Dolmen i necròpoli medieval a Vilassar de Dalt

Avui anem d'excursió en cotxe, cap a Vilassar de Dalt, on hi ha un dolmen conegut a la zona: parlem del dolmen de La Roca d'en Toni o Can Boquet.

Per arribar-hi, prenem la carretera de La Roca (BV-5001) direcció el poble que li dóna nom. Abans d'arribar al centre de la vila, a un semàfor, virarem a la dreta, direcció Òrrius. Seguirem per aquesta bonica carretera fins a trobar el GR92 al cim de la collada, en el que girarem a la dreta, passant per davant de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Tranquils, es pot fer amb cotxe de qualsevol tipus aquest GR, de fet, penso que li falten cartells blaus i peatge per a ser una autopista de terra a Catalunya. El seguirem un bon tros, fins a veure a mà dreta, el bonic sepulcre.

La tomba fou descoberta per Norbert Font Sagué l'any 1899, i ha rebut gran quantitat de visites i estudis de diversos arqueòlegs des de llavors. Cal dir que va ser restaurat i consolidat per Josep Castells i Roser Vilardell l'any 1983.

Les dimensions que tenim d'aquest sepulcre són d'una cambra sepulcral que mesura internament 1.50 metres de llarg, per 1.25 d'ample i 0.90 metres d'alçada. Del corredor d'accés a la tomba, es conserven 0.70 metres de llarg, per 0.90 metres d'ample i 0.65 metres d'alçada, i també dimensionem la llosa de coberta, que és prou gran, aquesta fa 2.98 metres de llarg, per 1.50 d'ample i 0.70 de gruix. Pel que fa a l'obra tumular, en Josep Tarrús i l'Enric Carreras, la descriuen d'uns 7-8 metres de diàmetre, amb restes visibles a l'esquerra del sepulcre.

Les excavacions que ha sofert són diverses i la majoria no documentades. Se sap que el Centre Excursionista de Catalunya el va excavar a principis del segle XX, però la documentació està il·localitzable (van trobar coses). Fou excavat de nou per Bosch i Gimpera, sense extreure cap resta. El 1950 per part del grup arqueològic de Vilassar de Dalt, i l'última i també l'única documentada el 1982 per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, només determinant la tipologia del sepulcre, i pensant en una possible restauració, que com hem dit es feu efectiva l'any següent.

Ara, sabem, segons en Tarrús i en Carreras, que al voltant del bonic sepulcre es van localitzar una petita destral de pedra polida de color negre, un raspador i una làmina de sílex, que es troben dipositades al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt. I ja per acabar amb el dolmen, direm que, segons els dos autors acabats d'esmentar, i per la seva tipologia de galeria catalana, fou erigit entre el Neolític final i el Calcolític inicial, vers el 3000-2700 a.n.e.

Quan ja hem admirat el sepulcre, ens posem en marxa pujant les escales annexes i seguint per un camí que surt en direcció sud-oest, i en pocs metres, a la nostra dreta, ens trobem amb unes tombes medievals.

La necròpoli de Can Boquet consta de set tombes, entre elles una d'un infant. Es van localitzar l'any 1974 en els treballs de conreu del camp. Una encara contenia l'esquelet intacte, tal i com el van enterrar, amb les extremitats estirades.

Nosaltres tanquem la ruta aquí, però podeu fer una visita molt més extensa, ja que al bosc del davant podem trobar-hi gravats, coves sepulcrals i un hàbitat que vam veure un temps després. Teniu la informació a Paradolmen, menhirs i coves a Vallromanes, Vilanova del Vallès, Vilassar de Dalt i Òrrius

Coordenades UTM(ETRS89):

La Roca d'en Toni: 31T 445108 4598048

Necròpoli medieval de Can Boquet: 31T 445085 4597996 

Dolmen a Folgueroles

A aquest megàlit, li dediquem una entrada a part, tot i que el vam anar a visitar tornant de cerca dolmènica pel Baix Empordà. El bonic sepulcre de Puig ses Lloses resta situat a Folgueroles, al costat de l'església de Sant Jordi de Puigseslloses. Les seves dimensions són tan exageradament grans que fins i tot es veu des de l'eix transversal (C-25).

Per arribar-hi, és tan fàcil com entrar a Folgueroles i seguir la senyalització per arribar a l'església de Sant Jordi de Puigseslloses. Es pot anar amb cotxe gairebé fins al mateix dolmen, per un camí de terra, vorejant els conreus. A la fi, s'arriba a un turó, em sembla recordar que després de passar una depuradora, i allà deixarem el cotxe. A la part de dalt de tot d'aquest turó, de sòl molt estrany (entre pedra i sorra grisenca), es troba l'església, amb el dolmen, al davant de la porta principal.

La galeria catalana de Puig ses Lloses consta d'una cambra sepulcral que amida interiorment 7.6 metres de llargada per 3.10 metres d'amplada, mentre que té una alçada conservada de 1.90 metres. Pel que fa al corredor, en podem dir que amida 1.10 metres de llarg, 0.80 metres d'amplada a l'extrem sud-est i 0.75 metres d'alçada màxima conservada.

