns quilòmetres direcció Forel (Lavaux), poble que creuarem sortint per la Route de Moudon, fins a topar amb un encreuament al petit nucli de Servion, on girarem a la dreta. A uns 600 metres, girem de nou a la dreta prenent el chemin du Clos-Joli, que als 100 metres es bifurca, anant nosaltres per l'esquerra.

En 300 metres, virem a la dreta pel chemin de la Montagne i, al ben poc, veurem que ens trobem al mig de camps llaurats. Bé, sense deixar la carretera, girarem a l'esquerra en quant podem, creuant al poc un rierol. En fer-ho, la primera a l'esquerra i uns metres més enllà de nou la primera a l'esquerra... l'asfalt et duu fins al monument del Menhir d'Essertes o Pierre du dos à l'âne.

El monument és datat, com és natural en els menhirs i segons els especialistes, dins d'un ampli espai temporal. El daten vers el 4.500 al 1.500 a.n.e., i té una alçada de 5,60 metres, amb un pes pròxim a les 25 tones. Aquest monòlit era ensorrat parcialment d'antic i es considerava un vulgar bloc erràtic fins a la dècada dels 90, que va ser estudiat i col·locat a la ubicació actual.

Cal dir que ens trobem davant del menhir més famós de Suïssa, i que està situat just a la frontera entre els cantons de Vaud i Friburg.

Donant per vist el monòlit, anem a veure el "menhir" de la Roche, que es troba al municipi del mateix nom. No donem més indicacions perquè, segons nosaltres, és un grandíssim bloc erràtic sense cap tipus de treball humà prehistòric. Ens basem en la seva localització, la seva morfologia, les dimensions i la informació que hem trobat d'ell.

Com ja hem dit, creiem que no és un menhir, però si el voleu visitar, teniu les coordenades més abaix. Si més no, és un bloc erràtic ben curiós ubicat a un maco emplaçament. Una vegada allà, un pensa: I d'on ha vingut aquest enorme roc?

Amb això, finalitzem la ruta d'avui, que no tot són megàlits a Suïssa. Tenim altres coses per veure i també volem gaudir de la tranquil·litat de no fer res. Un altre dia, més!

Coordenades UTM(ETRS89):

Estela de Lutry: 32T 322444 5152506
Alineament de Lutry o de la Possession: 32T 322375 5152571
Menhir d'Essertes o Pierre du dos à l'âne: 32T 331032 5160343
"Menhir" La Roche: 32T 356514 5172688

Megàlits als districtes de Jura-Nord vaudois II, Boudry I i Neuchâtel I

Primer dia totalment a Suïssa, on visitarem menhirs, dòlmens, roques amb gravats i una espècie de quadrilàter format per quatre menhirs.

Comencem la ruta pel cantó de Vaud, al terme municipal de Grandson. El trobarem tot anant per la carretera 5 i desviant-nos per la sortida 3 amb indicacions a Grandson, Concise, Champagne. A la rotonda que trobem just sortir d'aquesta carretera, virem a la nostra dreta per la primera, emprenent camí per la Rue du Moulin, la que en 170 metres ens durà a una nova rotonda, en la que de nou prenem la primera sortida, agafant la ruta 5 en sentit totalment oposat al que hem arribat per la carretera, en direcció Lausanne, Yverdon i Grandson. Per ella, seguirem 900 metres, on girarem un cop més a la dreta per la Route de Fiez. Seguirem aquesta 450 metres més, tot passant per sobre la carretera 5, i trobant un camí a la nostra dreta, on aturem el cotxe, i a peu ens endinsem pel camí uns 50 metres, lloc on veurem el menhir de Les Echatelards o de La Vernette a la dreta.

Aquest monòlit està catalogat com a menhir, tot i que segons es documenta, consta d'una línia gravada horitzontalment a la cara sud del megàlit, pel que es podria interpretar com un cinturó i, per tant, seria una estàtua-menhir. Aquest gran roc de granit, de la varietat gneiss, fou descobert l'any 1997 durant les obres del proper ferrocarril, i fou traslladat i redreçat uns 700 metres fins la ubicació actual l'any 2005. Morfològicament parlant, podem dir que mesura 3 metres d'alçada, i que només resta treballada la part superior. La part que s'endinsa al sòl és de forma rectangular, fent 1.20 metres de longitud per 60 centímetres d'ample.

