Dòlmens a Gorafe IV: Hoyas del Conquín

Després de la ruta de Llano de Olivares, agafem el cotxe per a continuar baixant per la carretera GR-6100 fins trobar a mà dreta l'aparcament de la ruta d'Hoyas del Conquín, poc després del quilòmetre 12.

Començarem per la part alta de la ruta. D'esquenes a la carretera, a la nostra esquerra sobre un monticle veurem el dolmen Hoyas del Conquín 135.

Aquest dolmen de planta pentagonal té una petita cambra de 1,50 metres de longitud per 1 metre d'amplada i una alçada màxima d'1 metre. Al seu interior, s'hi van trobar restes de vuit persones i restes d'una copa d'època argàrica. Tenint en compte que aquestes sepultures estan datades dins del Calcolític (2200-1800 a.n.e.), aquesta copa demostra la reutilització en l'època del Bronze inicial (1800-1550 a.n.e., moment en que va desaparèixer la cultura argàrica).

Tornem a l'aparcament i enfilem el camí que va cap a la muntanya vers la cinglera. Sense pèrdua, trobem el dolmen més gran de la ruta, el 134, també conegut com a Las Ascensias.

Aquest megàlit té unes dimensions de 3,85 metres de longitud, per 2,60 d'amplada i 2,20 d'alçada, amb un corredor de 0,80 metres de longitud. Com a curiositats, la cambra és excavada a la roca i un dels rocs de la coberta, de forma quadrada, fa 3 metres de costat. A les seves excavacions, s'hi han trobat diverses restes òssies, a més d'un fragment de punxó d'os, restes d'un punyal de coure i alguns trossos de ceràmica.

Seguint el camí cap el nord, el següent megàlit que trobem és el 133.

De cambra pentagonal de 1,65 metres de llargada i 1,65 d'amplada, té una alçada de 0,90 metres i conserva part del cròmlec que l'envoltava. Respecte a les troballes, són àmplies: restes d'adults i nens, fragments de sílex i ceràmica i denes de collarets en os.

Seguint uns 20 metres més al nord, arribem al 132.

Curiosament, aquesta sepultura té un passadís una mica més llarg que la cambra. Mentre la cambra fa 1,70 metres de longitud per 1,40 d'amplada, el passadís fa 1,85 metres de longitud per 0,50 d'amplada. A la seva excavació, s'hi van trobar diverses restes humanes a més d'una petxina de cardium.

Des del 132, podem veure, on s'acaba el camí, el 239, descobert l'any 1998 durant una campanya d'excavació a la zona.

Disposa d'una cambra pentagonal de dimensions 1,56 metres de llargada, per 1,62 metres d'amplada i 1,42 d'alçada. A la seva excavació, s'hi van trobar restes de ceràmica i un parell de puntes de fletxa.

Desfem el camí fins a l'aparcament i travessem la carretera per a fer la part de ruta d'Hoyas del Conquín Bajo. Sense gaire esforç, trobem el megàlit 137 seguint el camí marcat.

Aquest dolmen pentagonal té unes dimensions de 1,60 metres de llarg, per 1, 30 d'ample i 1,35 d'alt. Durant les diverses excavacions, s'hi van trobar fragments de ceràmica, així com ossos humans i d'animals.

El següent sepulcre que trobem és el 138, a uns 75 metres de l'anterior.

Com els anteriors, la seva planta és pentagonal i és de dimensions similars al seu veí immediat, 1,70 metres de longitud per 1,35 d'amplada i 1,35 d'alçada. Conserva restes del cròmlec i algunes pedres de sustentació del conjunt. Pel que fa a les troballes, es van obtenir restes ceràmiques, una dena de collaret de petxina, fragments d'una destral i restes òssies.

Uns 50 metres més endavant, arribem al sepulcre d'Hoyas del Conquín 139.

Aquest petit dolmen pentagonal es trobava molt malmès i en risc de desaparició donada l'erosió del terreny, però va ser restaurat l'any 1999. No disposem de les dimensions, però ja es veu a la foto que és petitó i no conserva gaire alçada. Respecte a les restes trobades al seu interior, només es parla de trossos d'os.

Uns 56 metres més endavant, trobarem el megàlit 140, també restaurat el 1999.

També pentagonal i de petites dimensions, només es van recuperar restes òssies a la seva excavació.

Una miqueta més apartat, trobem el dolmen 141, al costat d'un mirador amb zona de descans sobre el riu Gor. No és el que el camí fet ens faci merèixer un descans, però les vistes des d'allà valen la pena.