Ha estat excavat en diverses ocasions, essent la primera l'any 1922, a mans del Centre Excursionista de Vic, i ha estat consolidat i restaurat des de l'any 2000 fins al 2006 a mans de Xavier Clop i Agustín Campuzano.

De les excavacions, es documenten multitud de fragments ceràmics corresponents a bols, gobelets i escudelles, en ceràmica a mà llisa o decorada d'inicis del Calcolític. També van sorgir 7 puntes de sageta en sílex i 3 fragments de làmina del mateix material, 1 penjoll de pissarra, 22 denes discoïdals, en os, cal·laïta i petxina, i també restes humanes, com ossos, cranis i dents humanes, corresponents a 70 adults i 31 nens. Addicionalment, s'hi van recuperar peces de ceràmica de l'edat del Bronze, d'era romana, d'època medieval i diverses monedes de Joan II, Felip IV i ceràmiques del s. XVIII. Podem dir que totes aquestes restes foren depositades al Museu Episcopal de Vic.

Ja per acabar, i segons l'Enric Carreras i en Josep Tarrús, aquesta gran tomba fou erigida vers el Neolític final, cap al 3000-2700 a.n.e.

Coordenades UTM(ETRS89):

Puigseslloses: 31T 441694 4644211

Megàlits a Tossa de Mar I, Llagostera I i Calonge I

Ara anem cap a Tossa de Mar, per la carretera de Sant Grau d'Ardenya (GIV-6821). Cap al quilòmetre 9.5 de la carretera, a una corba a l'esquerra, veurem un senyal de velocitat màxima a 40 i un avís de nens per la zona. Allà aparquem el cotxe deixant la GIV.

Comencem a caminar pel costerut camí que surt a mà dreta a pocs metres. Tot i que comença amb pujada, la ruta és maca i curta (uns cinc quilòmetres), ideal per anar amb nens. La ruta la vam fer utilitzant wikiloc, però no és difícil fer-la, els camins estan molt ben definits, són amples i en bon estat. Ara, per localitzar algun dels dòlmens és millor anar amb sant Wikiloc o un GPS.

Arribem a la primera tomba, un paradolmen, de nom Pedra sobre altra, es troba entrant en un petit trencall que surt del camí principal, però bé el corriol és mínim, només treure el cap ja veus la tomba prehistòrica.

En aquest, ens vam trobar una cosa que no ens podíem imaginar que ens passaria mai, just al mig del passadís d'entrada al dolmen, hi vam trobar un conill mort, encara estava calent com qui diu, no ens va semblar possible que el pobre animaló tingués la sort o la desgràcia de morir fortuïtament allà.

Aquí el teniu, el paradolmen de Pedra sobre altra, recordem, està constituït aprofitant una part natural. En aquest cas, té tota la pinta que s'ha aprofitat la petita cova que forma el gran roc que fa de teulada. No m'imagino els pobres habitants del poblat neolític movent el tros de roc aquest! Fou descobert per Esteve Fa cap a l'any 1977.

La llargada interior del sepulcre és de 6.60 metres comptant el passadís, d'uns 4 metres. Pel que fa a la seva amplada, és de 0.63 metres i té una alçada conservada de 1.25. D'altra banda, la cambra mesura 3.40 metres de profunditat, 2.60 d'amplada i 1.25 metres d'alçada. Cal dir que també es documenta un menhir, desaparegut als voltants del 1990, situat a la banda esquerra del passadís, a l'inici d'aquest. Els experts daten el jaciment vers el 2700-2200 a.n.e., a plena era Calcolítica.

A les excavacions del megàlit (1977 per Esteve Fa, i el 1979 ja oficialment per Tarrús, Esteva i Fa), es van trobar diversos fragments de ceràmica a mà, esclats de sílex, dos fragments de vas carenat i un tros de fulla de sílex de color marró. Segons tenim entès, les restes són dipositades al Museu de Tossa de Mar.

Tornem al corriol i continuem endavant fins a arribar a un camí més ample, que prenem cap a l'esquerra. Poc després, arribem al menhir d'en Llach.

Aquest fal·liforme monòlit, descobert per Esteve Fa i Tolsanas l'any 1981, fa 2.20 metres d'alt, per 0.74 d'ample i 0.76 metres de gruix. S'ha de tenir en compte que la part soterrada d'aquest menhir és de 0.45 metres, per tant les dimensions longitudinals del megàlit serien de 2.65 metres.

Tot i que no s'han excavat els voltants, en Xavier Niell el situa vers el 4000-2500 a.n.e. per la seva morfologia, mentre que l'Enric Carreras i en Josep Tarrús el daten vers el 3400-2700 a.n.e.

Ara anem a caminar, no us penseu que gaire, per anar al paradolmen d'en Garcia. Aquest paradolmen es troba al vell mig d'un bosquet, bastant emboscat, tot i que sembla que deu tenir bastants visites, el nostre amic dolmènic. La pedra que fa de coberta, a mi particularment em va semblar espectacular; com es veu a la fotografia, sembla que tingui com un reguerot, que em va semblar molt curiós per ser natural.