Pel que fa a la seva datació, com la de quasi tots els menhirs, no és gaire exacta degut a la falta d'elements associats, tot i que el fet de ser una estàtua-menhir el fa col·locar en el temps a partir del Neolític final de la zona.

Seguim de visites prehistòriques amb un nou monòlit, el proper menhir de Bonvillars, que, com el seu nom indica, es troba en aquest terme municipal.

Per arribar-hi, tornem a la route 5 i l'emprenem cap a on hem vingut 3.1 quilòmetres, passant la rotonda per la que ens hem desviat abans a la dreta i per la que ara seguirem tot rectes continuant per la route. Al poc, ens trobarem una nova rotonda, en la que farem el mateix que l'anterior, i a la tercera que ens trobem girarem a l'esquerra, prenent la tercera sortida. Continuarem durant 300 metres, passant de nou per sobre de la carretera 5 i aquí girarem de nou a l'esquerra per la Route d'Onnens. En 350 metres, virarem a la dreta per la Rue de Fontaines, la que seguirem 200 metres més, i virarem a l'esquerra per la Rue de Laiterie. Seguint per aquesta i en 120 metres més, girarem de nou a l'esquerra per la Route de la Cour. A uns 250 metres, aturarem el cotxe i ens endinsarem a les vinyes de l'esquerra, on dins el seu ordre i a uns 50 metres de la route trobarem el bonic megàlit de Bonvillars.

L'únic que hem pogut trobar d'aquest menhir són les dimensions documentades, no hem trobat data de trasllat, ni re-aixecament, pel que suposem que es troba al lloc original, no és pas un lloc idíl·lic per a col·locar l'immens roc, que amida 3.50 metres d'alçada i consta d'una base rectangular com l'anterior, d'1.40 metres longitudinalment per 1 metre d'amplada.

Ara ens dirigim al primer dolmen suís que veurem a les vacances, el més que restaurat dolmen de Praz Berthoud.

Per arribar-hi, desfem el camí fins la route 5 i la seguim direcció Neuchâtel i Concise, tot creuant el proper poble d'Onnens. A uns 90 metres de sortir del poble, topem amb una rotonda, per la que virem a l'esquerra per la tercera sortida, i seguim uns 630 metres, tot creuant la carretera 5. Al final de la recta, al poc de creuar la carretera, virem a l'esquerra per una carretera encara més estreta. Seguint aquesta 400 metres ens portarà directament al sepulcre de Praz Berthoud.

Monument prehistòric descobert l'any 2000 durant les feines d'excavació de la propera autopista. A l'excavació, sorgiren 3 lloses i 5 pous en forma d'"U" que ocupaven un espai de 3.5 metres de llargada per 3 d'amplada. Aquest espai és el que es va delimitar com a cambra sepulcral a la seva reconstrucció, ja que s'hi van exhumar ossos humans. L'estudi dels fragments ceràmics i l'anàlisi per C-14 dels ossos donaren una datació aproximada de la tomba de voltants del 2300 a.n.e., pel que ens trobem davant d'un sepulcre de l'Edat del Bronze inicial de la zona, que comença vers el 2500 a.n.e.

El monument fou restaurat l'any 2010 a pocs metres de la seva ubicació original amb les lloses trobades al lloc i tres de modernes tallades en granit Tarn.

Seguim per la zona visitant el curiós agrupament de menhirs de Corcelles o Stand desfent els metres fins a arribar a on hem girat a l'esquerra, i ara emprenem com si anéssim a la dreta a la fi de la recta, i, en no arriba a mig quilòmetre, trobarem un encreuament de carreteres. Nosaltres seguirem per la primera a la nostra dreta, que torna a crear la carretera 5 per un pont; en uns 320 metres d'anar per aquesta carretera, aturem el cotxe, ja que el "cròmlec", per dir-ho d'alguna manera, de Corcelles o Stand, es troba just a l'esquerra d'aquesta estreta carretera.