Aquest últim sepulcre, difícil de fotografiar per estar situat en una zona en desnivell, és el més gran d'aquesta part de la ruta. La seva planta és trapeizoidal i fa 2,20 metres de longitud, per 1,50 d'amplada i 1,60 d'alçada. En aquest cas, les excavacions sí van donar troballes interessants: una destral polimentada, un fragment de destral de coure, deu sagetes, vuit ganivets de sílex, dos punxons d'ivori, un cilindre d'os esculpit, restes de vasos ceràmics i restes òssies d'animals i humans (d'onze individus com a mínim). Els experts daten aquesta sepultura entorn del Calcolític de la zona (2300 - 1800 a.n.e.).

Després d'admirar les vistes del congost, desfem el camí fins el cotxe i ens dirigim al nostre següent destí, Baños de Alicún.

Coordenades UTM(ETRS89):

Hoyas del Conquín 135: 30S 498100 4144645

Hoyas del Conquín 134 o Las Ascensias: 30S 498184 4144685

Hoyas del Conquín 133: 30S 498171 4144738

Hoyas del Conquín 132: 30S 498171 4144755

Hoyas del Conquín 239: 30S 498167 4144768

Hoyas del Conquín 137: 30S 498136 4144575

Hoyas del Conquín 138: 30S 498125 4144500

Hoyas del Conquín 139: 30S 498117 4144490

Hoyas del Conquín 140: 30S 498077 4144452

Hoyas del Conquín 141: 30S 498065 4144342

Dòlmens a Gorafe III: Llano de Olivares

Avui comencem ruta dolmènica prop de Gorafe, de nou. Tot anat per la GR-6100 direcció a l'esmentat poble, agafem el trencall que indica "Parque Megalítico" just abans de la primera corba tancadeta i aparquem a la zona habilitada a la nostra esquerra. Travessem l'asfalt i seguim el camí sorrenc. Anant per aquest camí, ample i molt còmode per a fer a peu, podem veure 13 dòlmens i si seguim una mica més en veurem un altre bastant destrossat (el número 101) que nosaltres no vam visitar.

Al poc de caminar, veurem al marge esquerre del camí el dolmen de Gorafe Llano de Olivares 118.

Amb planta pentagonal, la cambra d'aquest megàlit amida 1.65 metres de llargada per 1.50 d'amplada i disposa d'una alçada conservada de 95 centímetres. No ens consta cap troballa arqueològica.

Continuem caminant per l'ample camí i, en uns 50 metres, veurem també al marge esquerre (com tots) el dolmen 117.

Aquest sepulcre, com es pot veure a la imatge, està del tot derruït, només resta el corredor, alguna petita llosa i el forat on anava la cambra, encara que, per estrany que sembli, hi ha informació sobre les dimensions del megàlit que també era pentagonal i amidava 1.80 metres de llarg, per una amplada de 1.25 i una alçada de 1.10 metres. S'entén que al megàlit no s'hi trobés cap tipus de resta prehistòrica.

Seguim caminant per visitar el veí dolmen de Llano de Olivares 116.

Aquest consta d'una cambra en forma rectangular de 1.80 metres de llarg per 1.25 d'ample i una alçada de 1.10 metres. A la seva excavació, s'hi van localitzar dues puntes de fletxa, un fragment de ganivet de sílex, dos peduncles, un punxó de coure, restes ceràmiques i restes humanes pertanyents a de deu cossos.

Arribem a la zona on hi ha el mirador, on a més de les vistes del congost de Gor, veurem un conjunt dolmènic de cinc exemplars seguits, començant pel sepulcre número 113.

Aquest és pentagonal i fa 1.80 metres de llargada per 1.70 d'amplada i una alçada de 0.90 metres. A la seva excavació, només s'hi troben restes d'ossos humans.

Al costat, veurem el dolmen de Llano de Olivares 112.

El megàlit 112 és de cambra rectangular de 1.60 metres de llarg per 1.10 d'ample i consta d'una alçada d'1 metre. Al seu interior, es va localitzar una destral, una pedra pulida, onze puntes de fletxa i fragments de dos ganivets de sílex i ceràmics, a banda de restes òssies humanes sense determinar.

Als pocs metres, trobem el sepulcre número 111.

Aquest és de cambra pentagonal de 2.20 metres de longitud. La seva excavació no va obtenir cap troballa.

Ens apropem al quadrat dolmen de Llano de Olivares 110.

Amb mides de 1.40 metres de llargada per 1.60 d'amplada i una alçada conservada de 1.10 metres. Al seu interior, s'hi van recuperar nombroses restes humanes i una petxina tipus Pegellida (els barretets de tota la vida).

De dolmen en dolmen, i llenço perquè... arribem al 109.

El 109, en el que només s'hi trobaren restes òssies, consta d' unes dimensions de 1.60 metres de llarg, per 1.45 d'ample, sent la cambra pentagonal d'una alçada de 95 centímetres.