El paradolmen fou descobert el 1974 per Agustí Garcia. A dia d'avui, encara es veu l'obra tumular, tot i que prou malmesa. Té unes dimensions de 2.50 metres de llarg per 2.30 metres d'amplada, i fou construït vers el 2700-2200 a.n.e.

A la seva excavació, varen sorgir diversos fragments de sílex.

Tornant al camí, continuem fins a arribar al menhir de Montllor.

Aquest menhir antropomorf, també fou descobert per Fa Tolsanas l'any 1979. Segons es documenta, amida 2.45 metres d'alçada tenint en compte el tros soterrat, per 0.90 d'ample i 0.68 metres de gruix. Un altre cop, fou erigit cap al 3400-2700 a.n.e. segons Tarrús i Carreras, mentre que en Xavier Niell el col·loca dins un ventall més ampli, des del 4000 al 2500 a.n.e.

Segons apunten Carreras i Tarrús a la revisió megalítica del 2022, l'any 1988 va ser consolidat per Emili Soler i Vicenç, veí de Llagostera, ja que es trobava pràcticament descalçat. A banda d'aquesta menció, no es documenta cap troballa ni cap excavació arqueològica del jaciment.

Desfem el camí fins el cotxe i ens dirigim de tornada a Llagostera. Poc després del punt quilomètric 9, a la nostra dreta, trobem una pista (per no dir autopista) que duu a la masia abandonada de Can Cabanyes. D'esquenes a ella, en un petit turonet, hi trobem la pedra de sacrificis de Can Cabanyes de Montagut, un bloc de granit amb gravats geomètrics.

El roc amb gravats de Can Cabanyes amida 1.20 metres de llargada per 1.15 d'amplada. Ningú dubta de les inscultures, però hi ha debat amb la seva datació, ja que alguns el cataloguen dins el Neolític, entre el 4000 i el 2500 a.n.e., d'altres al Calcolític - Edat del Bronze, entre el 2200 i el 1800 a.n.e., i fins i tot hi ha els que diuen que, com a poc, una part és d'era medieval.

Aquí ampliem la ruta, aprofitant el llarg pont, el 6 de desembre de 2017, on tornem a visitar aquesta zona per a veure un parell de coses més molt properes a la masia en runes. Ja que està mig núvol i es poden fer bones fotos, fem una fotografia en detall de la pedra dels sacrificis.

A pocs metres al sud-est d'aquest roc, trobem el conegut com a paradolmen de Can Cabanyes, un possible sepulcre que encara resta sense excavar.

Consisteix en una petita cavitat natural formada per un roc de dimensions mitjanes que es recolza sobre blocs més petits. Davant seu, té unes pedres col·locades artificialment a mode de tancament formant un passadís d'uns 65 centímetres de longitud. L'espai interior, de forma rectangular, mesura 1.45 metres de longitud per uns 0.50 d'amplada i 0.40 d'alçada màxima.

No ha estat mai excavat, pel que no es pot confirmar la seva autenticitat tot i que té molts números per a ser un paradolmen megalític.

Ara ens dirigim al mas i agafem la pista que discorre a l'esquerra del seu límit i que baixa cap a l'abocador de Solius. Uns 185 metres més endavant i a l'esquerra, surt un corriol que ens duu directes a la cova de Can Cabanyes.

Igual que el paradolmen, aquesta cova era coneguda d'antic per investigadors locals de Llagostera, i tampoc no ha estat mai excavada, pel que no es pot datar ni confirmar el seu ús a la prehistòria. A una de les seves lloses laterals, hi ha un gravat en forma de regueró d'1 centímetre de profunditat i 25 de longitud que culmina amb dues cassoletes laterals i que, per la seva morfologia, pot ser d'època posterior a la prehistòrica.

Pel que fa a les seves dimensions, amida 1.80 metres de longitud, per 1.33 d'amplada i 0.80 d'alçada màxima. Per últim, direm que aquest possible jaciment va ser publicat el 1994 per Jordi Merino, Lluís Esteve i Casellas, i Xavier Rocas.

Cal dir que el menhir de Montagut, que el vam visitar l'any 2014, també forma part d'aquest espai megalític, tot i que va ser traslladat al poble de Llagostera temps ençà.

Per acabar la jornada, agafem el cotxe i anem cap a Calonge per a cercar el dolmen i el menhir de Puig ses Forques, situats a la urbanització que els hi dona nom, al seu punt més elevat.

El dolmen és un sepulcre de corredor de cambra semicircular datat aproximadament cap el 4200-3400 a.n.e. segons en Carreras i en Tarrús, 4000-3500 a.n.e. segons en Xavier Niell, el que fa que sigui dels megàlits més antics de la comarca. Té unes dimensions de 1.70 metres de llarg, 2.00 metres d'ample i 1.80 d'alçada, i també es documenta una obra tumular de tendència circular d'uns 8/9 metres de diàmetre sense cap resta de cròmlec peristàltic.

Era conegut d'antic pel Sr. Bofill de Palafrugell, que va informar a en Manuel Cazurro vers l'any 1912.

