Avui toca caminar una mica!
Ens llevem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, com diria en Pep, i anem cap a Espolla. Deixem el cotxe just al costat de, com no podia ser un altre lloc, la cooperativa del poble (vi i oli del bo), al carrer més exterior del poble. Ens preparem i ens posem a caminar pel passeig del Celler fins a arribar a l'últim carrer del poble, on just la GI-602 fa una corba de 90º cap a l'esquerra. Nosaltres girarem cap a la dreta pel carrer d'El Puig del Mas i el seguirem, fins a trobar un camí a l'esquerra. Anirem per aquest camí fins al tercer trencall a la dreta i l'agafarem.
Segons el plànol, el sepulcre que busquem és amagat en una barraca de pagesos que hi ha al marge dret del camí, davant de l'entrada d'un gran hort, em penso que era d'arbres d'algun tipus. Però nosaltres, per estrany que sembli, ens vam trobar el camí tancat, dic estrany perquè el camí és ben ample. Vam travessar un bosquet de canyes típiques de riera per a accedir al camí de nou.
El corriol i el canyar a través, el vam fer en un lloc que hi ha una petita arbrada amb unes casetes on guarden menesters del camp, just abans. Ens dirigirem cap els arbres, que els veiem a l'esquerra després d'un petit pendent, buscant un corriol que creua les canyes i surt al voral de l'hort del costat. Anant pel filat de l'hort, anirem al camí de davant, on, travessant-lo justament on hi ha l'entrada de l'hort, trobarem el dolmen de Puig de Pal amagat per una antiga construcció de cabana de pagesos.
Aquest dolmen fou autentificat per part de GESEART, en concret per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero, el 1985, però ja el coneixia Joan Calverol, veí d'Espolla, des del 1971. Amb les modificacions que ha patit i el trànsit que ha rebut el seu entorn, es fa difícil determinar de quin estil dolmènic es tracta, tot i que el mateix Carreras i en Tarrús apunten que es podria tractar d'una galeria catalana, amb una cambra sepulcral que amidaria 1.50 metres de llargada, 1.15 metres d'amplada i 1.57 d'alçada.
Pel que fa al seu origen, tot i que òbviament no cal excavar-lo, segons en Carreras i en Tarrús, seria bastit al Neolític final - Calcolític inicial, entre el 3000-2700 a.n.e. I com es pot veure a la imatge inferior, ha estat reutilitzat fins a principis de segle XXI per l'homo-espollenc.
Tornem al camí pel qual hem girat la tercera a la dreta, i tirem direcció la que portàvem abans. Caminarem fins a trobar un camí cap a l'esquerra, que va vorejant els horts, i el seguirem fins a petar a un camí més ample en el què girarem a la dreta. I a uns 80 metres, trobarem un camí a mà esquerra que ens durà, en uns 80 metres, més al dolmen del Prat Tancat o Mas Torres.
Descobert l'any 1890 per Joan Avilés i Arnau, va rebre la primera i única excavació documentada 88 anys més tard a mans dels fills de l'amo de les terres, el senyor Lluís Torres. D'aquesta, es documenten fragments de ceràmica a mà llisa.
Tot i que el megàlit està caigut, es veu molt bé la seva morfologia, un sepulcre de corredor, que cal dir que amb diverses cassoletes a la llosa de coberta. Les dimensions de la cambra d'aquest dolmen són de 1.80 metres de llarg per 1.40 d'ample per també 1,40 metres d'alçada, i consta d'un túmul circular de 8/9 metres de diàmetre. Podem ubicar-lo cronològicament durant el Neolític, vers el 3400-3200 a.n.e.
Tornem al camí, seguint en la mateixa direcció que abans fins a trobar-ne un altre que gira a la dreta, el qual seguirem fins la segona bifurcació a l'esquerra. És un camí també bastant ample, que en uns 100 metres mena en un altre, que agafarem cap la nostra dreta. En aquest camí, a pocs metres en la primera corba a l'esquerra, veurem un corriol que surt de la mateixa corba, al marge dret del camí. Aquest corriol ens portarà, en uns 30 metres al dolmen de Tires Llargues (fotografia del 2015).