I un pèl més enllà, just abans de començar l'espai conreat, trobem el dolmen número 108.

El megàlit és pentagonal, amb unes dimensions de 1.40 metres de llargada per 1.15 d'amplada, per una alçada màxima conservada de 95 centímetres. Al seu interior, es descobriren dos penjolls i restes humanes de vuit individus.

Ara, el més sensat és seguir caminant (1.800 metres) fins a veure el 106, però nosaltres volíem anar a veure els de Baños de Alicún i ens vam aventurar a tornar al cotxe, visitar la necròpolis d'Hoyas del Conquín i tornar fins a Gorafe, a pujar per una carretera que surt del mateix poble vers el final de la ruta del Llano de Olivares. L'havíem vist el dia anterior des de Majadillas. Però si em voleu fer-nos cas no ho feu, "la carretera", de lluny sembla molt maca, però no ho és gens. Fàcil de conduir, però la Cris i jo ens vam acollonir (rodolí).

Així que inseriré els dòlmens, tal i com els vam veure; començant pel 102.

De planta rectangular de 2 metres de llarg per 1.15 d'ample i una alçada de 1.10, fou excavat en diverses ocasions, presentant unes troballes de cinc puntes de fletxa, dos ganivets de sílex, fragments de tres vasos ceràmics, cinc fragments d'un collaret i restes humanes.

A l'excavació del belga Louis Siret les restes humanes trobades no es van poder identificar. Però 20 anys després fou re-excavat per Manuel García Sánchez i Jean-Christian Spahni, trobant restes òssies de deu adults i tres nens.

A continuació, visitarem una de les dues noves incorporacions a l'inventari dolmènic de Gorafe, el dolmen de Llano de Olivares 240, que fou descobert amb l'inici del projecte Gorafe, d'adequació de dòlmens i explotació turística d'aquests.

Del "nou" sepulcre no hi ha gaire informació, les mides exactes i els resultats de l'excavació no s'han publicat.

Continuem a peu i visitem el número 103.

El company prehistòric es troba en estat ruïnós, a part de que les fotos que es poden fer just al costat del barranc, amb una càmera compacta i el sol tan imponent, no et donen gaire marge (cal dir igualment, que no som massa experts amb això de la fotografia). Es veu clarament el corredor del sepulcre.

En ell s'hi van trobar diverses restes humanes.

Seguim caminant fins a trobar a la dreta del camí l'últim dolmen que veurem a la ruta, el dolmen de Gorafe, Llano de Olivares 106.

El dolmen és de planta quadrangular amb una longitud de 1.50 metres. No queda clara la seva amplada original, però bé, més o menys ja us he dit que és quadrat, i té una alçada de 0.60 metres.

No hi ha dades de troballes arqueològiques.

L'inventari de patrimoni cultural de la comarca de Guadix diu que aquest dolmen està a 400 metres del sepulcre 105 i a 1350 metres del dolmen 107, jo, no vaig veure res, i em sembla recordar que vaig llegir que tots dos estaven destruïts del tot.

Coordenades UTM(ETRS89):

Llano de Olivares 118: 30S 498210 4144835

Llano de Olivares 117: 30S 498191 4144881

Llano de Olivares 116: 30S 498160 4144917

Llano de Olivares 113: 30S 498030 4145115

Llano de Olivares 112: 30S 498010 4145132

Llano de Olivares 111: 30S 497990 4145143

Llano de Olivares 110: 30S 497988 4145155

Llano de Olivares 109: 30S 497980 4145160

Llano de Olivares 108: 30S 497968 4145172

Llano de Olivares 102: 30S 496879 4147743

Llano de Olivares 240: 30S 496948 4147638

Llano de Olivares 103: 30S 496880 4147423

Llano de Olivares 106: 30S 497272 4146815

Dòlmens a Gorafe II: Sabina

Després de dinar, ens dirigim cap a la part superior de la ruta de Majadillas. Des de Gorafe, tornem cap a l'autovia A-92N i prenem la sortida cap a Balneario i Villanueva de las Torres. Un cop a la carretera GR-6101, continuem fins el quilòmetre 9, on just després surt un camí a la dreta indicant "Grupo Majadillas" i on es pot deixar el cotxe. Seguim el camí fins arribar a la cinglera, que seguirem cap a l'esquerra.

Després de fer poc més de 400 metres, arribem al primer dolmen, Sabina 58.

De forma pentagonal, té una cambra 1,50 metres de longitud i amplada màxima, mentre que l'alçada conservada és de 1, 35 metres. A la seva excavació, s'hi vam trobar una punta de fletxa de coure i restes humanes d'un adult i un nen.

Continuem per la vora de la cinglera uns 30 metres més i trobem el següent megàlit.