Coneguts de temps ençà, no fou fins al 1843 quan Monsieur De Meuron va restaurar el monument i va col·locar un quart menhir, modern, a la ubicació exacta del menhir desaparegut durant el segle XVIII.

Tot i això, el conjunt megalític no va ser excavat fins al 1994, quan trobaren una tomba d'era medieval situada a l'oest del menhirs del sud. Aquesta tomba contenia al seu interior un roc megalític treballat tallat a la meitat, que se suposa que seria el quart menhir original.

Els quatre menhirs de Corcelles  o Stand formen un quadrilàter rectangular. El primer dels menhirs, el del sud-est, fa 1.80 metres, per una base rectangular d'1.20 metres per 0.80 metres. El segon, el del nord-est, té una alçada de 2 metres i una base d'1.80 per 1 metre. El tercer, el de més al nord-oest, fa 3 metres d'alçada i 1.50 per 1 metre de base. El quart menhir, el més gran, és el del sud-oest, que té una alçada de 3.50 metres, per una amplada màxima d'1.95 i una base quadrada de 1.07 metres de costat, fet que li dona un pes aproximat de 7 tones. A banda de ser el més gran i pesat, consta de 15 cassoletes insculpides a una plana del seu cim.

Segons l'excavació de l'any 1994, aquest monument va ser erigit vers el 4200 a.n.e., a plena era neolítica, amb una clara reutilització vers el 2300 a.n.e. a l'era campaniforme.

De nou en ruta, visitem un possible menhir que vam trobar quan volíem visitar uns gravats que al final no vam localitzar perquè el camí d'accés estava tancat per la tanca d'una finca particular. El vam anomenar menhir de La Raisse, que és el nom de la urbanització on es troba. Per arribar-hi, el més fàcil és prendre la primera intersecció a l'esquerra des d'on ens trobem i en uns 500 metres, girar per la intersecció existent a mà dreta. Seguim fins al seu final, creuant el nucli de Corcelles. Ara girem a l'esquerra prenent la route 5 una vegada més i seguint-la fins que en una rotonda trobem anunciada aquesta urbanització (és la primera sortida). En 200 metres, girem a la dreta i aturem el cotxe al segon carrer que surt novament a la nostra dreta. El possible menhir es troba a uns 10 metres de la intersecció, al jardí de la casa que hem vorejat.

No hem trobat cap informació sobre aquest possible monument prehistòric, sembla estrany sobretot per la proximitat que té al carrer, però si realment és un monòlit prehistòric és inèdit a les bases de dades megalítiques de Suïssa.

De nou en marxa, anem a pel segon sepulcre suís i el primer del cantó de Neuchâtel, el dolmen de Trou des Âmes, més ben dit el que en queda d'ell, ja que només es conserva una de les lloses. Es troba al proper nucli de Fresens, i, per arribar-hi, tornem a la carretera per la que hem arribat i la seguim en la mateixa direcció, passant novament per sobre de la carretera 5 i sempre agafant els trencants a la dreta fins arribar a Vaumarcus, poble del que sortim per la route del seu nom. A uns 320 metres, veurem un camí asfaltat que surt a l'esquerra prou estret (2.4 metres) i per ell seguim uns 200 metres, tot fent una corba a la dreta. Al poc d'acabar-la, veiem un nou camí a l'esquerra, que seguim fins que hem de decidir si dreta o esquerra, nosaltres girem a la dreta i continuem fins que el camí s'acaba, lloc on girem a l'esquerra per la Route de Fresens. En arribar al poble, cal creuar-lo fins trobar, a la seva part més alta, un cartell que indica Montalchez per la Vy d'Etra. Les restes del megàlit es troben davant d'aquest cartell, però a l'altra banda de la carretera.

La llosa existent dona a entendre un sepulcre de dimensions prou grans, ja que el forat que es veu al seu extrem devia d'anar al centre del roc que faria de porta (segons l'arquitectura local), tot i que hem vist sepulcres d'aquest tipus a altres països i la llosa foradada és la de capçalera i, en moltes ocasions, el forat no és al centre.