Va ser descobert per Lluís Torres l'any 1981 i fou restaurat el 1985, sota la direcció de Júlia Chinchilla i Josep Tarrús. Abans d'això, es van fer dues excavacions, una el 1981 per Joan Carles Torres, i l'altra per Tarrús i Chinchilla el 1983. A més, a posteriori, l'any 1987, aquests dos últims feren una cala a l'obra tumular sense resultats positius.
A les excavacions del 81 i el 83, s'hi van trobar moltes i variades restes, com puntes de sageta, diverses denes de diferents materials, fragments ceràmics pertanyents al Neolític, Calcolític i Edat del Bronze, que es van localitzar sobretot al corredor. Totes aquestes restes es troben al MAC seu de Girona. Al sòl de la seva cambra, es van recuperar uns carbons que, segons el C-14, donen una antiguitat d'entre el 3950 i el 3810 a.n.e., i que ajuden i molt a la datació del megàlit.
Del megàlit, en sabem que el corredor amida 2.40 metres de llarg, amb una amplada de 0.80 i una alçada de 0.65 metres. D'altra banda, les dimensions de la cambra són 2.10 metres de longitud, 1.70 d'amplada i 1.30 metres d'alçada.
Tenint presents les datacions amb C-14 de part de les restes recuperades i l'estil arquitectònic del megàlit, en Carreras i en Tarrús el col·loquen al Neolític, entre el 4200-3800 a.n.e., tot i ue, com hem dit abans, fou utilitzat contínuament a la prehistòria segons indiquen les troballes.
Seguirem pel corriol fins a tornar al camí ample d'abans i seguirem cap a la dreta, en el qual, passats uns 200 metres, agafarem un camí més petit que surt cap a l'esquerra, just davant del gran hort que hi ha, dirigint-nos cap al nord. A uns 30 metres de tornar a sortir a un camí ample, a mà esquerra trobarem el dolmen de La Gutina, que fou descobert l'any 1879 per Antoni Balmanya i Ros.
Es tracta d'un sepulcre de corredor, en el que es van localitzar restes d'enllosat, i que consta d'una cambra sepulcral de 2.50 metres de longitud per 2 metres d'amplada i 1.75 metres d'alçada. D'altra banda, el corredor d'accés fou construït amb murs de pedra seca i té unes dimensions de 4.15 metres de llargada per 0.50 d'alçada i entre 0.80 i 0.90 metres d'amplada.
El túmul de forma circular és de 11/12 metres de diàmetre tancat per un cròmlec bastit a raó, igual que el corredor, de mur de pedra en sec. Per la seva tipologia, emmarquem el seu aixecament vers el Neolític, entre el 4200 i el 3400 a.n.e.
Tot i això, les excavacions que ha patit, han portat a la llum diverses denes, raspadors en sílex i jaspi, micròlits de sílex i molts fragments ceràmics de diferents estils, corresponents al Neolític, Calcolític, Bronze inicial i Bronze final, fet que deixa clara la seva reutilització. Tot resta dipositat a la seu de Girona del MAC.
Sortim al camí caminant els 30 metres que ens separen d'ell des del megàlit i virem a l'esquerra. Seguirem per aquest fins a trobar-nos un altre camí que el creua. En aquest punt, veurem en direcció nord un camí més estret que va resseguint el puig que tenim al davant. L'agafem i, en 20-30 metres, veurem el menhir de la Pedra Gentil o Pedra de la Murtra, i a la fotografia es pot observar un altre petit menhir.
El jaciment fou descobert per Antoni Balmanya i Ros l'any 1879. El més gran dels dos rocs, el menhir central, té forma estel·liforme, amb una alçada conservada de 3.45 metres per 1.70 d'amplada i 0.45 metres de gruix. L'altre menhir, que seria l'únic supervivent d'un possible cròmlec, fa 1.70 metres d'alçada, per una amplada de 0.49 metres i un gruix de 0.75 metres.