La cambra de Sabina 55 té forma rectangular, amb unes dimensions de 1,95 metres de longitud, per 1,40 d'amplada i 1,50 d'alçada. A l'excavació de Sánchez i Spahni dels anys 50, s'hi van trobar restes d'un adult i un nen, a més de restes de quatre vasos ceràmics i tres puntes de fletxa de sílex.

Després de seguir una estona més per la cinglera, aquesta a una pronunciada corba som si fes mitja volta. En uns 400 metres més i una mica més endins de la plana, arribem a un nou dolmen, Sabina 61.

També de forma pentagonal, té una longitud de 1,70 metres per 1,40 d'amplada i 1,25 d'alçada. Pel que fa a les troballes, únicament es van trobar diverses restes òssies humanes.

Uns 200 metres més enllà, trobem una nova sepultura.

El dolmen de Sabina 47, que és el que es troba en pitjor estat dels que vam veure a aquesta ruta, té una longitud màxima de 1,95 metres, una amplada d'1.55 metres i una alçada d'1.20 i sembla que era de planta poligonal sense corredor. Durant la seva excavació, s'hi van trobar dues puntes de fletxa de sílex.

Tot i que, segons el plànol, a la plana hi ha més dòlmens, n'hem tingut suficient per avui i ens dirigim a Guadix a fer una visita a la ciutat.

Coordenades UTM(ETRS89):

Sabina 58: 30s 494786 4147681

Sabina 55: 30S 494665 4147714

Sabina 61: 30S,494768 4147392

Sabina 47: 30S 494555 4147582

Estela i dòlmens a Gorafe I: Majadillas I

Com no podia ser d'una altra manera, per les vacances de Nadal hem decidit fer un mini viatget a Gorafe i voltants per veure les deu necròpolis que hi ha a la zona. Tingueu en compte que per algú que es dedica per afició a la recerca i estudi de megàlits, això és una de les visites obligades, com els menhirs de Carnac, Stonehenge, etc... Ja que és la concentració de sepulcres més gran d'Europa (catalogats 242, dels que queden 125 dempeus).

Ens llevem d'hora al matí i ens dirigim al poble de Gorafe (no dormíem allà). La primera aturada la fem a l'ajuntament per agafar informació de les rutes possibles. Va fer gràcia això de l'ajuntament, només entrar ja vam veure una safata amb pastetes i una ampolla d'anís (Marie Brizard, encara que el que més es beu per allà, ara, és el Del Mono, que des de que ho va comprar Osborne, s'ha globalitzat i els andalusos han descobert el bon anís, jejeje).

Després de xerrar amb el noi i la recollida d'informació, abundant i molt xula, per cert (fins i tot hi ha una aplicació pel mòbil, que es pot baixar des del Play Store), vam pujar al segon pis a veure l'estela que van trobar al dolmen 77 de Majadillas. Es pensa que aquest sepulcre devia de ser per algú prou important a la tribu. Si us apropeu a la fotografia, a la seva part més ampla, amb l'ajut de la llum que entra per la finestra, podreu veure gravat molt simplificadament un home amb els cabells llargs (pentinats a "lo Mario Conde").

El grup denominat com Majadillas consta de dos subgrups, La Cuesta de Guadix i novament Majadillas; nosaltres començarem pel de Majadillas, que és el més explotat turísticament parlant, tot i ser la ruta més dura donat el desnivell que  s'ha de salvar inicialment per accedir al primer sepulcre. Comencem la ruta, sortint del poble per la seva carretera principal i, als pocs metres, just sota el centre d'interpretació del megalitisme, creuant la carretera, agafem un camí de sorra que ens durà al safareig del poble.

Seguim rectes pel camí, passant per davant d'una barraca amb molts gossos i comencem la pujada a la cinglera. El camí està prou ben definit i amb baranes a les zones més complicades. Amb informació i marcant els megàlits que veus, és fàcil veure els catorze dòlmens que hi ha a la ruta sense cap problema.

Comencem pel primer que veurem just a la nostra esquerra en trobar el primer replà que fa la ruta. És el dolmen de Gorafe Majadillas 65, també conegut com La Cobertera ja que els pagesos del poble la feien servir per aixoplugar-se.

És de cambra trapezoidal i té unes dimensions de 3.40 metres de llargada, per 1.90 d'amplada màxima i conserva una alçada de 1.55 metres. A les excavacions realitzades, s'hi ha trobat divers material de sílex, 2 puntes de fletxa, un punxó d'os, un de coure, boletes de terra de color groc i blau, un micròlit de sílex i restes de dos individus, un adult i un nen.

Seguim caminant en direcció el següent dolmen, el veiem uns metres al nord. Aquest és el Majadillas 66.