Les nombroses excavacions rebudes (1919, 1958, 1964 i 2012) van treure a la llum diversos i abundants materials, entre els que destaquen: un tros de vas campaniforme, un de vas carenat, diversos fragments de ceràmica, fragments d'ossos, dents humanes, ascles de sílex, 17 denes de collaret d'esteatita i un penjoll de pissarra.

D'altra banda, i segons en Xevi Niell, prop de la cambra hi ha una llosa amb dues cassoletes,  però nosaltres no la vam veure. En Carreras i en Tarrús també parlen d'ella, dient que és una roca que és una llosa caiguda, al llevant de la cambra.

Uns 25 metres més amunt, al cim del turonet, es troba el menhir de Puig ses Forques, que podem dir que no es troba a la posició on es va localitzar, ja que va ser traslladat uns metres amunt d'on es trobava estintolat a terra al moment del seu reaixecament, el 23 de març de 1958 per Lluís Esteva i Cruañas i els seus ajudants.

Tot i això, val a dir que el descobridor també fou Bofill, que el va ensenyar a Manuel Cazurro.

Xavier Niell, Enric Carreras i Josep Tarrús documenten un total de 19 cassoletes esculpides a la cara nord-est del monòlit.

Segons en Xavier Niell, fou erigit cap al 4000-3500 a.n.e., i amida 2 metres d'alçada per 1 metre d'ample, i 0.70 metres de gruix. La datació per en Carreras i en Tarrús és pràcticament la mateixa, vers el 4200-3400 a.n.e, sent també Neolític. Amb l'únic que veiem diferència és que el bo d'en Xevi el documenta de tipus estel·liforme, mentre en Carreras i en Tarrús el cataloguen com a antropomorf.

El dia 13 de gener del 2018, tornem a la zona a fer una visita ràpida i de nou ampliar la ruta. Anem just al carrer de sota, on visitem la Barraca de Ca n'Oller.

Es tracta d'un conjunt rocós existent a la parcel·la número 37 de la urbanització, situada a l'avinguda Mont-Ras, que, per sort, no està edificada.

Descobert el 1961 per Pere Caner, Manel Clara i Joan i Miquel Cama, és un conjunt de blocs caiguts formant un espai d'estil paradolmènic de forma triangular que, segons en Xavier Niell, amida uns 2 metres de llargada per 1 metre d'amplada i 0.70 metres d'alçada, i que consta d'una pedra solta a l'entrada, que fa que aquesta quedi dividida en dues de més petites.

L'excavació, realitzada el mateix any de la seva descoberta i efectuada per ells mateixos va donar a llum un fragment de ceràmica a mà amb decoració incisa, decoració típica del Neolític Antic-Epicardial, pel que podem datar aquesta troballa entre el 4900 i el 4600 a.n.e. A més, s'hi van trobar 8 fragments de ceràmica a mà informes, 1 còdol amb clares mostres d'utilització (percussor) i 3 fragments ceràmics més, aquests a torn.

Entre les troballes no hi ha cap resta òssia, però tenint en compte les troballes i la seva morfologia, podríem estar parlant d'una antiga tomba paradolmènica del Neolític antic.

Coordenades UTM(ETRS89):

Paradolmen de Pedra sobre altra: 31T 495047 4623198

Menhir d'en Llach: 31T 494604 4623051

Paradolmen D'en Garcia: 31T 494038 4622236

Menhir de Montllor: 31T 494064 4621951

Pedra dels sacrificis de Can Cabanyes de Montagut: 31T 495271 4624247

Paradolmen de Can Cabanyes: 31T 495283 4624253

Cova de Can Cabanyes: 31T 495236 4624568

Puig ses Forques: 31T 508964 4633990

Menhir de Puig ses Forques: 31T 508959 4634016

Possible paradolmen de la Barraca de Ca n'Oller: 31T 509079 4633912

Dòlmens a Castellterçol I

Avui ens apropem a Castellterçol, el poble d'abans de Moià.

Teníem ganes de caminar, així que deixem el cotxe al poble i anem en recerca dels dòlmens que teníem previst veure.

Agafem el camí de La Pinassa i a uns 4.2 quilòmetres sense deixar el camí arribem al dolmen, però no és tan fàcil de vegades. Passa sobretot que tota la informació que has pogut extreure de llibres i recerques per Internet no valen per res... però una bona solució és preguntar a la gent del poble, o a algun caçador que et trobis per la muntanya, que és més habitual del que us podeu imaginar. Aquest últim va ser el nostre cas, i a més semblava que el molt bon home fos de la zona de tota la vida, en sentir com s'indignava amb els propietaris de les terres que s'estaven carregant els boscos. Ens va acompanyar fins al mateix sepulcre. Creuant una zona de conreu (d'aquestes que és queixava l'home), just abans d'una pronunciada baixada. Al marge esquerre del camí, hi ha un mini-dolmen artificial, per marcar el real, que està a la mateixa alçada creuant el conreu (uns 50 metres).

És aquest, el dolmen de Mas Clamí.

El megàlit és d'estil dolmen simple, amb unes dimensions de 2.15 metres de llarg, una amplada de 1.35 metres i una alçada de 1.90. Es troba ensorrat dins una obra tumular de tendència circular de 13/14 metres de diàmetre, envoltat per un anell peristàltic en forma de mur.