La identificació del monument es va fer a la Segona Guerra Mundial durant un cens de monuments megalítics de la regió. Les lloses més petites del sepulcre es varen utilitzar per fer les tanques de les cases de la barriada.

La llosa d'entrada del malmès sepulcre amida 1.3 metres d'alçada per 1.3 metres d'amplada, donant-li una forma gairebé quadrada, i consta d'un forat ovalat que perfora totalment el seu gruix amb un diàmetre de 40 centímetres en l'eix més llarg i 26 en el seu eix més curt.

El dolmen és catalogat dins la categoria de dòlmens simples amb llosa perforada de Schwördstadt, que es construïren vers el final del Neolític, cap a finals del quart, principis del tercer mil·lenni a.n.e.

Ara anem cap un Museu arqueològic, el de Laténium, que consta d'un espai exterior amb diversos monuments prehistòrics, l'Espace Paul Vouga. El trobarem tot seguint la carretera cap a Montalchez fins que aquesta s'acabi, llavors girem a la dreta, i continuem tot rectes per ella 2.5 quilòmetres passant per sota la carretera 5 i incorporant-nos després a ella. La seguim 20.3 quilòmetres direcció Neuchâtel fins la sortida 14, que surt a la route 5. Per aquesta continuem fins que gairebé creuem per sota les vies del tren, i girem a la dreta pel Chemin des Roseaux. Seguim aquest carrer i al final de la recta ens desviem a la nostra esquerra, entrant a l'aparcament del museu. A peu, ens dirigim cap el llac i a aquest espai, que es troba seguint rectes uns 50 metres per l'asfaltat que hi ha allà on ens hem desviat per entrar a l'aparcament.

El primer que veiem és el menhir de Bevaix I.

Aquest monòlit de granit fou descobert a Treytel-A Sugiez, a Beavaix, dins del cantó de Neuchâtel durant les obres de construcció de l'autovia. Segons el què hem pogut saber, formava part d'un alineament de tres menhirs erigit fa més de 6000 anys. Aquest roc en qüestió pesa més de 4.5 tones i una de les seves cares té diverses cassoletes.

El següent que vam visitar és el dolmen de Plant-de-Rive o d'Auvernier, totalment reconstruït amb poca gràcia, sota el meu criteri i sense conèixer a nivell estructural els dòlmens suïssos. Es troba uns metres més enllà, a l'altra banda del passeig.

 

L'Allée couverte d'Auvernier fou descoberta l'any 1976 a la frontera entre Auvernier i Colombier. Té una planta d'uns 5 metres de llarg i és catalogada com a estil dolmènic d'Aillevans o dolmen d'antena, un estil rar a Suïssa. Segons hem pogut saber, aquests sepulcres són de cambra sepulcral rectangular i tenen un gran roc en forma d'antena a la seva part anterior o lateral. El túmul, tant pot ser el més normalitzat (rodó o ovalat amb pedruscall i terra) com de pedra en sec amb una forma trapezoidal. Aquestes tombes són datables vers el 3000 a.n.e., a plena era neolítica. Aquest, però, fou reutilitzat vers el 1600 a.n.e., a l'edat del Bronze.

A la seva excavació, sorgiren les restes de 20 individus, perfectament conservades, gràcies al sòl de pissarra de la tomba. Cal dir que fou desmuntat i col·locat a diferents llocs (fins a tres vegades), fins que va ser instal·lat al parc de Laténium, on resta des del 2004.

Just davant del sepulcre, ens fixem que tenen quantitat de rocs exposats, tots ells amb gravats d'era prehistòrica.

I com no, ens els mirem un per un. Començant per aquest, que a falta d'informació el vam batejar amb el nom de Laténium I.

No hem trobat informació de cap dels rocs, si en trobéssim ja actualitzaríem l'entrada.

El segon roc...

I un tercer que diríem que vam veure i fotografiar, però no trobem les fotos, potser no vam prémer del tot el botó disparador de la càmera... teníem un moment de caos amb els nens.