De cambra pentagonal de 1.60 metres de llargada, per 1.65 d'amplada i conserva una alçada de 1.20 metres. Al seu interior, es van trobar, a més de diverses restes humanes, dues destrals, deu puntes de fletxa, fragments de dos ganivets de sílex, un ídol de falange, un punxó d'os i diversos fragments de un vas ceràmic.

Continuem la ruta i ens apropem al dolmen 67. L'accés al megàlit és un pèl dificultós (l'únic) i després de visitar-lo ens en vam adonar que es fotografiava millor des de dalt. Aquest dolmen es troba 12 metres per sota del nivell dels altres, degut a l'esfondrament del terra, pel barranc.

El sepulcre té una llargada conservada de 2.60 metres, l'amplada, no es pot determinar exactament, per la falta de lloses i l'esfondrament. A les diverses excavacions efectuades, s'hi han trobat dos vasos ceràmics, un collaret, un anell, dues polseres, un ídol d'os, quinze puntes de fletxa i vàries restes humanes.

Seguim pel camí marcat, pujant fins al pla i tornem a baixar trobant-nos de cara amb tres megàlits, el 70, el 69 i el 68. Ens apropem al Majadillas 70.

Aquest és pentagonal de 2.50 metres de llargada, per 1.80 d'amplada i consta d'una alçada conservada de 1.60 metres. Al seu interior, s'hi trobaren quatre destrals, setze puntes de fletxa, onze ganivets, sis ídols, cinc vasos ceràmics, tres punxons i tres escuradents d'os i un total de vint inhumacions.

Continuem la visita per a veure el dolmen de dimensions més grans de la ruta de Majadillas, el Majadillas 69.

Aquest grandiós sepulcre té una planta trapezoidal que fa 4.40 metres de llargada, per 2.70 d'amplada i conserva una alçada de 1.60 metres. A les seves excavacions, s'hi han trobat un fragment de destral, quatre vasos ceràmics amb més restes ceràmiques sense determinar i restes humanes calzinades i sense calzinar.

I ara toca el 68, de més petites dimensions, amb cambra pentagonal, i sense corredor conservat.

Té unes dimensions de 1.65 metres de llargada per 1.20 d'amplada màxima i conserva una alçada de 1.30 metres. Al seu interior, s'hi recuperaren un ganivet de sílex, una agulla de cosir, un fragment d'os corresponent a un punxó i restes de dos vasos ceràmics, a part de diverses restes humanes.

A partir d'aquí farem una ruta circular, però primer ens desviem cap la nostra dreta, seguint el camí per veure el petit dolmen de Majadillas 79.

Aquest megàlit de reduïdes dimensions, al meu parer, desapareixerà engolit pel barranc, més d'hora que tard, de fet, és tant petit que la Cris i jo vam plantejar-nos la possibilitat que fos l'entrada i que la cambra en si s'hagués esfondrat o s'hagués precipitat barranc avall.

Les dimensions del dolmen no estan catalogades, però al seu interior, s'hi va trobar una destral, vint-i-tres dents i un crani d'un home adult.

Tornem enrere pel mateix camí i ara si ens disposem a fer el tros de ruta circular, començarem pel Majadillas 78.

La cambra pentagonal d'aquest fa 1.60 metres de llargada, per una amplitud màxima de 1.50, la seva alçada conservada és de 1.10 metres. A la seva excavació, s'hi trobaren fragments de dues destrals, set puntes de fletxa, dos ganivets de sílex, dos punxons d'os i diverses restes humanes.

Seguim la ronda i anem al Majadillas 74.

Aquesta sepultura és de planta hexagonal i té unes dimensions de 2 metres de llarg per 1.40 d'ample i una alçada de 1.80. A les seves excavacions, s'hi va trobar quatre puntes de fletxa de sílex i restes humanes.

Ara visitem el 77.

La cambra d'aquest és de forma quadrada de 0.95 metres de llarg per 1 d'amplada i 1.10 metres d'alçada. En aquest dolmen, s'hi va trobar l'estela que ara mateix és a l'ajuntament (primera fotografia).

Seguiem la ruta i ens dirigim al dolmen número 76 de Majadillas.

El sepulcre consta d'unes dimensions de 1.60 metres de llarg per 1.25 d'ample i una alçada de 1.50 metres. Al seu interior, es van trobar dues puntes de fletxa de sílex, nou dents soltes i les restes de tres individus; un adult, un jove i un nen.

Tornem a posar-nos en marxa i en molt pocs metres arribem al Majadillas 73.

El megàlit 73 consta d'una cambra heptagonal d'unes dimensions de 1.90 metres de llargada per 1.60 d'amplada i una alçada de 1.30 metres. Al seu interior, van trobar un vas, fragments d'un ganivet de sílex, restes d'un punxó d'os, tres puntes de fletxa i diverses restes humanes.