Al sepulcre, segons es documenta, van recuperar les restes de 7 o 8 individus, i 1 vora de vas campaniforme pirinenc, fragments d'una tassa corresponent a l'Edat del Bronze inicial, més ceràmica corresponent a vasos, bols, gobelets, tasses amb nansa de apèndix de botó, i sense, 1 dena ovalada de calcària verda, 2 penjolls de pecten i 3 denes circulars de calcària blanca.

Amb tota la informació documentada sobre el megàlit, en Josep Tarrús i l'Enric Carreras el daten al Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e. 

Ara anem a cercar un altre megàlit, la Cista del Gavatx, encara que els experts no es decideixen entre cista i sepulcre de fossa. I a més ara arriba en Tarrús i diu que ni un, ni l'altre, que és un dolmen simple.

Per trobar la "cista", és un pel complicat d'explicar, cal tornar al poble i desviar-nos pel camí que acompanya a la riera de Pererol, al sud-est del poble. El dolmen no està indicat i es troba a la part superior del camí, envoltat per molta vegetació, a més o menys uns dos quilòmetres del poble, el millor anar-hi per coordenades.

El sepulcre del Gavatx, fa internament 1.85 metres de llarg, per 1.65 metres d’amplada i una profunditat d’1.45 metres. Consta d'una obra tumular amb restes d'anell de contenció, de 8-9 metres de diàmetre.

La antiga tomba va ser excavada furtivament al 1949 per habitants del poble de Castellterçol, que trobaren alguns materials arqueològics i antropològics. Anys més tard, al 1957, ho va fer Ricard Bautista Noguera, que documenta diverses restes ceràmiques de diferents útils prehistòrics, 1 fragment de làmina de sílex retocada, i les restes de com a mínim 14 individus que es trobaven en 3 nivells de sol, mostrant una clara reutilització del sepulcre.

Josep Tarrús i Galter i Enric Carreras i Vigorós, daten el sepulcre al Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Coordenades UTM(ETRS89):

Mas Clamí: 31T 424744 4623769

Cista del Gavatx: 31T 425999 4621586

Paradòlmens a Centelles I

Els dòlmens del Duc es troben fent de límit entre Centelles i Sant Martí de Centelles. Per a arribar-hi, s'ha d'anar a Sant Martí de Centelles i agafar el carrer Cingles de Bertí, que és el primer que ens trobem a mà dreta després de sortir cap al nucli des de la C-17. Al poc d'entrar per ell, girem a la dreta passant per sota de les vies del tren i, just creuar-les, girem a la dreta per un carrer que duu al disseminat de Mas la Saleta. Seguim aquest carrer, que es converteix en camí al poc, uns 700 metres fins a trobar un desviament a la nostra esquerra, just quan el camí pel que anem inicia una corba a la dreta. A partir d'aquí, és recomanable anar a peu, ja que hi ha lloc per a deixar el cotxe i la pista es complica bastant si no es va en 4x4. Seguint per aquesta pista uns 450 metres més, poc després d'haver creuat un tallafocs, veurem a la nostra dreta el paradolmen del Duc I mimetitzat per la vegetació.

Va ser descobert per August Panyella i Gómez, i Miquel Taradell i Mateu vers l'any 1944, que també el van estudiar i excavar. Més tard, també ho va fer el Ricard Batista l'any 1961. No hem pogut consultar els informes d'excavació del sepulcre, però tenim informació de diversos webs i una fitxa de la Diputació de Barcelona, on coincideixen les dades, pel que ho donarem com a informació vàlida.

Es podria tractar d'una petita cista de planta irregular de tendència poligonal, o bé d'un sepulcre d'estil paradolmènic. La cambra sepulcral del Duc I amida uns 1.8 metres de llarg per 2 metres d'amplada i 1 metre d'alçada.

Inserim la planimetria segons en Ricard Batista.

Extret de les fitxes de sigmascorpii

Pel que fa al túmul, es documenta desaparegut a causa del fort desnivell on es troba, que, òbviament, ha fet que l'erosió d'aquest fos prou important. Tot i això, el material recuperat es va trobar a l'exterior de la cambra sepulcral.

Extret de les fitxes de sigmascorpii

De l'excavació de Batista, es documenten: diversos fragments de costelles, tíbies i falanges humanes, un fragment de mandíbula inferior que encara conservava un premolar, 4 peces dental i 5 molars d'adult; també, diversa ceràmica molt fragmentada de pasta negra i sense decoració, 1 dena de pecten i dos fragments de valva, també de pecten. Tot el material resta dipositat al Museu Episcopal de Vic.

Creiem que seria fàcil obtenir una datació de l'aixecament del sepulcre, però en els antics estudis no en diu res, la Diputació el col·loca d'entrada com a Neolític, en algun lloc l'hem trobat com a Calcolític (vers el 2500-2000 a.n.e.), i hem llegit que seria de l'Edat del Bronze antiga (vers el 1800-1500 a.n.e.) per les troballes. Així que, per nosaltres, amb la informació que tenim, seria bastit vers el Calcolític final i el Bronze antic, vers el 2200-1800 a.n.e.