Per acabar amb el Museu, visitem un "tros" de l'hàbitat de Monruz, un hàbitat trobat l'any 1991 a les excavacions per a fer l'autopista. No s'ha pogut datar la fi de l'ús d'aquest espai, ja que ha estat abandonat en diverses ocasions, però tornat a utilitzar en poc espai de temps. El que sí hem pogut saber és que l'hàbitat té una datació inicial de voltants del 13000 a.n.e., vers l'era paleolítica del Magdaleniense.

A l'excavació de l'hàbitat, va sorprendre la localització d'un espai d'uns 300 m² al sector 1 amb una quarantena de fogars, amb abundant material lític i ossi.

Però la troballa més preuada fou una petita venus; un cos de dona esquematitzat, amb una alçada de 16 mil·límetres, d'atzabeja, datada cap al 13000 a.n.e.

Extreta de Viquipèdia

Tot el que ens vam deixar possiblement ho veurem algun any, ens va fer ràbia saber tot el que tenen allà i no veure-ho tot, ni del passeig ni del Museu en si, és un cop baix per nosaltres, realment val la pena fer una visita. La idea és tornar-hi quan els nens siguin més grans i visitar també el museu, on hi tenen menhirs, gravats i altre material. A l'exterior, ens vam deixar per veure les reconstruccions d'un hàbitat lacustre de finals de l'edat del Bronze (aproximadament del 1000 a.n.e), tres cabanes del poblat neolític de Champréveyres reconstruïdes a la seva ubicació original, un túmul del Bronze Mitjà, una part del pont celta de Cornaux i un jardí romà. 

Deixem el museu i, com anàvem bé de temps, ens dirigim a l'últim megàlit del dia, el menhir de Georgier, que trobarem tornant cap a l'allotjament per la carretera 5 direcció Pontarlier, La Chaux de Fonds, Lausanne, Neuchâtel. Recorrerem 20.1 quilòmetres fins a arribar a la sortida 5, direcció Saint Aubin. Ara continuarem per la carretera 1.2 quilòmetres direcció Provence, Fresens, Montalchez. A aquesta distància, trobarem una altra carretera que surt a la nostra dreta i, en 210 metres més, trobarem una bifurcació, on emprendrem el camí de l'esquerra. Aquest ens durà a la carretera que ens aproparà al megàlit girant a la dreta després de recórrer 350 metres. Seguirem per la carretera uns 750 metres, lloc on aturarem el cotxe al voral del camí i, a peu, farem via per un corriol que surt a la nostra dreta i que ens portarà directes al monument.

El menhir de Gorgier consisteix en un bloc de granit que mesura 3 metres d'alçada i 1.40 metres d'ample. Fou excavat cap el 1860 pel doctor Gustave Clément, veí de Saint-Aubin. Al llarg d'aquestes excavacions, va descobrir una llosa de granit vermell, fragments ceràmics i restes de carbó vegetal, pel que es podria datar el megàlit mitjançant C-14, però no hem trobat els resultats d'aquesta acció si és que s'ha dut a terme. Totes les fonts consultades indiquen que pertany al Neolític o edat de Bronze.

Amb el gran monòlit, donem per acabada la ruta i tornem a l'allotjament, demà més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Menhir de Les Echatelards o La Vernette: 32T 320517 5187498
Menhir de Bonvillars: 32T 322185 5189660
Praz Berthoud: 32T 323922 5190835
Menhirs de Corcelles o Stand: 32T 324819 5191074
Menhir de La Raisse: 32T 328557 5192571

Trou des Âmes: 32T 328167 5195405
Menhir Bevaix I: 32T 345905 5208024
Plant-de-Rive o Auvernier: 32T 345860 5208008
Cassoletes del museu arqueològic Laténium I: 32T 345868 5207999
Cassoletes del museu arqueològic Laténium II: 32T 345870 5208006
Cassoletes del museu arqueològic Laténium III: 32T 345868 5208000
Hàbitat de Neuchâtel-Monruz: 32T 345849 5207952
Menhir de Gorgier (Béroche): 32T 330022 5197355