Tot seguit anirem al 72.

El Majadillas 72 és l'exemple més clar del que pot passar construint en aquesta situació geogràfica. Les lloses laterals han desaparegut, caient pel barranc del costat. Tot i això a la seva excavació s'hi van trobar restes d'un vas ceràmic, una punta de fletxa, tres ganivets, dos fragments de sílex, un punxó, un anell de coure i fragments d'ossos humans.

I per acabar ens acostem al dolmen 71.

La cambra heptagonal del dolmen amida 2.05 metres de llarg per 1.50 d'ample i té una alçada de 1.40. Es van localitzar al seu interior vint-i-set puntes de fletxa, un ganivet, tres micròlits de sílex, quaranta-tres ídols de falange, un punxó de coure, fragments d'un vas ceràmic i restes òssies de vint-i-sis humans de diverses edats. Es data el megàlit a època calcolítica, tot i que restes trobades al seu interior són d'era neolítica.

De fet, tots els dòlmens que es poden veure a les deu necròpolis que voregen el riu Gor són d'entre el Neolític Final (2800 - 2500 a.C.) i el Calcolític Ple (2200 - 1800 a. C.). No trobo cap datació exclusiva per a cada dolmen.

Al llarg d'aquesta ruta de 2150 metres, hem vist un total de catorze sepulcres amb cambres i corredors de diferents morfologies. El grup de Majadillas tenia un total de vint-i-tres dòlmens, dels quals tres han desaparegut i només catorze s'han habilitat per a visitar dins la ruta. Com no som uns inconformistes, veureu més sepulcres de Majadillas, dels de fora de la ruta, a l'entrada de Majadillas II.

Coordenades UTM(ETRS89):

Estela de Gorafe: 30S 496205 4148073

Majadillas 65 (La Cobertera): 30S 495477 4147456

Majadillas 66: 30S 495480 4147494

Majadillas 67: 30S 495540 4147392

Majadillas 70: 30S 495711 4147130

Majadillas 69: 30S 495705 4147147

Majadillas 68: 30S 495707 4147157

Majadillas 79: 30S 495879 4147186

Majadillas 78: 30S 495755 4147184

Majadillas 74: 30S 495786 4147245

Majadillas 77: 30S 495782 4147224

Majadillas 76: 30S 495796 4147237

Majadillas 73: 30S 495764 4147274

Majadillas 72: 30S 495767 4147282

Majadillas 71: 30S 495716 4147244

Inscultures a Argentona I

Per a desconnectar un xic de les festes nadalenques, decidim anar a fer un volt pel Vallès Oriental i el Maresme. Ens dirigim primer com si anéssim a Argentona des de La Roca, travessant la Collada de Parpers (C-1415c), però no hi arribarem pas a Argentona. Quan som dalt de tot de la collada, on hi ha una benzinera abandonada (de fa anys, jo diria que sempre l'he conegut així), agafem una pista que surt a l'esquerra de la carretera i mena cap a la urbanització Sant Carles. En arribar-hi, cal girar pel primer carrer a la dreta, i,  al final d'aquest petit carrer, quan fa una corba a l'esquerra, aparquem el cotxe.

A peu, ens dirigim a la parcel·la sense edificar que hi ha a aquesta última corba, saltem cap dins, i ens endinsem per la propietat uns metres, fins uns rocs prou curiosos que hi ha sota arbrat (a la nostra última visita, al gener de l'any 2026, havien talat els arbres). Els rocs podrien semblar un sepulcre enrunat i arranat. Davant d'ells, trobarem la pedra amb inscultures del Turó dels Castellans, també anomenada pedra gravada de Parpers.

Aquest roc granític té unes dimensions de 1.30 metres de llargada màxima, 0.85 metres d'ample i uns 30 centímetres d'alçada. Fou descobert l'agost del 1990 pels vigilants forestals Oriol Bassa i Felip Castells. El gravat que es pot observar consta de tres cassoletes de 18.5, 14 i 16 centímetres de diàmetre i de 4.5, 3 i 5.5 centímetres de fondària. Aquestes resten connectades per reguerons, com podem veure al calc inserit a sota, obra extreta de l'estudi d'Imma Bassols i Robert Lleonart.

Cal dir que no hi havia prevista cap excavació del jaciment fins que en unes obres per passar una canonada aparegué un fons ceràmic a mà; amb aquesta troballa casual, es varen executar dues prospeccions a la zona immediata al jaciment, una l'any 1999 i una altra el 2000, ambdues amb caràcter d'urgència degut a la imminent edificació de la parcel·la, que avui en dia (any 2026), per sort, encara resta sense edificar.