Ara no ho podem assegurar, però diríem que en el seu dia vam llegir de l'existència d'un altre menhir "petit", avui en dia desaparegut. Per acabar amb el jaciment, direm que, segons l'Enric Carreras i en Josep Tarrús, aquest és datat entre el Neolític final i el Calcolític inicial, vers el 3400-2700 a.n.e.
Tornem al camí més petit que ens ha dut al menhir i seguim endavant en el mateix sentit que portàvem, fins a sortir a un camí més ample, que agafarem cap a l'esquerra. A partir d'ara, aneu amb compte, ja que aquesta és zona de pràctiques militars.
Agafarem, tot anant pel camí ample uns 400 metres, un camí més petit cap a la nostra dreta, que serà el primer a la dreta des de la nostra irrupció al camí ample. El seguirem passant una barraca fins a trobar una bifurcació en forma de corriol molt pronunciada a la nostra esquerra, la qual seguirem, i, en uns 20 -30 metres, veurem la Roca Tova o Pedra Tova.
El roc és de 2.50 x 1.50 metres i el seu interior està buidat humanament creant una cavitat de 2 x 2 metres. Va ser descobert pel grup empordanès GESEART, sense trobar cap resta material a l'interior, la qual cosa impedeix la seva datació, ja que morfològicament tampoc es pot emmarcar a una era. Cal dir que en aquest jaciment i els seus voltants no s'hi ha fet cap excavació arqueològica.
Seguim pel corriol fins que s'acabi, on en un pla, a la seva part més allunyada del camí, veurem el sepulcre de corredor de Fontanilles.
Una bonica i petita galeria catalana en U, descoberta per Àngel Costal i Josep Bosch l'any 1920, i restaurada l'any 1986 sota la direcció de Júlia Chinchilla i Josep Tarrús.
Les dimensions de la cambra sepulcral són de 1.60 metres de longitud per 0.90 metres d'amplada per 1.35 metres d'alçada, i el seu corredor té una llargada de 1.90 metres, una amplada d'entre 0.80-0.90 metres i conserva una alçada de 1.20 metres. Tot i això, la longitud original del corredor devia de ser de 2.50-3 metres segons la morfologia del túmul. Aquest últim té un diàmetre de 7/8 metres, i conserva restes evidents d'un cròmlec a raó d'un mur de pedra en sec.
Es documenta de les excavacions sofertes: Diversos fragments de ceràmica a mà, 1 ganivet de sílex marró (dipositats al MAC de Barcelona), un altre ganivet-raspador de sílex, ceràmiques del Neolític final, i també d'altres del Bronze final (dipositats al MAC de Girona).
Amb tot això i la clara tipologia del megàlit, podem assegurar que aquest fou erigit vers el Neolític final i el Calcolític inicial, entre el 3000-2700 a.n.e.
Ara tornem al cotxe desfent el camí fins a la pista propera a la Pedra Gentil i seguint les indicacions a Espolla. Ja en cotxe, a la illeta del costat de la cooperativa, prenem la tercera sortida. És una carretera local que porta al Coll de Banyuls vorejant Espolla i la seguirem sense entrar al nucli (hi ha indicacions dels dòlmens). Per anar a la primera parada, ens desviem a la dreta quan veiem l'indicador de la Font del Conill. En teoria, aquella pista duu fins el dolmen del Barranc, però no el vam poder visitar, ja que la pista està ensorrada al punt de pas de l'Orlina del Puig, just al costat de la zona d'esbarjo de la Font del Conill. Vam pensar en donar la volta, però com no teníem clar el camí per l'altra banda, i a prop teníem tres sepulcres més, vam decidir fer un canvi d'itinerari.
Tornem a la carretera local i la seguim fins que, al quilòmetre 3.30, trobem la indicació del Mas Girarols a la dreta i un espai ample on deixar el cotxe. Ja a peu, continuarem per la carretera uns 170 metres fins a trobar, a l'esquerra, el corriol senyalitzat cap als dòlmens de mas Girarols. Comencem l'ascens a la muntanya pel corriol, més costós encara del normal, perquè bufava una tramuntana fortíssima; de fet, vam estar a punt de fer mitja volta, en quant vam veure un parell d'arbres caiguts recentment. Tot anant pel corriol uns 400 metres, trobarem el dolmen de Girarols I en un pla.