Un cop visitat el megàlit, anem a veure el paradolmen del Duc II, que es troba només a 9 metres de distància cap al nord, al costat del camí.

Hem vist fotografies d'ell del 1981 i conservava unes lloses laterals tocant el camí, que van desaparèixer cap el 1984.

Tot i que per nosaltres i d'altres afeccionats és un clar paradolmen, només resta documentat a la "Guia de monumentos megalíticos de España" del "Ministerio de Educación, Cultura y Deporte", a l'apartat de Barcelona, i a les fitxes de Francesc Baldrís a Digital Natura i Sigmascorpii, i els estudis de Francesc Casanellas.

Com és d'imaginar, no es documenta cap excavació del Duc II, pel que no hi ha res d'informació arqueològica. Ara, per la proximitat amb l'anterior i l'estil arquitectònic, que és el mateix, podem col·locar el seu bastiment a la mateixa era que el seu company Duc I, vers el Calcolític final - Edat del Bronze antic, entre el 2200/2000 i el 1800 a.n.e.

Nosaltres tornem cap a casa després de la visita, però podeu completar la ruta visitant el proper dolmen de l'Ollic.

Cooordenades UTM(ETRS89):

El Duc I o Serrat del Duc: 31T 437084 4623708

El Duc II: 31T 437090 4623716

Dòlmens a L'Esquirol I i Tavertet I

Tot i ser desembre, el dia va ser espectacular i ens va permetre fer una ruta maca per la zona del Cabrerès, habitualment anomenada Collsacabra. Vam deixar el cotxe a L'Esquirol i vam anar xino-xano cap al salt de La Foradada, a Cantonigròs, passant per la masia del Campàs.

S'ha de dir que el salt no portava gaire aigua, però el lloc és preciós!

De tornada cap a L'Esquirol, vam passar pel dolmen de Puigsespedres, situat a la part alta del poble, ja a les afores.

Conegut d'antic aquest dolmen ha rebut diverses excavacions, les primeres es documenten al 1915. Que documenten l'estil de dolmen de corredor en "P", unes dimensions de la cambra d'3 metres de llargada, una amplada de 2.50 i una alçada màxima de 2 metres. D'altra banda el corredor i l'avant cambra amidarien 1.70 metres de llargada per una amplada màxima d'1.30 i una alçada de 0.65. D'altra banda, el túmul ha anat disminuint, ja que segons Batista a l'any 1963 era de 14 metres de diàmetre.

Ara amb la revisió megalítica d'en Carreras i en Tarrús del any 2022, refem la publicació amb informació més moderna i complerta. Segons ells aquest sepulcre seria una galeria catalana, descoberta entre el 1915 i el 1920 pel centre excursionista de Vic, tot i que primer va ser excavat per part del Institut d'Estudis Catalans, tot seguit pel de Vic, i després de diversos estudis va ser consolidat i museïtzat  vers l'any 2011-2012.

Pel que fa a les dimensions del megàlit, documenten una cambra sepulcral de 3.40 metres de llarg, 1.80 metres d'amplada i 1.35 metres d'alçada, un corredor de 2.50 metres de llarg, 1.30 metres d'ample i 1.10 metres d'alçada, amb una obra tumular de 14/15 metres de diàmetre sense restes d'anell de contenció. Com podem veure la cambra és prou més alta que les lloses de corredor, que per cert han estat desplaçades, segons els citats arqueòlegs i membres del GESEART, pel que se'ns cap tipus de dubte es tractaria d'una galeria catalana.

Les troballes arqueològiques recuperades al jaciment són: Gran quantitat de fragments ceràmics a mà, 4 làmines de sílex, dues d'elles retocades i dues sense retocar, 1 fragment de làmina de sílex blanc, 1 botó d'os amb perforació en V, 1 penjoll de petxina i 7 denes discoidals de petxina i pedra, que acompanyava diverses restes òssies humanes, entre elles fragments cranials, 8 fragments de mandíbula d'un adult i 16 dents. Aquestes restes queden dipositades entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona i el Museu Episcopal de Vic.

Segons Carreras i Tarrús, aquest megàlit fou erigit vers el 3000-2700 a.n.e., a la part final del Neolític a Catalunya.

De nou al cotxe, reprenem la marxa i ens acostem a Tavertet a dinar. Pel camí, ens acompanyen les meravelloses vistes dels cingles.

Després de dinar i fer un tomb pel poble, agafem el camí que puja fins a l'ermita de Sant Corneli, seguint les instruccions proporcionades per la ruta del Palau Robert. Just al seu costat, per la part de darrere, hi ha les restes en molt mal estat del dolmen de Sant Corneli.

Descobert per F. Puntí, veí de Cantonigròs l'any 1972, fou excavat el mateix any per Ricard Batista, J. M. Nolla i J. M. Nuix, però els resultats no es varen publicar. A partir d'aquí a rebut gran quantitat de visites i estudis de diferents arqueòlegs.