Sabem també que en una de les parcel·les veïnes es va localitzar un fragment ceràmic carenat corresponent a l'Edat del Bronze, dins d'una espècie d'estructura en forma de fossa, que no es va estudiar. També, a les abans citades excavacions, es trobaren tres peces de sílex, alguns fragments de ceràmica ibèrica, però també encenalls de ferro molt i molt posteriors a la història, fet que, juntament amb altres evidències, fa que els arqueòlegs assegurin que aquesta no és la localització original del roc.

Tenint present l'exposat, podem dir que el lloc fou utilitzat com a mínim en tres moments, el primer vers l'Edat del Bronze inicial, el segon a l'etapa ibera i el tercer vers els segles XVII-XVIII. Dèiem que, com a mínim, perquè tenint present que, com hem dit abans, en una de les excavacions va sorgir material en sílex, on entre ell hi ha un trapezi, podríem afegir el Neolític mig com a una altra era d'ús de l'espai, i que, juntament amb la morfologia del gravat, ens permet assegurar que aquest es deuria fer entre el Neolític mig i el Calcolític antic, vers el  3500-2500 a.n.e.

Tornem cap el cotxe i anem a Vilalba Sasserra, tot pujant de nou al carrer principal de la urbanització, i seguim en la direcció que portàvem, creuant-la pel mig. En poc, arribarem a Santa Agnés de Malanyanes, on agafarem la C-35 direcció Sant Celoni, fins a trobar el dolmen de la Pedra Arca, que vam visitar a la ruta Megàlits a Vilalba Sasserra. Ens hi acostem de nou perquè la llosa de coberta és plena de cassoletes i no les tenim fotografiades. Hem inclòs l'explicació a l'entrada de Pedra Arca (veure enllaç anterior).

Coordenades UTM(ETRS89):

Pedra del Turó dels Castellans o de Parpers: 31T 448128 4604850

Dòlmens a la Conca de Barberà i Urgell

Ens dirigim avui al límit entre les comarques de Lleida i Tarragona per a visitar dos dòlmens, un a la Conca de Barberà i un altre a l'Urgell, però separats molt poca distància. Comencem pel de la Conca.

Des de Santa Coloma de Queralt, agafem la carretera T-224 cap a Vallfogona de Riucorb, on es converteix en T-241. Poc després del nucli, prenem a l'esquerra la desviació cap a Passanant, que ens portarà a la carretera T-222. A aquest punt, girem a l'esquerra i, poc després del quilòmetre 9, agafem la pista que porta al nucli medieval de la Sala de Comalats i el passem. Arribem a una intersecció triple on agafem el trencall de l'esquerra. En arribar a la següent cruïlla, podem deixar el cotxe i endinsar-nos al bosc a la nostra esquerra un pèl abans de la cruïlla. Sense buscar gaire, trobarem la cista del Pla de la Sala, dins del terme de Passanant i Beltall.

Aquesta cista megalítica del Calcolític (2200 - 1800 a.C.) té unes dimensions interiors de 1,92 metres de longitud per 1,35 d'amplada i 0,40 d'alçada màxima. Durant la seva excacació s'hi van trobar deu fragments de diferents vasos i diverses denes de collaret fetes de valves.

Tornem al cotxe i desfem el camí fins la carretera T-222 i girem a l'esquerra cap a Passanant, on la carretera passa a dir-se T-234. Pocs metres després del quilòmetre 6, prenem la pista que surt a la dreta i la seguim uns 1800 metres sense agafar cap desviació. A aquest punt, amb pinedes als dos costats del camí, ens endinsarem uns 10 - 15 metres a la de la dreta fins a trobar un munt de pedres amb un petit orifici rectangular. Ens trobem davant del curiós dolmen del Camí Parés, a Guimerà.

Fet amb pedra seca, pel que no podem dir que sigui un megàlit, les seves dimensions interiors són difícils de determinar, però aproximadament són de 2,10 metres de longitud per 1,20 d'amplada màxima i 0,45 metres d'alçada. La cambra sembla tenir una forma circular. No es té constància de troballes i està datat a l'Edat del Bronze (1800 - 650 a.C.).

Coordenades:

Cista del Pla de la Sala: UTM(ETRS89): 31T, 351275, 4596611

Camí Pares: UTM(ETRS89) 31T, 347595, 4601465

Mines a Gavà

Cap de setmana típic de Nadal, que quan no vas a casa d'uns, vas a casa d'uns altres. I a casa tot el cap de setmana no pot ser, així que anem a visitar una curiositat prehistòrica a nivell europeu que tenim a casa... a Catalunya.

Ens llevem cap a les 8:30, tampoc no cal matinar gaire que anem al Baix Llobregat, a Gavà, per ser més exactes, al carrer Jaume I, s/n, on trobarem el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.