Fou descobert per Josep Mallart i Joan Salvatella el 1920, i va ser restaurat pel GESEART el 1997.
La cambra d'aquest sepulcre de corredor amida 2.20 metres de llargada, 1 d'amplada i 1.50 metres d'alçada, mentre que el corredor d'accés, fet de pedra seca, fa 3.20 metres de llarg, per 0.90 d'ample, per una alçada de 0.35 metres, tot i que, segons els experts, antigament aquest corredor tenia una alçada d'1 metre. I acabem amb la morfologia del sepulcre dient que té una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre amb un cròmlec perimetral fet amb un mur de pedra en sec.
Al sepulcre, es documenten tres excavacions, de Gimpera i Pericot el 1920, de la que es descriuen fragments ceràmics, a dia d'avui il·localitzables; una altra de Josep Castells, Júlia Chinchilla, Roser Vilardell i Josep Tarrús el 1979, a la que es van trobar 5 fragments de ceràmica a mà; i l'última, de Júlia Chinchilla i Josep Tarrús el 1988, on va sorgir una dena rectangular de quars i una punta de sílex amb retoc bifacial.
Segons Carreras i Tarrús, aquest dolmen va ser erigit al Neolític final, vers el 3400-3200 a.n.e.
Seguim pujant i a poca distància trobarem el dolmen de Girarols II.
Tomba descoberta per l'Enric Carreras i en Miquel Dídac Piñero l'any 1985. Ens trobem davant d'un sepulcre d'estil indeterminat. Fer-ho és una tasca difícil ja que ha estat clarament reutilitzat i modificat com a cabana de pedra seca. Però en Carreras i en Tarrús apunten a que probablement es tractés d'un galeria catalana.
La cambra del sepulcre amida 1.50 metres de longitud, per 1 d'amplada i 1.12 metres d'alçada; pel que fa al seu corredor, el que es conserva faria 1 metre de llarg, per 1 metre d'amplada i 0.50 metres d'alçada. A banda i morfològicament parlant, consta d'un túmul de 7/8 metres de diàmetre sense restes d'anell de contenció.
Suposem que per la creença de que es tractava d'una galeria catalana, en Tarrús i en Carreras la col·loquen vers el Neolític final - Calcolític inicial, entre el 3000 i el 2700 a.n.e.
Seguim la pujada sense deixar el corriol, tot carenant el cim d'aquest puig i agafant el GR-11 que surt just al costat del corriol enfilant-nos cap al següent, però no patiu que no és gaire, només uns 500 metres i ja trobarem el rètol del dolmen de Puig Balaguer.
Aquest també fou descobert per Josep Mallart i Joan Salvatella el mateix any que el de Girarols I, el 1920. De nou, és un sepulcre de corredor del que la cambra funerària fa internament 1.10 metres de longitud, 1.30 d'ample i 1.20 d'alçada. Malauradament, no queda cap resta del corredor d'entrada del dolmen, però sí que queda quelcom d'obra tumular, aquesta de 7/8 metres de diàmetre, amb restes d'un cròmlec a base de mur de pedra seca.
Pel que fa a la cronologia, Carreras i Tarrús el daten com el seu company Girarols I, ja que morfològicament és idèntic, entre el 3400-3200 a.n.e.
I amb aquest últim jaciment, donem la ruta per acabada: una bona passejada prehistòrica avui!
Coordenades UTM(ETRS89):
Puig de Pal: 31T 498807 4693669
Prat Tancat o Mas Torres: 31T 498282 4693020
Tires Llargues: 31T 498242 4693609
La Gutina: 31T 498388 4693789
Menhir de la Pedra Gentil o Pedra de La Murtra: 31T 498171 4694472
Menhir de la Pedra Gentil o Pedra de La Murtra II: 31T 498171 4694470
Cova de la Roca Tova o Pedra Tova: 31T 497530 4695212
Fontanilles: 31T 497294 4695269
Girarols I: 31T 501295 4696261
Girarols II: 31T 501262 4696319
Puig Balaguer: 31T 501214 4696729