Nosaltres, com sempre ens en fiem del que exposa Josep Tarrús, que en el seu llibre amb l'Enric Carreras diu que es tracta d'una cista neolítica amb túmul, que en aquest cas conte dues tombes, una d'elles enllosada. La primera, de les petites cambres fa 1.40 metres de llarg, 1 metres d'ample i 90 centímetres d'alçada, i la segona que és la enllosada, fa 1.10 metres de llarg per 1 metre d'amplada i 90 centímetres d'alçada. També diuen que la longitud interna total de les dues cambres és de 2.60 metres. Tot està comprès dins d'una obra tumular de tendència circular d'uns 11/12 metres de diàmetre, i que conserva un anell exterior bastit a raó de tres fileres de lloses col·locades en plec de llibre, que formen un cròmlec de 1.5 metres de gruix, per últim i per acabar amb la morfologia del megàlit podem dir que segons ells, aquest túmul amidaria inicialment 1.70 metres d'alçada.

Les restes que s'han pogut extreure de la única excavació que a sofert el megàlit, es van poder admirar a una exposició del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. A ella hi havia, diversos fragments de ceràmica a mà, un tros de quars treballat, restes òssies molt fragmentades i algunes dents humanes, no estaven els dos fragments de crani que segons les anotacions de Nolla van aparèixer a la cambra enllosada.

Si en teniu ganes de més, des de Sant Corneli, n'hi ha bastants prop, ara val a dir que alguns d'ells, resten tapats o bé es troben en mal estat, ja que ens trobem davant les tombes més antigues de Catalunya, i a més són cistes.

Per si us ho voleu mirar inserim els enllaços a les rutes dels jaciments de Tavertet: Dòlmens i balmes a Tavertet II i Dòlmens a Tavertet III.

Coordenades UTM(ETRS89):

Puigsespedres: 31T 448613 4653657

Sant Corneli: 31T 452237 4651633

Cova-dolmen i poblat a Santa Coloma de Gramenet

Avui, decidim anar prop de casa a veure una cova-dolmen i un poblat iber a Santa Coloma de Gramenet.

Per la carretera de La Roca del Vallès a Santa Coloma (BV-5001), arribem al barri de Can Zam, on deixem el cotxe prop de la parada de metro. Des d'aquí, fent servir les múltiples escales mecàniques, arribem fins el carrer Menorca, just a la falda del turó del Pollo (sincerament, ni idea de que es deia així). Des d'aquí, tirem a la dreta per aquest carrer fins que, a una pronunciada corba a la dreta, agafem el camí que indica el poblat iber de Puig Castellar. Enfilarem muntanya amunt fins a arribar a una plana amb una intersecció de 6 camins. A la nostra esquerra quedarà Puig Castellar, però nosaltres anirem primer cap al paradolmen, agafant el corriol que surt a mà dreta indicant "dolmen natural". Seguirem les marques vermelles fins a arribar a la cova.

El Cau o Cova d'en Genís és una cavitat sepulcral que té construït una espècie de corredor d'entrada fet amb roques de diferents mides, i que rep el nom del seu descobridor cap l'any 1955, en Genís Ibáñez, membre del Centre Excursionista Puigcastellar, club que la va excavar, creiem, que el mateix any.

Durant la seva excavació, només es va trobar una tíbia humana, que es va desfer en treure-la, i un aixovar amb un parell de vasos que, curiosament, per l'estil ceràmic, un és pertanyent al Neolític i l'altre, d'estil apèndix de botó, és de l'Edat del Bronze, vers el 1500-1100 a.n.e. Per això, per a nosaltres, tot i que a molts llocs el cataloguen com a jaciment pertanyent a l'Edat del Bronze, seria del Neolític reutilitzat com a mínim a l'Edat del Bronze.

Desfem el corriol cap amunt i ara sí agafem el camí senyalitzat cap el Puig Castellar. Pujant el turonet, trobarem l'accés al poblat i una plataforma-mirador des de la qual podem observar unes bones vistes: Barcelona, Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona i bona part del Vallès.

Aquest poblat, d'uns 3000 m², parcialment reconstruït i de lliure accés, ocupa la part més alta del turó del Puig Castellar i la seva estructura s’adapta a les característiques del terreny, situant-se les cases sobre terrasses salvant el desnivell.

Imatge extreta de Google Maps

Com podem veure a la imatge superior, el recinte restava del tot emmurallat, tot i que, a dia d'avui, no es conserva tot el recorregut de la muralla. Per aquest fet, el nombre de torres defensives no és del tot segur, però, segons es documenta, n'hi havia un mínim de tres: una, la de la part més alta del poblat que hauria fet més aviat unes funcions de control visual; i dues amb una funció més defensiva. 

El poblat no és gaire gran pel que fa a dimensions, uns 100 metres de llargada per uns 50 metres d'amplada màxima. Ajudat amb la gran defensa natural que té, potser amb dues torres defensives ja en tenia prou.

Urbanísticament parlant, era bastit a raó d'un carrer central que s'adaptava al pendent del sòl, fent d'eix vertebral a les estances a banda i banda, que eren d'una o dues habitacions i restaven adossades entre elles, i al mur les de la part més exterior. En algunes d'elles, es van localitzar a l'excavació diversos molins de mà, així com també es van trobar diversos magatzems i corrals per a guardar animals.