El Parc en si està força bé, et donen informació del perquè?, el com? i el per a què? A part d'això que dic, les instal·lacions són prou modernetes, maques i lúdico-educatives per als més petits, segur que s'ho passen d'allò més bé a la mina artificial que han creat... potser sí que et quedes una mica amb les ganes de posar-te a investigar per la mina real, a aixecar sorra amb els arqueòlegs (això no li deu passar a tothom).

Entrem en qüestió, que m'enrotllo...

L'impressionant jaciment va ser descobert l'any 1975, quan es duia a terme la urbanització del barri de Can Tintorer, tot i que popularment ja es coneixia que hi havia alguna cosa al subsol.

El nom "científic" que se li ha donat al jaciment és el de les Mines Neolítiques de Can Tintorer, i és el conjunt de mines per galeria més antic d'Europa; segons datació de C-14, de fa uns 6000 anys, vers el 4200-3400 a.n.e., però també cal dir que aquestes datacions són extretes d'estris de quan la mina ja era abandonada, pel que la seva creació i utilització seria anterior. També cal dir que la mina té unes dimensions de 200 hectàrees... sí, sí, ho he dit bé, 200, ens van fer la comparativa al parc i són uns 28 camps de futbol.

Aquí teniu la primera fotografia de la mina, tingueu en compte que han eliminat el sostre per a que la gent pugui veure una mica d'ella. La resta són 200 hectàrees de passadissos reduïts, en els que jo no m'hi endinsaria ni de broma.

Jo, com a molts... suposo, penso: una mina a Gavà?? Doncs sí, una mina per a l'extracció d'un tipus de mineral molt preuat a l'època neolítica, la variscita. Per a que tothom sàpiga quin material és, de forma ràpida, us diré que era el material verdós del què es feien els collarets i abillaments en època neolítica a tota Europa. Dins la Península, només s'han trobat dos jaciments d'aquest material, aquí i a Zamora, sent el d'aquí molt més antic (el de Zamora és d'època celta, vora el 750 a.n.e.). De fet, les mines van ser utilitzades durant uns 2000 anys, després es tancaren i es van reobrir en èpoques ibera, romana i a l'edat contemporània per a l'extracció del ferro.

Ara inseriré una foto on es veuen les dimensions dels passadissos dels quals estava formada la mina en tota la seva extensió.

Fixeu-vos-hi, només hi caps agenollat i, en alguns, només estirat, enteneu perquè abans deia que no m'hi ficava ni boig?

Quan els interessava, reomplien els pous, a partir dels quals feien els passadissos i galeries on extreien el mineral, amb grava i deixalles de la mateixa excavació o de la vida quotidiana del poblat. Dins d'algunes d'aquestes galeries, es van trobar eines per a excavar-les i per a fer les joies. Quan s'acabava el preuat material a una galeria, aquesta era abandonada i reutilitzada posteriorment com a abocador d'eines gastades o cambra funerària, tipus fossa tancant l'entrada amb grans lloses.

En referència a les troballes, cal destacar un crani doblement trepanat i la famosa Venus de Gavà, una figureta en ceràmica negra amb relleu i incisions, reproduint el cos d'una dona embarassada. Actualment, l'original de la Venus es troba al Museu de Gavà, al que vam fer una visita mesos més tard i no se'ns va escapar la fotografia.

Aquesta autèntica bellesa fou descoberta dins la mina número 16. Es tracta d'una representació antropomorfa d'una dona, com hem dit, feta sobre ceràmica, construïda per la creença que afavoria la fertilitat de les dones de la tribu i que, segons hem trobat documentat, seria feta vers el 4000-3750 a.n.e.

El crani doblement trepanat es va localitzar a la mina 28, i es tractaria d'un home d'entre 30 i 40 anys. La doble trepanació és produïda per abrasió i es va fer quan l'home encara era viu, ja que es documenta una certa regeneració òssia. La datació extreta d'aquesta resta es d'entre el 3650 i el 3450 a.n.e.

Per si no n'hi havia prou, podem afegir d'aquestes mines que, l'any 1988, es descobreix un nou sector de jaciment, a la propera Serra de les Ferreres, on es localitzen noves mines neolítiques i ibero-romanes. A la seva excavació, a banda de les mines, també es descobreixen 3 enterraments, cal dir que amb un aixovar espectacular, com un collaret de corall vermell, una làmina obsidiana, diferents fragments de ceràmica quadrada i sílex melat. Aquests materials s'han datat vers el 4250 i el 3950 a.n.e.

Coordenades UTM(ETRS89):

Can Tintorer: Parc arqueològic de Gavà

Venus de Gavà: Museu de Gavà