A la part alta del poblat, hi havia una cisterna excavada a la roca per a recollir l'aigua de la pluja, un fet necessari en aquest poblat, ja que no es documenta cap font d'aigua al turó, tot i que just a sota d'ell tenen el riu Besòs i, per l'altre costat, sí que hi ha diverses fonts.

El poblat fou habitat des del segle VI fins a principis del segle II a.n.e. Pel que fa a l'època d'edificació, hi ha diverses etapes. Els habitatges de les zones N i NO corresponen a finals del segle V i inicis del s. IV a.n.e.; eren de forma rectangular i tenien llar de foc. Els habitants de la darrera fase d’ocupació, segles IV a II a.n.e., van deixar gran quantitat d’objectes de valor, sobretot metàl·lics, i un tresor de dracmes de plata d’Empúries, el que fa pensar en un abandonament sobtat del poblat, possiblement durant la Segona Guerra Púnica (218-206 a.n.e.) o durant els esdeveniments de la revolta indígena de l’any 196 a.n.e.

Després de completar la visita al poblat i gaudir de les vistes des del mirador situat a la part alta del poblat, tornem cap a casa.

Coordenades UTM(ETRS89):

Cau o Cova d'en Genís: 31T 434219 4591178

Poblat de Puig Castellar: 31T 433801 4591238

Coves del Toll i dolmen a Moià II

Avui cap al Moianès, en concret al terme municipal de la seva capital, Moià. El principal jaciment que volíem visitar eren les coves prehistòriques del Toll. Per arribar-hi, cal anar fins a Moià per la C-59, i, al semàfor de Moià, girar a la dreta direcció Vic per la carretera N-141c. Les coves es troben tot anant per un desviament a la dreta que hi ha a uns sis quilòmetres del semàfor. Està indicat i no té pèrdua.

Al mateix camí de les coves, a 750 metres del trencall de la carretera i a mà dreta del camí, trobarem el sepulcre del Cuspinar. Quan el vam visitar el primer cop, el 08/12/2012, estava en excavació, i el segon, cinc anys més tard, o encara hi era o s'havien deixat la lona.

Es tracta d'un dolmen simple bastit al Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e., que rep el nom del Cuspinar o Pla del Cuspinar, i consta d'una cambra sepulcral que amida interiorment 2.10 metres de longitud, 1.90 metres d'amplada i 1.40 metres d'alçada. 

El megàlit fou excavat durant els anys 1954 i 1957 per Josep Serra i Ràfols i Ricard Batista, que van donar a llum diverses restes, tant antropològiques com arqueològiques. Tot i això, a l'excavació efectuada l'any 2012 per Jofre Costa i Cristina Casinos es van trobar 8 fragments ceràmics, 5 peces de sílex, fragments de carbó, 13 petxines, 17 fragments ossis, 2 fòssils marins, 1 cassoleta, 14 peces de quars, 2 denes i 1 plom, que se sumen  a la quantitat de ceràmica, 5 botons amb perforació en "V", 22 fragments de sílex, 16 denes discoidals de diferents materials, 1 penjoll amb una dent humana perforada, 384 dents humanes d'adult, 8 de nen i diversos trossos d'esquelet post-cranial trobats per Ràfols i Batista.

Amb aquestes restes, podem afirmar que, com a mínim, el sepulcre contenia 8 cossos humans adults i un de nen. Totes les restes recuperades a la tomba resten dipositades al Museu de Moià.

Tornem al cotxe i seguim per la pista fins a la seva fi, que baixa vers la vall. Val a dir que el lloc és preciós, és molt humit, amb el que això vol dir en quant a vegetació. Ara sí, ens trobem davant d'un dels jaciments més importants a nivell català, les Coves del Toll.

Es tracta d'un conjunt de coves que fan un total 1.148 metres, que, gràcies a les troballes d'un fogar i diverses peces de sílex, es pot assegurar que foren ocupades pels Neandertals durant el Paleolític mitjà, ara fa uns 100000 - 40000 anys. Les coves més famoses són la del Toll i la de les Toixoneres.

A elles, s'hi han trobat ossos d'hipopòtam, rinoceront, os de les cavernes, lleó de les cavernes, hienes, bou primitiu, isards, entre d'altres, com a representants del Mosterià, una era paleolítica que, com hem dit abans, va del 100000 al 40000 a.n.e. També s'hi ha trobat restes d'època epipaleolítica, neolítica i de l'edat del Bronze (un cos humà sencer entre elles). Totes les troballes obtingudes es troben exposades al Museu de Moià.

Pots fer una visita guiada a la cova més llarga, la del Toll, que té uns 150 metres visitables i consta d'un riu interior. Lamentablement, no es pot fer fotos a l'interior. La foto anterior correspon a la cova de les Toixoneres, no visitable en ser petita i estar en contínua excavació. Cal dir que els ingressos de les entrades són destinats a la conservació de les coves.  

Coordenades UTM(ETRS89):

El Cuspinar: 31T 429415 4629232

Coves del Toll: 31T 429412 4628549